TIRANT LO BLANC

EL BON COMPTE GUILLEM DE VAROIC

El compte Guillem de Varoic, era un excel·lent cavaller, es va fer gran, però estava empenedit de totes les morts que havia fet i va decidir anar a fer pelegrinatge, i va escampar la seva mort per l'indret perquè així pogués dedicar-se més tranquil·lament a la seva tasca.

Llavors va succeir que a les terres de Varioc, van atacar els moros, i el rei estava desesperat perquè no podria fer-los fora amb el seu exercit. Una donzella li va dir que fes capità el primer ermità que veies i va resultar que va fer capità al compte Guillem, i tot el seu coratge i domini en la lluita es van posar al servei del rei. Acabada la lluita, Guillem va decidir torna a l'ermita.

TIRANT I L'ERMITÀ

El rei d'Anglaterra, va convocar juntes per celebrar el seu matrimoni. Un jove bretó, anomenat Tirant, va anar a parar on estava l'ermità, dit ermità en assabentar-se que el jove Tirant volia ser cavaller li va prometre que l'ajudaria a ser-ho però quant acabessin les festes que havia organitzat el rei.

LES CAVALLERIES DE TIRANT A ANGLATERRA

El cosí d'en Tirant, Diafebus, va anar a explicar a l'ermità com havia anat els primers combats del Tirant i també que havia fet el primer combat per cortesia, el qual li va començar a explicar.

EL COMBAT AMB EL SENYOR DE LES VILESERMES PEL FERMALL DE LA BELLA AGNÈS

Va arribar la bella Agnès, parenta de la reina, i era molt bonica la dona més preciosa del món. En Tirant en veure-la li va dir que la protegiria, aquesta li va regalar el fermall que portava, aleshores ell li va prometre que mataria a tot aquell que intentes treure-li tan valuosa joia.

Un cavaller gelós de veure que el fermall de la seva bella Agnès el duia en Tirant va demanar-li explicacions i va voler treure-li, però en Tirant ferm a la seva promesa es va negar. Aleshores es va desencadenar una lluita entre els dos cavallers, en la qual fins i tot van lluitar humils camperols. Llavors es va decidir fer un combat a mort entre els dos cavallers, van escollir les armes que farien servir, va anar un jutge i en el moment que havia de escollir les armes, no es posaven d'acord de qui havia de ser el primer. Per lo tant el jutge va dividir les armes, i les va posar a la dreta i a l'esquerra, va agafar una arma curta i una de llarga, i segons la que escollissin, els hi tocaria o un grup o l'altre. Van començar a lluitar, no es sabia quin dels dos guanyaria, ja què estaven molt igualats.

El combat va acabar amb els dos cavallers estesos a terra gairebé morts. Tot i que es pensaven que Tirant també moriria, gràcies a les cures de la Bella Agnès va poder recuperar les forces. I es va començar a convertir en un dels millors cavallers de l'indret.

Un servent es va assabentar de quatre morts que havia causat en Tirant i el van acusar de traïdor, però era mentida perquè aquestes morts, de dos ducs i dos reis, havien sigut causades en combats en tota regla. El van batre en duel i el va guanyar i es va convertir en el millor cavaller.

L'ORDRE DE LA GARROTERA

En una de les festes que va organitzar la Reina, hi havia un donzella que mentre ballava se li va caure el lligacames. El Rei en veure que un cavaller es va ajupir a agafar-la, el va cridar i li va ordenar que se la lligués a la seva cama. El Rei la va portar durant quatre mesos i la Reina no deia res. Fins que un dia li va comentar al rei que ningú veia bé això del lligacames, llavors el Rei per recordar aquest fet ve decidir que tots els cavallers haurien de portar lligacames i qui es descuidés de posar-se'l pagaria per desobeir l'ordre que acabava d'imposar.

