Terra

Baixa

Terra baixa

d'Àngel Guimerà

Direcció Ferran Madico

Repartiment

Marta Marco Marta

Montse Vellvehí Pepa

Carlota Olcina Nuri

Anna Güell Antònia

Julio Manrique Manelic

Ramon Madaula Sebastià

Doctor Soler Tomàs

Pere Eugeni Font Mossèn

Carles Canut Josep

Santi Ricart Xeixa

Jacob Torres Nando

Marc Montserrat Perruca

Patxi Uribarren Pagès - Home

Equip tècnic i creatiu

Escenografia Llorenç Corbella

Vestuari Isidre Prunés

Il·luminació Albert Faura (a.a.i.)

So Àlex Polls

Caracterització Ignasi Ruiz

Assessor literari Ramon Bacardit

Ajudant de vestuari Març Rabal

Ajudant de direcció Marc Montserrat

Exercicis

A què s'apliquen els següents termes?

Platea: planta baixa del teatre on hi ha una sèrie de files paral·leles de butaques per als espectadors.

Llotja: compartiment, especialment cadascuna de les divisions d'una sala d'espectacles amb seients per a un cert nombre de persones.

General: localitat en la zona més comuna d'una sala d'espectacles com ara la platea o el pati de butaques.

Galliner: el pis més alt d'una sala d'espectacles.

Teló: tela gran pintada, de l'amplària de l'escenari, la qual es pot baixar i pujar i, baixada, tapa l'escenari (taló de boca) o forma part d'una decoració (taló de fons). També el de ferro que es baixa perquè el foc no es propagui de l'escenari a la sala o viceversa.

Coverol: en un teatre, part anterior de l'escenari enfora del marc on hi ha situat el forat de l'apuntador, proveït d'una coberta que té la forma de mig hemisferi.

Bateries: sèrie de llums col·locats a la vora anterior del pla de l'escenari

Bastidors: cadascuna de les teles pintades en una armadura de fustes i llistons, que es posen a la dreta i a esquerra de l'escenari formant part d'una decoració teatral.

Bambolines: cadascuna de les bandes de teles o paper pintades que, penjades del sostre d'un escenari, formen la part superior d'una decoració figurant un sostre, branques pontades, el cel, etc.

Trapa: porta que tanca una obertura practicada en un sostre o trespol; la mateixa obertura.

Tramoia: mitjà o conjunt de mitjans mecànics emprats en el teatre per a fer els transformacions escèniques, figurar les aparicions, etc.

Decorat: conjunt d'elements afegits a l'escenari d'una sala d'espectacles per crear un marc adequat per representar un espai o clima. Un exemple podrien ser les bambolines, els bastidors, etc.

Feu una taula d'aparició dels personatges a les diferents escenes de l'obra a fi de valorar la seva importància i la seva presència o absència en els moments clau. Feu un resum de tota l'obra de forma esquemàtica

Acte 1	Resum de la trama argumental	Personatges	Lloc	Temps
Escena primera	Les perdigones entren a tafanejar sobre el casament de Marta	Xeixa, Pepa i Antònia.	Molí	Caient de la tarda
Escena II	Nuri explica a les perdigones que volen casar Marta amb en Manelic.	Pepa, Antònia, Xeixa i Nuri	Ídem.	Ídem.

Acte 1	Resum de la trama argumental	Personatges	Lloc	Temps
Escena III	Els perdigons/es parlen de la situació de la Marta, fins que aquesta surt i els fa fora.	Marta, Pepa, Antònia i Nuri. Després Josep i Nando.	Ídem.		Ídem.
Escena IV	Explica com se sent i tots els seus sentiments.	Marta.	Ídem.		Ídem.
Escena V	Les perdigones pregunten pel Manelic i després quan estan sols en Xeixa explica a en Tomàs la veritat sobre la relació entre Marta i Sebastià.	Nuri, Tomàs, Xeixa, Pepa i Antònia.	Ídem.	Ídem.
Escena VI	Presentació en societat d'en Manelic. La gent se'n riu d'ell. Li fan explicar com va conèixer la Marta.	Manelic, Xeixa, Tomàs, Nuri, Pepa, Antònia, Josep, Nando i Perruca.	Ídem.	Es va fent fosc
Escena VII	Arriba en Sebastià i tot està a punt pel casament. Marta i Manelic es coneixen i ella diu que no vol casar-s'hi i la gent continua rient d'en Manelic i la seva incultura.	Sebastià, Mossèn, Nuri, Pepa, Antònia, Tomàs, Xeixa, Josep, Nando, Perruca i Marta més tard	Molí.	S'ha fet fosc.
Escena VIII	Marta li suplica a Sebastià que no la casi amb en Manelic. En Sebastià li explica els motius pels quals ho fa.	Marta i Sebastià	Ídem.	Ídem.
Escena IX	Tot i que Manelic no s'ha pogut posar la roba tot està apunt i van cap a l'ermita. Al final Tomàs demana a l'amo Sebastià que no es faci el casament perquè ha de parlar amb ell sobre un tema important.	Marta, Sebastià, Manelic, Josep, Nando, Perruca. Després Pepa, Antònia i Nuri. Finalment Mossen i Tomàs	Ídem.	Ídem.

