Índex

Sinopsi Pàg.2

Anàlisi dels personatges Pàg.4

Espai a l'obra Pàg.7Sinopsi

Tot va començar quan uns dels millors cavallers d'Anglaterra, a la edat de 55 anys decideix deixar les armes per fer-se ermità, el seu nom era Guillem de Varoic.

El rei d'Anglaterra convocava justes per celebrar el seu matrimoni. Un jove anomenat Tirant Lo Blanc va voler anar-hi per rebre l'ordre de cavalleria. De camí es va extraviar i va aparèixer a la casa de Guillem. Com Tirant no sabia lluitar, Guillem va donar-li doctrina, a canvi de que un cop acabades les festes tornés a visitar-lo, amb els seus amics. Diafebus, cosí de Tirant, li va contar com va lluitar Tirant. Diafebus li va dir que quan Tirant va arribar al camp de batalla, va lluitar amb els cavallers més perillosos. Va lluitar amb el Senyor de les Vilesermes pel fermall de la bella Agnès. Tirant li va guanyar i es va fer famós i tot els cavallers van voler lluitar amb ell i tots van morir.

Acabades les festes, al rei d'Anglaterra encara li va quedar temps per instituir un ordre de cavalleria; l'ordre de la Garrotera o de la lligacama, aquest ordre, es va fer per una extravagància del rei, amb una donzella, i ell vol que tothom recordés aquesta fraternitat i aquest ordre.

Tirant, amb els seus cavallers es van anar a Sicília i a Rodes perquè uns dies abans els genovesos amb els moros, van voler conquistar Rodes, però no ho van aconseguir, i El soldà d´Alcaire es va irritar i va decidir atacar-la una altra vegada.

Tirant va per lluitar i en la seva nau s'embarcà també l'Infant Felip de França. Després de guanyar i quan arriben a Sicília per proveir-se d'aliments, el rei s'adona de d'intromissió de Felip, que, mentrestant s'ha enamorat de Ricomana (princesa de Sicília). Tirant mira de propiciar el casament però Ricomana no confia molt en Felip, però amb l'ajuda de Tirant sembla un home bo i refinat. Al final surten cap a Rodes i aconsegueixen guanyar als enemics. Després d'una peregrinació a Terra Santa, tornaren a Sicília, on Ricomana fa una última prova a Felip de la que surt victoriós de pura casualitat, llavors ella accedeix a casar-se amb ell.

Els turcs assetgen Constantinoble i l'emperador prega ajuda a Tirant que se'n va ràpidament cap allí. A l'arribada el fan capità i coneix a la princesa Carmesina i els dos s'enamoren La dida de la princesa, descobreix que els dos estan enamorats i enamorada ella també en secret de Tirant fa el possible per destorbar-los. Tirant s'enfada amb Carmesina i se'n va a lluitar contra els turc a qui guanya i el fals duc de Macedònia, víctima de l'enveja i del seu esperit traïdor i mesquí, tramet un missatger a Constantinoble per fer creure a tota la cort que Tirant els ha traït i el seu exercit ha estat vençut pels turcs. Aquesta acció fracassarà gracies a Diafebus.

Tirant i Diafebus es veuen en secret amb Carmesina i Estefania i tot això es observat per Plaerdemavida (una donzella) que anirà a favor de l'amor de Tirant. Diafebus es casa amb Estefania.

Plaerdemavida va convidar a Tirant a contemplar el bany de la princesa, per un forat d'una caixa. Tirant va veure tot el bany de la princesa, desprès del bany i quan la Princesa dormia Plaerdemavida va introduir a Tirant en el llit de la princesa, la Princesa va fer un crit molt fort, i les seves donzelles i l'emperadriu es van aixecar i van anar despresa a la cambra de Carmesina Tirant surt corrent pel balcó i en caure es trenca una cama.

Un cop recuperat Tirant va a Àfrica a lluitar i pel camí les seves naus s'enfonsen i desembarquen on poden. Tirant és recollit pel Cabdillo de los Cabdillos, important noble del regne de Tremissèn, que l'envia al seu castell. Allí, el fill, contravenint la voluntat del pare, tracta Tirant com a captiu i el carrega de cadenes .Cabdillo ajudarà a Tirant, i aquest ajudarà a Cabdillo en una lluita. Tirant va guanyar la batalla i va agafar presoners. Ell va ser ferit en el combat per això hauria de fer llit alguns dies.

