APUNTS DE TEORIA I

HISTÒRIA DE L'ESCRIPTURA

Professor: Jesús Tusón

APERITIU

20.9.99

= Icona de mar " [mar]

La icona de “mar” té a veure amb la realitat del mar. En canvi, el fonema [mar] no té res a veure ni amb el mar real ni amb la icona del mar.

Passos que fa l'escriptura durant la història

L'escriptura va començar fa uns 5.000 anys, cap a Mesopotàmia.

Realisme

MAR...........mar......

FIL.............fil................

Escriptura pictogràfica. Podem associar els dibuixos amb el concepte real, saltant-nos la pronunciació. El problema és que només podem dibuixar coses dibuixables.

Desfiguració

MAR............mar............

FIL .............fil...................

Logogrames. Amb la necessitat d'alleugerir la feina es produeix una simplificació del dibuix. Ara, el fil pot ser, per exemple, un fil o més coses. Per tant, aquests dibuixos s'han d'associar a alguna cosa, ja que per si sols no es concreten, i no hi ha més sortida que associar-los a la parla. D'aquesta manera es produeix la vinculació entre pronunciació i figures.

Vinculació fonosil·làbica

mar MAR = mar + fil = Marfil

fil FIL = fil + mar = Filmar

Van veure que la figura simplificada, a més de referir-se a “mar”, podia referir-se a qualsevol síl·laba que sonés igual, o semblant (fil, fill, filla, etc.). Així: “marbre”, “martell”, etc.

Això és molt important perquè amb l'escriptura pictogràfica hi podia haver milers de figures, amb els logogrames també n'hi havia moltes, però amb l'escriptura sil·làbica es reduïa molt el nombre de símbols (75 - 80 -110...)

A més a més, arribats a aquest punt, la vinculació lingüística es va fer molt més forta.

Vinculació fono-alfabètica

En lloc d'associar la figura simplificada amb una síl·laba va passar a identificar-se a la lletra amb la què començava la síl·laba. Així,

mar

fil

Es va produir la simplificació màxima, amb resultats d'alfabets amb dues dotzenes de figures ±.

Els egipcis ja feien servir un sistema realista i un sistema alfabètic alhora. Les nostres escriptures tenen el seu orígens en figures mil·lenàries i iconogràfiques.

Egipte Península Fenicis Grecs Romans Nosaltres

del Sinaí

Bou amb banyes

A A

Egipte Península Fenicis Grecs Romans Nosaltres

El xinès ha fet tan sols el pas de pictogrames a logogrames. El japonès també. Però a més a més hi va afegir un sil·labari.

N és el dibuix esquematitzat d'una serp.

A a són tres formes diferents pel mateix fonema. Per què? Perquè a l'època dels romans es va produir la següent transformació:

1.- A = Capital Quadrada Romana. Segles I, II, III, etc. Usada per escriure inscripcions sobre pedra, etc.

2.- = Capital Rústica. És la que normalment feien servir.

3.- = Degut al traç, li va sortir panxeta.

4.- a = Així que ja feien una rodoneta amb una pal. I encara es va produir més simplificació traient el tros de pal de sobre.

Els canvis de forma de la lletra depenen:

• De l'instrument que es fa servir (pinzell, escarpa, impremta, ...)

• Del suport (pedra, pergamí, paper, papir, ...)

• De la pressa (inscripcions, notes informals, ...)

• De l'estil de l'època (modes, a vegades per decret com el cas de Carlemany.

L'únic requisit que han de tenir les lletres, tinguin la forma que tinguin, és que siguin diferents les unes de les altres; és a dir, mantenir el principi de la distintivitat.

+l qu+ +s important, +s qu+ l+s ll+tr+s siguin dif+r+nts.

Aquesta frase es pot llegir perfectament. Això justifica la variació de les lletres al llarg de la història.

1.-

22.09.99

2.- Els inicis de l'escriptura van ser molt humils, nascuts de la pura necessitat pràctica. Responia a les necessitats del comerç i a les necessitats de la constitució de ciutats (Ur i Uruk foren les primeres): rebuts comercials per magatzems... Ho feien en tauletes de fang de més o menys 3x3 o 4x4cm. on a una banda tenien una sèrie de cercles fets a pressió... indicant la quantitat i a l'altra el dibuix o símbol del material comptabilitzat (blat, sacs de farina, ovelles, àmfores de cervesa...).

Constaven d'un número i una cosa

! 40 mesures de cereals.

3.- Gutenberg (Maguncia, 1400?-1468) va inventar la impremta amb tipus mòbils cap al 1450. Va veure que el nou invent podia proporcionar-li grans guanys econòmics i el va voler guardar per ell fins que se separà del seu soci capitalista, el qual, un cop separats, va escampar l'invent als quatre vents. La primera obra que va imprimir Gutenberg va ser la Biblia.

Els segells mesopotàmics (patata Cau) deixaven relleu a la cera, la qual cosa ja es pot considerar un antecedent (tot i que molt primitiu) de la impremta.

