Introducció a la obra

Biografia de l'autor

Joanot Martorell va néixer, probablement a València i entre el 1405 i el 1411, en una família que havia tingut gran prestigi social i econòmic. Però les coses van començar a anar malament, i els Martorell van veure com es perdia tota la seva fortuna. El pare, Francesc Martorell, va morir el 1435 deixant els vuit fills (Joanot és el quart) en una situació delicada. Deu anys després, Joanot Martorell i els seus germans s'havien arruïnat del tot.

Joanot Martorell va ser, un cavaller que va passar per dificultats econòmiques. Va emprendre diversos viatges (a Anglaterra, Portugal, Nàpols) per intentar solucionar aquesta situació però al final aconseguia complicar-la més.

En 1437 els problemes econòmics el van portar a buscar-hi una solució lluitant contra el seu cosí Joan de Monpalau, que havia estat embolicat sentimentalment amb Damiata, una germana de Joanot. Això ho va fer per defensar l'honor, però en el fons la raó d´aquesta lluita era la seva situació econòmica, si aconseguia casar la germana, a casa hi hauria una boca menys per alimentar. La batalla s'acaba amb l'obligació per part de Monpalau de donar diners a Damiata.

Joanot també té afers cavallerescos, en 1442, el cavaller Jaume Ripoll li envia una lletra per batre's per esport, però Martorell s'hi nega argumentant que es busqui algú altre si es vol entrenar.

El 1437 Joanot té un conflicte més seriós, amb Ausiàs March, que estableix capitulacions matrimonials amb Isabel, germana del cavaller, però que no s'hi vol casar perquè tem que no li pagaran la dot promesa.

El 1444 comença el greu conflicte amb Gonçalbo d'Íxer, comanador de Muntalbà, que no s'acabarà fins el 1450, per unes terres que havien estat de Martorell però que l'altre havia comprat. Aquest conflicte es resol amb pleits, perquè el porta directament als tribunals Martorell perdrerà totes les seves possessions.

Joanot Martorell, completament arruïnat, ha de posar les seves armes al servei dels senyors feudals, i la seva situació desesperada el portarà a participar en un acte de pillatge amb uns moros que assalten uns mercaders, el cavaller és empresonat i serà alliberat més tard.

A començaments de 1464, Martorell ven al seu veí Martí Joan de Galba el manuscrit del Tirant lo Blanc per 150 sous, ja que passava moltes necessitats.

Joanot Martorell, que no va casar-se mai, va morir entre el mes de gener i el 24 d'abril de 1465, probablement a València.

De la seva obra literaria, fora del Tirant lo Blanc ,s'ha conservat únicament un tractat de caballería ,barreja de novel·la caballeresca, que ha rebut per títol el nom del protagonista, Guillem de Varoic.Basat en un llegenda anglesa del s. XIII i que a la vegada va servir d'esbós dels trenta-nou capítols del Tirant lo Blanc.

Informació sobre el llibre

Aquest llibre titulat “tirant lo blanc” es de la edició Hermes,i pertany a la col·lació de “Clàssics Catalans”. Aquest en concret es la edició de Isabel Grillo, de la novel·la de cavalleries originalment escrit per Joanot Martorell.

Gènere i subgènere:

El gènere es la novel·la cavalleresca

Llengua a nivell culte i retóric, peró també hi trobem un registres col·loquial, format per refranys, frases fetes, etc.. Aquests relat és molt complet i va ser qualificat per Vargas Llosa com a una Novel·la total

Qüestions generals

Resum

La història comença parlant-nos de el Gran Comte de Varoic, un prestigiós cavaller que va decidir encomanar-se a Deu, i refugiant-se a la muntanya prop del seu poble per a viure com a un ermità

Va començar una guerra, el rei d´Anglaterra lluitava contra el rei de Canària. El monarca anglès per guanyar-la va demanar ajuda a l´ermità i quan va acabar la victoriosa batalla el rei va celebrar festes al seu regne.

Tirant lo Blanc camí d´Anglaterra, per rebre l´ordre de cavalleria, es va quedar adormit damunt el seu cavall i se´n va trobar amb l´ermità. Aquest li regalà un llibre i li demanà que tornara per contar-li totes les festes del rei. I així ho van fer. Els cavallers que acompanyaven a Tirant tornaren a veure l´ermità i Diafebus, el cosí de Tirant, li va contar tot allò que va ocurrir: les cerimònies, els incidents, com Tirant va ser el millor cavaller i va rebre l´ordre de cavalleria...

