Autor: Joanot Martorell (Adaptació de Jordi Tiñena)

Títol: Tirant lo Blanc

Editorial: Laertes (vint-i-unena edició, juliol de 1999)

És una novel·la bàsicament cavalleresca, però que ha estat considerada per l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa com a novel·la total, ja que dins de l'obra podem distingir diferents tipus de novel·la com la cortesana, la militar, la eròtica, la psicològica, etc.

Narra les aventures d'amor i d'armes de Tirant lo Blanc.

a) Tirant va a les noces del rei d'Anglaterra, d'on surt elegit cavaller. S'embarca cap a Sicília i junt amb el príncep de França i el rei de Sicília, aturen el setge de Rodes i recaten als cristians que es troben a Terra Santa. Llavors Tirant és nomenat cap de l'exèrcit imperial i va a Constantinoble a salvar-los dels turcs, allí s'enamora de Carmesina, que és la filla de l'Emperador. Tirant marxa per mar i per culpa d'una tempesta naufraga a les costes d'Àfrica. Tirant és empresonat a Tremissèn, quan aquests reben setge, Tirant els ajuda i en surt vencedor, llavors cristianitza i colonitza part de l'Àfrica del Nord.

Tirant torna a Constantinoble, venç als turcs, es nomenat Príncep i Cèsar de l'Imperi i es casa amb la princesa Carmesina. Tirant mora a Andrinòpolis d'una malaltia el mateix any que la seva esposa i l'Emperador. Hipòlit, el seu hereu es casa amb l'emperadriu i és nomenat Emperador.

b) L'escena que trobo més important de l'obra, per Tirant, és quan s'enamora a primera vista de la princesa Carmesina, quan va a visitar l'Emperador de Grècia al seu palau.

Tirant va demanar una torxa per il·luminar la sala on hi havia les dames de dol per la mort del fill de l'Emperador, llavors va veure Carmesina, des d'aquell moment no va poder apartar la seva mirada d'ella. Martorell descriu així la impressió que va tenir quan va veure Carmesina mig nua en el llit: “Ella, per la gran calor que feia, ja que havien estat amb les finestres tancades, estava mig descordada i mostrava els seus pits, dues pomes cristal·lines del paradís, que havien atrapat els ulls de Tirant i els van fer presoners de la seva persona fins que la mort els va separar”.

c) He triat dos escenes que són un reflex de la resta, bàsicament la temàtica de les escenes, es divideix en dos les que parlen d'aventures d'amor i les que parles d'aventures d'armes.

Aquesta escena, tracta del casament de Diafebus, cosí de Tirant amb Estefania de Macedònia, no va ser un casament normal sinó que Estefania va firmar amb sang un albarà en que declarava la seva intenció de casar-se amb Diafebus i en donar-li el que això comportava, el ducat de Macedònia. Va ser una escena un pèl estranya, ja que, Diafebus troba sense voler aquest albarà. El text diu així:

“ Diafebus no va ser gens peresós , immediatament li va posar les mans al pit i la va començar a acariciar amb delit; però mentre li acariciava les mamelles, li va trobar l'albarà i, pensant que podria ser una lletra d'algun altre enamorat, va restar parat uns instants.[...]

Tenint llibertats de fer de mi allò que vull amb honestedat, sàpiguen tots els qui veuran aquest albarà que jo, Estefania de Macedònia, filla de l'il·lustre príncep Robert duc de Macedònia, de grat i no forçada, us prenc a vós, Diafebus de Muntalt, per marit i senyor, i us dono el meu cos liberalment sense frau ni engany. Aporto al matrimoni el dit ducat amb tots els drets que li pertanyen, cent deu mil ducats venecians, més de tres mil marcs d'argent i robes i joies estimades en vuitanta-tres mil ducats, i la meva persona, que estimo més...”

L'escena que he escollit, ens parla d'un combat que va tenir a ultrança amb un cavaller misteriós. La batalla ens la narra així:

“En sentir la trompeta, els cavallers van ferir amb els esperons els seus cavalls i es van deixar anar l'un contra l'altre, fent molt belles cavalleries. El cavaller va trobar Tirant pel rest i la llança es va esquitllar sobre el guardabraç esquerre i l'hi va arrencar. En el següent encontre el va tornar a trobar a la xarnera de l'elmet; la llança no es va trencar i Tirant va ser descarçonat i va caure a terra. Tirant va tornar a muntar tan aviat com va poder i va colpejar el cavaller sobre el guardabraç dret. I així, l'un sense el guardabraç dret i l'altre sense l'esquerre, van continuar fent molt belles armes.

La fortuna va ser favorable a Tirant: amb la llança va ferir el cavaller al mateix lloc i li va trencar els ossos del braç. El miserable cavaller, tanmateix, volia continuar la batalla i va demanar que li lliguessin el braç, però no ho van poder fer per la molta sang que perdia. Llavors li va agafar un espasme i va restar tot ert damunt la sella, de manera que no el van poder descavalcar sinó amb la sella ensems.”

Aquesta escena, ens parla del casament de Tirant amb Carmesina. Un fet que marca el final de l'obra. Tirant arriba del mar després d'haver pactat la pau amb els musulmans i es rebut com un gran heroi, ja que, ha lluitat molt per l'Imperi Grec i sempre n'ha sortit triomfador. Tirant arriba a palau amb la comitiva i els esclaus nobles musulmans, Tirant s'assenta a la taula principal, amb l'Emperador i Carmesina. Allí l'Emperador parla amb Tirant sobre les seves batalles i la manera en que agrair-li la seva tasca. Li proposa de casar-se amb la seva filla i Tirant accepta encantat, ja que és el somni de la seva vida. Així explica Joanot Martorell l'escena del casori: “ ... l'Emperador va fer cridar l'arquebisbe de la ciutat per esposar-los immediatament. I fetes les esposalles, va fer una grandíssima festa al palau i a la ciutat, com pertanyia a tal esposalici; [...] Tanta pompa i excel·lència no s'havia vist mai a la terra.

