Temps regirats

Activitats per abans de la lectura

1.

Hi hauria de tot però aquesta cançó seria ska. (Lletra:)

Aquells temps regirats, en què tot anava pitjor si cap;

La història es repeteix ara amb l'Aznar, l'hauríem d'aturar.

Fora el feixisme i fora la represió, ja vam tenir prou amb l'altre dictador;

fora el nacisme aquí i a tot el món, tots ens mereixem la llibertat d'expressió!!

2.

Als anys 40 més o menys.
Dos d'ells són senyors grans que sembla que caminin de pressa i estan molt seriossos i l'altre (el que porta un paquet a la mà) és molt jove, però també té cara sèria i trist.

3.

Era un home d'esquerres que volia acabar amb el règim dictatorial del Franco i pasava la frontera entre França i Espanya per parlar amb els seus amics i contactes que l'ajudaven per aconseguir material com armes...etc.

4.

M' informaria sobre qui eraa travès de gent que fos d'aquella època, que escoltés aquella cantant o qualsevol que poguès saber alguna cosa.

5.

Kurt Cobain, Che Guevara, Shakespeare i Marilyn Monroe.

De Kurt Cobain m'atreu què era una persona molt especial, molt ficada en sí mateixa, que ho va passar molt malament, i que més o menys se'n va ensortir i va aconseguir transmetre els seus sentiments a travès de la música.

De Che Guevara, sobretot l'esperit lluitador i inconformista.

De Shakespeare, la seva genialitat i m'agradaria saber d'on treia la inspiració.

De Marilyn Monroe, que sempre ha sigut un personatge molt enigmàtic, perquè s'han explicat moltes coses d'ella , però no se sap quines són veritat i quines mentida. A més, encara que tothom se la mirava com “una rossa bufona i sexy” , la Marilyn Monroe estava interessada en moltes coses; i també ho va passar molt malament.

6.

Parlaria amb l'empressa publicitària i probablement els denunciaria per utilitzar la meva imatge sense la meva autorització.

No sé, suposo que en qualsevol anunci publicitari que no sigui discriminant o de mal gust.

Activitats per fer al llarg de la lectura

7.

Buff! No m'enrecordo, em sembla que fa temps que no dic això.

Quan algú m'explica que li ha passat alguna cosa increible, però molt extranya, o quan les coses no passen com jo m'esperava; per exemple: aprovar un examen, guanyar alguna cosa...etc.

8.

Per a l'àvia significa recordar el passat i remoure tots els records que tenia amagats i per al nét una sorpresa i a més suposo que li faria il.lusió o què al menys hi possaria interés.

Si a mi em pasés el que li ha pasat al protagonista o alguna cosa semblant m'interessaria molt el tema i procuraria aprofundir-hi i descobrir tot el que pogués.

9.

Perquè encara que han lluitat tant com en Quico Sabaté no han tingut tant ressó social i han viscut sempre d'amagat, per això ningú sap res d'ells.

10.

Perquè creu que la infromació que ha aconseguit li serà de molta utilitat pel treball i a més l'interessa molt el tema.

Jo no el trencaria si sé que per a l'altra persona és molt important.

11.

Per ell deuria ser molt emocionant, important i de gran responsabilitat ajudar a algú tant important com ho era el Quico Sabaté. A més suposo que va aprendre molt d'ell, i que el fet de tenir una “missió” el faria madurar i està més atent a tot.

12.

Pretenien enfonsar el règim franquista i tornar a instaurar la república.

13.

Han de viure fingint i donant una imatge de normalitat a casa i al carrer, i fer les seves reunions, trovades i planejar tot d'amagat.

14.

Arriba amb molts paquets i els demana que l'acullin i que l'ajudin a repartir unes revistes que ell mateix a escrit.

Els diu que té planejat fer unes accions no concretes durant els següents dies i els pregunta que si han tocat el material que ell va amagar i els diu que tornarà al vespre, peró no torna. Això fa deduir que tenia planejat cometre un o varis atemptats i que per algun problema no ho ha pogut fer i no ha pogut tampoc tornar a la casa.

15.

Té tanta ràbia i tant dolor a dintre que arriba a l'extrem de voler cometre un atemptat contra el Franco per finalitzar així, d'alguna manera; tota la feina que havien fet el Quico Sabaté i la reta dels maquis, i també pretén venjar-se per la mort de molts d'aquests.

16.

FRANCO MORT!

El cabdill Francisco Franco va morir ahir a una explosió que es va produir mentre es trovava inaugurant la nova línia de ferrocarrils del passeig de Gràcia a Barcelona. Aquesta notícia ha conmocionat al país sencer.Avui tots els mitjans de comunicació parlan d'aquest fet que ha sigut totalment inesperat, inaudit i que té molta rellevància. La policia està investigant i de moment és casi segur que es va tractar de un atemptat que sens dubte ningú esperava i encara ha deixat algun incrèdul.