El Disc de Fest, del s.XIX a. C., es pot considerar també, un antecedent de la impremta. Estava fabricat de fang i sembla ser que era fet amb dibuixos mòbils, ja que aquests es repetien idèntics.

4.- Orígens de l'alfabet. El primer alfabet concret que coneixem és l'alfabet fenici.

5.- La biblioteca d'Alexandria va existir fa aproximadament 2000 anys o més. Es diu que hi devien haver hagut uns 400.000 volums, que Déu ni do.

6.- La primera tanca publicitària de la història és de fa 2.500 anys. Es tracta d'un inscripció sobre roca (de 10x8m.) que segons sembla un rei mesopotami va fer-se grabar per a fins propagandístics (de la seva persona).

27.9.99

SEMIOLOGIA I ESCRIPTURA

De tots els objectes, n'hi ha de dos tipus: els que tenen un valor absolut i els que fan de mitjancers, i.e., que recorden alguna cosa.

Senyals

Naturals No-naturals

Icones Símbols

Índex (imatges) (convencions)

(indicis)

Tripartició Pierceiana

A partir de quin dels tres casos es pot fer escriptura? Per començar, els senyals naturals no ens permeten escriure. Ara, es poden fer moltes coses amb ells. Els símptomes, índex o indicis corporals ho són i ens permeten fer un diagnòstic de salut. Els senyals naturals són molt fiables, perquè no menteixen. L'escriptura, però, la situem des d'un àmbit històric, en l'àmbit dels senyals no-naturals. L'escriptura va començar amb icones.

["], en egipci antic volia dir ciutat. Representa les quatre cantonades d'una cruïlla.

També serveixen els símbols. La muntanya xinesa és un símbol mixte en l'escriptura i un de pur en el sonor (ling).

Protoxinès (Ling) Xinès

L'escriptura icònica, però, té un problema que és que no pot cobrir tota la dimensió d'una llengua. No pot representar, per exemple, ni preposicions ni adjectius. Les llengües que eren icòniques, ho eren fonamentalment però no absolutament.

En sumeri antic, [] vol dir fletxa. Es pronuncia /ti/. /ti/, a més, volia dir vida. Per tant, [], va passar a voler dir vida.

En l'escriptura icònica, per resoldre el problema de la dimensió lingüística, tot allò que no es pot representar per icones, es soluciona d'una manera semblant al /ti/ sumeri.

Una escriptura icònica també demana, immediatament, convencions (verbs, preposicions, articles, conjuncions, nocions abstractes...).

Les icones originarien l'escriptura pictogràfica. Els símbols originarien l'escriptura necessàriament vinculada al llenguatge, deslligada de la realitat. A partir del moment que l'escriptura és simbòlica ho pot cobrir pràcticament tot. Un signe pot representar paraules, síl·lbes (Katakana, japonès), articulacions bàsiques, etc. S'estableix una convenció.

En l'escriptura coreana [ ] vol dir /k/. Fa referència icònica a l'articulació vocal de la llengua. D'aquesta manera [ ] vol dir /t/. Es combina convenció i icona, o imatge. Deixant aquest exemple a part, però, les escriptures alfabètiques són convencions.

Problema semiòtic

Normalment parlem de signes de l'escriptura. Un signe té dues dimensions: forma i significat. En egipci, [] vol dir “icona de la cara” i /ner/, que vol dir cara. Això pel què fa a les icones. En l'àmbit dels símbols, la “m”, per exemple, té forma però no té significat. Les lletres dels alfabets no són signes, des d'aquesta definició. Però si diem que un senyal és un objecte que remet a un altre objecte, sí que podem dir que “m” és un signe.

A la vista dels diferents tipus d'escriptura, no es pot dir que una escriptura icònica és extraordinàriament costosa i que en canvi una escriptura alfabètica és molt més simple perquè té menys signes. No es poden avaluar les escriptures sota termes absoluts. Hi ha circumstàncies objectives, etc.

! Si la pronunciació de la llengua canvia, no hi ha cap problema.

= /mú/ (ull)

ENOUGH = /inaf/ ! La llengua evoluciona. L'escriptura és més conservadora. De manera, que es llegeix com un dibuix.

El problema de les escriptures alfabètiques és que són molt conservadores i la parla canvia, i el símbol es va allunyant de la realitat lingüística. En les llengües icòniques aquest problema no existeix.

29.9.99

L'escriptura, i la transmissió d'informació en general (regal d'un ram de flors, per exemple) té dues característiques fonamentals: durabilitat i transportabilitat. Però allò més revolucionari de l'escriptura és que no representa coses, sentiments i idees sinó elements del sistema lingüístic: lletres, síl·labes, paraules...

