Índex

Introducció.................................................................pàgines 1-5

Context històric i literari.............................................pàgines 2-3

Dades biogràfiques de l'autor.....................................pàgines 3-5

Situació de la novel·la dins l'obra de V. Riera Llorca......pàgina 5

Trets externs de l'obra. Paratext.............................pàgines 6-7

Resum argumental....................................................pàgines 8-9

Estructura..............................................................pàgines 10-13

Estructura interna....................................................pàgines 10-12

4.1.1. Introducció

4.1.2. Nus

4.1.3. Desenllaç

Estructura externa..........................................................pàgina 13

Tècnica narrativa..................................................pàgines 14-16

Narrador i narratari.................................................pàgines 14-15

Llenguatge..............................................................pàgines 15-16

Simbolisme....................................................................pàgina 16

Personatges............................................................pàgines 17-20

Personatges principals.............................................pàgines 17-19

Personatges secundaris............................................pàgines 19-20

Temps i espai.........................................................pàgines 21-23

Temps.....................................................................pàgines 21-22

Espai......................................................................pàgines 22-23

Conclusions..................................................................pàgina 24

Bibliografia..................................................................pàgina 25

Introducció

El llibre que he triat per dur a terme el meu treball de curs de l'assignatura Introducció a la Narrativa Catalana ha estat la novel·la de Vicenç Riera Llorca, Tots tres surten per l'Ozama.

El fet que hagi triat aquest llibre i no un altre té una explicació ben senzilla. A l'inici del curs vàrem estudiar la literatura de l'exili, vaig trobar que era una matèria d'estudi molt interessant, a part d'això, la novel·la de l'exili em va cridar molt l'atenció. D'aquest apartat també em van cridar l'atenció algunes obres que s'hi esmentaren, entre aquestes obres hi havia Tots tres surten per l'Ozama. En un principi, allò que més em va sorprendre d'aquesta novel·la fou el títol, i més concretament la paraula Ozama, vaig pensar que era una paraula curiosa i poc comuna. Però no només em va cridar l'atenció el títol, també vaig fixar-me en moltes altres coses, com el tema que es tracta a la novel·la i el fet que pertanyi a la ja esmentada novel·la d'exili. Crec que és molt interessant l'estudi d'una obra redactada des d'un país i projectada cap a un altre.

A partir d'aquesta idea vaig decidir que Tots tres surten per l'Ozama seria el llibre més adequat per realitzar el meu treball. Una vegada que vaig estar decidida a aprofundir en aquesta novel·la vaig començar la meva recerca i la meva investigació i documentació.

L'ordinador de casa no aturava. L'engegava el matí i em connectava a internet, tot seguit anava al cercador i baixava informació sobre l'autor i la seva obra, i també sobre la literatura que s'escrigué durant el període de l'exili. Vaig trobar-ne molta, d'informació, i vaig pensar que seria suficient, però, de seguida vaig decidir que seria millor completar-la amb la lectura d'algun llibre que explicàs la vida i les obres de Vicenç Riera Llorca.

Una tarda, vaig anar a la biblioteca municipal de la meva ciutat i vaig trobar una biografia escrita pel mateix Riera Llorca ( autobiografia ): El meu pas del temps ( 1903-1939 ). Aleshores vaig decidir que aquest llibre em seria de gran utilitat per a la realització d'aquest treball i vaig emportar-me'l a casa per iniciar la lectura.

Un altre referent molt important que vaig fer servir per dur a terme aquest treball fou la revista Serra d'Or. En alguns nombres d'aquesta revista, majoritàriament pertanyents a l'any 1991, hi vaig trobar part de la informació que he fet servir per a l'elaboració del treball.

Una vegada analitzat, seleccionat i classificat tot el material que tenia a les meves mans, em vaig disposar a començar la redacció del meu treball.

Context històric i literari

Tots tres surten per l'Ozama és una obra que se situa dins un context, tant històric com literari, molt determinat. Referent al context literari, podem dir que la novel·la pertany a l'anomenada literatura de l'exili. Fou escrita en una època en la qual la literatura i la cultura catalanes eren perseguides.

Fent referència al context històric, cal dir que aquesta novel·la pertany a l'època de la dictadura del General Franco a l'estat espanyol i abraça també el període de la Guerra Civil espanyola.

L'any 1939, Vicenç Riera Llorca va marxar cap a l'exili. En primer lloc, va peregrinar per distintes poblacions franceses com Bordeus, París o Orleans, entre d'altres, fins que, finalment, va poder marxar cap a la República Dominicana.

El desembre de l'any 1939 Riera Llorca va marxar cap a Ciudad Trujillo, on va trobar una situació caòtica, sense cap mena d'infraestructura per rebre els exiliats. La situació era molt complicada i cada cop arribaven més refugiats, i la situació de cada cop era més precària. L'any 1942 decideix embarcar-se cap a Mèxic. Allà va començar a treballar com a corrector en una impremta i va mantenir contacte amb altres exiliats a través de xerrades, teatre, etc.

Gràcies a Avel·lí Artís Balaguer, propietari de la impremta en la qual treballava Riera Llorca, l'autor va tenir l'oportunitat de publicar la seva primera novel.la. Aquesta primera novel.la, Tots tres surten per l'Ozama ( 1946 ), en un principi, eren cinc narracions curtes que ja havíen estat publicades a la revista Catalunya de Buenos Aires. Riera Llorca va unificar els personatges d'aquestes cinc narracions i va donar forma a la novel·la.

