Temps de fang

Biografia de l'autor

Albert Hernàndez i Xulvi, es un escriptor valencià que va nàixer a Catarroja l'any 1942. l'autor ha frequentat diversos gèneres, pero desde sempre s'ha dedicat més al món de la novel.la. Com a novel.lista per adults ha publicat: Dafne, No mire per l'ull del pany ( 1991), L'últim somni (1994), peró aconsegueix un nivell més celebrat després de guanyar el premit: Vila de Perpinyà, amb Temps de fang, una recreació de la posguerra en la seua ciutat natal. Amb aquesta novel.la guanya també el premit: Crítica del Institut Interuniversitari de Filologia, l'any 2000.

Ademes de novel.les, Hernàndez i Xulvi ha escrit altres comtes i relats entre els quals destaquen La Síndrome i altres històries (1989), Històries inquietants (1996). Les seues obres per a xiquets i jovens també han tingut molt bona acollida, i es poden destacar: El capità perfil (1990) o Estiu a l'albufera (1996). Aquest cèlebre autor, ha publicat també un llibre de poemas: Les branques de l'om fosc (1999) que guanyà el premit Francesc Badenes Dalmau.

Una altra part a descatar d'aquest escriptor valencià, és la seua dedicació al món del teatre. Fins al present ha publicat 4 llibres com: Amigues (2002) o Sense papers (2006) i ha guanyt en dos ocasions el premit: ciutat de Villa Real.

resum

Aquest llibre escrit per Albert Hernández i Xulvi, parla sobre l'època més dura de la postguerra al poble de Belgina. La novel.la no porta una seguida, un eix cronològic amb uns personatges determinats, es adir, els personatges son diversos i de tots conta les històries mes peculiars que els ocorregueren desprès de la guerra. El llibre conta les descripcions, fets, somnis, interesos d'alguns dels habitants de la ciutat de Belgina, sobre tot de quatre xiquets amics i de quatre homes amics també. No es la història continua sols d'uns personantges sino, que parlar de diversos: ara parla d'uns, en el proper capítol d'altres…

Una de les primeres històries que es conta es quant l'Adrià, el pare de Lambert i Baldomero, se'n van una setmana de festa i borratxera a Madrid, deixant-se les dones a casa sen-se fer-los gràcies i sense cap explicació.

Un altre fet que es conta es la despedida de la familia de Lambert que emigra a Santo Domingo, poc desprès de que son pare torne de Madrid, en busca de recursos per sobreviure, d'una vida millor, de treball, diners, felicitat… Allí la vida no els va massa be i s'arrepentiran d'haver emigrat. Pocs dies de la seua estància allí, el fill menut perd la vida degut a una enfermetat provocada per l'ambient d'allí: pestes, infeccions, brutícies, falta d'higiene…

En aquest llibre, d'Hernàndez Xulvi, també es conten fets que els van ocorrer als quatre xiquets proagonistes de la història com per exemple: la mort de Paquito desprès d'explotar-li un coet: el dia del Corpus es molt celebrat a la a ciutat de Belgina. Aquest dia, és llançava una traca, però abans els xiquets seguien el coeter per tal d'aconseguir algun d'eixos petardos que cau al terra sense explotar. I així fou, els quatre amics agarraren tots els petardos no explotats i se'ls col.locaren a les butxaques amb la mala sort que un explotà estaguent dins de la butxaca del jove Paquito. Una explosió sorda es va produïr i la mort del xiquet fou inminent.

Aquesta no es la única mort, doncs es poden observar més desgràcies al llarg del llibre com: la mort de Bernat, el qual es suïcida desprès d'assabentar-se que la seua muller li fica els cuernos amb el jove veí l'Antoni, la mort de Beltran desprès de caure d'una alçada de quatre metres, intentan colgar una tela blanca que anunciava <<25 años de paz>> o la mort d' un

xiquet que apostà contra Vicent el Tencó que no seria capas d'anar al cementeri, botar la tàpia, entrar al panteó on estava la seua filla soterrada i portar-le les orquídies que havia deixat la seua muller eixe mateix matí.

Tot no son històries tràgiques, doncs al llibre podem trobar també històries d'amor com: l' aventura d'Antoni en una dona casada. La cosa comença quant l'Antoni estava a la terrassa llegint una novel.la llarguíssima de Maxence Van der Meersch, Cuerpos y almas, i aparegué Raquel a la terrassa del costat amb una ferrada i un munt de roba mullada. Degut a la casualitat una de les camises penjada se la va emportar un colp de vent i anà volant a parar a casa de l'Antoni. L'Antoni, el qual ja estava boig per eixa dona major que ell, fou anà a portar-li-la a casa i a partir d'ahí començà entre els dos, una història d'amor que acabà amb un final tràgic. Aquesta no es l'única història protagonitzada per l'Antoni, doncs aquest manté dues relacions més: una amb Sara, una xicona amb la qual mantenia carícies mudes al cinema i amb Rosa, la qual estava locament enamorada d'ell i a la que ell va desflorar per primera vegada a les escales d'una finca. Una altra història d'amor que podem trobar es la de Manganatto amb la puta, la qual comença en un ball on van a parar els dos ( ella per gaudir una estona i ell perseguin-la i saber qui es la dona amb que es gita son tio). Aquestos dos individus es coneixen, comensen una relació i pel tems acaben casan-se.