Acte 1	Resum de la trama argumental	Personatges	Lloc	Temps
Escena X	Tomàs pregunta a l'amo si és veritat el que li ha dit en Xeixa. L'amo ho nega i llavors en Xeixa explica tota la veritat a en Tomàs davant d'en Sebastià. Finalment en Xeixa és acomiadat i se'n va.	Sebastià, Tomàs i Xeixa	Ídem.	Ídem.
Escena XI	Tomàs veu que és veritat i intenta impedir el casament, però és massa tard.	Sebastià, Tomàs Xeixa i Mossen	Ídem.	Ídem.
Escena XII	La festa s'acaba i Marta i Manelic estan sols a casa. Hi ha tensió perquè Manelic no entén el rebuig de la seva muller. Ell per trencar el gel explica la vida a la terra alta. Marta veu que ell també està enganyat pel Sebastià	Marta, Manelic i Mossen que se'n va.	Ídem.	Ídem.

Acte 2	Resum de la trama argumental	Personatges	Lloc	Temps
Escena primera	Tenen una llarga conversa i fins sorgeix un petit llaç amorós entre els dos.	Manelic i Nuri	Decorat igual.		És el matí
Escena II	Manelic i Nuri continuen parlant. Entre Marta i al veure'ls té gelosia	Manelic, Nuri i Marta	Ídem.		Ídem.
Escena III	Marta explica el que sent per Manelic i el bon cor que té. S'ha assabentat que vol marxar i ella vol impedir-ho	Marta	Ídem.		Ídem.

Acte 2		Resum de la trama argumental		Personatges		Lloc			Temps
Escena IV		Tomàs està enfadat pel que està fent la Marta. Ella perquè el compadeixi li explica la seva dura infantesa i lo dolent que és Sebastià en aquesta situació		Tomàs i Marta		Ídem.			Ídem.
Escena V		Perdigons/es van a xafardejar i Tomàs els hi conta una història on es veuen reflectits, perquè parla del mal que fan les persones que els agrada xafardejar i explicar-ho tot a tothom		Tomàs, Pepa, Antònia i després Josep, Nando i Perruca		Ídem.		Ídem.
Escena VI		Quan entra Manelic, com sempre se'n riuen i ell reacciona de manera violenta perquè vol saber perquè se'n riuen		Pepa, Antònia, Josep, Nando i Perruca. Després Manelic
Escena VII		Marta fa fora els perdigons/es després de veure com està en Manelic.		Marta, Manelic, Pepa, Antònia, Josep, Nando i Perruca.		Ídem.		Ídem.
Escena VIII		Marta i Manelic discuteixen . I ella decideix explicar-li tota la veritat, però a la terra alta.		Marta i Manelic		Ídem.		Ídem.
Escena IX		Manelic i Marta diuen a Sebastià que volen marxar. Sebastià enfadat fa venir a tothom perquè s'emportin en Manelic.		Marta, Manelic i Mossèn. Després Sebastià		Ídem.			Ídem.
Escena X		Se l'emporten i mentre ho fan, Marta li diu que en Sebastià ha estat el seu amant. Manelic molt enfadat amenaça el seu amo.		Marta, Manelic, Mossèn, Sebastià, Pepa, Antònia, Josep, Nando i Perruca		Ídem.			Ídem.