17.

Jo crec que la nota que la Rius li possa a l'Albert és molt injusta; que es mereix molta més perquè ha treballat i s'ha esforçat. Suposo que li tindria mania.

18.

Manifestacions, exposicions de fotografies i objectes, quadres que representin aquest fet, llibres de narracions i poesies que tractin aquest tema, cançons de denúncia, pàgines web , pel.lícules i documentals.

19.

És una cançó de: ELS PETS

Activitats per després de la lectura

20.

Crec que al que més s'assemblaria seria al Felipe González.

Seria un home d'esquerres, bona persona i que no es necessitaria mentir per “vendre's”, i tindria uns ideals clars.

21.

Que a les pel.lícules americanes tot està idealitzat; i un guerriller d'una pel.lícula americana no tindria cap mena de dolor o patiment sentimental, li surtiria tot bé, i tot el que fes seria espectacular i ho organitzaria molt fàcilment; en canvi el Quico Sabaté tenia sentiments i ho passava malament i tenia moments dolents, i no tot li sortia bé ni era espectacular.

22.

Tractaríem molts temes: música, concerts, literatura, espectacles, teatre, cinema, esports, passatemps, secció de contactes, secció per que la gent enviï sugerències, dibuixos o opinions, viatges, horóscop, notícies més actuals i rellevants al món, entrevistes amb gent que pugui ser interessant i la biografia d'un personatge famòs a cada número.

Es diria Salut i dinamita! Perquè: “salut”- de l'expressió que es diu quan es trinquen les copes, i vol dir que li dessitja llarga vida a algú (als lectors en aquest cas); i “dinamita”- perquè seria una revista innovadora a l'hora d'explicar les coses, i amb moltes idees i propostes per als lectors.

(El logotip està en un full a part)

23.

Que el Quico era més atrevit i valent a l'hora d'actuar i tenia més iniciativa; en canvi el Quico, encara que tenia clars els ideals no se la jugava tant per que no li agradava arriscar-se, sobretot perquè tenia una familia, i el Quico no.

24.

Encara es reclamen tots els documents que el règim de Franco va portar a Salamanca desde Catalunya.

Es fan investigacions sobre gent que va desaparèixer, i identificacions d'ossos que s'han trobat a foses comuns.

Hi ha associacions que es dediquen a quest tema.

25.

