2008

Tirant lo Blanc. Joanot Martorell.

25/11/2008

Tirant lo Blanc

Joanot Martorell J

Índex

Resum argumentat de la novel·la.............Pàgina 3, 4, 5,6 i 7.

Situació i vida de l’autor............................Pàgina 8.

Espai de lèxic culte....................................Pàgina 9, 10 i 11.

Opinió personal..........................................Pàgina 12.

Bibliografia..................................................Pàgina 12.

Resum de la introducció.

La obra es escrita a partir de 1460 i va ser publicada per primera vegada el 1490. Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d’armes i d’amor del seu protagonista, té una afinitat especial que la fa diferent d’altres novel·les de l’edat mitjana amb un contingut més que entretingut i divertit.

Resum argumentat de l’obra.

Degut a la extensió de la novel·la, he realitzat un resum argumentat que consta de quatre parts alíquotes en quant a la quantitat de contingut. Les parts són les següents: Tirant a Anglaterra, Tirant a Sicília i a Rodes, Tirant a l’Imperi Grec, Tirant al nord d’ Àfrica.

1-Tirant a Anglaterra

En aquesta novel·la ens introdueix en el temps i la situació de l’època mitjançant el cavaller Guillem de Varoic cavaller que va estar molts anys servin per a l’ordre de cavalleria, i que en complir els cinquanta-cinc va decidir seguir la seva vida de peregrí servin al (senyor,Deu), va fer que es fabriquessin dos anells que encaixessin l’un amb l’altre així es va quedar un ell i l’altre la seva dona els va dir que els deixaria i que havia de marxar cap a Jerusalem entre d’altres ciutats. Al cap d’un temps va tornar com a ermità d’una petita ermita de les rodalies de la seva ciutat. Un dia afectat per les revoltes morisques va anar a la ciutat, on el rei li va demanar ajut, aquest va acceptar i fabricar unes magranes que només es podien apagar amb oli o reïna d’arbre, que ell mateix va deixar a prop del campament morisc.

Quan van esclatar aquestes magranes els moros no sabien que fer davant de tant de foc, així que el rei va sortir i en va matar molts d’ells i va jurar exterminar-los d’Anglaterra.

Tirant, un jove cavaller que anava a rebre l’ordre de cavalleria en les noces del rei, es va dormir degut al seu cansament i el cavall va anar a parar a la ermita on era Guillem de Varoic, aquest es va presentar li explicà com que estava allí. Desprès de parlar molt de temps li va donar el llibre de l’arbre de batalles on hi era tot sobre els cavallers, i li va dir que en acabar les noces l’hi tornès i expliques com havien succeït.

En acabar les noces del rei d’Anglaterra Tirant va tornar, hi havia l’ermità fen oracions, van fer grans reverències l’un amb l’altre, es van asseure i van parlar fil per randa tot el que va passar al casament del rei, llavors l’ermità va preguntar a tirant qui va ser el millor de tots, paro ell marxà. Diafebus cosí de Tirant li va explicar que Tirant va ser sense cap dubte el millor de tots els participants, que va rebre l’ordre de cavalleria davant del rei i que va fer grans combats.

La germana de la reina (Agnès) era d’origen Francès, hi duia als pits un gentil fermall, Tirant li va demanar, i ella li va dir que el agafes ell mateix, però estava agafat a la cordonera del brial, i li havia de tocar els pits però ell el va agafar, més tard es va presentar un cavaller dient que era el senyor de Vilesermes i que estimava a Agnès, li va dir a tirant que l’hi tornès el fermall per les bones o per les males, Tirant no li va voler donar i va rebre una lletra de batalla per part del senyor de les Vilesermes. Van combatre fortament tots dos fins arribar a caure tots dos a terra, el jutge els donava per morts paro va veure que Tirant encara estava viu i finalment el rei li va atorgar la glòria d’aquell combat.

Un dia es van presentar en palau quatre cavallers amb uns lleons a dir-li al rei que volien combatre, Tirant veien això va agafar quatre escuts els va pintar amb les armes del seu pare, la seva mare, el seu avi i la seva àvia. El primer combat la Fortuna va ser favorable a Tirant amb la llança va ferir al cavaller dos cops, en el segon combat Tirant es va enfrontar a l’Honor i el va traspassar dos cops amb la llança, el tercer era el Valor Tirant va guanyar donant-li un gran cop al cap, i l’ultim cavaller va morir enfonsant-li la daga al coll. Es va saber que aquells quatre cavallers eren el reis i ducs, la veu va arribar a orelles de Kirieleison de Muntalbà, que fa fer arribar a Tirant una lletra de batalla. Va ser acceptada però quan Kirieleison va veure els cossos del reis morts va morir immediatament a causa de el impacte visual, llavors el germà de Kirieleison Tomàs de Muntalbà va reptar a Tirant en honor del seu germà, però Tirant el va desarmar i Tomàs es va donar per vençut .