L'escriptura és un sistema per donar estabilitat no a coses, sentiments, idees o objectes (que també), sinó a elements lingüístics com les paraules o les articulacions.

	mú	ull
	ti	/ti/
		/a/

Així es passa de l'observació de la realitat a l'observació del llenguatge. El procés pel qual es passa del món de la realitat al món de les articulacions és un camí monumental.

casa

La desvinculació de la realitat s'ha fet en el punt que hem passat de la casa de la realitat als fonemes.

= __ . __ = /k/ morse

= = /k/ braille, o qualsevol cosa que convinguem.

Això és la GRAN TRANSFERÈNCIA SEMIÒTICA. Es tracta d'agafar un material sonor (oral), i convertir-lo en visual (gràfic). És la gran revolució cognitiva perquè implica una transferència sensorial. És a dir, que tot allò que era d'un domini sonor ho reconvertim en visual. I això només és possible si es fa una connexió convencional o arbitrària.

4.10.99

ORALITAT I ESCRIPTURA

Homo Sapiens - 1999

1999- Ximpanzés ± 100.000 anys

_0,2.- Homo Neanderthalensis

_1,6 M. d'anys, Homo Erectus

_2,5 M. d'anys, Homo habilis (fabrica instruments)

_ 3,6.M. d'anys, Austrolopitecus afarensis

6 Milions d'anys.

La humanitat ha fet les seves 19/20enes parts del seu recorregut evolutiu sense escriptura. Els pobles àgrafs, que no tenen escriptura, són ben normals.

La posició erecta, que és el punt d'arrancada d'una sèrie de modificacions en l'esquelet i que sembla que provoca un increment de la intel·ligència, es fa sense l'escriptura. El llenguatge també neix sense escriptura, així com la precisió dels dits.

Les llengües humanes (aproximadament 5.000) són inimaginables sense la oralitat. És per això que existeixen els pronoms personals, elements plenament orals.

DOSSIER, Pàg. 4, 1 i 2.

En l'escriptura s'ha de lligar tot. L'exemple 2 és l'estil d'una instància. L'escriptura està deslligada dels contextos espacials, temporals i personals. Per això, la instància pren aquesta forma.

Les llengües són fonamentalment orals: l'escriptura arriba molt tard per complir una sèrie de funcions que ara veurem. El conjunt de la humanitat ha començat a escriure de manera generalitzada a partir del segle passat. Els altres 5.200 anys, l'escriptura ha estat minoritària. L'alfabetització generalitzada és molt recent. Actualment, al món hi ha uns mil milions d'analfabets, la majoria, pobles que viuen al marge de l'escriptura. Els indis Ianomami? del Brasil no necessiten l'escriptura per a res. Del total que es considera que estan alfabetitzats, lamajoria són analfabets funcionals. Per nosaltres l'escriptura és beneficiosa, però no ho és per a tothom.

El desenvolupament de la parla és contemporani al desenvolupament del nostre cervell. L'interior del nostre crani té les marques en negatiu de la composició del nostre cervell. Tenim, per tant, una mena de fossilització del llenguatge (marques endocranials). En els humans, a més a més, la glotis està en posició baixa mentre que en els ximpanzés està alta. Aquest petit espai de diferència és el que produeix la física del llenguatge sonor, és a dir que és l'espai on s'hi encabeixen els plecs anomenats cordes vocals. També hi ha una sèrie de modificacions respiratòries a part del gran aprofitament que s'ha fet de les possibilitats del múscul de la llengua.

Per què els humans van triar la oralitat i no la comunicació grafico-gestual?

El llenguatge no hagués funcionat a la nit, si es basés en la via visual. En canvi, la oralitat funciona les 24 h. del dia. El so s'escampa de manes radial, cosa que fa que no necessiti contacte visual, i a més a més es pot percebre a distàncies considerables. A part d'això, tenim que la boca està molt poc ocupada durant el dia. I finalment, hi ha dues funcions bàsiques en la comuinicació que només funcionen en la oralitat: la apel·lativa i la imperativa. L'escriptura va resoldre problemes en el Neolític. Les ciutats del Pròxim Orient, entre el Tigris i l'Èufrates (Ur i Uruk), es van complicar. La humanitat va passar de viure en comunitats de 100 o 150 persones, a viure en ciutats d'entre 3.000 i 10.000 habitants amb economia centralitzada. I no es poden administrar 10.000 habitants de memòria: llista de famílies, racionament de blat, cervesa, oli, quantitat d'ovelles que han entrat...

La oralitat té totes les avantatges menys la perdurabilitat.

6.10.99

La oralitat és natural i primària mentre que l'escriptura és un artifici.

DOSSIER, diferències oralitat i escriptura

L'escriptura s'ha de crear la seva pròpia situació, la oralitat porta el seu propi context. La conversa pot tenir alternança d'emissors i receptors, mentre que l'escriptura no planteja aquesta alternança, tot i que això actualment canvia amb les chats. En aquestes tenim una escriptura que permet la dimensió oral per la via dels símbols emotius del llenguatge chat: , , :*, :-/, etc. La oralitat té poques possibilitats de crear ambigüitat, mentre que l'escriptura en té moltes més.