TIRANT A SICILIA I A RODES

Tirant i Diafebus es van acomiadar de l'ermità i es van dirigir a Nantes. En aquest mateix indret i havien cavallers francesos que explicaven el que hi havia passat a Rodes. Es veu que un traïdor (genovès) va inutilitzar les ballestes dels cavallers cristians. Però una dama de l'illa es va assabentar de dita traïció degut a que era amant d'un genovès, sense més demora, va anar a explicar els plans de traïció a Simó de Far. Aleshores, en Simó de Far, va ordenar de reparar les ballestes per tal de no perdre la batalla.

Es van obrir les portes per tal de que tothom veiés les relíquies del poble i van entrar els genovesos però no van arribar a atacar la ciutat perquè els van llençar al mar, llavors, Rodes va ser atacada per la morisma.

Tirant en sentir això va decidir anar a la ciutat de Rodes a ajudar, juntament amb Felip, i lluiten sense parar. Desprès marxen a Sicília.

Ricomana, la filla del Rei, s'enamora de Felip, que es va ensumar en mes d'una ocasió que és una mica groller i ho explica en el següent relat.

FELIP I LES LLESQUES DE PA

Els reis van convidar a dinar amb ells a Tirant i a Felip, però Tirant no volia deixar sol a Felip per por als modals que tingués. Així que es va quedar dret al costat d'ell alhora de dinar, però al Rei no li va semblar bé i la seva filla va ordenar a Tirant que es seies al costat d'ella. Abans de seures va donar a Felip un parell de consells i se' n va anar, en Felip les va seguir al peu de la lletra però van posar un pa davant d'ell el va agafar i el va tallar en dotze trossos, llavors tots es van posar a riure perquè havia d'esperar a que portessin la vianda. Tirant en veure això es va aixecar i va posar un ral sobre cada llesca de pa, tot seguit va explicar el perquè ho havia fet, la seva explicació va ser que era una mena d'ofrena als dotze apòstols per tal de ser humil amb els pobres els quals desprès regalaven aquestes llesques, i també era un costum del reis francesos que tots els seus fills havien de seguir abans de ser cavallers.

TIRANT FA CREMAR LA NAU DEL CAPITÀ DELS GENOVESOS A UN ESPAVILAT MARINER

Un mariner que es va adonar que estava al vaixell del capità dels genovesos a prop de la costa, va anar a dir-ho al Tirant i li va comentar que quina recompensa li donaria a canvi de cremar dit vaixell. Tirant li va respondre que el compensaria amb tres mil ducats d'or. El mariner a mitja nit es va llançar al mar amb una corda lligada i es va dirigir cap el vaixell. Va embolicar-la i desprès de fer tots els preparatius va anar a una barca que hi havia a la costa plena de fusta, i la va lligar , de tal manera que tant la nau del capità dels genovesos com la petita embarcació estaven units per un mateix destí, la destrucció.

Un cop tot enllestit va prendre foc a la barqueta (la corda estava impregnada d'oli), i totes dues barques es van cremar amb un obrir i tancar d'ulls.

Al matí en Tirant al comprovar que el mariner havia fet la seva feina, el va recompensar tal i com li havia promès i d'aquesta manera va acabar la lluita a Rodes.

FELIP I ELS DOS LLITS

Felip va veure que hi havia dos llits, i un d'ells era mes pompós, però va decidir seure en l'altre. Com se li va estripar una mitja va demanar que li donessin una agulla i fil, i va fer com si ho necessités per rebentar-se unes butllofes que tenia. Va clavar dita agulla al llit. Va fer com si s'anés a dormir, però va demanar al seus patges que s'anessin però que deixessin una entorxa encesa. Això ho va fer, va despullar-se i es va ficar al llit buscant l'agulla. Però va desfer-ho tot i no la va trobar. Va pensar en tornar en fer el llit per ajauràs, però veient l'altre que ja estava fet, es va ficar dins.

La Infanta que ho va veure tot va pensar que ho feia perquè era fill d'un rei ja que si hagués sigut groller i avar hagués escollit el llit senzill i en canvi va anar a tots dos llits.