Aquesta obra, que reflecteix la vida dels refugiats, no fou publicada fins vint-i-un anys més tard a Catalunya.

L'any 1969 Riera Llorca va tornar definitivament a Catalunya, concloent així el seu període d'exiliat. Va instal·lar-se a Pineda de Mar.

Tots tres surten per l'Ozama és un dibuix de les reaccions dels refugiats catalans a la República Dominicana i també és un exemple de les relacions que aquests establiren amb la població nativa. A través de la vida de tres catalans ens introduïm en els costums de la República Dominicana.

L'autor ens presenta la República Dominicana com un país encara per civilitzar. La novel·la és una denúncia al fracàs i a l'engany del qual varen ser víctimes els emigrants.

Per tant, podem emmarcar aquesta obra dintre del realisme històric perquè tracta la realitat des del punt de vista de l'autor. A la novel·la també es tracta el temps real, és a dir, el temps en què transcorre la història coincideix amb el temps de redacció de la mateixa ( 1940-1942 ).

Dades biogràfiques de l'autor

Vicenç Riera Llorca nasqué a Barcelona el 5 d'abril de 1903. Va morir a Pineda de Mar l'any 1991.

El seu pare va morir quan ell tenia quatre anys. Va passar la seva infantesa entre Formentera i Capdeterme. Va començar a anar a l'escola quan tenia deu anys, fins aquell moment havia rebut classes de lectura i aritmètica que li donava la seva mare o algun dels seus oncles. Als deu anys començà a anar al col·legi dels jesuïtes Sant Pere Claver. Fou un lector infatigable, va llegir autors molt diversos: Josep M. Folch i Torres, Dumas, Salgari...

Als tretze anys va haver de posar-se a fer feina a causa de les necessitats familiars, i va rebutjar l'oferta dels jesuïtes de facilitar-li els estudis eclesiàstics perquè ell era agnòstic.

Més envant va començar a col·laborar a setmanaris com L'esquella de la Tortaza i La campana de Gràcia, es tractava d'articles curts que tractaven temes polítics i socials de Barcelona, firmats amb un pseudònim.

En les seves hores lliures estudiava idiomes i es preparava per ser escriptor. Es va iniciar en la lectura d'autors estrangers, sobretot anglesos i americans, com Hemingway. Totes aquestes activitats les realitzava mentre trobava l'ocasió de dedicar-se exclusivament a la literatura. Es va introduir en el món de les lletres gràcies al periodisme.

Vicenç Riera Llorca es va casar amb Emília Barrionuevo, dos anys després van tenir a la seva filla, Diana.

Esclatà la guerra i l'any 1937 Riera Llorca fou nomenat secretari del Conseller d'Agricultura de la Generalitat, Josep Calvet. L'any 1939 va marxar a l'exili.

Imatge de l'escriptor Vicenç Riera Llorca

Fou un gran narrador i periodista. Es va exiliar a la República Dominicana a causa de la Guerra Civil espanyola, després es va translladar a Mèxic, on va publicar Tots tres surten per l'Ozama, la seva primera novel·la, l'any 1946.

Aquesta primera novel·la reflecteix el testimoni dels catalans exiliats en terres americanes, tema que Riera Llorca va tractar magistralment des de la pròpia experiència.

L'any 1985 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement de la seva lluita per la difusió de la llengua catalana, i fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. També fou guardonat amb altres premis. L'any 1970 guanyà el premi Prudenci Bertrana i el Crítica Serra d'Or amb la seva novel·la Amb el permís de l'enterramorts. L'any 1971 guanya el premi Sant Jordi amb Fes memòria, Bel.

Situació de la novel·la dins l'obra de Vicenç Riera Llorca

Tots tres surten per l'Ozama no és una obra gaire difícil de situar dins el conjunt de novel·les de Vicenç Riera Llorca, ja que fou la seva primera obra publicada.

A aquesta novel·la, publicada a Mèxic l'any 1946 i redactada a l'exili entre els anys 1940 i 1942, hi segueixen les obres següents: Què vols Xavier?, redactada l'any 1966 i publicada l'any 1974. Oh, mala bèstia!, redactada entre 1966 i 1967 i publicada l'any 1972. Roda de malcontents, redactada l'any 1967 i publicada un any després. Amb permís de l'enterramorts, redactada l'any 1968 i publicada l'any 1970, etc. També trobam les obres següents: Joc de xocs, Tornar o no tornar, Fes memòria, Bel; Això aviat farà figa, Canvi de via, Plou sobre mullat, Torna, Ramon i Tira cap on puguis, fins a arribar a la seva darrera obra publicada en vida, Estiu a Pineda, amb data d'edició de l'any 1991.

Així, Tots tres surten per l'Ozama queda situada dins el conjunt de tota l'obra de l'escriptor, essent la seva primera obra i iniciant així la seva trajectòria literària.

Trets externs de l'obra. Paratext.

Tots tres surten per l'Ozama es va publicar a Mèxic l'any 1946 i esdevé com a resultat de la suma de diferents contes escrits per Vicenç Riera Llorca entre els anys 1940 i 1942. Cal esmentar que el temps d'escritura correspon amb el temps de la narració, per aquest motiu la novel·la té el valor de reportatge, de document testimonial sobre l'exili dels catalans.