Si t'estima/ poc/ mal et farà

La puntuació és un sistema de marques o guies de lectura o d'entonació (indicadors suprasegmentals). En general, la oralitat és espontània. La dimensió escrita, en general, és elaborada. La oralitat té com a característica l'expressivitat directa. D'aquí venen, p. ex., la multitud de sinònims asimètrics del verb dir . La oralitat ens acompanya a la humanitat des dels orígens, en canvi, l'escriptura és una conquesta molt recent.

TEXT DOSSIER, Richard Licky?

L'Homo Sapiens és el llenguatge

L'escriptura ha posat solució a les limitacions de la memòria i al problema de la perdurabilitat temporal i a la transportabilitat espacial.

3.- Història de l'escriptura

Històricament la parla està lligada al moment i al lloc. Ara les coses comencen a ser diferents degut als enregistraments... (HIC, NUNC). Un rebut s'arxiva, una carta es guarda, un imprès queda imprès, inalterable i implicarà a la gent que impliqui. Hi ha masies catalanes que tenen arxius des del segle XIII. Aquesta independència temporal i espacial fa possibles moltes coses, p. ex., l'escrit pot viatjar sense perdre informació.

bullæ (fa 7.000 anys) - boles d'argila amb incisions. Quan s'obren les boles, a dins hi ha les pedretes amb què s'han fet les marques. Es tracta d'un testimoni de quantitat de ramat. Són, en efecte, els primers rebuts/albarans de la història. Es tracta de saber el nombre d'exemplars lliurats a un pastor que els ha de dur a algú altre.

La independència tempoespacial fa possible la transmissió i difusió de les tècniques. La Enciclopèdia francesa del s.XVIII era o volia ser un compendi de tot allò que se sabia a l'època. La independència tempoespacial permet la construcció de la història més enllà de les limitacions de la memòria personal: no hi ha història, al nostre estil, sense escriptura. Això també permet l'accés al passat, fins i tot amb forats temporals.

	Tenen lloc uns fets	espectadors illetrats	escri-bans	escriptor	Llibre	...	Algú refà la història	Nosaltres llegim el llibre
ANY	714	714	714	714	715	...	1954	1999

El Renaixement és la relectura del món clàssic i sobretot, dels seus textos. L'escriptura té una altra cara, que és que es poden escriure mentides. Hi ha una llarga tradició històrica de falsos.

13.10.99

Un historiògraf és un crític de la història que s'intenta ajustar més a la realitat dels fets. La història, a nosaltres, ens arriba pel filtre dels historiògrafs.

Funció de perdurabilitat

Les cultures àgrafes són pobles que actualment no han passat per l'anomenada revolució neolítica. Aquestes cultures viuen fonamentalment de la caça i la recol·lecció. No tenen magatzems. Viuen al dia. No han experimentat un augment important de la població i no els ha canviat mai l'economia. Hi ha distribució de funcions. Gairebé no practiquen el comerç, només l'intercanvi i viuen en grups de 100 o 150.

Conserven la història de manera memorística. Calendari Lakota (dossier). 5 indis Lakota van morir ofegats. El calendari Lakota és un ajut mnemotècnic.

Per contra hi ha cultures que necessiten l'escriptura perquè s'ahn complicat l'existència. Per ex. En determinades cultures hi ha relacions laborals (contractes), comerç (rebuts, notes de pagament), necessitat de vendre (publicitat), escola (manuals, llibres),...

Tenen, tb, creació literària constant (més llibres), familiars i amics a distància (cartes, e-mails, chats), lleis, distribucions del menjar, constància dels fets del poder, mites fundacionals, història...

Contra la perdurabilitat de l'escriptura només hi ha una manera d'actuar: cremar els llibres o picar la inscripció. Ex.

1. Biblioteca d'Alexandria. Ptolomeus (IV a. C.) explica que els qui van quedar a Egipte després de nosequè. Més o menys 700.000 obres en rotlles de papir. Versions del que va passar: a)391 d.C.un bisbe va trobar tot de versions paganes i va ordenar cremar-les . b)VII d.C. Yahima (bisbe) i Omar I, califa, van dir: si el contingut parla d'Alà, no cal pq ja n'hi ha prou amb l'Alcorà, i si no s'han de destruir. Diu que els van distribuir per tots els banys per cremar-los. Diuen que només van quedar vius els llibres d'Aristòtil.

2. Cap al 1500 es parla de molts manuscrits maies. Actualment se'n conserven tres

3.Franquisme. Es va cremar la biblioteca de Rovira i Virgili i tb la de Pompeu Fabra (Badalona).

(dossier p. 5, decert 5 i 6)

4- Debilitats de l'escriptura

La perdurabilitat tb pot ser un problema. Falta context al cap d'un temps. La producció oral queda vinculada al lloc i al moment. El problema principal de l'escriptura és que l'escrit no expressa els sentiments emocionals. És per això que l'escriptura, a més de disposar de lletra, ha creat els signes de puntuació i les diferents maneres de jugar amb la tipografia. Però l'escriptura és massa freda. Els signes són molt limitats.