Les festes van durar vuit dies i l'Emperador va fer crides per tot l'Imperi perquè tingués Tirant com a primogènit seu i Cèsar de l'Imperi i que, mort ell fos obeït com a Emperador.”

a) El títol és el nom del protagonista de la novel·la.

b) Aventures i amors del cavaller Tirant

Tots els indrets que es citen en la novel·la són topònims reals, i a més ens narra com serien més o menys les croades dels cristians contra els musulmans, un fet que va succeir a l'Edat Mitjana i en els llocs que Martorell cita en l'obra. Podem destacar: Constantinoble, Sicília, Rodes, Alexandria, Jerusalem, Venècia, Anglaterra, etc.

A continuació citaré unes frases de la novel·la que ens expliquen com era Anglaterra durant la celebració de les bodes del seu rei:

“... i cavalcant un bell corser va sortir del palau i va anar a la gran plaça de la ciutat. La plaça resplendia de bellesa; estava engalanada amb banderes i penons i una multitud virolada i ricament abillada l'esperava formant una gran i solemne comitiva. “

L'acció esdevé en l'Edat Mitjana, que coincideix en l'etapa de la història en que es va escriure. Martorell va començar a escriure el Tirant el dos de gener de l'any mil quatre-cents seixanta i va ser publicada per Nicolau Spindeler l'any mil quatre-cents noranta a la ciutat de València, en tiratge de 715 exemplars.

El narrador és en tercera persona, és discret i poques vegades intervé i mai busca la complicitat del lector, sinó que ell el que fa es relatar la història tal com va passar. El narrador és el propi autor Joanot Martorell.

La novel·la està dividida en cinc capítols, que coincideixen en els indrets geogràfics on es desenvolupa l'acció.

Tirant lo Blanc: És un cavaller valent, fort, hàbil amb les armes, un gran estratega militar, amb gran ànim i amb dots de comandament innegables, a més de ser un cortesà educat i gentil. És complex i ric psicològicament i els seus comportaments són molt variats i rics. És un cavaller notable i un bon cap militar, que venç sempre, i amb uns avantpassats il·lustres en el món de la cavalleria. Tirant està fet de la fusta dels herois de la matèria de Bretanya.

Comte de Varoic: Duia una gran barba blanca i un hàbit vell i esparracat, i estava molt prim i pàl·lid a causa de la molta penitència que feia contínuament.

Carmesina: La princesa vestia aquell dia un brial de domàs perfilat amb subtil artifici de robins, safirs i maragdes de gran resplendor, duia el cap descobert i els cabells, deixats anar, anaven lligats amb un fermall al front de diamants, i al pit duia un relluent robí d'inestimable vàlua.

L'estil en que està escrit el Tirant lo Blanc, és preciosament retòric i tant del gust de la seva època, però actualment anacrònic i pesat, fan que el lector no especialitzat no pugui entendre el seu contingut.

Per això aquesta versió de Jordi Tiñena està modenitzada i abreviada ja que l'original consta d'unes vuit-centes pàgines. La novel·la de Tiñena intenta oferir un text senzill i de fàcil lectura i el màxim realista a l'obra original.

Joanot Martorell (Gandia 1413/15-1468)

Cavaller i escriptor

D'un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller. El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, que acusà d'haver trencat paraula de matrimoni amb Damiata Martorell, germana de Joanot. Arribats a la conclusió que les seves diferències només es podien resoldre mitjançant una batalla a ultrança, Martorell hagué de cercar un jutge imparcial de la contesa. Anà a Londres l'any 1438 on va estar en relació amb cavallers de tota Europa, i aconseguí que el rei Enric VI d'Anglaterra acceptés la judicatura. La intervenció de la reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim, i del germà d'aquest, l'infant Enric, féu que la batalla entre Martorell i Montpalau no es dugués a terme. A Anglaterra va conèixer el poema anglonormand del segle XII Guy de Warwick, que després va traduir en prosa amb el títol de Guillem de Varoic. L'esperit dels cartells de deseiximents sintetitza amb aquesta traducció i de manera molt especial, amb el Llibre de l'ordre de cavalleria de Ramon Llull en la primera part de Tirant lo Blanc. Posteriorment vengué a Gonçal d'íxer, comanador de Montalbà, el lloc de Murla i de Benibraïm, a la vall de Xaló, transacció que portà greus conseqüències, entre les quals cal comptar l'empresonament de Calceran Martorell, germà de Joanot, cartells de deseiximents i lletres de batalla contra el comanador. El 2 de gener de 1460 és indubtable que començà la redacció de la seva obre Tirant lo Blanc, que dedicà a l'infant Ferran de Portugal. Poc després va porir de pulmonia.

És una obra que és molt llegible, ja que tot i ser una mica llarga, es fa entretinguda de llegir i sempre tens ganes de continuar llegint-la, ja que, tot just després d'una aventura ja en ve una altre, és un no parar, una darrera l'altra. A més hi ha aventures d'amor i de guerra però d'altres també que fan gràcia com quan s'amagava al retret de l'habitació de la princesa, o quan es va trencar la cama saltant del balcó del palau. No s'ha ma fet llarg de llegir-la sinó més aviat curta. Trobo però que la seva mort no encaixa gaire amb el desenvolupament de les aventures, el més normal és que hagués mort en una batalla o al costat de la seva esposa en el palau. Vull destacar el contingut catòlic que es troba a dins de l'obra. En general, és un llibre genial i que recomano a que sigui a que hi faci una ullada.