Acte 3	Resum de la trama argumental	Personatges	Lloc	Temps
Escena primera	Discussió entre els perdigons per la manera com han tret en Manelic. Perruca els diu que l'han fet anar a denunciar en Manelic	Josep, Nando i Perruca	Ídem que escenes anterior	Cap el tard
Escena II	Pepa està a l'habitació de la Marta i els altres vénen a preguntar com està	Pepa, Antònia, Josep, Nando i Perruca	Ídem.	Ídem.
Escena III	Sebastià ve a emportar-se la Marta que està al llit i no vol sortir. Els perdigons volen revoltar-se contra Sebastià però no s'atreveixen	Sebastià, Josep, Nando, Perruca, Antònia i després Pepa.	Ídem.	Enfosqueix a poc a poc
Escena IV	El Mossèn li diu a l'amo que ja ha arribat a la masia el seu futur gendre i ha d'anar-hi per no quedar malament. Ell però no hi va per quedar-se amb Marta.	Sebastià i Mossèn	Ídem.	Ídem.
Escena V	Tots discuteixen de la manera com han tret en Manelic a fora. Nuri arriba dient que té por i els perdigons la consolen.	Pepa, Antònia, Josep, Nando, Perruca i Nuri.	Ídem.	S'ha anat fent fosc
Escena VI	Marta fa reflexionar als perdigons sobre la manera com l'han tractat durant tots aquests anys. Marta vol sortir amb en Manelic però no la deixen.	Marta, Pepa, Antònia, Josep, Nuri, Nando i Perruca.	Ídem.	Ídem.
Escena VII	Les dues tramen un pla perquè Marta es pugui escapar de la casa.	Marta i Nuri	Ídem.	Ídem.

Acte 3	Resum de la trama argumental	Personatges	Lloc	Temps
Escena VIII	Marta espera el senyal que ha de fer Nuri indicant-li que ja pot sortir. Finalment sent el senyal.	Marta	Ídem.	Ídem.
Escena IX	Marta sortint es troba en Sebastià i la fa tronar a entrar. Parlant, ella li diu que estima en Manelic i ell entra en còlera. Se la vol emportar cap a la masia ja sigui viva o morta.	Marta i Sebastià	Ídem.	Ídem.
Escena X	Durant la forta discussió entra en Manelic per endur-se la Marta. Ell i Sebastià fan una lluita a mort per veure qui se la queda. Finalment Manelic el mata i crida a tothom perquè ho vegi.	Marta, Sebastià i Manelic	Ídem.	Ídem.
Escena XI	Entren tots i veuen l'amo mort. Marta i Manelic se'n van a la terra alta.	Marta, Sebastià, Manelic, Pepa, Antònia, Josep, Nando i Perruca.	Ídem.	Ídem.

Al final de la lectura, feu una descripció de cada un dels personatges de l'obra: filiació, caràcter, edat, paper dins la trama... Valoreu-ne la versemblança i el relleu psicològic.

Manelic: durant el primer acte és una persona innocent i també salvatge, degut a que durant tota la seva vida ha estat vivint a la muntanya fent-se càrrec de ramats. A partir del segon acte i quan ja porta uns dies a la terra baixa es transforma i és una altra persona, veu tot el que li fan i se n'adona de la maldat que hi ha.

Marta: és encara bastant jove. Ha tingut des de petita una vida molt dura i la gent sempre l'ha rebutjat, cosa que l'ha marcat per sempre. Al poble viu en un infern, però amb l'arribada d'en Manelic, tot i que primer rebutja el casament perquè es pensa que ell es un còmplice d'en Sebastià, després es transforma i es fa una dona dura i forta capaç de saber el què vol i lluitar per aconseguir-ho.

Sebastià: és l'amo i com a tal té domini i autoritat per sobre de tothom. Al estar a punt de ser embargat per hisenda, necessita casar-se amb la filla d'un burgès important per poder estar segur davant de l'Estat. Així doncs per poder-ho fer i perquè el pare de la seva futura esposa li doni la mà de la seva filla, elimina els rumors que diuen que és l'amistançat de la Marta casant-la amb en Manelic.

Nuri: és joveneta i la més petita de la família dels perdigons. Fa un paper neutral ja que es porta bé amb els perdigons i també amb Marta i a la qual ajudarà a escapar i Manelic, del qual sembla que en algun moment arriba a estar enamorat. Això li portarà un distanciament de la relació amb al Marta ja que ella sent enveja, però tot i això només és un distanciament momentani.

Xeixa: és l'únic que al principi de l'obra sap la relació de la Marta amb en Sebastià i intenta convèncer a en Tomàs perquè anul·li el casament, però no ho aconsegueix perquè el pren per conspirador. Així Tomàs li diu el que li ha dit en Xeixa i evidentment l'amo ho desmenteix, però tampoc molt clarament. Aquest al saber que ha estat en Xeixa qui ha dit tot això, el fa fora de les seves terres i l'acomiada.