Una cop recuperat Tirant, va alliberar l'imperi grec. I gràcies una altra vegada a Plaerdemavida, Tirant consuma la felicitat amb Carmesina, i li demana la mà .

Al fi Tirant es feliç, però malauradament es posa malalt i mort d'una pulmonia, Carmesina s'entristeix tant que també mor i el seu pare l'emperador també acaba morint. Llavors queden d'hereus Hipòlit per part de Tirant, i la emperadriu per part de Carmesina, i els dos enamorats regnaren l'imperi.

Anàlisi dels Personatges

Personatges Principals:

Tirant lo Blanc: és el protagonista de la història, es un personatge rodó que es pot dir que te dos tipus de personalitats molt diferents, una com a gran cavaller que és i l'altra com a enamorat. Es totalment un personatge rodó perquè es veu com va evolucionant al llarg de la historia, des de que es un principiant en les armes fins que arriba a ser el millor cavaller del món. Però en canvi no podem veure tanta evolució en la branca del amor ja que no aconsegueix treure la vergonya en cap moment.

En la faceta de cavaller podem destacar que d'un bon principi era molt hàbil: Tirant féu el seu primer combat i matà un cavaller lluitant a cavall. Pàg.115, com a guerrer quasi immortal i de molt coratge : El rei li donà enmig de la galta, li féu caure quatre queixals i perdé molta sang. Però ell feia armes constantment, que, per la sang, no s'estava gens de fer armes. Pàg. 211 , com a estrateg també era molt bo ja que sempre ordenava molt bé les batalles: I darrera de tota la gent d'armes venien tres mil homes amb egües: els uns se soltaven, els altres rompien els dogals... Pàg.193, també molt temut pels seus enemics: Tirant era molt amat i temut. Pàg.199.

Tirant com a persona, era de molt bon cor i persona de màniga ampla: Se'ls emportà a sopar amb ell el els feu seure al cap de taula, abans de tots els ducs, comtes i marquesos. I quan hagueren ben sopat, Tirant els donà dos mils ducats i sengles gipons de seda. Pàg.193, es preocupava molt pels demès i per la seva honra: I Tirant no se separava del costat de Felip, de por de que aquest no fes o q digués alguna bajanada. Pàg156 , té facilitat per arreglar les situacions complicades: Tirant li prengué ràpidament les llesques, es posà a la m`la bossa i en tragué dotze ducats d'or i posà un ducat en cada llesca... Pàg.158 a més és un bon negociador que sap com tirar floretes quan cal: La glòria que de la majestat vostra, senyor(...)sinó en la bondadosa vida. Pàg.258-259.

Però Tirant en l'aspecte amorós és totalment al contrari, aquí perd tota la seva valentia i força i és mostra dèbil i vergonyós: I de vergonya, es girà de l'altra part, car no gosà mirar Diafebus a la cara, i no li pogué eixir altra paraula de la boca sinó que digué: Jo amo. Pàg.180, i quan es troba davant la seva amada és un sac de tremolors: I a Tirant, tot el cor, les mans i els peus li tremolaven. Pàg.265( molt covard)

Carmesina: és la princesa de Constantinoble i la amada de Tirant. És una jove d'infinita bellesa . És un personatge rodó ja que va canviant entorn a la historia i és molt variable. Carmesina respecte al seu amat és fa la dura amb ell i respecta molt la seva posició com a princesa: Qui us a donat dret d'entrar ací? Qui ho hagi fet no té el càrrec adequat, ni està bé que tu entris a la meva cambra sense el meu permís, car, si l'emperador ho sabés, pensa que et podrien acusar de deslleialtat. Pàg.237. Però encara i així s'estima molta a Tirant i s'ho demostra sempre. Està molt obsessa amb el tema de la castedat i de l'honra.

Diafebus:és el cosí d'en Tirant que sempre està amb ell. És un personatge rodó. Com a bon company de Tirant sempre es preocupa de ell i s'adona ràpidament quant li passa alguna cosa i sempre que pot l'ajuda: Per la qual cosa, alegreu-vos i davalleu d'aquest lloc de pensaments on us heu assegut, i que el vostre cor manifesti alegria. Pàg.181

A més com a bon cavaller que és sap lluitar molt bé tant que arriba a guanyar a en Tirant: L'un devers l'altra, i feren bells encontres. Pàg.245

