Literatura
Terra baixa; Ángel Guimerà
Terra Baixa
Comentari 1 (Línies 1-102)
Quins tipus diferents de lletres s'usen? Per a què es fa servir cada un? Com es distingeixen acotacions i text principal?
Les acotacions són les notes amb instruccions per a la seva representació i s'escriuen am lletra cursiva. El text principal es lo que diu cada un dels personatges i està escrit en lletra norma d'impremta.
On ocorre l'acció? Quina es la idea principal que ha de transmetre el decorat? Ha de ser gaire intensa la il·luminació? Per què?
L'acció ocorre en un molí, ha de ser un decorat rústic i la il·luminació ha de ser poc intensa ja que es de tarda i no existia la electrecitat.
quins personatges hi ha en escena? Que fan externament? Quines intencions mostren? En quines frases concretes?
Els personatges que hi ha en escena són: Xeixa, Antònia i Pepa.
En Xeixa: fa feina, n'Antonia i na Pepa han acabat de veure a la Marta les intervensions que mostren són de tafanera.
4. El moliner és un home que està cansat de les perdigoneres perquè són unes tafaneres i només xerren.
5. Els personatges fan un us clar d'un llenguatge col·loquial co per exemple l'expresió rural ne tenim, el que ens dona la gana.
6. El temps verba utilitzat és el present ja que és una obra de teatre i els personatges ho representen . El pronom més feqüent és la primera persona.
7. Predominen les frases breus i a més és un diàleg bastant viu; no hi ha cap descripcció llarga ni cap tipú de monòleg.
8. Esta dividit en dues parts:
1ª Lestafaneres volen saber si la Marta es casarà. I paral·lelament empipen el Xeixa.
2ª Discusió entr el Xeixa i les tafaneres.
9. l'objectiu es que el lector es faci una lleugera idea del lloc i els personatges com son.
10. Aquest primer acte ens comença a parlar de la Marta com a uns dels personatges principals; ja que tots els altres s'interessen per ella.
11. La primera impresió és de que ja es comenssen a saber coses i de intriga per saber les que falten.
Comentari 3 Línies (327-572)
Els únics personatges que trobam en escena són la Marta i el Tomàs. L'iniciativa la porta Marta ja que Tomàs es limita a escoltar.
La protagonista, la Marta fa un monòleg de la seva infància i de com va anr a parar a les terres de l'amo Sebastià, aquesta confesió ve donada per el desespero de Manelic per saber la veritat.
La defensa de la Marta es basa en la mort de la seva mare i la seva vida pren suport qua un dia de forta pluja el Sebastià els-hi dona sostre i després els hi deixa el moli perquè hi facin feina.
La Marta esfarà remolc de la seva pròpia història. La conducta que va tenir desde petita, que ara es reflexada en el seu caràcter, sha vist condicionada pels fets tràgics com la mort de la seva mare i els suposats abusos sexuals del seu padrastre.
La Marta és refusada per la societat això ho veim quan viu a ciutat, després es troba amb el Sebastià i com que la treu de la misèria, ella el veu com a suport, i depèn d'ell està submisa.
Contant-li la història al Tomàs, la Marta aconsegueix que canvï d'opinió, ja que tant sols va ser una victima del Sebastià. I amb tot això veim a la Marta com una persona que ha patit tota la seva vida.
Lo que dona profunditat es la vida interna de la Marta; la vida dura que ha tingut.
D'aquesta manera fa que comprenguem l'espera de la Marta i això ens fa veure la malícia de la gent.
Comentari 4 (Línies 1059-1151)
La situació canvia per a Marta passa de rebutja a Manelic per agafar-li apreci i pel Manelic que conix la malicia de la terra baixa. I tots dos s'en volen anar a la terra alta lluny de les mentides.
Els fets ocorren a la casa de Maneli i Marta, el migdia estan sols fins que interromp el mossèn i després Sebastià. El mossèn apareix per preparar l'arribada de Sbastià. Posa en discusió la parella i Sebastià cobra importància com a gran llop.
Sebastià vé content perquè el mateix dia arriben els pares de la seva promesa hi ho vol tenir tot preparat, i quan veu que la Marta es vol anar amb Manelic de terrabaixa i li ve completament de nou, i no crec que ho pogués sospitar, ell com a gran amo ha de respectar per ser respectat i no ho fa i això és lo que li provoca problemes.
Perquè Manelic mort de ràbia es llença sobre el Sebastià per matar-lo i Sebastià demana ajuda als altres personatges per no ser ferit.
Manelic reacciona completament furiós no li ha fet cap gràcia tot allò i ha perdut tot el respecta cap a l'amo fins al punt de que diu que està dispost a matar-lo.
El diàleg és completament viu, ja que les frases són curte i plenes d'acció i el llengutge és purament col·loquial.
Hi ha trets romàntics i realistes. De realistes: Guimerà presenta la situació tal com es sense cap tipús de subjectivitat. I de romamantic: l'amor dsenfrenat.
L'acció progressa cap a una major polèmica entre els tres personatges principals; Marta, Manelic i Sebastià. Es fa forta la relació entre Marta i Manelic i es separa la de marta i Sebastià.ç
El Manelic mata a Sebastià i guanya a la Marta ara ella només es per en Manelic.
Aquestes darreres escenes ens han mostrat com el bon pastor (Manelic) acaba amb el llop (Sebastià), ben igual que la història que conta Manelic anteriorment.
Comentari 5 (Línies 704-794)
Al final ens hem quedat quan Manelic és disposa a matar a Sebastià però els altres personatges el separen i el treuen de casa com si d'un gos es tractes.
2. Marta: ella ha deixat ben clar que ha canviat de perer ara estima a Manelic i vol fugir amb ell.
Manelic: desde que l'han tret de casa ha desaparegut de lescena fins que apareix a buscar la Marta i Mata a Sebastià.
Sebastià: Ha estat ocupat amb els pares de la seva promesa pero no ha deixat ni un moment de pensar amb la Marta.
L'escena ocorre al molí quan la Marta espera a Manelic per fugir, es de nit i a la Nuri se li ha ocorregut un plà perquè Marta pugui sortir de la casa vigilada els personatges que hi intervenen son Manelic, Marta i Sebastià.
Jo crec que no es podia evitar aquest enfrontament, el Manelic després de tot el que li ha passat havia d'explotar. El bon pastor havia de tornar a buscar a la Marta.
La primera reacció de Sebastià és de sorpresa, després d'haver vist que Manelic anava de debò canvia per la amenassa i finalment por perquè es veu la mort aprop.
Manelic no justifica la mort de Sebastià, però ho compara amb la mort del llop perquè en les terres altes el llop és un animal que aterroritza totes les ovelles i les dur a retxa, ben igual feia Sebastià a la terra baixa.
Perquè a la terra alta no hi ha societat la qual cosa vol dir que no hi ha malïcia, una teoría purament romàntica.
La ideea central es la mort de Sebastià, cosa que ja s'esperava, la trama es va veient més clara amb la mort de l'amo.
Aquest final és revolucionari; un pastor ha mort el seu amo, pres per la iniciativa, la classe baixa s'ha revolucionat contra la classe alta.
Descargar
| Enviado por: | Vidal Massanet |
| Idioma: | catalán |
| País: | España |
Todos los derechos reservados.