Índex: pagines:

• Limitacions territorials.............................................................................2

• Limitacions militars.................................................................................3

• Reparacions de guerra i clàusula de culpabilitat....................................3

3. Les negociacions...............................................................................................4

4. Problemes a Alemanya......................................................................................6

5. Bibliografia..........................................................................................................7

Tractat de Versalles

Explicació:

El tractat de Versalles va ser un tractat de pau entre Alemanya i els aliats que, oficialment, va posar fi a la primera guerra mundial. Aquest tractat es va donar al 1919.

El tractat exigia que Alemanya acceptés la plena responsabilitat per l'esclat del conflicte bèl·lic i com a conseqüència d'això pagues diners per a reparacions de guerra als aliats. A part d'això, Alemanya també va perdre territoris, com son les colònies a l'Àfrica, i també va tenir que acceptar limitacions al seu exercit.

Alemanya es va veure obligat a firmar aquest tractat, a causa de les fortes repressions que queien sobre ells. Aquest tractat va causà commoció, que va generar un fort moviment contra Versalles, el qual va ser un dels factors determinant que anys desprès va acabar per portar al colapse la República de Weimar i l'ascens d'Adolf Hitler al poder al 1933.

clàusules

Gràcies al tractat, es va establir la creació de la societat de Nacions, un dels majors objectius del president dels Estats Units Woodrow Wilson

La missió de la Societat de Nacions era evitar l'esclat de noves guerres.

Limitacions Territorials

El tractat de Pau de Versalles, va fer que es tinguessin que retornar alguns territoris conquerits. Alguns d'aquests territoris son:

• Alsàcia i Lorena. Van ser conquerits per França a principis del segle XVIII. A causa de que la seva població era majoritàriament alemanya, aquest territori va ser incorporat a alemanya al 1871 per Otto von Bismarck.

• La Província de Posen i Pomerania Oriental que Prussià havia conquerit en el Repartiments de Polònia , fou cedida a la nova Polònia independent establerta desprès del Gran alçament Polonès.

• Hulczyn regió de L'alta Silesia a Txecoslovàquia

• La part oriental de l'Alta Silesia, desprès d'un referèndum, a Polònia.

• La regió de les ciutats alemanyes d'Eupen i Malmedy a Bèlgica.

• Després d'un referèndum a la part oriental de la Prussià Occidental i al sud de la

Prússia Oriental Warmia i Masuria, alguns pobles passaren a Polònia

• La província del Sarre quedà sota control de la Societat de Nacions durant quinze anys, després calia celebrar-hi un referèndum per decidir si el territori havia d'anar a França o a Alemanya

• A la ciutat de Danzig (actualment Gda
  sk, a Polònia) amb el delta del riu Vístula a la Mar Bàltica hi fou proclamada Freie Stadt Danzig (la ciutat lliure de Danzig) sota control de la Societat de Nacions i parcialment sota autoritat polonesa .

Limitacions militars

A causa del gran nombre de victimes i els seus grans danys econòmics provocats per la guerra, que s'havia desenvolupat en territori francès, va provocar un gran temor d'una nova agresio alemanya i a causa d'aixo, França, va imposar dures condicions militars. L'exercit alemany va ser reduit a cent mil himes sense tancs ni artilleria pesada, no havia d'exisitir a Alemanya cap servei militar obligatori com tampoc no havia d'haver-hi un Estat Major Alemany. La Marina Alemanya va ser reduida a quinze mil homes sense submarins i amb només sis vaixells de guerra, de menys de 10.000 tones, sis creuers i dotze destructors. Alemanya no podia tenir una aviació de guerra

Reparacions de Guerra i Clàusula de Culpabilitat

L'article 231 del Tractat(la clàusula de la culpabilitat de la Guerra), que va considerar Alemanya com l'única responsable per tots els danys i pèrdues patits pels Aliats durant la Guerra, va ser la base per a les Indemnitzacions de la I Guerra Mundial. El valor total de les reparacions a pagar fou decidit per una Comissió Interaliada de Reparacions. El gener de 1921, aquest nombre va ser estimat en 269 mil milions de marcs d'or, una suma que molts economistes consideraren excessiva. Posteriorment, durant aquell mateix any, la suma va ser rebaixada a 132 mil milions de marcs d'or, que encara va semblar astronòmica a molts observadors alemanys, tant per la quantitat mateixa com pel fet que els terminis imposats obligaven a estar pagant el deute fins 1987.