Aquesta novel·la ha estat positivament valorada per la crítica i qualificada de gran valor geogràfic, històric i literari, fins a arribar al punt que ha estat matèria imprescindible d'estudi a moltes escoles i instituts d'educació secundària. L'any 1992 es va elaborar un dossier de documentació d'aquesta novel·la com a material de suport per al teledebat de Tots tres surten per l'Ozama que va organitzar el Programa d'Informàtica Educativa del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya durant el curs 1992-1993.

Tots tres surten per l'Ozama fou publicada primerament a Mèxic l'any 1946, però no és possible publicar-la a Catalunya fins vint-i-un anys després, és a dir, fins l'any 1967. Aquest retard en la publicació és a causa de la Guerra Civil espanyola, a la dictadura del General Franco i a la censura que hi havia a l'època.

Fins hores d'ara podem trobar quatre edicions de la novel·la. La primera edició fou l'any 1946 a Mèxic, ja esmentada anteriorment, d'edicions Catalònia. La segona edició fou publicada el maig de 1967 a Barcelona, Edicions 62, col·lecció El Balancí número 31. La tercera edició correspon a l'octubre de l'any 1980, també d'Edicions 62, Barcelona, col·lecció El Cangur número 56. La quarta edició tengué lloc el març de 1982 a Barcelona, edicions 62 ( segona edició dins la col·lecció El Cangur, ja esmentada anteriorment ).

A l'edició de Tots tres surten per l'Ozama que he fet servir per aquest treball no hi apareix pròleg, i tampoc no hi apareixen encapçalaments ni notes editorials. Allò que trobam en aquesta edició de la novel·la és la informació que apareix a la contraportada del llibre, es tracta d'algunes dades biogràfiques de Vicenç Riera Llorca i un petit fragment del final de la novel·la.

Resum argumental

Tots tres surten per l'Ozama s'inicia amb el viatge dels protagonistes a la República Dominicana. Miquel i Ramon arriben junts a Ciudad Trujillo, juntament amb el negre Felito, qui descobreix que la seva esposa l'ha abandonat per un altre home.

Els immigrants no troben feina i viuen en condicions infrahumanes, fins arribar al punt que n'hi ha molts que perden la vida.

Miquel marxa cap a l'est i coneix el Lluís. A mesura que la novel·la va avançant, apareixen nous personatges com Panchito, Alícia i Manuel, que es veuen involucrats en un assassinat.

Un dia, arriba a la República Dominicana un vaixell francès amb immigrants on viatgen uns amics de Ramon ( Llorenç i Tomàs ).

Ramon comença a plantejar-se la idea de marxar a un altre lloc perquè troba molt monòtona la vida de l'illa.

Miquel visita el seu amic Ramon i li explica que no té feina. Quan li diu a La Venècia ( mulata amb qui viu) que no treballa ella es posa de malhumor, discuteixen i ella marxa de casa del Miquel amb la seva mare i la seva germana. Més tard, Miquel troba feina com a xofer.

Lluís també cerca feina i finalment va a treballar a una finca.

Lluís, Miquel i Ramon marxen a viure junts en una mateixa casa per culpa de la precària situació econòmica en la qual es troben i la misèria que els envolta. Miquel i Ramon són els únics que aporten diners a la casa, mentre que Lluís abusa dels seus dos companys: li pren la màquina d'afaitar, la tovallola i les sabates al Miquel sense demanar-li permís i el Miquel s'enfada amb ell.

Després d'una discusió amb l'encarregat de la fàbrica de mobles on treballa, Miquel deixa la feina. Mentrestant, Ramon treballa al Hollywood.

Mentre els seus companys s'esforcen per poder pagar el lloguer, el Lluís té una aventura amb Georgina, una dona casada amb un general, Víctor, que té moltes influències. Víctor s'adona que la seva esposa té una aventura amb un altre home i l'amenaça dient-li que seria una llàstima que al Lluís li passàs alguna cosa.

Al diari surt la notícia del suïcidi del Lluís, però realment aquest ha estat assassinat i han portat el seu cadàver al riu Ozama. En aquest moment és quan apareix la venjança de Víctor: ha assassinat el Lluís i també abandona a Georgina, d'aquesta manera ella queda sola, sense el Lluís i sense el seu marit.

Fa temps que el Ramon no té notícies de Llorenç i Tomàs i va cap a l'est per veure si els troba. Quan arriba troba que volen obligar a Tomàs a casar-se amb una noia negra i Llorenç es troba molt feble i el duen a l'hospital.

Ramon es retroba amb Jaume, un amic que havia arribat amb ell i Miquel feia un any a la República Dominicana.

Pere, un conegut de Ramon i Miquel, té pensat marxar del país en una barca i li ofereix la possibilitat a Jaume de marxar amb ells perquè fa dies que Miquel ha marxat a la frontera i no saben res d'ell.

La “Llibertat”, barca en la qual viatjaven Pere, Jaume i altres immigrants, s'enfonsa a les costes d'Haití i moren tots els seus tripulants.

Ramon és tancat a la presó perquè no té la cèdula, però aviat és posat en llibertat. Quan surt de la Fortaleza, l'amo del Hollywood l'acomiada i queda sense feina. Llavors, troba feina per construir un pont que es troba sobre el riu Ozama. Té molta calor, els genolls se li pleguen, els ulls se li entelen i cau, es dóna un cop al cap i cau dins el riu Ozama.

