ÍNDEX

RESUM: PRIMER ACTE

Les Perdigones entren a tafanejar sobre el casament de Marta i envien la Nuri a l'ermita a tafanejar sobre el casament, la Nuri descobreix l'amor de la Marta i el Sebastià, que és l'amo de tot. Les Perdigones, en Josep i el Nando saben que la Marta s'ha de casar amb un pastor anomenat Manelic, per força, aquell vespre. La Marta no es vol casar amb el Manelic i en Xeixa diu a l'ermità Tomàs que el Sebastià vol casar la Marta per benefici propi. Arriba el Manelic i els explica que havia tingut una mena de somni premonitori en que ell es casava. El Sebastià fa sortir la Marta i el Tomàs intenta parlar amb ell, però l'evita. La Marta diu al Sebastià que no es vol casar amb el Manelic. Ell la convenç explicant-li els avantatges del casament. El Sebastià mana a tothom cap a l'església però el Tomàs diu que no es casin fins que no hagi parlat amb ell. En Tomàs diu al Sebastià el que li ha dit el Xeixa, i veu que aquest té raó. En Tomàs vol aturar el casament però no pot. La Marta veu que han casat el Manelic enganyat i tots dos veuen una llum dins la casa, és el Sebastià.

RESUM: SEGON ACTE

La Nuri diu al Manelic que el mossèn a prohibit als de casa anar a xerrar al molí. Aquest se'n vol tornar a les muntanyes i diu a la Nuri que quan era sol a la muntanya sempre havia pensat en trobar una bona esposa. La Marta plora, diu que el Sebastià és un mal home i vol que el Manelic la perdoni i que no se'n vagi a la muntanya, perquè ell és bo. En Tomàs, enfadat, diu a la Marta que el Manelic vol saber qui és el seu amant per a matar-lo. La Marta li explica la seva història i ell ho comprén tot. Han vingut les Perdigones, en Josep, en Nando i en Perruca a tafanejar. El Tomàs els diu que se'n vagin però quan el Manelic veu a tota la gent allà s'enfada molt, a més es pensa que l'amant de la Marta és el Xeixa. La Marta diu als “tafaners” que se'n vagin fora, a la mola. El Manelic s'enfada amb la Marta i diu que l'hauria de matar, ella l'incita, i ell la fereix. En Manelic i la Marta volen fugir cap a la terra alta però es troben amb el Sebastià que s'enfada amb ells. En Sebastià mana a la gent del poble que tregui fora per la força al Manelic.

RESUM: TERCER ACTE

En Sebastià vol que vigilin al Manelic perquè ha dit que el mataria. En Josep en Nando i en Perruca ho han sentit però fan com si res. La Marta està descansant. La Pepa parla de la venjança del Manelic i ells li diuen que no en saben res. Quan arriba el Sebastià, vol fer sortir la Marta com sigui però ningú s'atreveix a plantar-li cara. Arriba el mossèn i fa marxar el Sebastià cap a la masia perquè l'espera el pare de la seva promesa. Arriba la Nuri que busca al Manelic. La Marta surt a veure la Nuri i els demés se'n van a fora. La Nuri diu a la Marta que l'ajudarà a sortir d'allà amb el seu pla, la Nuri li explica el pla, la senyal és la gran rialla de la Nuri. La Marta espera la senyal de la Nuri per poder fugir i finalment la sent. La Marta al obrir la porta es troba amb el Sebastià que la renya i no la vol deixar fugir amb el Manelic. Apareix el Manelic i mata al Sebastià i després venen tots a veure què ha passat i veuen el cadàver. El Manelic i la Marta fugen.

PERSONATGES

Manelic: En Manelic és originari de la Terra Alta. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, que ha viscut sempre de les seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta a la terra baixa per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somniat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles per a ell. En Manelic mata el seu contrincant, el Sebastià, i se'n torna amb la Marta a la Terra Alta, sent aquest un final feliç.