Les negociacions

En les negociacions del Tractat de Versalles, els "Tres Grans" foren el primer ministre britànic Lloyd George, el primer ministre francès Georges Clemenceau i el president dels Estats Units Woodrow Wilson. Vittorio Orlando hi va participar com a conseller d'Itàlia i el comte Makino hi fou enviat pel Japó. Al Tractat de Versalles va resultar difícil arribar a una posició comuna perquè, dins dels Aliats, els objectius dels uns entraven en contradicció amb els dels altres. El resultat es considera com un compromís que no va agradar pas a ningú. Henry Kissinger va considerar aquest tractat un fràgil acord entre l'utopisme americà i la paranoia europea.

Durant la Primera Guerra Mundial,França havia patit unes pèrdues humanes estimades en 1'24 milions de militars i 40.000 civils morts , i una gran part de la guerra havia tingut lloc en territori francès. Una gran part del país estava en ruïnes, amb danys a importants edificis històrics i infrastructures. Clemenceau volia que els alemanys paguessin les reparacions de 750.000 cases i 23.000 fàbriques destruïdes durant la Guerra. A més, per evitar la reconquesta d'Alsàcia i Lorena, ocupades per Alemanya el 1871, Clemenceau va exigir la desmilitarització de Renània on haurien de patrullar tropes aliades; d'això se'n va dir zona de seguretat; també volia una reducció dràstica del nombre de soldats en l'exèrcit alemany i, com a part de les reparacions, obtenir el control de moltes fàbriques alemanyes.

A més de castigar Alemanya, França, igual com el Regne Unit, també volia conservar el seu imperi colonial, mentre que els Estats Units defensaven el principi d'autodeterminació. Clemenceau era un representant del revengisme francès que volia prendre venjança sobre Alemanya, fins al punt de voler imposar-li bloqueigs marítims per controlar-ne les importacions i exportacions. En suma, l'objectiu de Clemenceau era la destrucció política, econòmica i militar d'Alemanya. Dins dels "Tres Grans", Clemenceau era el més radical, d'ací que li donessin el motiu de El Tigre.

El Regne Unit no havia patit cap invasió però molts soldats britànics havien mort al front francès i, per això, molts britànics eren tan revengistes com els francesos. Lloyd George va demanar també reparacions dures, però no tan dures com les dels francesos. El primer ministre britànic era conscient que si s'acceptaven totes les exigències franceses, llavors França esdevindria molt poderosa a l'Europa Central, cosa que trencaria l'equilibri de poders a Europa, en un moment en què de les cinc potències (França, Alemanya, Gran Bretanya, Àustria i Rússia) que havien regit Europa d'ençà de la Pau de Westfàlia de 1648, Rússia quedava fora de joc arran de la instauració del comunisme pels bolxevics el 1917 i Àustria desapareixia per la disgregació de l'Imperi Austro-Hongarès el 1918. Per això, Lloyd George volia que els alemanys paguessin però sense arribar a una hegemonia francesa a Europa; per altra banda, el govern britànic també es mostrava contrari a l'autodeterminació defensada per Woodrow Wilson ja que, igual com els francesos, volia conservar el seu imperi colonial. Lloyd George també va acceptar els bloqueigs marítims contra Alemanya.

Abans de la fi de la Guerra,Woodrow Wilson havia proposat els Catorze Punts, unes condicions no tan dures amb Alemanya com les que defensaven França i Gran Bretanya. Com que només havien entrat en la Guerra l'abril de 1917, els americans consideraven que havien de sortir del vesper europeu tan aviat com fos possible. Per la seva banda, el President Wilson volia instaurar una policia mundial per assegurar-se que mai més no tornés a esclatar una guerra com la de 1914-1918; per això va impulsar la creació de la Societat de Nacions, que hauria de protegir les nacions febles si una altra de més forta les atacava.