Mesos més tard, Miquel passa pel pont que creua el riu Ozama ( el mateix pont on va morir Ramon ) per entrevistar-se amb un home que vol oferir-li un treball. Miquel recorda els seus companys Lluís i Ramon, tots dos morts dins el riu Ozama. Accepta el treball de cuiner en un vaixell, tot i que existeix el perill que els submarins alemanys l'enfonsin.

Miquel s'embarca a bord d'un vaixell americà i marxa de la República Dominicana per l'Ozama, així com en van sortir Ramon i Lluís.

Estructura

4.1. Estructura interna

Com la majoria de contes i novel·les, podem separar Tots tres surten per l'Ozama en tres grans apartats: introducció, nus i desenllaç. Per tant, podem dir que la novel·la presenta una estructura lineal o clàssica.

*4.1.1. Introducció

La novel·la s'inicia amb la sortida d'un vaixell des de la badia de Charlotte-Amalie cap a la República Dominicana.

En la meva opinió, la introducció de la novel·la consta únicament del primer capítol ( de la pàgina 5 a la 23 ). En aquestes pàgines, Vicenç Riera Llorca explica al lector el viatge de Miquel i Ramon cap a la República Dominicana. El lector va familiaritzar-se amb aquests dos personatges i Riera Llorca comença a introduir-ne de nous, d'aquesta manera també coneixem el negre Felito.

Després veim l'arribada a la República Dominicana i com s'estableixen a l'illa Miquel i Ramon, i les primeres situacions a les quals s'han d'afrontar per sobreviure.

A aquest primer capítol, utilitzat per l'autor de manera introductòria a allò que després serà l'ànima de la novel·la, ja hi trobam la desil·lusió dels immigrants, que veuen que l'illa no és allò que ells esperaven i s'adonen que la República Dominicana no és lloc per ells: no troben feina i viuen dins barraques, sense higiene i en condicions molt precàries.

Per tant, la introducció presenta al lector la difícil realitat amb la qual es varen trobar els immigrants en els anys 40. S'introdueix la situació del país en el qual s'establíren els nostres protagonistes, Miquel i Ramon.

El vaixell va sortir de la badia de Charlotte-Amalie el dia abans, a mitja tarda. “Abans de dotze hores serem a la Dominicana”, havia dit un mariner. El Miquel se sent neguitós i no ha pogut dormir en tota la nit; s'ha llevat diverses vegades i ha pujat a coberta, a fumar una cigarreta. [ ··· ] Comença a ser evident per a tots que la República Dominicana no és lloc adequat per a ells, però de moment és un dels dos llocs d'Amèrica on se'ls pot dur. Hi ha molts països on podrien ser útils, però exepte Mèxic, que acull

un gran nombre dels que surten d'Europa -i que acabarà absorbint la majoria dels que es troben a la Dominicana- aqueixos països miren amb recel la immigració dels desplaçats europeus.

*4.1.2. Nus

Des del meu punt de vista, el nus de la novel·la comença en el segon capítol, quan Miquel ja ha trobat feina, i Ramon ja està establert a la República Dominicana, quan ja han iniciat a seva vida en aquell país.

El nus arriba fins el capítol 14, en el moment en què Lluís és assassinat. En el nus de la novel·la, Riera Llorca ens explica tot allò que els ocorre als protagonistes: treball, amistat, etc. L'autor va intoduint nous personatges i va creant noves situacions que formen part de les aventures que viuen Miquel, Ramon i Lluís. D'aquesta manera apareixen personatges com: Pucho, Dulce, Orània, Llorenç, Tomàs, La Venècia ...

Amb l'ajut de tots aquests personatges Riera Llorca crea una trama que envolta els tres amics i que descriu les dificultats i els inconvenients amb els quals es troben els immigrants d'aquella època i de la difícil situació que els va tocar viure.

Durant aquesta part central de la novel·la, que consta de dotze capítols, hi trobam algunes de les situacins següents:

*Quan La Venècia deixa el Miquel perquè no té feina:

La Venècia està de malhumor. Ja fa un mes que el Miquel no treballa. Ha despès els dólars que havia arraconat i ja ha fet les primeres compres a crèdit. Quan el Miquel li va explicar la seva baralla amb el patró, ella va cuitar a contar la desgràcia a la seva mare i les dues van coincidir a creure que el fet no tenia importància per a un blanc. El Miquel treballaria de seguida. [ ··· ] Una estona després, en sortir, veu que La Venècia, la mare i la germana han desaparegut.

*En aquesta part de la novel·la també s'hi explica la insinuació de l'Orània al Ramon:

··· L'Orània, la seva veïna, que durant tota la tarda passeja pel barri una alegre borratxera, fa tabola amb altres dones. De sobte arrenca a correr, a través del carrer, cap al Ramon. Va amb els braços estesos i crida: -Ramon! Abraça'm! [ ··· ] L'Orània, tota nua, dorm al seu llit. La roba és damunt d'una cadira. El Ramon dóna de tant en tant una ullada a la clau que hi ha sobre la tauleta; és la de casa l'Orània, que aquesta, en entrar, duia a la mà. [ ··· ] L'Orània estira els braços mandrosament i inclina el cap sobre el muscle dret. Somriu i els uls se li mig acluquen; la seva mirada és maliciosa. S'ha adreçat i les seves sines tiben la tela del vestit.

El Ramón ja no està segur que la mulata li sigui indiferent.

El nus arriba fins el capítol catorze per un motiu ben clar: la mort de Lluís. A rel de l'assassinat de Lluís comença la part final de la novel·la, el desenllaç, perquè Lluís és el primer en sortir de la República Dominicana per l'Ozama, després el seguiran Ramon i Miquel.