TIRANT I L'IMPERI GREC

Tirant, en aquest capítol, es anomenat capità dels exèrcits grecs. La mort de l'hereu dels grecs feia sentir en el poble una gran dolor i plany. Dit dolor es manifestava entre altres coses en que les dones no sortien a rebre als estrangers, però Tirant va demanar al Rei anar a veure a la seva estimada dama “Carmesina” La Infanta.

TIRANT ÉS FERIT D'AMOR PER UNA FLETXA QUE LI VA DISPARAR LA DEESSA VENUS

Tirant es va enamorar bojament de la Infanta Carmesina, i és per aquest motiu que actuava d'una manera estranya. Diafebus, el seu cosí, menjat per la curiositat, li va preguntar que és que li passava, i Tirant avergonyit de la seva conducta li confessa que el motiu de la seva conducta és que està enamorat de la Carmesina.

Desprès d'aquesta confessió en Diafebus parla amb la Estefania (cosina de la Carmesina), i decideixen tots dos fer de confidents.

D'altra banda els tucs es preparen per la guerra.

TIRANT DECLARA EL SEU AMOR A CARMESINA AMB L'AJUT D'UN MIRALL

Carmesina, va demanar de parlar amb Tirant , ell imaginant-se el que volia va anar a comprar un mirall i se'l va guardar a la màniga.

Un cop es van trobar, i desprès d'estar una estona parlant, en Tirant li va donar el mirall embolicat la qual cosa no es veia quin regal li estava donant, desprès li va dir que un cop obrís el regal li mostraria de quina persona estava enamorat. Aleshores la Carmesina va marxar, i quan va arribar a la seva cambra va obrir-ho, i va veure que es tractava d'un mirall, ( i no d'un dibuix com ella imaginava) i va ser quan es va adonar que de la persona que en Tirant estava enamorada era d'ella, degut a que en el reflexa del mirall mostrava el seu rostre.

Tot i lo romàntic que ens pot semblar el regal d'en Tirant amb la Carmesina no va tenir la mateixa reacció degut a que es va sentir malament per la gosadia que representava (degut a que ella esperava que ell se l'hagués declarat amb paraules i no han fets) i quant aquesta es va retrobar amb el Tirant el va tractar amb duresa i severitat i el pobre enamorat no va tenir mes remei que marxar trist i desconsolat. Aleshores, se'n va adonar que havia estat massa severa amb ell i va anar a parlar amb la seva cosina Estefania i li va encomanar que parlés amb el Tirant i li digués que volia parlar amb ell, i que per compensar-lo deixaria que la besés.

Mentrestant, en el regne, arriba un ambaixador informant sobre la guerra, les seves noticies no són bones, llavors el Rei decideix enviar a la Infanta Carmesina a Hongria per tal de que hi hagi una hereva viva.

Abans de marxar, Carmesina li dona en Tirant la seva camisa, i ell li promet dur-la durant tota la batalla.

TIRANT AL CAMP DE BATALLA

Els turcs s'adonaven que quasi era impossible la derrota amb els grecs, creien que l'única solució seria matar en Tirant. Decideixen enviar-li una carta de la qual el reten a un combat cos a cos sent el seu adversari el Rei d'Egipte, i mentre tots dos lluiten els soldats egipcis li llançarien pedres i fletxes per tal de matar-lo. Aleshores un soldat egipci en sentir lo injust que podria ser la lluita decideix fer-se de la banda dels bons, es a dir, grec, i se'n torna un espia. D'una altra banda Diafebus envia noticies sobre la batalla a la Carmesina.

LA GRAN BATALLA CAMPAL CONTRA EL TURCS

Va ser una batalla molt dura, avanç de començar, el rei d'Egipte va prometre a Tirant que el feria presoner i desprès ell mateix el mataria.

Un cop els exercits es van col·locar al seu lloc i en les posicions adequades va començar la lluita, amb la sorpresa que les tropes d'en Tirant van fer mitja volta i van sortir corrents, els enemics creguts que s'escapaven els van començar a perseguir i per anar més de pressa van treure les proteccions del cavalls per que aquests anessin més i el poguessin atrapar. De cop els cavallers de Tirant es van parar i van començar a lluitar.