Desprès d´aixó ja no tornaren a saber res més de l´ermità i tornaren a Bretanya. Un dia van arribar dos cavallers demanant ajuda perquè l´illa de Rodes estava sent conquerida pels genovesos i necessitaven ajuda. Tirant va comprar una nau i se'n va anar amb l´infant Felip cap a l´illa de Rodes. Abans d´arribar van aturar-se´n a Sicília on Felip se'n va enamorar de la Infanta del regne. El rei els va voler casar i Tirant va ajudar a Felip a passar les proves que la infanta li havia posat

Una vegada derrotats els genovesos Tirant se'n va anar cap a Constatinoble per ajudar a l´Emperador a combatre els moros i el Gran Turc. Una vegada allí Tirant se'n va enamorar perdudament de Carmesina, la princesa, i va declarar-li el seu amor. Però el cavaller tenia que anar a lluitar contra els turcs. L´exercit de l´Emperador amb el del Duc de Macedònia i tot l´exercit de Tirant van acampar a Pelidas on van atacar als moros per sorpresa. Després de la batalla, Diafebus portà els presoners a Constatinoble. Quan arribà a l´Imperi donà notícies de com anava la batalla i se'n va enamorar d´Estefania, una donzella de la princesa.

Mentre el Duc de Macedònia, envejós de que Tirant guanyessis totes les batalles, va enviar notícies falses a l´Emperador que Diafebus va tenir que desmentir.

Entretant Tirant va atacar als moros per sorpresa un altra vegada i aquests desprevinguts van rendir-se. Un dia l´Emperador, Carmesina i les seves donzelles van anar a veure a Tirant i s´ acomodaren en un castell proper a la zona de batalla. Els turcs demanaren ajuda al rei d´Egipte per vèncer a Tirant, però aquest amb el seu enginy els va derrotar. Després de la batalla l´Emperador donà a Tirant un comtat i el títol de comte que li regala al seu cosí Diafebus. Abans de l´Emperador tornar a Constantinoble Tirant i Diafebus passen una nit amb Carmesina i la seva donzella Estefania.

Els moros amb el Gran Caramany tornen amb naus per ajudar als turcs.. Tirant aconsegueix apropiar-se d´algunes naus dels moros i així vèncer al Gran Caramany. Mentre el regne de Diafebus és atacat per altres moros i demana ajuda a l´Emperador que mana a tirant que vagui a socórrer el seu cosí.

Entretant el Soldà moro proposà a l´Emperador casar-se amb la princesa per ajuntar els dos regnes i que hagi pau i poder alliberar el Gran Caramany. Per tomar aquesta decisió van celebrar-se festes on es casaren Diafebus i Estefania. Finalment l´Emperador va decidir no donar la seva filla i deixaria anar al Gran Caramany si el Soldà prometia la pau. Ningú va acceptar aquestes propostes i començaren els preparatius per un altra batalla.

Tirant tornà de la guerra i la Viuda Reposada una donzella de la princesa que estava enamorada d´ell va parlar a Carmesina malament del seu Tirant. Després de les paraules de la Viuda, la princesa no va voler saber res més del seu cavaller. Plaerdemavida, en veure a Tirant malament i tot allò que estava ocorrent, va fer que Carmesina i el seu cavaller passessin una nit tot sols perquè fessin les paus. Després d´aquesta nit Tirant se'n va rompre una cama saltant des d´una finestra i no va poder anar a la guerra.

A la vegada que Carmesina estava amb Tirant, l´Emperadriu passava moltes nits amb Hipòlit, un jove cavaller, sense que ningú ho sabés.

Els intents de la Viuda Reposada per conquistar Tirant no van resultar i gràcies a Plaerdemavida, Carmesina i Tirant van poder estar junts molt de temps. Un dia la Viuda amb molta malícia va fer creure a Tirant que la princesa estimava més l´hortolà que a ell. El cavaller dolorit se'n va anar a una galera i per la forta marejada que hi havia va aparèixer a Àfrica. El Cabdillo el va fer presoner i a la vegada el va alliberar per la seva virtut de cavaller. Tirant agraït va ajudar-li a lluitar conta els enemics i va evangelitzar molts territoris

Passat un temps Tirant tornà a Constantinoble en ajuda de l´Emperador. Quan va guanyar als moros Tirant es va casar amb Carmesina i al poc temps emmalalteix i morí. L´Emperador també mor i la princesa molt adolorida es suïcida. L´Imperi Grec passa a pertànyer a l´Emperadriu i a Hipòlit, que decideixen casar-se.

Tema de la novel·la

La vida i gestes heroïques del portagonista,anomenat Tirant lo Blanc, des de que el fan cavaller a Anglaterra, s'enamora de Carmesina i fins que finalment mor.

Els personatges

Tirant lo Blanc Noble cavaller que pertany al llinatge de Roca Salada.

Guerrer valerós, virtuós i admirable sempre ajuda a tot el qui pot i lluitant és invencible. Jove, molt lleial amb els seus ideals. Serveix amb tot el seu cor al seu senyor i sempre és fidel al seu amor, la princesa Carmesina.