Marta: La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge marginat. Els seus orígens són molt pobres, de demanar caritat amb un pare adoptiu al peu de les escales de les esglésies. Ella i el seu pare adoptiu van a para per casualitat a la Terra Baixa d'en Sebastià, i són acollits pel poble, començant a treballar al molí. Molta de la gent de la terra baixa té certs prejudicis contra la Marta, pels seus orígens, però en Sebastià se n'enamora. La Marta es deixa dur per en Sebastià des de ben petita, quan arriba al poble, i davant d'ell es mostra feble. Sap ser amable i dòcil per una part, i agressiva per l'altre. Quan accepta casar-se amb en Manelic es pensa que ell sap tota la trama que s'ha d'ocultar amb el casament, però ella també ha estat enganyada sense saber-ho. Els seus sentiments respecte en Manelic canvien al llarg de l'obra. Primer no l'aguanta i li fa fàstic, mentre que posteriorment, pel seu caràcter innocent i bondadós comparat al d'en Sebastià, se n'enamora, i vol fugir amb ell a la Terra Alta.

Sebastià: En Sebastià és l'amo de tot. El poder el converteix en una persona egoista i que pensa solament per ell mateix. Estima la Marta des de que ella va arribar de nena a la granja, però no s'hi pot casar per què està arruïnat i necessita una pubilla que li aporti molts guanys. D'aquesta manera, busca algú de fora del poble que no hagi sentit a parlar del seu festeig amb la Marta per enganyar-lo i fer-lo casar amb ella. Així troba en Manelic i comença aquí un triangle amorós, en el qual la Marta variarà els seus sentiments i en Sebastià la perdrà, posant-se molt gelós i volent recuperar al preu que sigui a la Marta.

Tomàs: És l'ermità que casa la Marta i en Manelic, i no sap res de l'engany que es porta a terme. Té molta estima a en Manelic, se'l sent com a fill, i per això sent molta ràbia quan s'adona de l'enredada de la qual se'n sent part culpable per no haver-se'n adonat abans. És innocent i savi. És una persona que sap escoltar i entendre els altres.

Nuri: Germana petita de les Perdigones. Té un caràcter similar al de la Marta i és per això que la seva amistat és molt gran. La Marta se l'estima molt i li fa de germana gran. És una persona bona i innocent, que veiem com canvia també el caràcter al llarg de l'obra, adonant-se de la realitat de la Terra Baixa, despertant, i començant a ser menys innocent. És l'objecte de burles i al mateix temps representa l'única persona decent del poble.

Mossèn: Li diuen així perquè havia estudiat per ser mossèn, però en realitat no ho és. És el majordom d'en Sebastià, totalment obedient a ell. No podem dir massa del seu caràcter per la escassetat d'intervencions.

Xeixa: Només surt al començament i té la importància de ser el que ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri del qual ningú vol parlar. Això desperta l'intriga de l'espectador. És també gairebé l'única persona que planta cara al Sebastià, marxant del poble.

Pagesos i pageses: Dins d'aquest grup hi podríem considerar en Nando, en Josep, la Pepa, l'Antònia i el Perruca. Els seus caràcters són similars. En el fons tenen bon cor, però els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D'això ells no se n'adonen fins ben al final de l'obra, durant la qual només fan que criticar i fer cas a l'amo.

RELACIONS ENTRE PERSONATGES

Marta - Perdigones: Al principi la Marta no pot veure a les Perdigones perquè no suporta que estiguin xafardejant tota l'estona. Però cap al final de l'obra es crea entre elles tres una relació d'afecte quan les Perdigones entren a consolar-la desprès de que el Manelic se'n vagi.

Nuri - Perdigones: Les Perdigones no es tracten be amb ningú, excepte amb els seus familiars, com la Nuri. La Nuri s'estima molt a les Perdigones i no entén perquè son tan xafarderes.

Manelic - Perdigones: Al principi les dues germanes no poden veure al Manelic perquè el consideren una persona ruca i de una posició social inferior de la seva. Cap al final de l'obra les Perdigones comencen a sentir una certa estimació cap a ell perquè descobreixen que es una persona de bons sentiments.