En l'escriptura es perden: les vistes prosòdiques

L'entonació

L'estat d'ànim del parlant

Vistes com la postura del cos...

Aquesta mancança es supera transcrivint tot el que no es pot dir. Els cal·ligrames o el llenguatge chat, que són emoticones.

(dossier pag 5, nº 7 i 8)

Cal dominar molt bé la puntuació. (dossier, pag.5, nº9)

L'escriptura és molt conservadora mentre que la parla evoluciona. I es produeix un decalaix (desfasament). En algun moment s'havia dit /enoug/. Fabra volia suprimir les h i volia que l·l fos una l amb un pal al ½.

Existeixen tb els dialectes. És impossible reflectir aquesta realitat en l'escriptura. Això, de fet, significaria la disgregació de l'escriptura: ex. Albercoc, aubercoc, ubercoc, barcoc, baicoc, obrecoc. // soldado, soldao, sordau, zurdau.

Això seria la dissolució dels principis de durabilitat i transportabilitat. Si hi ha una norma generalitzada, val la pena conservar-la. La dimensió pràctica de l'ortografia és considerable: és un gran guany.

18.10.99

Un tipus d'escriptura que respecti la varietat de la llengua (dialectes), és discriminadora. L'únic tipus d'escriptura que ho pot fer és la pictogràfica. Si una llengua té una ortografia estable s'ha d'acceptar, però sempre com a solució imperfecta. Hi ha gramàtiques que no inclouen les interjeccions, cosa comprensible si pensem que potser no tenen el mateix valor que els articles (Fabra no els inclou, RAE sí).

Crits, punxades... no són sistemàtiques. El còmic és una excepció.

En els jeroglífics, els dibuixets poden indicar alguna cosa específica. Però els signes són els signes.

1.5.- EINES I SUPORTS DE L'ESCRIPTURA

Dossier, pàg. 6, nº 10.

L'escriptura és una tecnologia. Però s'aprèn a unes edats diferents que les altres tecnologies. De petit i espontàniament. Tecnologia: “Conjunt d'eines, materials, i mitjans, que s'utilitzen per produir coses.”. Les de l'escriptura són: 1.- Objectes que deixin marques, pintin gratin, ... 2.- Qualsevol superfície que les accepti i les faci durar.

És discutible si els dibuixos a la sorra són escriptura. L'escriptura sobre vidre és raríssima. Les + habituals són el fang, ceràmica, paper, fusta, marbre, papir, pergamí, etc.

Eines i suports:

Canya i fusta per a fer pressions sobre el fang. (Doss. P. 6)

Pinzell i tinta sobre paper (Egipte) (Doss. P. 7, papir)

Ploma i tinta, sobre pergamí (pag. 7)

Ploma i tinta, sobre paper (Xina-nna, Txim-na-na)

Actualment, combinació d'eines i suports

.Làser. Injecció de Tinta. Sprais. Etc.

El fang admet molt poca elaboració (fig. 14). L'escriptura arriba a ser tan important que obliga a fer una producció tecnològica de suports especials. Les eines no representen cap problema ecològic: no tenen incidències destacables en l'entorn. Però els suports sí: paper - Boscos (OOOOOOOH!)

Diu...

En el passat s'aprofitaven eines de suporta bundants i barates. Ex. Fang - barat i renovable, papirs -que van creixent, o pellsd'animals domèstics per a pergamins (KE NO ËS EL MATEIX QUE ELS ABRICS DE PELLS!!! EH?!!!

La fabricació original del paper era renovable. Escorces d'arbre (roba, etc..). Els problemes han vingut amb la inflació. També hi ha suports no específics: pedres, càntirs, estàtues, part posterior dels miralls a Etrúria...

Figura 15 i 15bis, és = a DISC DE FEST O FAISTOS.

Museu d'Erakleyon. Nord Creta. 16 cm de diàmetre i +- 1 cm de gruix. És de cap el 1500 ac. Una peça única. Cosa que fa creure als especialistes que és una peça d'importació ja que no té semblança a res més trobat a Creta però tampoc saben d'on és. El que més sorprèn és que totes les figuretes (a les dues cares), estan fetes a pressió i són idèntiques. Es considera un antecedent de la impremta. Entre les 2 cares hi ha 242 signes però de diferents només n'hi ha 45. Signes estan agrupats per separacions, ratlles verticals. Signes... van fent una espiral i no se sap com s'ha de llegir: si començant pel centre... però el sr. Tusón diria que sí que es pot saber > figura central, a baix, homenet que camina cap a la dreta, cap guerrer mirant cap a dreta... Comença centre i acaba en no sé quin cercle que té una ratlla i cinc punts.