Deixant a banda, les relacions i les morts, anem a tractar ara un altre tema que apareix moltíssim al llarg de la novel.la, i son les diverses apostes que es realitzen. Les apostes sempre protagonitzades per un mateix personatge i canviant sols la persona que aposta. Una de les apostes que es fa es la d'Ovidi contra Manganatto. el primer pujat al tramvía, el segon a un cavall, si Manganatto ( el que va sobre el cavall) arriva abans que el tranvía Tencó li donaria les fanecaes que tenia però, sino era així, Manganatto li donava a son tio totes les terres que ell havia heretat de sa mare. L'aposta no la va guanyar ni pedre ningú, es interrumpida per un percanç del tranvía. Una altra aposta es la de com no, Vicent Tencó contra un jove, el qual li ofereix quinze mil pessetes a canvit d'anar al cementeri, botar la tàpia, entrar al panteó on estava la seua filla soterrada i portar-li les orquídies que havia deixat la seua muller eixe mateix matí. Aquesta aposta té un final tràgic i es que el jove mor al cementeri suposadament d'un infarto, de la por o algo per l'estil. Una altra aposta un poc graciosa aunque de mal gust, es la de Vicent el Tencó contra el barber. Esta vegada es juguen diners també. El barber ha de ser capaç de menjar-se 2 kilograms de carn d'una assentada. L'aposta comença, l'andalus va be, fins que s'adona que la carn que està menjan-se no es conill amb tomaca, sino rata. Es aleshores quant comença a vomitar sense parar i ahí s'acaba l'aposta.

Bé, aquest seria més o menys el resums del llibre. No he seguit un eix cronólig ja que pense que no es important ja que l'autor tampoc ho considera. Me basat en contar les històries d'amor, les morts o les apostes més importants o dels personatges principals. Com podeu observar, apareix de tot: històries d'amor, històries tràgiques, apostes entre amics…la novel.la conta de tot un poc sense seguir un ordre ni uns personatges determinats, parla de tot i de tots.

Personatges

• Adrià Alapont: ric, intel.ligent, bonic, bona persona… és un dels amics del pare de Lambert, el que ho pagava tot en el viatge a Madrid.

• Baldomero: un altre amic del pare de Lambert, aquest era pescador i tenia molt mal beure. Aquest home vorejava els cinquanta anys i era de complexió forta, cames curtes, pell torrada pel sol, acostumat a les caminades matineres…

• Teresín: era la muller del pescador nombrat anteriorment. Aquesta dona anava a vendre el peix pels carrers quan la pesca havia sigut extraordinària.

• Lambert: xiquet que emigra a Santo Domingo en els seus pares, i que mor allí a causa d'alguna pesta, malària, infecció…

• Abel: el regador.

• Antoni: un amant de la música. Li encantava cantar i un dels cantants favorits era Frank Sinatra, es per això que els seus amics l'anomenven Gallina Frank.

• Tomàs: un gran escriptor i millor amic de l'Lambert. Aquest jove tenia una dedicació a l' escriptura i la literatura quasi malaltissa. Va escriure una novel.la titulada Pasos sin huellas en la qual es va emportar una gran desilució, desprès de ser rebutjada per una editorial.

• Rosa: una xica enamorada locament d'Antoni amb el que va perder la virginitat. La pena es que per a ell, ella significava ben poc.

• Mauri: dona d'Abel.

• Vagoneta: es el policía de Belgina, un home baix, gros, vestit amb un capot militar color verd i amb una gorra de legionari. Es el que deté a l'Adrià i als seus amics quant venen de Madrid i es troben a la placa del poble tots borratxos i armant escandalera.

• Beltran: un altre amic de Lambert, era el que més desproveït estava de material, el més descurat en la vestimenta: quasi sempre portava el mateix pantaló curt de pana i el jersei roig, que en tot l'hivern no es llevava de damunt, pareixia el seu uniforme. Aquest estava que no respirava per Rosa aunque no era correspongut.

• Antoni: un altre amic de Lambert,el qual, agafà un dia el vell camió de son pare i sense voler atropellà i matà un dels camperols que arreplegava arròs.

• Pare de Lambert: emigrant a Santo Domingo, bebedor, regador, amic d'Adrià, de Baldomero…

• -Teresa: una amiga de Lambert que va conéixer a Pascua de la qual estava enamorat, i neboda de la mestra que havía format part del “ Socorro Rojo” durant la guerra, i que es guanyava la vida, donant llicons als que havien acabat els seus estudis de sobte i havien hagut de comencar a treballar. El règim feixiste l'havia depurada i ensenyava ara a llegir i a escriure a gent major per pocs diners.