Sebastià - Perdigones: Les Perdigones critiquen molt al Sebastià però quan ell es al davant les dues germanes li fan la pilota perquè saben que ell es l'amo de tot i que en qualsevol moment les pot fer fora de la Terra Baixa. La relació que mantenen es de respecte entre classes socials.

Tomàs - Perdigones: El Tomàs té bastanta mania cap a les dues germanes perquè no considera ètic que estiguin criticant i xafardejant tota l'estona, per això els hi explica la rondalla de Sant Miquel.

Josep i Nando - Perdigones: Aquest parell tenen estimació cap a les Perdigones perquè son les seves germanes. Aquest parell també son bastant xafarders i ajuden a les seves germanes a fer qualsevol cosa per poder xafardejar.

Marta - Sebastià: Aquests dos són amants, però el Sebastià no es pot cassar amb la Marta perquè, encara que és l'amo de tot, necessita casar-se amb una noia que tingui diners, i per assegurar-se de què la Marta no el deixarà la fa casar amb el Manelic.

Marta - Manelic: La Marta i el Manelic estan casats, però, al començament, la Marta no estima al Manelic, s'hi casa perquè en Sebastià li diu, el Manelic no sabia res d'aquest engany i es queda molt decepcionat ja que ell si que estima la Marta. Al final s'estimen mutuament i fugen junts.

Manelic - Sebastià: El Manelic i el Sebastià són enemics ja que tots dos estimen la Marta. Al final el Manelic mata el Sebastià per poder fugir amb la Marta.

Marta - Nuri: Tenen un caràcter similar i això fa que tinguin una amistat molt gran. La Marta se l'estima molt i li fa de germana gran.

ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Guimerà i Jorge, l'autor de teatre català més universal de tots els temps, va néixer a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig de 1845. Fill d'un comerciant de vins català i de mare canària, va viure fins als vuit anys a les Illes Afortunades, on la família del seu pare tenia interessos comercials. El 1853 els Guimerà van anar a viure al Vendrell, d'on el pare era originari. Més tard Guimerà va anar a estudiar als Escolapis de Barcelona, on es va quedar a viure.

El fet de ser “mestís” i fill “natural” (els seus pares es van casar quan ell ja havia nascut) i de no ser originari de Catalunya van marcar no sols la seva vida, sinó també tota la seva producció literària: per això molts dels protagonistes de les seves obres solen ser mestissos, éssers marginats, torturats interiorment, que lluiten per aconseguir la felicitat.

L'any 1871 funda la revista La Renaixensa, que dirigí des del 1874.

Guimerà va començar la carrera literària escrivint poesia, caracteritzada pel fet de presentar una acció dramàtica i per l'abrandat to patriòtic. Més tard els seus amics l'animaren que escrigués per al teatre, i segueix el corrent romàntic. Basa les seves obres en temes de la història així ho va fer.

El 1879 va publicar la seva primera obra, la tragèdia Gal.la Placídia, que seguia els principis estilístics i temàtics del teatre romàntic de l'època.

Àngel Guimerà, autor teatral, en la seva primera etapa de Catalunya, com Gal.la Placídia, o en temes de la seva invenció com El fill del rei o Mar i cel.

Finalment, Guimerà s'havia adonat que el temps de la tragèdia ja havia passat i que el teatre europeu conreava preferentment el drama de caire realista. Entre els anys 1890 i 1900 escriu les seves millors obres: En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), La festa del blat (1896), Mossèn Janot (1898), La filla del mar (1900) i Terra baixa (1896).

Hi presenta uns ambients versemblants i el conflicte bàsic d'aquests drames és la possessió amorosa, que hi provoca el desenllaç final, sempre tràgic.

OPINIÓ PERSONAL

M'ha agradat molt aquest llibre perquè tracta d'un triangle amoròs molt divertit, ens hem divertit molt llegint-lo junts a classe i tot i que ha costat una mica fer el treball, ha valgut la pena. El que no m'havia passat mai es que hagués de llegir un llibre dos cops per entendre'l, però ho entenc perquè no estic acostumada a llegir teatre.

6