Diu... es deu llegir del centre cap a la perifèria, per la posició de les figures. Deu ser escriptura pq hi ha figures que es repeteixen i seqüencialitat. Podria ser que cada signe fos un mot i cada requadre una frase. I tot el disc un text o col·lecció de diferents situacions: és, si més no, versemblant.

És indesxifrat pq el conjunt de figures no s'ha pogut associar a cap llengua coneguda i és una peça única. Però segur que n'hi havia més ja que ningú fabrica tipus mòbil per usar-los una sola vegada.

Sembla que parla de coses quotidianes.

Patates del Cau.

20.10.99

Els escrivans

Antigament l'analfabetisme vorejava el 100%. Fins fa poc, el 30-35%. Els escrivans eren una èlit que dominava sistemes d'escriptura molt complicats apresos per tradició familiar. Era un ofici com els fusters o els metges.

MESOPOTÀMIA

Apareixen a Mesopotàmia, cap al 3300 a C. Però hi ha antecedents de 3 o 4 mil·lenis abans. Al 3300 apareixen les tauletes pictogràfiques més antigues i més tard arribaran les cuneïformes, que deformen la pictografia. Els mesopotàmics tenien com a déu a Nabú, déu de les ciències, que era fill de Marduk, deïtat màxima. En la història de l'escriptura, aquesta sempre és la donació d'un déu. Els déus que donen l'escriptura sempre són els de la intel·ligència. Jahvé donà les lleis escrites en pedra perquè duressin.

[li donà l'habilitat d'interpretar la lletra, o ja sabia llegir?]

Una ciutat complexa no pot funcionar sense l'escriptura. Existeixen tauletes que parlen sobre l'ofici de l'escrivà i les seves dificultats, com tb textos egípcis.

Aquesta funció s'aprenia per tradició familiar i en escoles especials. N'hi havia a les ciutats de Mesopotàmia, Babilònia i Nínibe.

A Babilònia aquestes escoles s'anomenaven:

E dub la

Casa Tauletes La

L'instrument per escriure era una canya o una vareta de fusta. Per una punta era rodona i per l'altra acabava en triangle-punxa. Per marcar xifres feien servir la rodona o mitja, i pela altres signes, la punxa.

També se'ls ensenyava religió, història, matemàtiques... S'han trobat tauletes escolars: les escolars també havien de ser bilingües: Sumeri (llengua ritual antiga -llatí-) i Accadi (llengua d'ús habitual). Hi ha tauletes bilingües.

El British Museum té una col·lecció de 130.000 tauletes. Surdanípal va fundar la biblioteca de Nínibe (15 mapat). Els escrivans mesopotàmics també eren els bibliotecaris (classificadors): hi ha tauletes que són catàlegs numerats d'altres tauletes.

Els escrivans mesopotàmics feien servir un sistema sexagesimal: tot és divisible o múltiple de sis. Any, 360 dies. 12 mesos. 1 hora, 60 minuts. 1 minut, 60 segons. 24 hores.

Les obres copiades no eren anònimes.

EGIPTE

Els escrivans estaven sota la protecció del déu Thot (déu de la saviesa, representat com un beduí o un mico). Eren una casta privilegiada, lliures d'impostos. Consideraven que tenien la feina més agradable de totes (fig.17). A diferència de Mesopotàmia (marques), escriure a Egipte (dibuixets), és un art i no una feina mecànica. Els escrivans egipcis escrivien sobre papir. Usaven pinzell, bossa d'aigua i una capseta amb dos pigments (negre i vermell). Funcions (text 18.)

Fins fa poc es tenia molta cura de la materialitat de l'escriptura: cal·ligrafia. Al s.XVIII l'encyclopédie estableix les normes de l'escriptura amb il·lustracions (nº21). Era considerada un tècnica. Una tradició elitista.

27-10-99

Llengües

Els humans fem representacions de la realitat.

Hocket: productivitat, arbitrarietat i dualitat... Les llengües humanes són l'únic sistema semiòtic que permet dir mentides (el fum no en diu). Una novel·la o un dibuix és una mentida.

Escriptures icòniques, pictografia.

Les icones només són escriptura quan estan lingüísticament condicionades, és a dir, quan evoquen una paraula o un fet verbal. Només ho són quan han de ser llegides. Ex. Una senyal de trànsit no és escriptura però és una icona, o sigui, transmet una única informació però es pot llegir de moltes maneres diferents. Té moltes interpretacions pràctiques i no està condicionada lingüísticament . En canvi el símbol egipci de l'ull (hac) només es pot llegir ull, o el de jardí, jardí.

Avantatges: Una icona es percep de cop, demana poc aprenentatge i serveix per a llengües diferents.

Inconvenients: Independència de tot allò que és piritable. Es basa en la semblança (semblança és una cosa de graus), desconcert, ambigüitat. Amb el temps es produeix la desfiguració motivada per les necessitats de les llengües (majúscules, minúscules: per escriure ràpid). Nº 35

13.11.99

fenicis i grecs

L'escriptura grega ve de la fenícia?

