TIRANT LO BLANC

Activitats generals

Joanot Martorell va néixer a València entre els anys 1405 i 1411. El seus pares eren Francesc Martorell i Damiata Abelló. Joanot tenia quatre germans: Galceran, Guillem, Jaume i Jofre, i tres germanes: Aldonça, Damiata i Isabel.

Eren una família de la mitjana noblesa valenciana que al llarg del s. XV va haver d'enfontrar-se a una pèrdua de prestigi i una crisi econòmica i social. L'avi i el pare de Joanot havien ocupat càrrecs importants de la monarquia del rei Martí l'Humà.

L'any 1435 morí Francesc Martorell, Galceran i Joanot van empendre la responsabilitat de casar les dues germanes solteres: Isabel i Damiata. El 12 de maig de 1437, Joanot Martorell va adreçar a Joan Monpalau una virulenta lletra de batalla on li exigia reparar l'honor de la familia, perquè Monpalau es va casar en secret amb Damiata.

Joanot li va envair varies lletres a Monpalau però ell si negava, el conflicte es va anar escalfant fins que es va haver de resoldre en una batalla a mort davant d'un jutge. Joanot va anar a Anglaterra a buscar un jutge a l'alçada de la gravetat dels fets. Enric VII va acceptar ser el jutge de la batalla que es celebraria a l'Smithfield de Londres, era l'estadi europeu més prestigiós. Per empendre el costòs viatge Joanot va haver de demanar un prèstec que no va afavorir gens a l'economia familiar.

El 22 de març de 1438 va arribar a Londres i signà la darrera lletra de batalla per a Joan Monpalau on el convidava a desplaçar-s'hi per dur a terme el combat a mort. Joan Monpalau no va anar al combat perquè la lletra i la citatòria van ser confiscades, però el rei Alfons va obligà a Joan a pagar una indemnització a Damiata Martorell, ella es va quedar soltera.

El febrer de 1439 Joanot entrà en contacte a la cort on es familiaritzà amb els seus costums cavallarescos i va conèixer a càrrecs importants de l'entor reial. Aquest rei li devia obrir les portes a la biblioteca reial on possiblement llegí el Guy de Warwick, que versionarà en l'obra Guillem de Varoic i va ser adobat cavaller pel rei Enric VI d'Anglaterra.

Entre el febrer i el setembre de 1430 Joanot va tornà a València, al tornar va haver de fer front a un conflicte patrimonial. Aprofitant la seva absència els seus parents li havien arrendat algunes de les seves terres, el 1440 amb uns homes d'armes va expulsar violentamanet a l'arrendador. El 1442 les terres van tornar a la seva propietat, a l'agost d'aquest mateix any, Jaume Ripoll, un principiant d'afers cavallarescos el va desafiar a pendre armes, però Joanot ho va trobar insultant i s'hi na negar.

L'agost de 1444, Gonçalbo d'Híjar, comanador de Muntalbà, comprà unes terres a Àusies March que pertenyien a l'herència de Isabel Martorell, més tard el comanador va comprar les terres de Galceran Martorell que s'havien posat en venda a causa dels seus deutes, Muntalbà va anar acumulant una sèrie de terres de la família Martorell. Segons Joanot les terres havien estat mal venudes perquè no s'havia pagat una quantitat raobnable, això va provocar un conflicte violent.

Entre l'abril de 1446 i l'abril de 1450 Joanot va adreçar lletres de batalla al comanador reptant-lo a una batalla a mort. Joanot Martorell, cap d'un escamot de delinqüents i moros va assaltà uns mercader i els robà tot el que duien, la misèria el va conduir a la pràctica del bandidatge, va ser detingut i empressonat a València.

No se sap res de la seva vida durant la dècada dels cinquanta, va ser solter tota la seva vida i pel que es sap no va deixar descendència. Joanot devia morir durant el primer quadrimestre de 1465 a València.

SEQÜÈNCIES BÈL·LIQUES

·Tirant al camp de batalla: en aquesta batalla lluiten Tirant i el duc de Pera contra els homes del Gran Turc. Els homes del Gran Turc al veure que venia Tirant es van dividir i van fugir, només es van salvar els turcs que van anar per la muntanya, els que marxaren pel pla van morir tots. El duc de Macedònia que es va quedar assetjat en una vila, al veure que el dia següent els seus enemics havien marxat va aprofitar per robar tot el que hi havia en el camp. Tirant convidà al duc de Macedònia però ell s'hi negà indignat, no va voler saber res de Tirant. El soldà va trametre una lletra a Tirant demanant treves i li demanà que alliverès al cunyat del soldà i Tirant l'alliberà.