Mentre el ermità parlava amb Diafebus deien que Tirant va entrar en onze camps de lliça a tota ultrança i en tots s’havia proclamat vencedor.

2-Tirant a Sicília i a l’illa de rodes.

Un dia que Tirant estava amb el duc de Bretanya, van arribar dos cavallers de la cort del rei de França, dient que els moros estaven assetjant la ciutat de Rodes, on es guarda l’espina de la corona de Jesucrist, Tirant en sentir això va comprar una nau la va omplir de vitualles i la va armar. Felip el cinquè fill del rei de França va pujar secretament a la nau el dia abans de partir, quan eren en mar en dins van decidir anar a l’illa de Sicília per carregar la nau d’aliments.

En l’illa de Sicília Felip es va enamorar de la filla del rei (Ricomana), allí van pregar a Tirant que estesin a la seva cort durant uns dies, ja que Felip i Ricomana es volien casar.

Tirant va salpar de Sicília fins al port de Rodes on el van confondre amb una nau genovesa i el van atacar, Tirant va romandre a la nau fins que totes les vitualles van ser a la ciutat. Tirant van cremar una nau dels Genovesos i van fer una batalla amb moltes morts per part dels moros. Tirant el rei de Sicília i Felip es van embarcar en unes galeres Venecianes que portaven peregrins cap a Jerusalem, van comprar esclaus cristians per donar-los la llibertat.

3-Tirant a l’imperi grec.

Tirant va anar amb l’emperador a palau on el rei els va presentar l’Emperadriu i la seva filla Carmesina on per el calor que feia anava pits enlaire i Tirant no podia treure els ulls de ella. Tirant estava enamorat de Carmesina, la princesa també tenia símptomes de l’amor, Tirant li va comunicar a Carmesina que estava enamorat de ella i ella li va dir que si guanyava als enemics rebria el premi tan desitjat. Tirant va aplegar tota la gent del poble que volia lluitar contra els moros, li va demanar la camisa a Carmesina i se la va posar i van partir immediatament.

Quan van arribar a la ciutat de Pelidas, van atacar per sorpresa als turcs i van morir quantitat de moros i alguns van fugir, el duc de Macedònia va robar al camp dels moros, i va tancar el tresor al seu castell, més tard va deixar a Tirant malament. Tirant demanà a Diafebus que portés els esclaus a Constantinoble.

Quan Diafebus va ser a Constantinoble va anar a parlar amb Carmesina i l’explicà el gran amor que sentia Tirant per ella, van enviar cinc naus d’ajuda en honor a Tirant del Mestre de Rodes. Al quinzè dia els Turcs van començar a atacar a la gent de Tirant, paro els moros es van rendir demanat a Tirant que els perdonés la vida. Diafebus i el Conestable van endur els presoners a la ciutat, més tard Diafebus va anar a parlar amb Carmesina però va trobar Estefania i ell es va declarar com enamorat, desprès ella es va escriure una nota als pits on deia que volia que Diafebus fos el seu marit.

Mentrestant el rei d’Egipte va reptar a Tirant i aquest acceptà en honor de Carmesina, el rei d’Egipte, el de Capadòcia i el d’Àfrica intentaven que Tirant morís, es van matar uns als altres i al final el rei d’Egipte va fugir.

Tirant i el Duc de Pera, van anar al castell de Maleví Tirant es va anar a caminar amb Carmesina i li va dir que l’única cosa que volia era la seva mà. Als pocs dies van arribar les naus carregades de provisions per als turcs moros i genovesos, Tirant va entrar al port i va robar totes les provisions, i va decidir combatre al mar contra el Gran Caramany, i les naus del Gran Caramany van decidir fugir abans de morir i van anar cap a Xipre però Tirant els seguia a tot drap, fins que van aconseguir matar els dos ocupants de la nau del Gran Caramany, més tard tornaren a Constantinoble a anar a veure a Carmesina i aquesta li va demanar que li beses els pits.

