Índex

Resum de l'argument segons la Pepa i l'Antònia.................................2

Pepa i Antònia. Com són i que representen.........................................2

To que utilitzen les Perdigones.............................................................3

Recursos estilístics de les Perdigones................................................3

La llegenda de Sant Miquel....................................................................3

Relació de les Perdigones amb els altres personatges de l'obra...........................................................................................................4

Opinió personal.........................................................................................5

RESUM DEL ARGUMENT SEGONS

LA PEPA I L'ANTÒNIA:

ACTE PRIMER:

La Pepa i L'Antònia son els elements que utilitza Àngel Guimerà per introduir-nos al món de la Terra Baixa. En aquest acte, les Perdigones es dediquen a xafardejar i a criticar als diferents personatges de l'obra, especialment a la Marta i al Sebastià, que mantenen una relació amorosa.

ACTE SEGON:

En aquest acte, la Pepa i l'Antònia continuen critiquen a tothom, però especialment criticaran al Manelic, que es el marit de la Marta, d'una manera cruel i dura perquè el consideren una persona bastant ruca i continuaran xafardejant-ho tot. En aquest acte, serà quan en Tomàs expliqui la història de Sant Miquel, referint-se a les Perdigones.

ACTE TERCER:

A l'ultima part de l'obra, les Perdigones intentaran consolar a la Marta, però faran per poder-se enterar del que ha passat entre el Manelic i el Sebastià. Al final es dedueix que les dues es posen del costat del Manelic.

PEPA I ANTÒNIA. COM SON I QUE REPRESENTAN:

La Pepa i l'Antònia formen part de la família dels Perdigons: La Pepa, l'Antònia, en Nando, en Josep, en Perruca i la Nuri. Aquesta llista ens indica quins són aquells personatges que individualment no mouen gaire la trama, però que en conjunt, ajuden a la formació correcta de l'obra.

Els personatges de la Pepa i l'Antònia representen la hipocresia d'una societat rural. Per davant fan el que l'amo els hi diu, però pel darrere el critiquen.

La posició social d'aquests personatges els fa estar per sota del Sebastià (al que anomenen amo de tot).Guimerà crea un personatge absolutament contraposat a la Pepa i a l'Antònia: La Nuri. Aquest personatge contraresta la hipocresia i la xafarderia dels seus germans.

També podem veure que son capaces de fer qualsevol cosa per poder anar a xafardejar, com en l'escena V de l'acte segon, que per poder anar a casa de la Marta busquen gra de blat per tot arreu.

TÒ QUE UTILITZEN LES PERDIGONES:

Podem observar que en les acotacions que fa servir Àngel Guimerà, crea una complicitat entra la Pepa i l'Antònia perquè sempre estan parlant entre elles, també podem veure que aquests personatges normalment parlen cridant. Les podem veure sempre esverades i no s'estan quietes al llarg de l'espai. Aquests personatges utilitzen moltes preguntes retòriques i exclamacions.

RECURSOS ESTILISTICS DE LES PERDIGONES:

Utilitzen un llenguatge vulgar, gràcies a que Guimerà dona vida als seus personatges segons la condició social a la que pertanyen, utilitzen molt la retòrica. La ironia és un altre dels aspectes que caracteritzen aquests personatges, això es pot comprovar a la frase “deia que és guapo el teu... promès”. Utilitza un llenguatge molt popular i agafa algunes accepcions del castellà.

LA LLEGENDA DE SANT MIQUEL:

En Tomàs explica aquesta llegenda amb finalitat didàctica cap a les Perdigones. La llegenda tracta sobre una disputa entre Sant Miquel i el dimoni, ja que aquest últim deia que no n'hi havia una sola dona en tot el món que pogués viure sense criticar, llavors Sant Miquel decideix recórrer el món per trobar a una sola dona que no reuneixi aquesta característica. Al cap d'un temps Sant Miquel troba a un grup de dones que el comencen a criticar però una d'elles se'l queda mirant i li somriu. Per la nit Sant Miquel rapta a la dona i se la enduu a l'infern on esta el dimoni. Allà Sant Miquel li demostra que aquella dona no ha criticat mai a ningú però el que cap dels dos sabien era que aquella dona era sorda i muda.

Amb aquesta rondalla en Tomàs vol demostrar que “xerrar” massa no es bo.

RELACIÓ DE LES PERDIGONES AMB ELS ALTRES PERSONATGES DE L'OBRA:

Marta: Al principi la Marta no pot veure a les Perdigones perquè no suporta que estiguin xafardejant tota l'estona. Però cap al final de l'obra es crea entre elles tres una relació d'afecte quan les Perdigones entren a consolar a la Marta desprès de que el Manelic se'n vagi.

Nuri: Les Perdigones no es tracten be amb ningú, excepte amb els seus familiars, com la Nuri. La Nuri s'estima molt a les Perdigones i no entén perquè son tan xafarderes.

Manelic: Al principi les dues germanes no poden veure al Manelic perquè el consideren una persona ruca i de una posició social inferior de la seva. Cap al final de l'obra les Perdigones comencen a sentir una certa estimació cap a ell perquè descobreixen que es una persona de bons sentiments.

Sebastià: Les Perdigones critiquen molt al Sebastià però quan ell es al davant les dues germanes li fan la pilota perquè saben que ell es l'amo de tot i que en qualsevol moment les pot fer fora de la Terra Baixa. La relació que mantenen es de respecte entre classes socials.

Tomàs: El Tomàs te bastant mania cap a les dues germanes perquè no considera ètic que estiguin criticant i xafardejant tota l'estona, per això els hi explica la rondalla de Sant Miquel.

Josep i Nando: Aquest parell tenen estimació cap a les Perdigones perquè son les seves germanes. Aquest parell també son bastant xafarders i ajuden a les seves germanes a fer qualsevol cosa per poder xafardejar.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta obra m'ha agradat bastant perquè tracta dels sentiments de la gent i l'estimació que es pot crear al conviure dia a dia. També tracta molt be el tema de les classes socials, perquè diferencia la posició de cadascú. També fa que cada personatge parli d'acord amb la seva posició social, per això les Perdigones utilitzen un llenguatge molt popular i el Sebastià l'utilitzi de forma més culta.

El que menys m'ha agradat es que tota l'obra transcorre a casa de la Marta, això fa que l'obra sigui un pèl feixuga perquè tota l'estona veus el mateix decorat.

M'ha agradat molt la rondalla de Sant Miquel perquè va intercalant altres histories dintre de la mateixa per fer que els personatges entenguin quin es el seu destí.

Francesc Colomer Bañón

P-1

6