·La gran batalla campal del riu Transimeno: el soldà organitzar els seus homes per lluità contra els cristians. En la batalla, Tirant se n'adonà que el rei de Capadòcia li estava matant molts cristians, així que ell agafà una llança i se n'anà cap al rei, es van tocar els dos però van continuar lluitant entre ells, hi havia tanta gent que no podien combatre perquè els altres també participaven per ajudar-los. El senyor d'Agramunt va treure a Tirant d'entre mig de tota la gent. Tirant agafà un cavall i tornà a la batalla, el rei de Capadòcia i d'Àfrica es dirigien cap a Tirant per matar-lo, peò el duc de Macedònia s'adelantà i s'acostà a Tirant per l'esquena clavant-li l'espasa i traïcionat-lo, el cavall i Tirant van caure a terra ferits impedint que Tirant es poguès aixecar, dos dels reis van aprofitar per anar a matar però es van donar entre ells i un va morir. El rei d'Egipte s'aixecà ferit i golpejà a Tirant que estava estès a terra, Hipòlit salvar a Tirant i matà al rei de Capadòcia, finalment el bàndol de Tirant va guanyar la batalla.

·La gran batalla naval contra els turcs: els turs reforçats perquè tenien més naus i més grosses, s'acostaven per mar amb el seu comandant, el Gran Caramany i el rei de la sobirania Índi . El bàndol de Tirant no tenia gaires galeres ni vaixells, ni tantes armes con els turcs, i es va deixar aconsellar per Galançó, que era un mariner amb molta experiència, gràcies als seus consells Tirant aconseguí guanyar als turcs.

SEQÜÈNCIES AMOROSES

·Tirant s'enamora de Carmesina: Tirant, l'emperador, l'emperadriu i Carmesina estavan en una cambra. Carmesina tenia molta calor i es va d'escordar de tal manera que se li veien els pits, des d'aquell moment Tirant s'enamora d'ella.

·Tirant declara el seu amor a Carmesina: Carmesina s'havia que a Tirant li passava alguna cosa però ell no volia dir a ningú quina era la causa del seu mal, desprès de tan insistir Tirant li dòna un espill a Carmesina i li diu que en el moment que el miri, la persona que veurà reflexada serà la persona que ell estima i desitja. Quan Carmesina arriba a la seva cambra i mira l'espill veu que en el mirall s'hi reflecteix la seva cara, és llavors quan ella se n'adona que el culpable dels mals de Tirant és l'amor que ell sent per ella.

·Ell somni fingit de Plaerdemavida i les bodes sordes: Tirant, Diafebus, Estefania i Carmesina passan una nit junts, Plaerdemavida observa tot el que fan aquella nit, i el dia següent li ho explica a Carmesina com si Plaerdemavida ho haguès somniat.

·Les noces de Diafebus i Estefania: Tirant demana a l'emperador el seu permís perquè Estefania es poguès casar amb el conestable, l'emperador li va respondre que aquesta decisió l'havia de pendre Estefania i la seva mare. Estefania es pensà que l'emperador no havia consentit el matrimoni i no s'havia que l'emperadriu havia decidit que es casesin, d'aquesta manera Estefania es va sorpendre quan va saber que tothom l'eperava per casar-se i ella plorava perquè creia que no es casaria.

·Tirant es convidat per Plaerdemavida a contemplar el bany de la princesa: Plaerdemavida agafà a Tirant i el posà en una cambra, desprès Plaerdemavida demanà a la princesa que es banyès amb ella, la princesa acceptà i mentre es banyaven i jugaven Tirant desde la cambra, que Plaerdemavida li havia preparat perquè ell poguès observar tot el que feien en el bany.

·Els amors de l'Hipòlit i l'Emperadriu: l'Emperadriu s'en va al llit amb l'Hipòlit, estaven tan bé junts que no es van donar conte que ja s'havia fet de dia i que l'Emperador estava esperant a la porta per saber si l'Emperadriu es trobava bé, Hipòlit no volia marxar perquè es pansava que l'Emperador s'havia assebentat i volia matar-la, ell no la volia deixar sola, l'estimava tant que si ella havia de morir ell també volia morir amb ella. Quan l'Emperador entra a la cambra l'Hipòlit ja havia marxat però l'Emperadriu li explica que ha passat tota la nit amb el seu fill per bromejar amb ell.