Sí. Per què?

- La forma de les lletres del grec arcaic és la forma fenícia (76-77). Aquest és un argument pràcticament inqüestionable.

- El nom de les lletres és molt semblant. Però en grec no vol dir res. (79).

• L'ordre de les lletres en grec i en fenici és substancialment en el mateix.

• Herodot, al seu llibre Històries diu que els grec escriuen amb lletres fenícies. Aquest és un argument històric.

Els grecs van rebre 22 signes i en van fer una reconversió (sobretot a la Jònia). Assignaren valors més o menys semblants o adaptats, a les lletres fenícies. Tb afegiren lletres noves com les vocals o els grups consonàntics propis. L'adaptació no va ser completa: no van fer distinció escrita entre vocals breus i llargues que ells feien servir amb valor fonològic conscient. Però cal? Podem viure amb ortografies deficitàries. Ex. La “h” o tb “s, ss, c, ç, sc” per a dir “S”.

Els grecs, com els romans, tb aprofitaven les lletres per a representar els números (nº 80). Un sistema creat per a una llengua concreta pot servir per a una llengua d'una família diferent un cop descobert el principi de relacions.

Els etruscos

Poble al nord del riu Tíber que en el segle VII ac, estava més desenvolupat que els romans. L'alfabet grec arriba als etruscos a principis del segle VII ac, perquè els grecs tenien colònies comercials a la costa de la mar Tirrena. (Ex. 81). Càntir amb inspiració de l'alfabet.

Segons noséqui van ser els etruscos qui van deixar de dir alfa i beta per començar a dir a, bé, etc. Deixant els noms fenício-grecs per fer servir noms molt més funcionals. Trobem escriptura a sarcòfags, i a miralls escrits per darrera. Els etruscos cediren l'escriptura als seus veïns romans cap a mitjans del segle VII ac. (nº 82).

Un segle més tard, l'alfabet llatí s'estabilitza amb 21 signes. (nº 83). Tb es consolida la direcció de l'escriptura d'esquerra a dreta. Cap a l'any 0 s'afegeixen la Y i la Z a l'alfabet romà, que només es feien servir per a escriure els noms grecs (un del motors de l'escriptura és la necessitat d'escriure noms).

A Roma s'aconsegueix, per primer cop, una perfecció formal. La lletra funcional es pot adaptar a usos estilístics. (fig. 84). A la base de la columna de Trajà. Del 200 dc.

El tipus de lletra es pot fer servir per a dir coses: Telefònica vs. Amena. I.e, Seriositat vs. Informalitat.

Les adaptacions de l'alfabet

Un cop establert un alfabet, i la notícia ha arribat a d'altres cultures, amb d'altres llengües es poden produïr 3 tipus d'extensions: 1.- agafar l'alfabet amb pes (problemes per lletres inútils, manca de lletres...) així, aquesta adopció literal no s'ha fet mai. 2.- Adaptar l'alfabet. 3.- mantenir només el principi alfabètic i inventar-se una escriptura nova.

15-11-99

Principi de Rebus

Avantatges de l'escriptura sil·làbica

1.- Reducció impressionant del nº de signes que es fan servir. Una escriptura pictogràfica o logogràfica demana milers de signes. Si el text és estereotipat en demana alguns centenars. Els sil·labaris, en canvi, tradicionalment, demanen més de 100 signes. L'escriptura lineal b de Creta, XV a. C. Tenia 89 signes (Pag 15, katakana i Sherokee). El Sherokee es va posar en funcionament el 1821. Un indi, inspirat per l'alfabet, va fer un sil·labari. El sil·labari katakana es fa servir al Japó des de fa segles per transcriure noms propis.

2.- Amb un sil·labari es poden escriure els noms de referent abstracte amb el principi de semblança o analogia.

3.- El tercer avantatge que té és el de la claredat perceptiva o realitat psicològica de les síl·labes. De sil·labaris n'hi ha, pràcticament, des del principi de l'escriptura.

Els sumeris van desenvolupar un sil·labari pràcticament des del començament de l'escriptura. Els egipcis tenien unes 20 figures que no se sap si eren sil·labaris o alfabets consonàntics. Però gairebé sempre amb paral·lel amb d'altres tipus d'escriptura.

En teoria, els sistemes alfabètics són els de màxima economia. S'intenta establir una correspondència entre les articulacions bàsiques (fonemes) i les grafies. És clar, que aquesta correspondència és totalment arbitrària. És sempre imperfecte perquè les llengües es realitzen dialectalment i a més evolucionen. No es pot ajustar l'escriptura a unes articulacions que estan evolucionant, perquè l'escriptura, per definició, és estable.

Un cop descobert el sil·labari, devia ser relativament fàcil el pas següent: l'alfabet.

*=gat % =ombra $=sal

*%$ = /gos/

Això és el principi de Rebus o d'acrofonia (T de Tortosa). L'escriptura alfabètica va néixer al 1700 a. c. Amb l'aplicació del principi d'acrofonia. I només ha nascut una vegada.