El Soldà va decidir enviar ambaixadors de pau a Constantinoble amb propostes de pau i de demanar la mà de Carmesina. Un dia Tirant entrà sense avisar a la cambra de Carmesina i va ballar amb ella mentre la besava.

D’altra banda l’emperador va voler donar resposta als embaixadors, Tirant i Carmesina anaven cap a la ciutat del Duc de Pera, Carmesina li va preguntar perquè duia una calça broda i una altra no i li va explicar que era pel fet de haver-li tocat el que ell buscava. La resposta va ser que no donarien la seva filla a un Home fora de la llei i que el Gran Caramany i el sobirà de l’Índia no es podien rescatar a cap preu. Tirant li va demanar a Carmesina el que tant desitjava i ella li va dir que tot arribaria en el seu moment.

Tirant va demanar a l’Emperador si Diafebus i Estefania es podien casar, al estar tots d’acord es van casar a l’endemà i van nombrar a Diafebus com a Duc de Macedònia, més tard Tirant es va dirigir al rei dient-li que ell no estava aquí per tenir béns sino per fer grans batalles, el rei es va sentir molt orgullós, i li va dir a Carmesina que si Déu li donava vida Tirant seria el rei amb ella.

Una vegada Tirant va entrar al palau a espiar a Carmesina i va haver de fugir saltant, es va trencar una cama, i amb l’ajuda de Hipòlit van simular que era una caiguda de cavall. Mentre Tirant es recuperava, van liderar l’exèrcit el Duc de Pera i el Duc de Macedònia.

Un dia Tirant a petició de l’emperador va agafar a Carmesina pel braç, van passejar per l’hort i es van confessar el seu amor i van decidir fer unes bodes sordes, la mateixa nit Tirant i Carmesina es casaven. La viuda reposada estava enamorada de Tirant i va idear una estratègia per a que no estesin junts.

Tirant va ser cridat per l’Emperador, aquest li va contar la mala situació que es vivia en la batalla contra els moros, i Tirant mogut per l’esperit cavalleresc es va vestir per al combat. Carmesina i l’Emperadriu eren tristes perquè Tirant i Diafebus marxaven amb el vaixell, però Tirant es va adonar de la malifeta de la viuda llavors Tirant va enviar una maledicció per la viuda, es va originar una tempesta i el vaixell de Tirant es va enfonsar.

4-Tirant al nord d’Àfrica.

Tirant va restar a la barca i va aconseguir arribar a la costa amb un altre, es van amagar en una cova i van ser trobat per un personatge anomenat Capdillo, Tirant va decidir anar a acompanyar al rei i a la seva filla a vencer el rei Escariano. No obstant la filla del rei s’havia enamorat de Tirant. Tirant amb l’ajut de la seva astúcia va vèncer al rei Escarliano, va obtenir notícies dels companys de naufragi i els va donar roba i aliment i els va salvar de l’esclavitud que tenien.

L’emperador volia premiar els serveis prestats per Tirant i li atorgà la mà de Carmesina i doncs la successió de la corona i el títol de cèsar de l’imperi, però trobant-se a Andrinòpol Tirant se sent malalt, havia contret una pulmonia i els metges no podien fer res per guarir-l’en.

Tot fent camí cap a la ciutat imperial, Tirant mor.

Joanot Martorell (vida de l’autor i situació de l’obra).

L’escriptor anomenat Joanot Martorell va néixer a la ciutat de València entre els anys 1405 i 1411. Era un dels vuit fills del matrimoni de Francesc Martorell i Damita Abelló. Els Martorell eren una família que estava ben situada econòmicament degut a que el pare de Joanot i el seu avi tenien càrrecs importants els quals havien proporcionat a la família Martorell una sèrie de beneficis econòmics, interessants i lucratius, encara que mes endavant van haver d’enfrontar una davallada en la seva posició econòmica i social.

En morir el cap de família, els germans es van fer càrrec de les seves germanes les quals ja tenien l’honor tacat. Una de elles era Isabel qui va tindre relacions matrimonials amb Ausiàs March. Aquest anava endarrerint la boda perquè la situació econòmica de la família no prosperava. Per l’altra banda la germana Damita tenia relacions amb Joan de Mon palau que resultava ser un cosí llunyà de la família. Es van casar en secret i desprès aquest va desdir el matrimoni. En Galceran un dels germans el va enviar una carta on deia que per no haver complert el matrimoni, es dedicaria a danyar-lo i perjudicar-lo. Llavors Janot va enviar una carta a Joan de Mon palau reptant-lo a mort, i amb la intenció de trobar un jutge per la batalla va anar a Anglaterra, on Enric VI es va oferir.