Tirant va ser ferit, però va continua lluitant i matant guerrers, i el rei d'Egipte que també va ser ferit en una cama, va decidir retirar-se del camp de batalla. Desprès de molt lluitar, els grecs van guanyar i en la ciutat van capturar el rei d'Egipte i el van penjar.

Van fer una festa per celebrar-ho però Tirant no va voler saber res d'aquesta.

EL CASTELL DE MALVEÍ

Desprès de la batalla, en Tirant , es comportava con sinó hagués guanyat, sinó que tot el contrari, semblava com si fos un presoner. Carmesina li va proposar a Estefenia una solució pels enamorats: Tirant i Diafebus anirien a la cambra d'elles per la nit. I l'enamorada d'Hipòlit explica, com si hagués tingut un somni el que va passar a la nit amb les dues parelles, de la següent manera:

EL SOMNI FINGIT DE PLAERDEMAVIDA

Va explicar, la Plaerdemavida al rei, que havia somiat aquella nit. Va explica que en Tirant i Conestable, amb peücs els peus per no fer sorolls es van dirigir a la cambra de la Carmesina i l'Estefania, però que avanç havien estat comprovant que tots estaven adormits. Un cop allà, en Tirant besava a Carmesina, emetre la tocava, però que aquesta no li permetia res més, simplement li deia que es guardaria la seva virginitat per a ell, però per a un futur.

Per altre part, l'Estefania plorant de dolor deia a Conestable que ell li havia promès que no li faria mal i que no havia estat així, que aquest amor li havia fet mal al revetar-li la seva virginitat.

Desprès diu que és va despertar, però no es podia segura que tot allò fos de veritat o un somni.

Més tard és van fer les bodes de l'Estefania i Diafebus, que van ser sordes, en canvi la boda de Carmesina i Tirant van ser tocades.

LA GRAN BATALLA NAVAL CONTRA EL S TURC

En aquesta batalla contra el turcs, va ser molt dura i llarga. Pel mati, en tirant, al aixecar-se es va adonar que tot estava ple de pedres i que els turc no paraven de llençar-ne. Desprès de les pedres van començar a llençar calç, per tal de deixar-los secs, i finalment llençaven olles plenes d'oli bullent.

També van lluitar vaixells contar vaixells. Fins que va arribar el torn a l'embarcació del Gran Carlemany, la qual , qui es feia amb ella es feria ric pel munt de joies que portava. Quan el Gran Carlemany es va adonar que estava tot perdut, va agafar la seva filla i la va omplir de joies, desprès li va lligar els peus unes cordes de seva lligades a un cofre amb totes les joies i riqueses i la va llençar al mar. Llavors ell juntament amb el rei d'Índia es van refugiar la l'habitació de la seva filla i es van tapar el cap amb el llençol del llit esperant a la va mort.

TREVES. FESTES A CONSTANTINOBLE

Desprès del a batalla naval, Tirant va arribar amb el Gran Carlemany i el rei de la sobirania de l'Índia, com a presos. Tot i que Tirant necessitava cures per les seves ferides, que van ser curades per la Viuda Reposada, la qual pretenia separar a Tirant i a la Carmesina.

JOCS D'AMOR ENTRE TIRANT I LA CARMESINA

En Tirant estava a la cambra de la princesa i, entre joc i joc ningú va sentir que l'Emperadriu estava a la porta de la cambra. Llavors van estirar a Tirant al terra i el van cobrir de robes , la princesa es va seure a sobre d'ell i va fer con si s'estigués pentinant, l'Emperadriu es va seure junt amb la seva filla i van començar a parlar. Finalment, quan aquesta se'n va anar, en Tirant amb l'ajut de les donzelles va sortir de l'habitació amb la mala sort que van sentir com s'acostava l'Emperadriu, i el va introduir en una habitació i li van posar per sobre uns matalassos. Quan aquesta se'n va anar, Tirant se'n va torna a la cambra de la princesa i retenint per les donzelles que impedien que s'acostés a la seva estimada, ja que aquesta no volia esta amb ell, llavor ell va allarga una cama i la va tocar amb la mitja i la sabata que portava.