16.11.99

22-11-99

Apartat 2

(fig. 46 bis)

De vegades s'ha dit que els pobles semítics van ser els inventors de la fonologia. No és mentida però és un anacronisme: no es pot traslladar una descoberta del segle XX tres mil·lenis enrera.

Què és un fonema per nosaltres? Els sons /n/ i // són un sol fonema. [n]. El que van descobrir els pobles semítics va ser el principi d'acrofonia.

TEMA 3

Els antecedents fiables de l'escriptura són sistemes de registre comptable. En considerarem 2: les bullæ (boles) i les penyores d'argila (47 i 48).

Bullæ: Objectes que comencen a aparèixer cap al 4000 a C. I que es troben per tota Mesopotàmia (Tigris, Èufrates). Són del tamany d'una taronja. Si les sacsegem, sonen. Són petites pedretes de fang que hi ha dins que corresponen amb unes incisions que hi ha a l'exterior. Es tracta de: un amo de ramat, li volen comprar 10 vaques, l'amo de les vaques encarrega a un tercer que porti 10 vaques d'Ur a Uruk, on viu el comprador. Les boles serveixen de rebut sòlid de quantitat de ramat. Així el comprador sap quantes vaques han sortit d'Ur i quantes han arribat. L'antecedent de l'escriptura és un sistema de comptabilitat.

Penyores d'argila: Són de 8000 anys a C. Corresponen al neolític. N'hi ha de fins al 2000 a C. Són petites formes de fang: N'hi ha d'abstractes (cons, cilindres) i n'hi ha de figuratives (animals, eines, recipients). Algunes tenen forats, que vol dir que es poden guardar enfilades en un cordill.

Aquesta dos objectes permeten manipular objectes amb objectes, és a dir, per primer cop, d'una manera sistemàtica, es fan servir objectes que designen la realitat: signes. (ovella...nº...)

L'escriptura cuneïforme va durar tres mil·lenis: sumeris > accadis > elamites > cananeus > perses.

29-11-99

Escriptura egípcia

Trobem escriptura a parets de tombes, a vegades, completament. En llocs inaccessibles>funció decorativa. Tb a la base d'estàtues, en obeliscos, pots, capses, mobiliari...Art i escriptura són una mateixa cosa com en l'escriptura xinesa, maia o àrab.

El suport més important dels que fan servir és el papir. La planta del papir pot arribar a fer tres metres. Pelen la tija, i la tallen en seccions molt fines, s'enganxen horitzontal i verticalment , i es deixen assecar. I es poleixen. Només es poden escriure per una cara. Llavors s'enganxen els fulls l'un amb l'altre per fer rotlles. N'hi ha de fins a 6 metres. E papir representa la primera tecnologia de l'escriptura: hi ha procés de transformació de la natura.

Els escrivans es dedicaven exclusivament a l'escriptura. Dominaven fins a 6000 signes. Van elaborar un sil·labari, quasi alfabet, de 24 signes, que és l'antecedent de l'alfabet protosinaític.

13-12-99

La tipografia pot servir per expressar coses.

Adaptacions de l'alfabet

Poble receptor adopta alfabet en pes o bé l'adapta. Si l'adopta literalment, tindrà problemes de tipus fonològic. L'adaptació (jònica, eslava, ciríl·lica, anònim islandès del s. XII). Hi ha una tercera opció, que és mantenir el principi alfabètic i inventar-se una escriptura nova. Aquest és el cas de les runes (cèltiques) o altrament dit futhark.

20.12.99

Escriptura rúnica-runes s. X, XI i XII, pobles germànics. Va conviure amb el llatí.

Escriptura Ogham cèltica. Potser secreta, potser amb les mans. Ratlla horitzontal amb barres verticals.

Anònim islandès s. XII. Primera reforma ortogràfica de la història per raons fonològiques. No va tenir continuadors.

Alfabet Hangul de Corea. Va néixer al 1496 i va ser el rei Sejong el qui la va proposar i qui va dir que se l'havia inventat. Fins aleshores havien escrit com els xinesos.

IMPREMPTA A França, els impressors van ser els primers reguladors ortogràfics. La impremta fa còpies idèntiques. El paper abarateix els llibres. Històricament ja existeixen tipus mòbils (disc de Fest). Guttemberg sembla que no tenia notícies del disc de Fest ni dels tipus mòbils xinesos.

.- Els escrivans egipcis tenien molt prestigi; no pagaven impostos!

.- Aquesta biblioteca sembla ser que la van cremar a causa de l'integrisme religiós, tant cristià com musulmà; encara que també hi ha qui diu que és possible que regalessin els llibres al poble i aquest els cremés a l'hivern tot i que segur que ho va haver algun listillu que se'n va quedar un i en va treure molta pasta al cap dels segles. Un descendent seu, vaja.

1

22

Llenguatge

Senyals

/káza/

/ka/

/k/

.