·Tirant comparteix llit amb la princesa: Plaerdemavida ficar al llit de la princesa a Tirant sense que ella se n'adonès. Tirant anava tocant, acariciant i besant el cos de la princesa mentre que la princesa creia que era Plaerdemavida. Quan la princesa se n'adona que qui la toca no es Plaerdemavida sinó Tirant crida i fa que tot el castell vagi a veure que li passa, Tirant ha de sortir pel balcò perquè no el descobreixin.

·La ficció maliciosa de la viuda Reposada: la Viuda Reposada mana cosir una disfressa igual que la roba que duu el senyor de l'hort, desprès porta a la princesa, Plaerdemavida i les seves donzelles a la caseta del senyor aprofintant que aquest no hi era, desprès hi portà a Tirant perquè veiès a travès de la finestra el que la seva estimada feia. Tirant no sabia que l'home disfressat era Plaerdemavida i es pensà que es deixava fer aquells joc a l'home de l'hort. Tirant s'enfadà i va marxar de l'illa sense dir res a la princesa. Desprès Plaerdemavida li explica que era ella i que tot havia sigut un pla maliciòs de la Viuda Reposada.

·El duc de Macedònia era un traïdor, ja des d'un començament rebutja la presència de Tirant, però com que era un covar signen una treva, però desprès en la gran batalla campal del riu Transimeno va aprofitar per ferir a Tirant, atacant-lo i intentant martant-lo.

·Diafebus: és el seu cosí i un gran amic, va ser el primer en saber l'enamorament de Tirant cap a Carmesina, fa d'alcavot i l'ajuda en els inicis de la seva relació amb la princesa.

·Plaerdemavida tambè fa d'alcavota, aprecía molt a Tirant i fa tots els possibles perquè ell i Carmesina estiguin junts, sobretot al final agraeix molt la seva presència oportuna de Tirant per salvar-la dels moros i del atac que va sofrir l'Imperi grec.

·Carmesina està molt enamorada de Tirant i l'estima moltíssim, però no li agrada que sigui tan violent en alguns aspectes. Carmesina li agradaria conservar la seva castedat fins a les noces però amb el caràcter de Tirant i la insistència de Carmesina en ficar-lo al llit fa que sigui impossible, això és l'únic que a Carmesina no li agrada de Tirant.

Totes les seqüències amoroses, més aviat sexuals o eròtiques tenen un to còmic i fins i tot irònic, Joanot explica aquestes seqüències molt detalladament i utilitzant paraules que pel català que s'utilitza actualment és còmic, també utilitza expressions d'aquella època que segons com i en segons quines seqüències són expressats li dóna un to humorístic.

·I quan us hagué ben besada, us volia posar la mà davall la falda per cercar-vos les puces.

·Mira, senyor Tirant, vet ací els cabells de la senyora princesa: jo els beso en nom teu, que ets, dels cavallers del món, el millor. Vet ací els ulls, i la boca: jo la beso per tu. Vet ací les seves cristal·lines mamelles, cadascuna de les quals jo tinc en una mà. Les beso per tu; mira com són menudes, dures, blanques i llises. Mira, Tirant, vet ací el seu ventre, les cuixes i el secret. Oh trista de mi, que, si fos home, ací voldria acabar els meus darrers dies... Les mans de Tirant no són dignes de tocar ací on jo toco, i un altre no, perquè amb aquesta degustació no hi ha ningú que s'hi volgués ofegar... Calla, que ets folla! -digué la princesa.

La primera diferència i la més clara és el llenguatge, actualment s'utilitza un català més modern i amb altres paraules, o les paraules tenen un altre significat, una novel·la actual no presenta aquest tipus de guerres i batalles i els amors són diferents, la castedat avui dia no es mira tant i els amors o situacions amoroses es plantegen d'una altra manera, avui dia un enamoramenty no presenta una situació tan greun com el dolor que sent Tirant i creure que acabarà amb la mort.

És una novel·la escrita al s. XV però té molts trets mediavals, com les batalles i les lluites i la vida a Palau o al castell.

Alfons el Manànim

1416-1458 :

%Regnat d'Alfons V d'Aragò, IV de Catalunya, III de València i I de Mallorca, dit el Magnànim, és el fill primogènit de Ferrant I d'Antequera i Elionor d'Alburquerque.

1420:

%Expedició d'Alfons el Magnànim a Sardenya, Sicília i Còrsega. Hi participen Àusies March, Jordi de Sant Jordi, Andreu Febrer, Francesc Galcera, Jofre Martorell i probablement el pare i dos germans de Jaonot.