La viuda reposada el va acompanyar perquè sortís per la porta de l'hort, ell immediatament es va treure la sabata y la mitja amb la que avia tocat a la princesa i va ordenar que li bordessin joies.

LA BURLA QUE L'EMPERADRI VA FER A TIRANT

L'Emperadriu juntament amb la seva filla i les donzelles van decidir fer una broma a Tirant, la broma consistia en mullar la sabata i la mitja que en Tirant portava bordades amb joies per veure si donava alguna pista sobre la importància de la mitja i la sabata ja que durant totes les festes sempre avia porta la mateixa mitja i la mateixa sabata.

Aquesta feina de mullar a Tirant, se li va donar a un moro que servia, i així ho va fer...va fer veure que quilla de la barqueta i va mullar totalment a Tirant, cosa que no volia, perquè l'idea no era mullar-lo tant, aquest va veure com l'Emperadriu i la princesa es reien i es va adonar que era una burla, llavors es va treure la sabata i la mitja, els hi va treure les joies que portaven bordades i se les va donar al moro i ell se'n va anar amb la mitja i la sabata, que va ser l'única cosa que no va donar.

Per altre part, tenim a la Viuda Reposada, que per fer que els enamorats s'emprenyessin, va explicar a la princesa coses que no eren certes d'en Tirant. Però tot va ser en va perquè les festes de la celebració del casament de l'Estefania i Diafebus va aconseguir tornar a ajunta a la parella i, Plaerdamavida va convidar a Tirant a la cambra de la princesa mestres aquesta prenia un bany.

TIRANT ÉS CONVIDAT PER PLAERDAMAVIDA A CONTEMPLAR EL BANY DE LA PRINCESA

Plaerdamavida va porta Tirant a la cambra on s'havia de banyar a la princesa i va fer que es fiques dins una caixa amb forats, la va tapar perquè les dames donzelles no el veiessin. Se'n va anar a buscar a la princesa perquè pregues el seu bany, com de costum, aquesta es va despullar i Plaerdemavida va començar a fer broma amb la princesa, tocant-la i cridant a Tirant i fent preguntes, com si l'estigues tanta a Tirant a sortir de la caixa.

En aquell moment va entrar la Viuda Reposada i la princesa va convidar a les dues donzelles a ballar-se amb elles.

A la nit, quan Plaerdamavida va creure que tothom estava a dormit, va anar a veure a Tirant, el va treure d la caixa, el va fer despullar i el va portar a la cambra de la princesa dormint.

TIRANT COMPARTEIX LLIT AMB LA PRINCESA

Plaerdemavida va ficar a Tirant al llit de la princesa i ella es va estirar entre ells dos, i amb la mà sobre la cara de Tirant anava avisant quan aquesta es despertava o no i així dementre ell podia tocar-la sense cap impediment. Però aquesta finalment es va despertar i va fer un crit que va despertar a gairebé tothom, les donzelles i l'Emperadriu van anar corrents a la cambra de la princesa, avenç que arribessin, Plaerdemavisa que ho tenia tot controlat, va donar una corda a Tirant i aquest va sortir pel balcó amb la corda, però va resulta que aquesta no era prou llarga i li faltava un tros per arriba al terra i es va deixar anar, amb la mala sort que es va trencar una cama.

RATES A PALAU

L'Emperadriu va entrar a la cambra de la princesa pel crit que aquesta havia fet. La princesa va explicar que havia vist una rata enorme que va saltar per sobre de ella i li va esgarrapar la cara, tot i que la veritable raó de la esgarrapada va ser quan Plaerdamavida li va tancar la boca a la princesa perquè no cridés i descobrissin a Tirant. Mestres tant Plaerdamavida va sortir al balcó i va desfer la corda que avia utilitzat en Tirant.