A més, Wilson defensava el concepte d'autodeterminació, que va encendre els sentiments patriòtics en països sotmesos al domini d'imperis; aquest concepte ha estat també una font de conflictes entre diferents grups nacionals. L'acceptació de la idea d'autodeterminació representà l'inici de la fi dels imperis, incloent-hi el francès i el britànic. A l'empara del principi d'autodeterminació, es crearen nous estats a l'Europa de l'Est. Wilson no volia pas incrementar els territoris de Gran Bretanya, França o Itàlia; així, per exemple, es creà una Polònia independent despre´s del Gran Alçament Polonès de Posen i dels tres alçaments esdevinguts a l'Alta Silèsia. Els canvis de fronteres s'havien de dur a terme per agrupar minories nacionals dins del seu propi estat, especialment en aquelles nacions dominades per l'Imperi Austro-Hongarès o l'Imperi Otomà.

Els tractats secrets foren condemnats però França i Gran Bretanya desaprovaren el desarmament general de totes les nacions, ja que això reduiria la capacitat de les flotes de provocar bloqueigs marítims.

Els Tres Grans estaven d'acord a castigar Alemanya des de bon principi. França volia venjança, el Regne Unit volia una Alemanya relativament forta per fer de contrapès a França a l'Europa Continental, i els Estats Units la creació d'una pau permanent tan ràpidament com fos possible així com la destrucció dels vells imperis. El resultat fou un compromís que no va satisfer ningú. Amb Alemanya no es va arribar ni a la reconciliació ni a la destrucció, la qual cosa resultà perjudicial per al futur d'Alemanya, d'Europa i del món sencer. El Tractat de Versalles va afeblir l'economia alemanya a principis dels anys 20 i la va fer vulnerable per als efectes de la Gran Depressió que començà el 1929, la qual cosa va afavorir-hi l'ascens del Nacionalsocialisme. Les reparacions de guerra van fracassar també en els seus propòsits punitius ja que Alemanya en va treure profit deixant de pagar molts dels seus prèstecs a l'estranger no completant el pagament de les indemnitzacions.

Problemes a Alemanya

La idea que Alemanya quedà seriosament afeblida i humiliada pel Tractat de Versalles ha estat discutida per alguns historiadors basant-se en els següents fets:

Entre els canvis introduïts a favor d'Alemanya hi ha la dissolució de les comissions per supervisar el desarmament i la reducció i cancel·lació final dels pagaments de les reparacions de guerra. Així la càrrega de la reconstrucció va acabar caient sobre els països ocupats durant la Guerra.

La indústria i el potencial econòmic alemany quedaren menys afectats que els dels seus enemics europeus, i, malgrat haver quedat afeblida per la Guerra, Alemanya era més forta que els seus enemics el 1919 que el que ho havia estat el 1913.

La creació de Polònia, tan escarnida pels crítics del Tractat de Versalles, va protegir Alemanya del seu adversari potencialment més fort com ho era la Unió Soviètica . A la Batalla de Varsòvia de 1920, els exèrcits polonesos aturaren l'avenç bolxevic cap a una Europa afeblida per la Guerra, en un moment en què a Berlín es patia l'amenaça d'una revolució comunista alemanya.

La situació de postguerra als Balcans va deixar Alemanya amb una força molt superior a la de qualsevol dels seus veïns orientals o sud-orientals, els quals mai no van coaligar-se contra Alemanya.

En total, Alemanya tingué més força per dominar Europa vint anys després de la seva derrota a la Primera Guerra Mundial.

Bibliografia:

Internet:

• www.xtec.cat

• www.wikipedia.com

• www.jimmyatkinson.com/papers/versaillestreaty.html

• www.elmundo.es/traductor