*4.1.3. Desenllaç

Crec que la part final del llibre abraça des de l'inici del capítol catorze ( assassinat de Lluís ) fins al final de la novel·la.

El desenllaç consta de quatre capítols, en els quals s'explica la sortida de la República Dominicana dels tres protagonistes principals: Lluís, Ramon i Miquel. S'explica la sortida d'aquests tres personatges pel riu Ozama.

Lluís, que és el primer que surt de la República Dominicana per l'Ozama, és assassinat i llançat al riu. El segon és Ramon, que mentre fa feina cau al riu Ozama i mor. L'únic que sembla que surt amb vida de la República Dominicana és Miquel, que abandona l'illa a bord d'un vaixell americà, d'aquesta manera, tots tres surten per l'Ozama:

Ahir al matí fou recollit de la vora del riu Ozama el cadáver d'un home jove. De les investigacions i comprovacions fetes resulta que es tracta de Lluís Pujol, natural de Tarragona, Catalunya ···

Se sent feble; la vista se li entela; els genolls se li pleguen; la mà deixa anar la corda a la qual s'havia agafat, i cau. Es dóna un cop al cap al tauló, i cau a l'aigua. ( ··· ) El cos del Ramon no surt.

I ha arribat un dia que, en fer-se fosc, el Miquel, a bord d'un cargo americà , Ozama avall, surt d'aquella illa on durant molt de temps s'ha sentit com en una presó. En surt per l'Ozama, con en van sortir els seus amics Ramon i Lluís.

Amb aquest darrer fragment acaba la novel·la, i el lector entén el perquè del títol del llibre: Tots tres surten per l'Ozama, perquè els tres protagonistes principals surten de la República Dominicana pel riu Ozama.

4.2. Estructura externa

En realitat, l'estructura externa del llibre és molt senzilla de classificar. Vicenç Riera Llorca va establir l'estructura externa de la novel·la, classificant-la en capítols.

D'aquesta manera, l'estructura externa de Tots tres surten per l'Ozama està dividida en divuit capítols.

Tots els capítols tenen una extensió aproximada ( entre sis i dotze pàgines ), llevat dels dos darrers capítols, que són notablement més curts, el darrer, per exemple, només té tres pàgines.

Tècnica narrativa

5.1.Narrador i narratari:

El narrador d'aquesta novel·la és en tercera persona, conta la història com a coneixedor de la mateixa i els seus personatges, però sense mesclar-se en els esdeveniments. Actua com a narrador-historiador: “Torna amb un vas i una botella de rom. Serveix al Lluís i deixa l'ampolla sobre la taula ...”

El narrador és omniscient perquè coneix els desitjos i pensaments dels personatges, un clar exemple d'aquest coneixement de l'interior dels personatges és el següent fragment: “Encara no té pressa, però ja sent el desig d'anar-se'n”.

Durant tota la novel·la apareix alternança entre l'omnisciència editorial i l'omniscència neutral. Com ja he dit, el narrador és en tercera persona i coneix molt bé els personatges, però hi ha cops que dóna la seva opinió sobre els personatges i hi ha cops que no la dóna.

Aquí tenim un exemple de narrador amb omnisciència editorial: “El Ramon no es pren cap feina seriosament [ ··· ] Ell només distingeix entre les que pot fer i les que no pot fer”. En aquest cas, el narrador dóna el seu parer, el seu punt de vista, sobre un dels personatges, per tant, ens troban davant un cas d'omnisciència editorial.

El narrador implica que a la història hi aparegui un punt de vista. En aquest cas ens trobam amb un contrapunt, ja que el narrador ens conta la història de tres personatges diferents, és a dir, ens explica diverses històries a la vegada. Aquestes històries, però, presenten trets en comú i es relacionen l'una amb l'altra.

A part d'això, també cal fer menció a la tècnica narrativa peculiar de la qual ha fet ús Vicenç Riera Llorca, ja que fa canvis bruscs d'una història a l'altra, fins al punt que, a vegades, quan has oblidat una mica una història, més envant la torna emprendre i deixa el lector un poc descol·locat.

El narratari és la persona a la qual va dirigida l'obra, el receptor. En el cas de Tots tres surten per l'Ozama no apareix un narratari concret, determinat, és a dir, la novel·la no va dirigida a una persona en especial, per tant, podem dir que no hi ha narratari. Cal diferenciar narratari i lector. El lector és la persona que llegeix l'obra i el narratari és un personatge de ficció ( que es troba dintre de la mateixa novel·la ) a qui s'adreça el narrador. La principal diferència entre narratari i lector és que l'un pertany al món fantàstic i l'altre pertany a la realitat. A Tots tres surten per l'Ozama no hi apareix la figura del narratari.

5.2.Llenguatge:

Durant tota la novel·la ens trobam amb el mateix tipus de llenguatge, un llenguatge senzill i de fàcil comprensió. Quan apareixen diàlegs, aquest llenguatge adopta un caràcter col·loquial, adopta la forma del parlar de la gent del carrer. D'aquesta manera apareixen mots de l'estil de “trapella” i “pendó” o l'expressió “Redéu”, que són paraules emprades habitualment en el llenguatge col·loquial.