%Noces de l'infant Joan d'Aragò, segon fill de Ferran d'Antaquera i germà del Magnànim, amb Blanca, l'hereva de Navarra.

1421:

%Alfons el Magnànim aixeca el setge a Bonifacio i renuncia a l'illa de Còrsega, protectorat de Còrdova.

% Alfons el Magnànim arriba a Nàpols.

%Joana II de Nàpols nomena Alfons el Magnànim el seu hereu, però revoca tot seguit l'afillament de Lluís III d'Anjou.

%El rei torna a les illes ibèriques.

1428:

%L'infant Enric, germà d'Alfons el Magnànim, defensa a Valladolid “El Passo de la Fuerte Ventura”.

1432:

%Absentisme d'Alfons el Magnànim.

%El rei parteix dels territoris ibèrics de la Corona d'Aragó per no tornar-hi mai més.

%Expedició d'Alfons el Magnànim contra Tunis. Atac infructuós a l'illa de Djerba.

%Joana II de Nàpols torna a nomenar hereu Alfons el Magnànim.

1433:

%Joana II revoca de nou el nomenament del rei Alfons el Magnànim i designa Lluís III d'Anjou.

1435:

%Alfons el Magnànim, els seus germans Joan i Enric i 246 nobles són derrotats pels genovesos i conduïts com a presoners al duc de Milà , Filippo Maria Visconti.

%Tractat de Milà. El duc de Milà i Alfons el magnànim es reparteixen les conquestes d'Itàlia, amb renúncies i ajuts mutus.

1436:

%L'infant Joan d'Aragó, rei de Navarra, és nomenat lloctinent d'Alfons el Magnànim a València i Aragó.

1439:

%Enric VI d'Anglaterra escriu a l'infant Enric, germà d'Alfons el Magnànim i l'informe sobre l'actuació de Joanot Martorell a Anglaterra.

1440:

%Joanot Martorell és probablementa Nàpols amb Alfons el Magnànim.

1441:

%L'exèrcit d'Alfons el Magnànim posa el setge definitiu a Nàpols.

%El rei Alfons el Magnànim, protector de l'illa de Rodes.

1442:

%Alfons el Magnànim, el rei de Nàpols.

1445:

%Felip el Bo de Borgonya concedeix a Alfons el Magnànim l'orde del Toisó d'Or.

1449:

%Venècia combat Alfons el Magnànim en guerra naval (atac a Messina i Siracusa) i incita a la rebel·lió importants regions del regne de Nàpols.

1450:

%Enric V d'Anglaterra coincideix l'orde de la garrotera al rei Alfons el Magnànim i li n'adjudica el seient número 4.

%El capitost albanès Skandërberg es fa vassall d'Alfons el Magnànim.

1451:

%Li ofereixen la corona d'Hongria a Alfons el Magnànim.

1452:

%La reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim, aprova oficialment el sindicat dels Tres Estaments i el Poble de Barcelona, òrgan de la Busca.

%Alfons el Magnànim intenta mobilitzar una croada contra els turcs.

1453:

%Alfons el Magnànim amb Felip el Bo de Borgonya, impulsa un nou projecte de croada, però fracassa

1458:

%El 27 de juny mor Alfons el Magnànim.

Joan II

1458-1479:

%Regnat de Joan II (segon fill de Ferran I d'Antequera i Elionor d'Alburquereque, i germà d'Alfons el Magnànim) als regnes ibèrics de la Corona d'Aragò.

1460:

%Joanot Martorell comença la redacció del Tirant lo Blanc.

%Joan II deshereta i fa empresonar el primogènit Carles d'Aragó, princep de Viana, fill dels seu matrimoni amb Blanca de Navarra, sota l'acusació de conspirar a favor de Castella.

1456:

%Concòrdia de Vilafranca, que prohibeix a Joan II d'entrar a Catalunya.

%Joan II hipoteca el Rosselló i la Cerdanya a Lluís XI de França a canvi d'ajut militar.

%Joan II trenca la concòrdia de Vilafranca , entra a Catalunya i s'apodera de Balaguer. %Les autoritats catalanes declaren Joan II com enemic públic i el deposeeixen de la corona.

1462:

%Esclata la revolta civil contra Joan II. El país es divideix en dos bàndols: els reialistes, partidaris de Joan II i el Consell del Principat, la Biga i un sector fidel a Carles d'Aragó, príncep de Viana

1465:

%Mor Joanot Martorell

1479:

%Mor Joan II d'Aragó i el príncep Ferran és nomenat rei d'Aragó.