Tomàs: persona ja una mica gran, és qui principalment porta el tema del casament sense saber tot el que hi ha entre mig. En principi hi està a favor, però després de sentir en Xeixa, reflexiona i pensa que tot ha estat un pla d'en Sebastià per esvair els rumors. Al adonar-se de l'error intenta rectificar-ho però és massa tard.

Mossèn: és l'aliat d'en Sebastià. Té poc protagonsime i és qui fa la feina bruta del seu amo. En aquest cas la seva caracterització és xocant perquè desentona amb la resta de personatges, però tot i això és bastant encertada.

Perdigons/es (Pepa, Antònia, Josep, Nando i Perruca): tot i ser molta gent tenen la mateixa característica i és que són molt xafarders, així doncs es passen tota l'obra preguntat i fent safareig de tot el que passa. En alguns moments però i quan algú els fa reflexionar, també veuen el mal que estan fent, però al cap d'uns moments ho deixen estar i tornen a la seva activitat normal.

Hi ha alguna raó especial per la qual al moliner li diuen Xeixa?

Després de buscar al diccionari he trobat que Xeixa és un adjectiu que defineix un tipus de blat. En el món pagès també s'aplica a la beguda, sobretot al vi.

Observeu que no tots els personatges es tutegen. Hi ha personatges que hom tracta de “vostè” o “vós”? Qui ho fa? A qui? Per què?

Principalment tots els personatges es tracten de tu, però quan es refereixen a l'amo i al mossèn ho fan de vostè o vos expressant-li així el seu respecte i segons com distància. També tracten amb les formes de cortesia en Tomàs que ja és un home gran i respectable.

A més del conflicte Manelic-Sebastià, ¿hi ha altres enfrontaments amo-treballador? Per què? N'hi havia al camp real? Fins a quin punt l'obra se situa en aquest aspecte en la tradició romàntica o en la realista?

Sí, hi ha un altre conflicte entre el Xeixa, que és el moliner, i l'amo. El conflicte sorgeix perquè Xeixa sap de les trobades que feien Sebastià i Marta d'amagat i li ho ha diu a en Tomàs. A partir d'aquí i després d'una discussió l'amo el fa fora de les seves terres i el desposseeix del molí.

Podem dir que l'obra se situa en una tradició i ambient més realista, ja que no és cap utopia, ni molt menys, segurament com a tot arreu, al camp hi devien haver conflictes entre amos i treballadors.

Àngel Guimerà mitifica la terra alta enfront de la terra baixa. Com és la terra alta? Quines virtuts purificadores posseeix? Quina influència exerceix sobre la terra baixa?

La terra alta i la baixa, són l'antítesi. Mentre que l'alta és lliure de qualsevol pensament dolent i de la manipulació, enveja, ... l'altra és tot el contrari, és un món prostituït on tothom és carn de canó de tothom i on es materialitzen tota mena d'enveges i sentiments rancuniosos.

Expliqueu el procés de canvi d'actitud de Marta envers Manelic. Per quines etapes passa?

En principi ella està molt rebotat amb ell perquè es pensa que és un còmplice d'en Sebastià i que està a favor de tot el que li estan fent.

Marta però poc a poc escoltant les paraules d'en Manelic i observant les seves reaccions, veu que ell ha estat enganyat pel senyor Sebastià i que no forma part de la conxorxa.

Sobretot a partir de la nit de noces i després de la reacció d'en Manelic quan li diu per anar a dormir junts i Marta li diu que no. A Marta també l'entendreix molt la història que li explica ell sobre la cacera del llop que va fer a la terra alta. A partir d'aquests moments, Marta passa per un procés durant el qual veu que Manelic és una persona com poques hi ha i que realment l'ha estimat a ella.

A partir d'aquí l'amor d'ella creix fins al final de l'obra on està enamorada bojament d'ell i decideixen marxar tots dos junts cap a la terra alta.

Expliqueu el procés de descobriment de la veritat que segueix Manelic i els canvis d'actitud que va prenen envers Marta i Sebastià.

Durant l'obra Manelic passa per diversos processos en els quals poc a poc va descobrint la veritat. Així al principi, quan encara és molt salvatge i dispers, no sap absolutament res de les intencions del senyor Sebastià ni de que els perdigons i tothom en general se'n riu de la seva forma de ser. Després poc a poc i veient com és la nit de noces, se n'adona que passa alguna cosa que no sap. A partir d'aquí Manelic iniciarà el camí cap a la recerca de la veritat i tot e que hi ha amagat, des del llum que veu a la nit quan estan dormint i que identifica l'amant de Marta fins a tot el que li diuen els perdigons i de tot el que se'n riuen d'ell.