En Anglaterra Joanot va escriure a Joan de Mon palau dient-li que vingués a lluitar a terres Angleses. Però aquesta carta va se confiscada en terres Valencianes, i mai es va fer tal batalla. El conflicte va ser resolt i Damita va ser recompensada amb una sanció al seu favor. L’estada de l’escriptor a la cort Anglesa, el va beneficiar en molts aspectes entre d’ells va ser anomenat cavaller pel regnat Anglès.

Se sap que de tornada cap a València Joanot Martorell va ser a Londres i aterres Portugueses. En arribar a terres Valencianes se’n va adonar de que un Home anomenat Gonzalo d’Hajar, per diverses causes tenia en el seu domini la vall de Xalo i mes tard Murta i Benibrafim. Sens dubte s’havia aprofitat de la situació dels Martorell, llavors el escriptor li va enviar verinoses lletres de batalla reptant-lo a mort.

Per la seva situació de misèria, Joanot va cometre uns delictes de robatori i assassinat a Xiva, més tard empresonat a València. Desprès de aquestos incidents no s’escoltava res del escriptor, no se sap bé que va ser de ell a la dècada dels cinquanta.

Joanot Martorell va morir a València, entre gener i el 24 d’abril de 1465.

Espai de lèxic culte.

Adarga:Escut d’origen moresc format per diversos cuirs d’antílop o de pell d’animals similars, cosa que atorgava a aquesta arma certa flexibilitat. 8 Pàg:125.

Adjutori: Ajut,. 13 Pàg:109.

Alcaid: Qui tenia al seu càrrec la guàrdia d’un castell. 1V. Pàg:299.

Algaliat: Perfumat amb algàlia. L’algàlia es un líquid espès i aromàtic que cria el gat d’algàlia en una bossa prop dels òrgans genitals, dels quals es feia u perfum. 1 Pàg:201.

Aljuba: Vestit moresc fins al genoll, amb mànigues curtes i estretes, també fou usat pels cristians. 13 Pàg:203.

Alnes: Mesura de llargària emprada per amidar sobretot roba, que equivalia a la distància entre el colze i la mà, atot estirar un metre. 2 Pàg:268.

Arçó: Estructura de la sella en forma de u. 7 Pàg:100.

Avisades:Sagaç, Llesta. 5 Pàg:92.

Bonet:Barret baix de forma mes o menys cilíndrica, reservat per les persones de categoria. 11 Pàg:117.

Brial: Peça de roba semi interior, que es posaven les dones entre la roba interior i la exterior, acostumava a ser de tela o de roba preziosa i anava lligada a la cintura. 2 Pàg:117

Brocat: Teixit fet amb fils d’or i d’argent generalment sobre una roba de base de seda, el nom prové de l’especial treball de teixir. 10 Pàg:123.

Cadafal:Plataforma de taulons elevada que es dreça en un lloc públic per a un espectacle o un acte solemne.5 Pàg:129.

Camí ral:Camí públic de més trànsit. 7 Pàg:103.

Camp clos: És un espai delimitat on tenen lloc els combats entre dos adversaris o entre dos grups de cavallers rivals. 7 Pàg:116.

Candela: Metxa de cotó envoltada d’una capa de cera, de sèu o d’altra matèria grassa, que fa una llama lluminosa quan s’encén. 1 Pàg:91.

Capagorja: Arma curta de mà punyal. La daga la capagorja i el punyal son tres noms que es van variant en el temps per anomenar una mateixa cosa. 11 Pàg:118.

Car desordenat:Cal llegir aquest mot en sentit moral com pot ser malvat, indigne, innoble. 9 Pàg:104.

Carena: Es la peça de fusta de la part inferior de la nau i va de proa a popa, sobre la qual es munta la carcanada del buc. L’acció de mostrar carena consisteix en tombar l’embarcació per tal de netejar-la o reparar-la. 5 Pàg:142.

Cimolsa:Llença que constitueix el acabament de les peces de roba, generalment de llença que sol ser de mena més grossera i forta. 7 Pàg 135.

Col·lació: Àpat lleuger. 13 Pàg:293.