• Paquito: amic de Lambert que va morir a les cinc de la vesprada en una lenta agonia, desprès d'explotarli un coet.

• Vicent Tencó: era un home reflexiu, intel.ligent ( ho demostrà al llarg de la seua vida), amb molts diners… Una de les seues aficions preferides era fer apostes, i sobretot guanyar- les, encara que fora a base de trampes. Aquest personatge molt aparegut a la novel.la pergué una filla de tuberculosis, cosa que va fer que a ell li cambiara la vida, estaguera trist i inclús que arribara a no voler gitar-se amb la seua muller. Mai més va tornar a fer l'amor amb ella, però sí amb una puta que el fiu molt felis els últims anys de la seua vida, i a la qual li deixà l'herència.

• Merçe: filla de Vicent Tencó, que morí d'una extranya malaltia als 19 anys una nit d'un diumenge de Pascua.

• Ovidi: tramviari amic del pare de Lambert.

• Raquel: una xica de 27 anys, veïna del poble de Belgina, i que enganya al seu marit, amb un veí més jove que ella.

• Bernat: marit de Raquel que es suïcida, tiran-se a les vies del tren, desprès d'assabentar-se que la seua muller li fica els cuernos amb un jove.

• Amadeu: un vell usurer que deixava diners a un rèdit altíssim, fora de llei.

• Robert: el colombaire

• Magda: una puta de lujo basca, que es gita amb Vicent Tencó i que acaba casan-se amb Manganatto.

• Dolors: dona que va conéixer Magda al tren i que la convida a viure amb ella, ja que la puta no té ni casa, ni familia.

• El barber: home baixet, eixut, tossut, de coll alt i front altiu, amb tipus de torero d'uns quaranta anys, amb una mirada trista, distant que es juga una aposta ( que era capaç de menjar-se 2 kilos de carn sen una assentada) amb Vicent el Tencó, i, com era evident perd.

• Conxa: dona del barber.

• Rafael: un xic fadrí, amic del difunt pare de Beltran. Aquest ajuda al fill del seu amic a bucar un secret que son pare s'havia endut amb ell a la tomba.

Opinió personal

En aquesta opinió personal, se'm dona la oportunitat d'expressar el meu put de vista sobre la novel.la i com no, m'agradaria fer-ho. Primer de tot, dir que el llibre m'ha agradat bastant, no serà una de les meues novel.les preferides, però si una novel.la que recomanaré. La novel.la a més a més, es fácil de llegir ja que l'autor utilitza un llenguatge clar, fácil d'entendre, amb un vocabulari apte per a gran nombre de lectors,concís… És una novel.la interessant on pots assabentar-te de coses de fa anys com es desprès de la postguerra i es per exemple: el tema de la emigració, de les diferències entre les clases socials…

El meu punt de vista no es sols bo, i si em permeteu, vaig a dir també aquelles coses que no m'han agradat com per exemple: el fet que parle de molts personatges a l'hora, igual en un capítol et parla d'uns i desprès d'altres coses que no tenen res a veure. Pense que seria millor si havera seguit un ordre cronológic, si haguera portat un seguida i contara histories més llargues d'uns quants personatges sols. Tampoc m'agradat les descripcions tan llargues que fa sobre alguns temes innecesaris que crec que no cal que remaque tant, de situacions o coses un poc incòmodes, d'alguns personatges que crec que no son massa importants, i no descriure altres que apareixen al llarg de la història com:

• pàgina 160: Baldomero vorejava els 50 anys, de complexió forta, cames curtes, pell torrada pel sol, acostumats a les caminades matineres… Pense que hi ha personatges més important que aquest i que no arribe a imaginarme'l ja que no el descriu. O també s'enrrotlla molt en la desccripció del barber que apenes apareix al llibre com: el barber era com un fil, eixut, ossut, amb la mirada trista, distant, apunt de fer quaranta anys. Devia de pesar uns cinquanta quilos, amb una estatura que voreja el metre seixanta, el coll alt i el front altiur, tenia tipus de torero.

• Pàgina 161: amb una navalla, va desbudellar totes les rates, una darrera de l'altra, separant la pell peluda de la carn. Algunes tenien els ulls fora de les cavitat, caiguts damunt dels bigots, per l'esclafit del ferro que les va atrapar pel coll. S'esmussa qunat punxà els budells de la primera rata. La bossade l'estómasc aparegué sanguinosa i de color rosa. Estirà amb força i la va buidar. Personalment crec que llegir aquestes coses no li fan molta gràcia a ningú.

En conclusió, dit tot açò, puc dir que el llibre està molt be, fácil d'entendre, excepte de vegades que es fa un poc pesat per les frases o descripcions tant llargues, però es un lllibre que recomane a tot lo mon.