Així Manelic quan ja ha fet el canvi de personalitat s'espavila per preguntar tot el que passa i de tot el que se'n riu la gent a en Tomàs. Així doncs, parlant amb Marta també veu que tot ha estat un pla d'en Sebastià per enganyar-lo i això no ho pot consentir.

Estudieu el personatge de Nuri i expliqueu quina funció té al conjunt de l'obra.

Nuri podem dir que durant tota l'obra és un personatge bastant neutral i que en cap moment està dins de cap embolic ni amb en Sebastià, ni els perdigons, ni amb la Marta. Tot i això sí que és veritat que està més per la Marta, ja que ella veu en el personatge de Nuri la seva infantesa i al recordar-li el seu passat li és més propera que totes les altres persones que l'envolten.

A part d'això en alguns moments Nuri també té al funció de rebaixar la tensió ja que en moments clau apareix amb històries a part que desvien l'atenció i permeten al lector o espectador relaxar-se una mica després de moments tant intensos.

Conteu de forma lineal tota la història narrada/representada a Terra Baixa; després, indiqueu quines parts són presentades més tard en forma de record, a la trama.

Marta, un dels personatges principals de la història, de petita ha viscut a Barcelona i captava amb la seva mare, ja que ella era cega i no tenia diners. Un bon dia la seva mare va conèixer a l'església on captava a un home que també ho feia. A partir d'aquest moment sempre van anar junts, però un bon dia i després d'una nit freda, al despertar-se, van veure que la mare era morta. Així la nena es va veure al mig de Barcelona amb un home que representava ser el seu pare i que gairebé no coneixia.

Vistos en aquesta situació van continuar captant fins arribar el dia en que es van sentir veus que deien que tots els pobres de la ciutat se'ls endurien a la presó. Enmig d'aquesta situació van decidir marxar de la ciutat i anar pels pobles a captar. Un bon dia es van trobar envoltat per una tempesta i van haver-se de refugiar en unes masies que hi havia, i aquí va ser on es van quedar, ja que l'amo dels terrenys (Sebastià) va tenir una fixació especial amb la noia. Així doncs, l'amo va decidir donar-los feina perquè ella no marxés. Però la vida recorre el seu curs i va arribar el dia en que també va morir el pare de Marta.

I van arribar unes dates compromeses pel senyor Sebastià ja que estava apunt de ser embargat per l'hisenda i per evitar-ho havia de casar-se amb la filla d'algun burgès important per estar protegit.

El problema estava en què Sebastià estava enamorat de Marta i corrien rumors entre la gent que es veien d'amagat i per poder-se casar amb la filla d'aquest important home, els havia d'esborrar d'alguna manera. Així en Sebastià va decidir casar Marta amb un home per fer callar els rumors. Aquest home era en Manelic i vivia a les muntanyes fent de pastor amb la qual cosa era bastant solitari i perdut, suposant que Marta mai s'enamoraria d'un home així i no la perdria encara que ell també fos casat.

Així Sebastià enganya a Manelic dient-li que Marta es vol casar amb ell i evidentment el pastor, encantat. El problema sorgeix perquè Marta es pensa que Manelic és un còmplice d'en Sebastià i ho sap tot, cosa que no és veritat. Al moment en que arriba en Manelic per celebrar la cerimònia, és la riota de tothom per la seva manera de comportar-se i durant la nit de noces quan els dos ja són marit i muller, els dos comencen a veure que han estat enganyats.

Manelic s'assabenta de que alguna persona és l'amistançat de la Marta i decideix buscar qui és, mentre que durant aquest període Marta poc a poc comença a enamorar-se de Manelic pel seu caràcter i per la seva bondat que al principi brolla per tot arreu. Però poc a poc la terra baixa el va transformant fins a ésser una persona totalment diferent tot i mantenir la seva bondat.

Al final de l'obra Manelic s'assabenta que és en Sebastià qui volia la Marta i a l'escena final hi ha una lluita a mort per ella. Finalment en Manelic guanya la baralla i ell i Marta marxen cap a la terra alta on no hi ha homes i tot és bondat i bona fe.

La part que és explicada en forma de record és el principi, on Marta recorda la seva vida abans d'arribar als territoris del senyor Sebastià.