TIRANT, ÀNIMA EN PENA

Hipòlit veien que trigava molt en arribar Tirant, va decidir anar a palau a buscar-lo i va ser quan va escoltar un gemecs d'algú a la porta de l'hort, quan es va adonar que era la veu es va adonar que es tractava d'en Tirant, que estava al terra amb la cama trencada. Van anar a la posada on estaven i van decidir dir que s'havia trencat la cama mentre muntava cavall.

ELS AMORS D'HIÒLIT I L'EMPERADRIU

A l'hora de sopar , a l'Emperadriu va començar a fer-li mal el cap i van cridar als metges perquè la veiessin, aquest li van recomanar que la deixessin descansar a la seva cambra.

A la nit, quan l'Emperadriu va pensar que era l'hora a la que havia amb l'Hipòlit va saltar del llit, amb la mala sort que una de les seves donzelles la va escoltar, aquesta al veure-la al terra li va preguntar que què feia fora del llit, l'Emperadriu li va respondre, que era perquè s'havia oblidat de dir la seva oració. La donzella se'n va anar i per fi, l'Hipòlit va poder entrar a la cambra.

Van estar tota la nit junts. I l'endemà, al matí, els metges i l'Emperador esperaven a la porta de la cambra per veure com es trobava l'Emperadriu. Llavors la donzella de la nit, que sabia que l'Emperadriu no esta sola al llit, va entrar a la cambra i li va explica lo que pesava i que els metges i el seu marit estaven a la porta de la cambra esperant a poder entrar. L'Emperadriu va ordenar a l'Hipòlit que marxes i que anés amb compte de que ningú el veies.

Quan aquest va haver marxat tan ràpid com va poder, el metges van entrar i amb ells l'Emperador, ella els hi va explicar el que havia passat però com si tot fos un somni, els metges al veure-la ven pensar que el millor seria que reposes i que la deixessin dormir.

LA FICCIÓ MALICIOSA DE LA VIUDA REPOSADA

La viuda Reposada va porta a Tirant a una casa que hi havia prop de l'hort, però després des de allà no es veia bé la finestra de la princesa perquè quedava molt amunt, llavors la Viuda va posar dos mirall se forma que pogués veure el que passava. El va deixar i se'n va anar.

La Viuda Reposada va veure la princesa i li va dir de fer un joc amb ella i la Plaerdamavida en l'hort ja que no estava l'hortolà. Llavors les dues donzelles es van disfresses com ell, llavors totes dues donzelles van començar a fer bromar i ha imitar com si fossin pretendents i se'n van anar a la caseta de l'hortolà on ell guardava les eines. En Tirant en veure allò es va pensar que la seva estimada li estava enganyant amb un altre home i se'n va anar tot enfadat.

TIRANT AL NORD D'ÀFRICA

Envien a Tirant al camp de batalla, i Plerdemavida decideix seguir-lo per tal de poguer-li explicar la trampa que li havia parat la Viuda Reposada. Per fi, quan el va trobar li va explicar tot el que havia passat i que la princesa no l'havia enganyat amb cap home. Però resulta que va haver un naufragi.

L'AVENTURA I LA BONA AVENTURA DEL CAVALLER ESPÈRCIUS

Amb el naufragi, Espèrcius i deu homes dels seus van arribar a una illa que gairebé no estava poblada, van haver de demana ajut a un humil home que els ajudar tan com va poder i va explicar-li la llegenda de la illa a Espèrcius, la llegenda deia, que en aquella illa hi havia un drac que esperava l'arribada de un valent cavaller que estigués disposat a fer-li un petó a la boca i així es transformaria en una bella dama, la qual estava encantada i aquest era l'única manera de trencar l'encanteri, però el problema venia quan els cavallers anaven a fer-li el petó perquè tots surtin espantat pel seu horrible aspecte i morien.

De matinada el valent cavaller, va decidir anar a la busca del castell on es trobava la princesa encantada i, efectivament l'historia era certa perquè va trobar al castell i quan va veure el drac es va quedar petrificat i mort de por amb els ulls tancats, el drac en veure'l d'aquella forma es va apropar i la besar-lo i així l'encanteri es va trencar i el drac es va convertir en la bella princesa que deia la llegenda.