Plaerdemavida:és la donzella de la princesa Carmesina, és un personatge rodó. És una noia una mica descarada al principi però sobretot és molt picant, és la que dona el toc sensual o més aviat eròtic a l'obra, també s'ha de dir que ja només el nom que te és el que més li escau. Dóna el toc picant sempre que pot: Ai, en beneit! Per què ho voleu saber vós, què fa la meva senyora? Si haguéssiu vingut més aviat, al llit l'hauríeu trobada. I si vós l'haguéssiu vista com jo he fet, la vostra ànima seria en gloria perdurable. També molt dolenta i entremaliada: Plaerdemavida agafà cinc gatets i els posà a la finestra on dormia la núvia, i tota la nit no feren sinó miolar. Pàg.260

Personatges Secundaris:

Guillem de Varoic: cavaller d'Anglaterra que a l'edat de 55 anys decideix desfer-se de les armes i dedicar-se a ser ermità per la resta de la seva vida. Ell s'encarrega d'explicar l'ordre de cavalleria a en Tirant. És un personatge pla. Va ser gran cavaller: havia ocupat tota la vida en fets d'armes, tant en combats cos a cos en justes i torneigs com en guerres am els pitjors enemics. Pàg.89, és molt savi i ho demostra donant consells: Ara senyor quan seràs fora, a la gran sala mostra la teva cara alegre i molt contenta als cavallers i a tot el poble (...) per no desanimar la gent. Pàg.90-91 molt expert en les arts bèl·liques: vaig aprendre a fer magranes compostes de certs materials, que estan a sis hores de poder-se encendre. Pàg.91

Emperador: és l'emperador de l'imperi romà d'orient. És un personatge pla, en que intervé amb constància en l'obra però normalment per només donar ordres a Tirant o per a destorbar-lo quan estava en la cambra de Carmesina. Ens dona un toc de gosadia quan diu a Plaerdemavida: Jo et juro pel sobirà Altíssim que, si jo no tingués muller, no en prendria altra sinó tu. Pàg.262

Emperadriu: és la muller de l'emperador, és conserva la seva bellesa encara de no ser gaire jove. És un personatge rodó. Ella s'enamora del seu fill Hipòlit i un dia que aquest estava a la seva cambra i va entrar l'emperador va utilitzar la seva astúcia per dir una mentida q semblés real: I en aquell moment, que els meus ulls ja no pogueren suportar de vetllar més, em vaig adormir, i ara em trobo molt més alegre i contenta que al principi. Pàg.282

Hipòlit: fill de la emperadriu, i company d'armes de Tirant, que s'acaba enamorant de l'emperadriu. És un personatge rodó. Bon company d'armes de tirant i bon cavaller amb molt bon cor ja que arrisca la seva vida per salvar la de Tirant: Senyor, salveu-vos vós, ja que, encara que a mi em matin per amor de vostra senyoria, jo tindré la meva mort ben emprada. Pàg.211

Viuda reposada: va ser la dida de la Carmesina, encara es conserva en bellesa. És un personatge rodó. Estima a en Tirant i el vol aconseguir sigui com sigui, llavor fa tot el possible perquè carmesina se n'oblidi d'ell: Ai senyora! I com us veig caminar pel pedregar!(...) i més valdria que moríssiu estimant l'honestedat que viure vergonyosament. Pàg.186 , desitja tenir a Tirant com sigui:La viuda pensà que si Tirant posseïa la princesa, ella no podria satisfer el seu desig amb ell. Pàg. 268

Estefania: és una altra donzella de Carmesina, filla del duc de Macedònia, es casa amb Diafebus. És un personatge pla. Com a bona donzella que és sempre ajuda i dona suport a la seva senyora:dient-li que no s'havia d'afligir tant i conhortant-la de la millor manera com podia. Pàg.186, però a la vegada de semblar forta per donar ànims també molt sensible I sola entrà en una cambra, i aquí començar a plorar i a fer gran dol. Pàg.260

Felip: infant del Rei de França i company de Tirant quan és a Rodes i a Sicília. És un personatge pla. No es gaire ben educat o no està acostumat las costums de les altres cultures perquè fa pífies quan s'havia de comportar com un galant: Felip, quan veié el pa davant, prengué apressadament un ganivet, i prengué un pa i el llescà tot sencer, i en feu dotze grans llesques i les prepara. Pàg.158, s'enamora de Ricomana i aquest sense saber-ho supera la proba que aquesta li fa per veure si era un bon partit.

Ricomana: princesa de Sicília, i esposa de Felip. És un personatge pla. Aquesta fa una proba posat dos llits a la cambra de Felip, un molt luxós i l'altre normal, i Felip desfà el normal perquè perd una agulla en aquest i dorm en el luxós, labors ella o percep com que Felip porta el llinatge i el luxe a la sang.