Coltellina: Coltell, ganivet, sembla que solia ser bastant gros. 3 Pàg:124.

Colzes: Mida equivalent a la distància mitjana del colza al acabament dels dits. 2 Pàg:305.

Dretura: Qualitat del qui no se separa del deure, de la regla, de la justícia. 13 Pàg:109.

Elm: Al segle xv es un casc usat únicament en les competicions esportives cavalleresques, o per lluir e elscerimonials en que de vegades ni tan sols es porta al cap. 9 Pàg:111

Fallit: Caure en falta. 8 Pàg:94.

Fasos: Ofici litúrgic de matines del dimecres i matines del dijous i divendres sant, durant el qual es té exposat un triangle de crisi, i es va apagant un ciri a la fi de cada versicle fins que s’arriba a les tenebres que simbolitzen la mort de Jesucrist. 5 Pàg:146.

Fer gràcia: Atorgar un favor. 6 Pàg:92.

Genet: Cavall lleuger. 6 Pàg:95.

Gleva: Terròs, massa compacta, porció, aglomerat. 3 Pàg:91

Heralds: Eren oficials d’armes, funcionaris vinculats a la cort d’un sobirà o d’un gran senyor, experts en qüestions de cavalleria i heràldica. 8 Pàg:102.

Jonc Marí: El jonc es planta de llocs humits, pròpia de sols salins humits. 6 Pàg:143.

Júnyer: Acció de combatre d’Home a Home i amb llançaen competicions esportives cavalleresques. 2 Pàg:137.

Llançar roba en mar: Despullar-se. 3 Pàg:315

Manyopes: Peça de l’armadura del cavaller que defensa la mà, una mena de guant d’acer que acostumava a prolongar-se amunt del puny. 6 Pàg:111.

Marts gibelins: Pell de l’animal mamífer carnisser de la família dels mustèlids, apreciat pel seu pèl espès i suau. 10 Pàg:123.

Nefandíssim: Superlatiu de nefand horriblement dolent. 13 Pàg:297.

Nigromàntic: Persona que practica la nigromància, l’art d’endevinar, l’esdevenidor invocant als morts i consultant-los familiarment, persona que practica la màgia negra o diabòlica. 1 Pàg:111.

Noliejar: Llogar (una nau) per conduir mercaderies o persones. 2 Pàg:309.

Pavès: Escut gran i llarg que cobria gairebé tot el cos, usat pels soldats d’infanteria. 3 Pàg 205.

Rompre: (un cos de gent armada) posar-lo en derrota, desbaratar-lo. 10 Pàg:95.

Rossí: Cavall de guerra i de caça, però de qualitat mitjana, més fort que els de sella i més lleuger que els de tir. 2 Pàg:100.

Tapí: Calçat femení com una mena de sandàlia de sola gruixuda, generalment de suro folrat de cuir i una coberta de roba. 1 Pàg:130.

Ultrança : A mort. 10 Pàg:116.

Opinió personal.

Tirant lo Blanc es una gran novel·la cavalleresca, en la que a part ,de l’atracció per a mi del tema cavalleresc, destacaria la obra com a divertida, entretinguda i ala vegada atrevida des de el punt de vista del autor. La novel·la comença amb un to cavalleresc en el qual es mostra la defensa a l’estament de cavalleria i ha sigut fàcil entendre la seva intenció.

Crec que podria donar-li diferents interpretacions al llarg de la lectura, diria que es una novel·la plaent i cortesana amb un to humorístic i a la vegada eròtic però sempre cavalleresca.

La meva primera impressió va ser que ser que seria avorrit, però es tot el contrari els diferents conflictes que s’hi troben dins el fan cada vegada més intrigant, cada batalleta que triomfava Tirant més ganes tenies de conèixer la pròxima, i així el transcurs del llibre sempre embolicat amb el desig eròtic, es el que m’ha fet anant avançant la novel·la amb intriga i ganes de saber que seria d’un amor tan difícil i d’un cavaller tant valent com va ser Tirant.

Bibliografia.

Tirant lo Blanc.

Edició d’Isabel Grifoll.

Narrativa clàssics catalans. Edicions Castellnou.

Isabel Grifoll és doctora en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Es professora de literatures romàniques i de literatura catalana medieval a la Universitat de Lleida. Ha publicat diversos treballs sobre lírica i narrativa a l’edat mitjana, i especialment sobre novel·la cavalleresca i el Tirant lo Blanc.