Francisco Franco va néixer el 4-12-1892 a El Ferrol, i va morir el 20-11-1975 a Madrid. Va nèixer a una familia de tardició militar i es va encaminar cap a la infanteria. El 1907 va ingresar a la “Academia Militar de Toledo”, on tres anys desprès va rebre el grau de segon tinen d'infanteria. Desprès es va graduar i va demanar com a destí el Marroc. Allà va aconseguir el grau de comandant i l'any 1916 el van enviar a Oviedo, on va participar en la represió contra la vaga revolucionaria de 1917. A Astúries, Franco va conèixer la Cramen Polo; la seva futura dona, que pertanyia a la alta burgessia de la regió, i el Franco va començar a relacionar-se amb els grups asturians de poder. Al 1920, Millán Astray va crea el “Tercio de la Legión Extranjera” i va demanar la presència del Franco, que es va encarregar de la direcció de la primera bandera, fet pel qual va tornar a l' Àfrica. Les sevs brillants accions al front marroquí van cridar l'atenció d'Alfons XIII, que el va convertir en el seu gentilhome de cambra; i va apadrinar la seva boda amb Carmen Polo l'any 1923. Va ser destinat de nou a la península i va ser anomenat tinent coronel, però aviat va tornar a terres africanes perquè hi havia una crisi al “Protectorado Español”. Va participar en la guerra del Marroc empressa pel general Primo de Rivera. El desembarc a Alhucemas va possar fi al conflicte i Franco va ser ascendit a general de brigada al 1926. Dos anys desprès va ser anomenat director de l' “Academia Militar de Zaragoza” pel dictador; fins que al 1931, amb la proclamació de la “Segunda República” el ministre Manuel Azaña va clausurar la institució castrense. Al 1933 el van enviar a La Corunya, i poc desrpès li van asignar la comandància militar de les Illes Balears. Aquest mateix any, el triomf del centre-dreta va frenar la reforma militar d'Azaña. El nou primer ministre Alejandro Lerroux, va anomenar al Franco assesor militar del govern. Des de aquest càrrec va dirigir una dura repressió contra la vaga general revolucionaria que hi va haver a Astúries l'any 1934. Com a recompensa va ser anomenat Comandant per Cap de l'Exèrcit al Protectorat del Marroc, i l'any següent va ser cridat pel nou ministre de la Guerra, José María Gil-Robles que el va anomenar Cap de l'Estat Major. El triomf del “Frente Popular” (coalició de partits d'esquerres liderat per Azaña) a les eleccions de 1936 va causar un gran enrenou als quarters. Davant del srumors de cop d'estat, el govern va portar a terme una política de dispersió dels suposats colpistes, i el Franco va ser destinat a la comandancia general de Canàries. L'assesinat del líder de dretes José Calvo-Sotelo, va avivar el moviment colpista. El 17 de juliol de 1936, a Melilla es va produir un alçament de l'exèrcit contra el govern republicà. Franco va viatjar fins a Tetuan on es va encarregar de dirigir les tropes de l'Àfrica. Degut a la mort accidental del general Sanjerjo, es va crear el 24 de juliol la “Junta de Defensa”, que Mola va dirigir pel Nord i Franco pel Sud. El 29 de setembre de 1936 Franco va ser anomenat Generalíssim de les Forces Militars Sublevades, i Cap d'Estat, l'1 d'octubre d'aquell mateix any. Les seves simpaties amb Hitler i Mussolini van pessar en la seva elecció. El 19 d' avril de 1937, es va promulgar el “Decreto de la Unión de la Falange Española y de las JONS” pel qual es van unir als tradiconalistes sorgint la “Falange Española Tradicionalista y de las JONS”, de la que Franco era el líder indiscutible. Al gener de 1938 es proclama Cap de l'Estat, presidint el 30 de gener el seu primer govern. L' 1 d'avril de 1939, es va acavar la Guerra Civil, i va començar la llarga dictadura. Aquell mateix any va esclatar la Segona Guerra Mundial, fet que va supossar la pressió al règim de Franco per part dels seus aliats de l'Eix, perquè entrès al conflicte. El 20 d'octubre de 1940 es va entrevistar amb Hitler i va aconseguir el retràs de l'entrada de la guerra a canvi d'enviar la “División Azul” a terres soviètiques. La fi del conflicte mundial al 1945 amb la victòria del aliats, va portar a la ONU a convidar als seus membres a retirar els seus ambaixadors d'Espanya, ja que Franco recolzava als vençuts. França va tancar les seves fronteres pirenàiques amb Espanya al 1946, i durant bastant temps el règim de Franco va patir un aïllament que va concluir amb el començament de la Guerra Freda i la por dels nordamericans a la consolidació d'un règim comunista dins de la Península; per això, el 26 de novembre de 1953 Estats Units va signar uns acords militars amb Espanya. Aquest mateix any es va signar el “Concordato con la Santa Sede”, el que va supossarel recolzament de l'esglèsia al règim franquista. Espanya va conseguir sortir de l'aïllament, i al 1955 va aconsegir entrar a la ONU. Durant l'etapa de postguerra, l'Estat va portar a terme una intensa renovació jurídica amb la procvlamació de tres noves lleis: el “Fuero de los Españoles”, la “Ley Municipal” i la “Ley del Referendum Nacional”. Entre 1951 i 1959, es van viure els anomenats “anys de transició”, quan l'esperit de la Guerra Civil, es va començar a calmar. Mentre el règim franquista va continuar consolidant-se. L'Opus Dei, va ocupar bona part de la cúpula dirigent, gràcies a l'assignació de tecnòcrates al ministeri d'assumptes econòmics. Entre 1959 i 1973, Espanya va aconsegir un dels majors creixements econòmics de la seva història. El 22 de juliol de 1969, les Corts designen a don Juan Carlos de Borbón, com a succesor a la suprema autoritat de l'estat amb el títol de rei. “Después de Franco, las instituciones” era la màxima del règim. Al 1973 s'inicia una nova etapa de crisi econòmica i política, i el Franco designa president del govern a l'almirant Luis Carrero Blanco, que va morir en un atemptat d' ETA, el 20 de dessembre del mateix any. Carlos Arias Navarro, va ser triat president del Consell de Ministres, fet que va donar una esperança a la reforma. Al 1974 l'enfermetat de Franco va empitjorar, i aquest va cedir temporalment la màxima autoritat de l'estat al príncep don Juan Carlos. La crisi política es va agravar amb els atemptats del FRAP, la lluita estudiantil i el comiat de Pío Cabanillas a l'octubre de 1974, a més de la recessió econòmica. El 30 d'octubre de 1975, Franco va caure en una greu enfermetat; i el 20 de novembre del mateix any va morir a l'”Hospital de la Paz” a Madrid. Dos dies desprès les Corts van designar a don Juan Carlos de Borbón rey d'Espanya, amb el nom de Juan Carlos I; i va començar la transició.