Senyor d'Agramunt: cosí de Tirant. Serà casat amb Plaerdemavida i serà rei de Fes. És un personatge pla.

Senyor de les Vilesermes: cavaller que es disposa a combatre contra Tirant, perquè tirant té el valor d'agafar una peça de roba de la bella Agnès, i ell no ho accepta. Personatge pla.

Filòsof: és un filòsof que és cridat per Ricomana. Personatge pla. Ricomana vol saber si el seu promès serà bo o no, pel que aquest diu: Senyora, el galant que la vostra senyoria m'ha fet veure porta escrit al front que és un home molt ignorant i avar. Pàg.171, a més treu com a conclusió de que el Rei es fill de forner ja que quan estava dins la presó només feia que arreglar-li la condemna posant més pa a la seva dieta.

Espai a l'obra

A l'obra es destaquen l'aparició de dos tipus d'espais els exteriors i els interiors, normalment els que estan millors descrits són els espais interiors, ja que en els espais exteriors només es troben quan van a combatre. A vegades la informació és tant pobre que sembla que lluitin en un desert on no hi hagués res. D'espais exteriors en trobem en les següents accions:

Moment en que es troba per primer cop a l'ermità: Tirant lo Blanc baixava dormit sobre el se cavall aquest:deixa el camí i pretengué una senda que dreçava a la delitosa font on l'ermità estava,(...) estant així va veure veié venir per aquell pla un home a cavall. Pàg.100.

Moment de la lluita entre Tirant lo Blanc i Senyor Vilesermes: Aquesta batalla està situada tot just en mig d'un bosc, amb ple d'arbres i grans fulles perquè no poguessin arribar a ser vistos per ningú, i poder lluitar tranquil·lament, i ho feien de bon de matí perquè el jutge ho pogués veure bé en comptes de fer-ho de nit.

Batalla a territori Grec: diu que es un paisatge de muntanya, en que també hi havia un pla. En la zona de la muntanya hi havia un gran riu on hi havia un pont de fusta per on podien passar segurament. Pàg.195

La lluita de les naus: Per batre contra els turcs, van reunir molts soldats i més naus per i es van endinsar en la mar. Llavors està ambientat al mig del mar, on hi ha un gran onatge, i llavors aconsegueixen fer-se amb les naus turques i a fan presoner al rei de la sobirania i al Gran Caramany. Aquí també trobem una descripció que és fa de la nau de Gran Caramany En les veles que porta, que totes són vermelles i pintades amb les seves armes, i totes les cordes de la nau són de seda i tot el castell de popa de brocat sobre brocat. Pàg.227

El setge de la ciutat: L'emperador va reunir a tot el consell, i a l'ambaixador també, i que li va demanar a Tirant que anés a combatre contra els moros. La princesa, abans que Tirant se n'anés li va donar la seva camisa, i Tirant se la va posar. Això es va produir a la ciutat.

Totes aquestes accions exteriors és pot dir que no són gaire detallades ni gaire precises, mentre que en les poques que trobem d'interior són molt denses, com per exemple aquesta descripció que es fa d'una cambra:

El rei havia fet un cortinatge molt singular, tot de brocat per dar-lo a la seva filla, el dia de les bodes. I en féu parar un altre tot blanc en una cambra, perquè el fessin a mida d'aquell (...) i hi posaren els llençols amb els quals la infanta havia de celebrar les bodes, amb els coixins brodats, perquè era un llit molt singular. L'altre llit era tot blanc. Pàg.172

O també com descriu una tenda capella:

Una tenda molt gran i molt bella, feta amb dues goteres, i a d'alt, sobre el tendal, hi havia una campana(...) i la féu posar enmig d'una praderia entre els dos camps. Pàg.199

No és pot dir que hi hagin moltes més descripcions de llocs interiors, bàsicament la majoria es poden deduir, ja que quasi tots transcorrerien dintre de castells tots ells donen la sensació de grandesa, perquè en quasi totes les habitacions tenen una cambra apart.

A més trobem llocs que no existeixen en realitat on allà es nombraven com: Miralpeix, Bellpuig. Aquests dos trobant-se a Catalunya. Això el que vol denotar es que l'obra estava escrita a Espanya, i llavors a els llocs on l'autor no arribava a tenir constància s'inventava els noms i posava uns de familiars,