També cal resaltar l'aparició de mots i expressions típiques de la parla sud-americana ( centavos, ingenio, guagua, peso, pulpería, ... ), que aporten un major grau de realisme a la novel·la. També apareixen noms de llocs concrets de la República Dominicana: noms d'hotels, places, carrers, etc., com per exemple: l'Hospedaje, l'Alcázar, hotel Cibao, avinguda Washington, parque Colón...A més, aquestes paraules típiques del continent americà es troben molt ben usades, és aquí on Riera Llorca deixa testimoni de què realment va viure a la República Dominicana, doncs demostra coneixement de la llengua que allà es parla. D'altra banda, la utilització d'aquets mots contribueixen a enriquir la novel·la, ja que suposa el coneixement d'una altra cultura i uns altres costums.

Durant tota la novel·la hi ha una alternança constant de narració i diàleg, gairebé no hi ha passatges descriptius. Els diàlegs són utilitzats en les converses entre els tres protagonistes i les converses entre els protagonistes i la gent que van trobant a mesura que transcorre la novel·la, en cap moment apareix el diàleg com a mitjà de comunicació entre persones d'un nivell cultural superior.

Els diàlegs també contribueixen a aportar agilitat al discurs i funcionen com una espècie de cridada a l'atenció del lector.

El fet que el llenguatge emprat a Tots tres surten per l'Ozama sigui de caràcter senzill, en el sentit que resulta fàcilment comprensible al lector, facilita i agilitza la lectura i fa que la novel·la resulti més entretinguda i més bona de llegir. L'única cosa per la qual pot ser que la novel·la resulti un tant embullada (en un principi ) són els bots que hi ha de la història d'un personatge a la de l'altre, però a mesura que va avançant la trama es va assimilant amb gran facilitat.

5.3.Simbolisme:

Tots tres surten per l'Ozama no és una novel·la que destaqui pel seu sentit simbòlic, però, així i tot, hi trobam un símbol imprescindible per a entendre l'obra.

Aquest símbol tan important no és altre que el riu Ozama. Per als nostres protagonistes ( Miquel, Lluís i Ramon ) el riu Ozama no és només un riu, és el seu camí cap a la llibertat, la possibilitat de tornar a començar una nova vida i de fugir de la misèria i la infelicitat que pateixen a Ciudad Trujillo.

Per tant, el riu Ozama té un simbolisme molt important dins la novel·la, ja que representa la possibilitat d'escapar de tot allò que volen deixar enrera.

També apareix un altre símbol relacionat amb la fugida de l'illa, es tracta del fet que la barca en la qual marxen Pere Pla, Jaume i els seus amics s'anomeni “Llibertat”, la barca s'anomena “Llibertat” perquè ells creuen que els portarà fora de la República Dominicana. Pensen que la barca els portarà a ser lliures, els durà cap a la llibertat.

6. Personatges

6.1. Personatges principals

A la novel·la apareixen tres personatges principals: Miquel, Ramon i Lluís. Els altres personatges que van apareixent durant la resta de la narració tenen un caràcter secundari.

Allò que diferencia aquests tres personatges de la resta és el fet que siguin catalans exiliats a la República Dominicana i el desig per tornar a la seva terra.

El noms dels tres personatges protagonistes donen al lector un indici sobre el seu sexe, masculí, i la seva procedència, ja que Miquel, Ramon i Lluís són noms propis de la vertent mediterrània. L'autor ha fet servir aquests noms i no uns altres, per poder establir la diferència amb la resta, que adopten noms més típics del continent americà: Dorothy, Dulce, Pancho,etc.

*Miquel:

És un català que viatja a l'exili cap a la República Dominicana. Al llarg de l'obra descobrim que Miquel és el més feiner de tots tres. És l'únic que té feina constantment i Riera Llorca el descriu com el més enèrgic i el que té més ganes de treballar. En un moment determinat, Miquel és l'únic que, quan no troba feina, se'n va cap a l'est a cercar-ne. Aquest fet demostra les ganes de treballar que manifesta Miquel. Les ànsies de feina de Miquel són la principal diferència entre aquest i els seus dos companys.

Tal vegada el fet que sigui el feiner és la raó per la qual és l'únic que sembla que surt viu de la República Dominicana. Opín que és possible que Riera Llorca establís una mena de connexió entre treball-vida, de manera que el més feiner ( Miquel ) és qui viu més temps, mentre que el més gandul ( Lluís ) és el primer a morir.

El Miquel té la il·lusió d'una vida millor, de fet, viatja de banda a banda cercant un país on pugui trobar l'estabilitat que necessita fins que sigui el moment de poder tornar a Catalunya. Aquest darrer punt és allò que té en comú amb els seus dos companys: Ramon i Lluís.

*Ramon:

També és un català exiliat a la República Dominicana. Ell i Miquel viatgen junts en el vaixell que els porta cap a Ciudad Trujillo. Des del moment que el vaixell arriba al port tornen gairebé inseparables.

Ramon també espera impacient el moment de poder sortir de la República Dominicana, perquè no s'hi ha adaptat i no s'hi sent feliç.

Al principi sembla que és una mica gandul perquè en Miquel de seguida troba feina i ell es dedica a passejar per Ciudad Trujillo i a conèixer la ciutat, però després comença a treballar i sembla que té una feina estable.

*Lluís:

És tracta d'un altre català exiliat. Inicia una relació d'amistat amb Miquel i Ramon. És el més gandul dels tres amics, i tal volta per això és el primer que mor. És possible que amb la mort del Lluís l'autor vulgui mostrar que ser un gandul no té bones conseqüències.