Quan el cavallers es va despertar va veure la princesa i es va posar molt content en haver trobat tan bella dama, llavors tots dos vana anar a casa del vell on el van recompensar generosament.

Desprès de lo succeït l'indret va començar a poblar-se de nou i la parella va viure feliç fins la resta dels seus dies.

TIRANT ALLIBERA L'IMPERI GREC

La Viuda Reposada en saber que arribaven l'exercit salvador pren una verí i mort. Els turcs, llavors prefereixen demanar la pau al grecs per què veuen que no guanyarien. Per tan desprès de pensar-ho molt demanen la pau.

Desprès de tot això, guerres combats, en Tirant i la Carmesina finalment es poden casar.

MORT DE TIRANT I CARMESIMA

Tirant agafa una pulmonia i de camí a casa seva, per tal de poder estar els últims dies de vida amb la seva dona, mor. La seva dona, la Carmesina, en saber-ho i veure el cos del seu marit començar a plorar desconsolada i mor ella també sobre el cos d'ell, però avanç, declara hereva a la seva mare, la qual finalment aconsegueix casar-se amb l'Hipòlit.

OPINIO PERSONAL

Trobo que és un llibre interessant, encara que no sigui del tipus que a mi m'agrada, és una novel·la que descriu molt bé la seva època i la societat, al menys per la part “ alta” , per dir-ho d'una manera, com es el cas de la societat feudal, els reis i sobre tots els cavallers.

A diferència d'altres llibres de cavalleries, en aquest podem observar com els cavallers son homes, pròpiament dit i no herois que només lluiten i salven princesa, i que no pateixen ni surten il·luses de les batalles en que estan, sinó que també es son ferits i tenen necessitats humanes com és com seria el dormir, menjar, relacionar-se amb altres persones, etc.. Per tot això, també podríem dir que és una novel·la bastant realista i no fictícia ni fantasiosa, encara que hi ha un capítol que posaria això en dubte, el capítol del drac; una característica típica en els llibre de cavalleries que és, el cavaller valent salva a la princesa d'un drac, en aquest cas la allibera de seguir sent un drac.

TIRANT LO BLANC : és una novel·la catalana escrita pel valencià Joan Martorell i acabada pel també valencià Martí Joan de Galba, impresa a valència l'any 1490. Al 1460 Martorell començà la redacció definitiva de la novel·la, que segurament encara es troba en estat incomplet quan l'escriptor morí al 1468. L'original passà a mans del seu amic Martí Joan de Galba, que revisar la novel·la, especialment cap a la segona part, on segurament hi afegí algun episodi propi. Galba també morí cinc mesos abans de que fos acabada la impressió de la novel·la. El Tirant és una fingida biografia d'un cavaller bretó que, molt jove, es fa conèixer en festes cortesanes i combats a Anglaterra, esdevé cap a les forces armades que socorren l'illa de Rodes i l'imperi grec contra la invasió dels turc i després, d'una llarga campanya al nord d'Àfrica , torna a Constantinoble i mor. Les aventures cavalleresques i militars són acompanyades de la narració dels amors Tirant i Carmesina, filla de l'emperador grec. L'obra esdevé una preciós document de l'època, amb unes característiques i intencions molt diverses del llibre d'aventures d'origen bretó on apareix l'element meravellós i on dóna una inversemblant fisonomia a l'heroi. D'altre banda, els amors de la Carmesina i de Tirant, emmarcats en la vida cortesana de Constantinoble, són narrats amb una profunda visió sentimental i psicològica i amb detalls alhora cortesans i sensuals. Una prosa molt varia, reflex d'una realitat que l'autor vivia en l'exuberant València de mitjans del s. XV, atorguen a Tirant una real grandesa com la creació de la literària. Tant pel seu contingut com per la seva forma d'expressiva el Tirant lo Blanc és una de les grans novel·les europees i té primacia entre la novel·lística catalana.