Dividiu la trama de l'obra en plantejament, nus i desenllaç. Mireu si cada una d'aquestes parts correspon a un acte.

Observant l'obra podem veure clarament que cada acte coincideix plenament amb el nus plantejament i desenllaç respectivament. És a dir l'acte primer és el plantejament; l'acte segon el desenvolupament i finalment el tercer és el desenllaç.

Crítica de l'obra i de la representació al Teatre Nacional de Catalunya

La versió de Terra baixa que vam tenir l'oportunitat de veure el passat 13 de desembre al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida en aquest cas per Ferran Medico, la podríem qualificar, si més no, de coixa. Actuació bastant fluixa la dels actors principals, que en bastants moments es veien superats i desplaçats de l'escena per la bona actuació d'alguns secundaris que eren realment brillants.

Així doncs podríem dir que el repartiment no estava del tot encertat, i es que a Marta li faltava expressivitat i emoció. Semblava que no vivia l'obra i era bastant freda en la seva actuació, sense transmetre les tortures, sofriments i alegries que viu en l'obra de Guimerà.

Després un Manelic massa intens i radical feien la resta. I és que el canvi que sofreix entre el primer i el segon acte aquest personatge és bastant radical. És un personatge sense posicions mitjanes, o blanc o negre. Durant el primer acte sembla una persona totalment fora de sí, amb una gesticulació, caràcter corporal i perfils molt exagerats i grandiloqüents que no ajuden a la representació. En canvi a partir del segon acte hi ha un canvi brusc. En un espai molt curt de temps passa a tenir els cabells curts, més net i cuidat, i el que és més important: no tan nerviós i molt pensatiu i reflexiu.

A partir d'aquest moment és un personatge fred que medita les seves actuacions i no es deixa portar pels rampells que té durant la primera part de l'obra. Tot i això també cal destacar la seva actuació en algunes parts en què aconsegueix transmetre tots els sofriments i sentiments interiors a l'espectador, aconseguint al menys una connexió amb el públic que en cap moment aconsegueix Marta Marco interpretant el personatge que porta el seu mateix nom.

Pel què fa a la resta l'únic que realment es salva de tot aquest caos és sens dubte un Sebastià, que sense discussió és el millor de l'obra. Només cal fixar-se en la seva manera de parlar, de fer i en els seus gestos i forma de vestir, que ens presenten la imatge que realment hom espera d'aquest personatge. Fatxenda, també galant i maquiavèl·lic serien alguns dels adjectius que s'adirien més amb ell. Així doncs i una vegada més, un personatge total.

Després d'això, els secundaris simplement destaquen per estar al seu lloc i fer el seu paper, fet suficient perquè alguns aconsegueixin prendre el protagonisme a la parella principal. Evidentment entre ells n'hi ha que ho fan més bé que d'altres, però sempre dins la regularitat. Així doncs destaquen en Tomàs o en Xeixa i en algunes parts també Nuri que durant tota l'obra és més que correcta. Així doncs, tots tres bastant ben aconseguits, sobretot en Tomàs. També cal destacar Pepa i Antònia, però en aquest cas per poc creïbles, ja que totes dues es veuen molt sobreactuades. Finalment, i això també és culpa del director, hi apareix un hereu Perruca innecessari i odiós, que posa els pels de punta cada vegada que parla. Simplement patètic.

A part de l'actuació bastant desastrosa dels actors, cal destacar una posada en escena bastant encertada: l'ambient sonor que es crea en alguns moments importants, el terra que es transforma en sostre i sobretot la suau baixada que fa aquest en els moments finals de l'obra, on la tensió és màxima, és realment formidable.

Finalment cal, destacar la substitució d'alguns mots que Àngel Guimerà utilitzava en la seva obra i que el director no ha volgut incloure, així com la supressió d'algunes escenes i la inclusió d'altres, que resultaven bastant xocants i que van sorprendre negativament a més d'un.

Així doncs, i com a conclusió, una Terra Baixa bastant fluixa que té molt a desitjar, i encara més essent representada al TNC on en teoria el llistó de qualitat és molt alt, i que ni de llarg, és una de les millors versions que s'han pogut veure d'aquesta obra de Guimerà.

15

218

Sebastià (Ramon Madaula) i Marta (Marta Marco) en un assaig

L'espectacular pati de butaques de la “Sala Gran” del Teatre Nacional de Catalunya

Els perdigons (Nuri, Tomàs, Xeixa, Pepa i Antònia) discutint

Marta i Manelic discutint en plena representació