A diferència de Miquel i Ramon, sembla que Lluís no té gaires il·lusions ni finalitats en la vida. Ell viu el moment i va d'aventura en aventura. Precisament una d'aquestes aventures ( la relació que manté amb Georgina ) és allò que el porta a la mort.

Entre aquests tres personatges principals i en l'ambient que els envolta s'estableixen tota una sèrie de relacions. Ramon, Miquel i Lluís funcionen com a adjuvants l'un de l'altre perquè tots tres junts cerquen la manera de sortir de la misèria que els envolta a Ciudad Trujillo i de poder aconseguir una vida millor fora de l'illa.

Aquests personatges tenen un altre tret en comú, tots tres tenen un mateix objectiu: marxar de la República Dominicana.

Des de l'inici de la novel·la fins el final, Miquel, Ramon i Lluís sofreixen un procés evolutiu. Primer, quan arriben a Ciudad Trujillo són immigrants sense feina i sense casa. A mesura que avança la narració s'estableixen a l'illa i els van succeint tot un seguit de coses que els transformen. L'entorn i els esdeveniments fan que els personatges sofresquin canvis i l'autor ha de desenvolupar el seu costat psíquic per tal que puguin fer front a les situacions que hauran de viure.

Pel que fa referència a aquests tres personatges: Miquel, Ramon i Lluís, podem dir que són els personatges més treballats durant tota la novel·la, així, Riera Llorca els dota de major profunditat psicològica que els altres personatges i els transforma en personatges definits amb una personalitat pròpia.

6.2. Personatges secundaris

Els altres personatges que apareixen a la novel·la són de caràcter secundari. Entre els personatges secundaris hi trobam els següents:

Felito: És el negre que Miquel i Ramon coneixen dins el vaixell quan van cap a la República Dominicana.

Víctor: És el responsable de la mort del Lluís. És un general que està casat amb Georgina, i quan descobreix que aquesta té relacions amoroses amb el Lluís el mata com a venjança.

Georgina: És l'amant del Lluís i, en part, també és responsable de la seva mort, perquè no li havia dit que era casada amb un general que tenia influencies per a poder matar-lo.

Orània: És la veïna de Ramon, un dia que està borratxa li fa insinuacions i mantenen diversos encontres sexuals.

Llorenç i Tomàs: Són dos amics del Ramon que arriben a la República Dominicana un any després que ells.

Jaume Torres: És un amic del Ramon. Es retroben un dia al Hollywood. Jaume mor quan intenta fugir de la República Dominicana amb la barca de Pere Pla.

Pere Pla: Té una barca anomenada “Llibertat” amb la qual abandona la República Dominicana amb Jaume Torres i altres amics. Pere mor, juntament amb Jaume i els altres ocupants quan el “Llibertat” s'enfonsa a les costes haitianes.

La Venècia: És una mulata amb qui Miquel viu una temporada. Finalment La Venècia abandona el Miquel perquè ha quedat sense feina.

Jacinto Peynado: És el president de la República Dominicana.

Mercedes: Al·lota que coneix el Tomàs a una festa i li roba els diners de dins la butxaca quan ell està nedant.

Panchito i Alícia: Veïns de Ramon que són protagonistes de l'assassinat de Manuel.

Manuel: Amic de Panchito. Panchito l'assassina.

Mr. Duncan: Americà propietari d'un magatzem on fa feina Miquel.

Doña Panchita i Catalina: Doña Panchita és la propietària de la casa on Ramon ha llogat una cambra i Catalina sembla que és la seva filla.

Altres personatges que apareixen a la novel·la són: Teresa, Júlia, Dorothy, Dulce, don Amable, Lígia, doña Altagracia, etc.

Tots els personatges que apareixen a la novel·la tenen algun tipus de relació amb Miquel, Ramon i Lluís, és a dir, tots els personatges tenen alguna cosa a veure ( estan relacionats ) directa o indirectament amb els tres protagonistes.

7. Temps i espai

En una novel·la és molt important l'anàlisi del temps i l'espai. Tota obra literària transcorre en un temps i un espai determinats, ja siguin reals o imaginaris.

7.1.Temps

El temps de la narració coincideix amb el temps real, ja que Vicenç Riera Llorca va escriure la novel·la des de la pròpia experiència. El temps de redacció, per tant, és el mateix temps de l'acció ( 1940-1942 ).

La novel·la té lloc en dos anys, des del moment en què Ramon i Miquel arriben a la República Dominicana, fins dos anys després, quan Miquel abandona l'illa a bord d'un vaixell americà.

A mesura que transcorre la novel·la anam trobant un parell de pistes que ens indiquen el pas del temps, un d'aquests exemples el trobam al capítol setze, quan el Ramon es troba amb en Jaume i diuen que fa un any que varen arribar a la República Dominicana:

En sentir-lo parlar, l'ha reconegut. És el Jaume Torres, que un any enrera va arribar, amb ell i el Miquel, a l'illa. Van ocupar les cabines veïnes. A causa d'això van conversar i en desembarcar eren amics.

En aquest moment el lector veu que ja ha passat un any des de l'inici de la història. I d'aquí al final de la novel·la transcorre un altre any, això ho sabem perquè al text anam trobant indicis del pas del temps, per exemple, a l'inici del capítol divuit ( pàgina 155 ) hi trobam la frase següent: “ Han transcorregut uns mesos”.