Tota la valentia que té al camp de batalla la converteix en timidesa quan està amb la seva enamorada, i en molt respecte i humilitat quan parla amb l´Emperador, el seu senyor.

Carmesina: És la princesa de Constantinoble, i l'amor de Tirant lo Blanc, es coneixen en el moment en que Tirant va a defendre l'Imperi Grec, i que està una mica moguda per la idea de perdre la virginitat, però que al final l'acaba perdent amb Tirant.

Plaerdemavida: És una donzella de la princesa, és una noia simpàtica i alhora també una mica entremaliada, graciosa i desvergonyida , que ajuda a Tirant en les escenes eròtiques amb Carmesina. S'enamora d'Hipòlit, però aquest s'estima més l'emperatriu.

Diafebus:És el cosí de Tirant lo Blanc, i el que el va acompanyar per anar a parlar amb Guillem de Varoic (l'ermità), pre contar-li les aventures de Tirant, desde que l'arrivena nombrar caballer fins a la seva mort, i Diafebus és com el narrador de la història. Diafebus ajuda a que Tirant i Carmesina es confessin el seu amor, i ajuda a que el seu amor segueixi endavant.

-Duc de Macedónia:És molt envejós i domés vol fer la vida impossible a Tirant.

-Guillem de Varoic:És un cavaller valentissim,virtuós,noble,savi,enginyós i honrat que deixa les armes per dedicar-se la peregrinació i per fer-se ermità,feient creure a la seva dona que ell havia mort.

Quan és ermità du els cabells llargs,una barba blanca fins a la cintura i vesteix de sant.

-Hipòlit:És un jove molt atractiu,escuder i nebot de Tirant,que s'enamora de la Emperadriu i s'acaba casant i heredant l'imperi de Bizanci.Peró ella mor i després ell es casa amb la filla del rei d'Anglaterra i té 5 fills.

Emperadriu:És la mare de Carmesina i la dona de l'emperador, que mostra una imatge de dignitat, noblesa i honestedat, però que en veritat, és infidel amb el seu marit, l'emperador, per falta d'amor i acaba marxan amb el jove Hipolit.

Espai on succedeixen els temes:

-El primer capítol a Anglaterra

-El segón capítol a Sicilia i Rodes

-El tercer capítol a Constantinoble

-El quart capítol a les costes de nord Àfrica (Tunis)

-El quint capítol a tot l'imperi grec (Ja que ell va recuperant les terres que els moros els havien arrebatat i també està bastant de temps a Constantinoble)

Temps on succedeix:

Succedeix a la edat mitjana,i ho sabem perque era per aquella época quan l'imperi Bizanci estava en el seu auge i Tunícia es deia Tunis.

Tipus de llenguatge

Tirant lo Blanc està escrit en prosa i predominen dos nivells de llenguatge:

Per una banda utilitza un estil elegant. Amb paraules cultes i molt ben utilitzades, per exemple quan Tirant parla amb l´Emperador.

Per altra banda hi ha diàlegs breus i familiars amb to col·loquial i refranys. Els personatges parlen d´una manera vulgar i elegant i alhora utilitzen un to culte, elevat amb agudesa i enginy i de vegades utilitzen el doble sentit de les paraules.

Tipus de text

Tirant lo Blanc és un text narratiu, perquè presenta una estructura de plantejament, nus i desenllaç. Hi ha un narrador, que de vegades és l´autor, de vegades Tirant o rarament un altre personatge i la acció es desenvolupa en un espai temps determinat

.

Conclusions:

El llibre de Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, l'he trobat força interessant. És una història de tipus cavalleresca, i tot i que aquestes històries no m'agraden aquesta si que m'ha agradat i força, perquè no únicament parla de batalles, té una mica de tot: humor, amor,  i les batalles evidentment. El personatges d'aquesta història es veuen molt humans, que mostren les seves virtuts i els petits defectes, sobretot el protagonista que no és com el típic heroi de conte, sinó com un cualsevol ideal humà que lluita i que no sempre acaba bé, que pot acabar ferit i tot, i al final no sempre guanya totes les batalles, que acaba morint.

El que ha complicat per entendre la lectura del text ha sigut en que estigués escrit en un Català-Valencià antic, després mi he anat acostumant, però igualment m'ha cosatat un mica de llegir-ho.

Índex

Biografia de l'autor.........................................2

Informació sobre el llibre................................3

Gènere i subgènere..........................................3

Resum………………………………………..3

Tema de la novel·la………………………….4

Els personatges................................................4

Espai................................................................5

Temps………………………………………..5

Tipus de llenguatge………………………….6 Tipus de Text..................................................6

Conclusions....................................................6

6