La història ocorre en el moment present, és a dir, allò que conta la història és allò que realment passava en aquell moment.

El temps de la novel·la coincideix amb l'època de la censura i la persecució a Catalunya, es tracta del temps en el qual tengué lloc la Guerra Civil espanyola i la dictadura del General Francisco Franco. No obstant això, la novel·la no abraça tot el període de l'exili, sinó que es centra en dos anys en concret: des de 1940 a 1942.

Pel que fa referència al temps, podem deduir que es tracta d'una novel·la de testimoni perquè tracta un temps i unes situacions reals que tenien lloc en aquell moment.

De la mateixa manera, podem incloure Tots tres surten per l'Ozama dins allò que anomenam “novel·les de desenvolupament” perquè l'acció no succeeix en un període breu de temps, sinó que té lloc durant dos anys.

Quant al temps intern de la novel·la, cal dir que també coincideix amb el temps històric, ja que ( com ja he esmentat amb anterioritat ) el temps de la narració és el mateix que el temps en què fou escrita la novel·la.

Vicenç Riera Llorca utilitza un tipus de narració lineal, ja que comença la història a partir de l'arribada dels protagonistes a la República Dominicana i segueix l'ordre dels esdeveniments.

No obstant això, hi trobam l'aparició d'alguns flash-backs, per exemple, quan Ramon, Miquel i Lluís recorden la seva terra i quan Ramon surt de la Fortaleza:

Fa tres dies, el vespre, en anar a sortir del Hollywood, el Bori el va cridar i li va preguntar:

• Ja tens la cèdula d'enguany?

• No.

• Et detindran. A la cantonada del Carrer Duarte demanen la cèdula a tothom i s'enduen a la Fortaleza els qui no la tenen...

En aquest paràgraf veim un clar exemple de flash-back, ja que Ramon recorda, des del present, un moment passat que no havia aparegut a la novel·la fins en el moment en què Ramon ho recorda, fins el moment en què apareix el falsh-back a la narració.

7.2. Espai

L'acció de la novel·la transcorre en un ambient geogràfic real: la República Dominicana, més exactament a Ciudad Trujillo, i a llocs concrets: carrers, places i ciutats que existeixen realment.

El fet que l'espai sigui aquest és lògic, ja que la República Dominicana fou un país que rebia, juntament amb Mèxic, la major part dels exiliats catalans.

Durant tota la novel·la, els protagonistes assenyalen el seu desgrat cap a la República Dominicana i el seu desig de fugir-ne. Per tant, l'espai es dibuixa com un lloc desagradable i es descriu com un lloc monòton i poc apropiat per viure.

La narració s'alterna en el sentit que transcorre tant en espais tancats com en espais oberts, encara que són els espais oberts, on transcorren els fets més transcendentals de la novel·la, per exemple, el riu Ozama.

8. Conclusions

Una vegada que va llegint el llibre, el lector s'adona que es troba davant una obra testimonial inigualable. L'enfrontament amb la realitat tant difícil amb la qual es van trobar els emigrants catalans que partiren a la República Dominicana en els anys 40 suposa un shock per a la sensibilitat del lector, que s'endinsa en un món desconegut per a ells fins en aquests moments.

Riera Llorca, amb un realisme absolut, aconsegueix que el lector entri a formar part de la novel·la i desperta els seus sentiments: sorpresa ( quan assassinen el Lluís i diuen que és un suïcidi ), tristor ( quan Ramon cau al riu Ozama i mor ) i esperança ( quan Miquel abandona la República Dominicana a bord d'un vaixell americà ).

La pròpia experiència de Riera Llorca fa que el realisme del relat sigui total, i crea un ambient tan real que sembla que ho estiguis vivint.

Tots tres surten per l'Ozama reflecteix perfectament els sentiments i els desitjos dels exiliats fins a arribar al punt en què el lector s'identifica amb la seva nostàlgia i sent la impotència quan pensa en l'angoixa que devien sentir les persones que es trobaven en aquesta situació tan desesperada.

Juntament amb Miquel, Ramon i Lluís, el lector s'endinsa en la República Dominicana i comença a conèixer els carrers i les places de Ciudad Trujillo, així com també té l'oportunitat de conèixer els costums, les tradicions i la manera de viure d'aquell país.

Bibliografia:

* ANDÚJAR, Manuel: La literatura catalana en el destierro. (Editorial Lengua: Mèxic, 1949).

* CANAL, Susanna; SARGATAL, Ramon: Diccionari d'escriptors en llengua catalana. (Edicions 62, El Cangur diccionaris. Barcelona, 1998).

* FUSTER, Joan: Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca. (Editorial: Curial. Barcelona, 1994).

* MANENT, Albert: La literatura catalana a l'exili. Editorial: Curial. Barcelona, 1989.

* MOLAS, Joaquim: La literatura catalana de postguerra. (Editorial: Dalmau. Barcelona, 1966).

* RIERA LLORCA, Vicenç: El meu pas pel temps ( 1903-1939 ). (Edicions 62, col·lecció Cara i Creu nº 27. Barcelona, 1979).

* RIERA LLORCA, Vicenç: Els exiliats catalans a Mèxic. Edició a cura de Josep Ferrer i Costa; Joan Pujades i Marquès. (Editorial Curial. Barcelona, 1994).

* RIERA LORCA, Vicenç: Tots tres surten per l'Ozama. (Edicions 62, col·lecció El Balancí nº 31. Barcelona, 1967).

*Internet.

25