1. I a trenc d´alba, sempre enyor l´amor

Te deix amor, la mar com a penyora

Una dona descriu la historia d'amor que va viure quan tenia quinze anys amb el seu professor. Els dos estaven molt enamorats però per circumstàncies adverses, ell no va ser capaç de suportar els insults i males paraules dels demés envers la parella, i va decidir trencar la relació. Ella ho va passar molt malament, i després de depressions i molt rumiar, al cap de cinc anys de que tot allò ocorregués, es decideix a explicar-ho tot en una carta dirigida al mestre, on li explica que està embarassada, molt malalta i decebuda i no sap si podrà conèixer la filla que tindrà aviat i li comenta que li deixa la mar com a penyora del seu amor.

Elegia per una dama que enyorava la mar

Una dona que va amb cadira de rodes, explica que li agradaria tenir un bocinet de mar per poder-hi jugar. Ella no es queixa sovint, sinó que el que fa es viure i acceptar el que li succeeix sense murmurar, perquè les dones han de ser així. Recorda com de nena la seva dida explicava històries sobre el mar i ella hi somiava. Però ara que va en cadira de rodes, tot això està molt lluny, i viu una vida que la condueix a la mort, veient passar la gent cada dia sense poder passar-s'ho tan bé com ells.

Paisatge marí per a un assassinat

Assassinen a un home a prop del mar, i l´assassí deixa una nota on, trist, explica a la policia que havia de matar la seva víctima, encara que això fos en contra de la seva voluntat. Uns dies després la premsa, la ràdio i la televisió comuniquen que el govern ofereix un milió de pessetes de recompensa a qui trobés l´assassí. Es tractava d´un crim polític.

Absent la mort, jo mateix vaig matar-la ran d´ones

Un advocat va matar a una noia jove vora el mar. El seu remordiment es molt fort ja que ell es sent molt malament de l'assassinat d'aquella dona. L' advocat es declara davant del fiscal i els senyors de la sala.

Mar, amor meu, acompanyament per a sis veus

El conte ens relata, amb testimonis de sis persones diferents, la mort d´ una dona al mar. Cada persona ens explica una part, i quan terminen, ens donen una versió nova del que ha succeït. Però gràcies als resultats de l´ autòpsia i a la nota que va deixar ella escrita sobre una cadira de la seva habitació, sabem de veritat el què va passar. Va morir per immersió; ella volia perdre's per sempre, vora el mar.

2. Balcons de tristos somnis

Que hi és n´ Àngela?

Una senyora acostumada a la rutina, a mirar cada dia per la finestra i espiar, sense cap mala intenció, als seus vens, sabent totes les seves anades i tornades, decideix canviar d´ entretenta. Es compra un telèfon i cada dia marca uns quants números a l´atzar, i pregunta per: N` Àngela, la senyoreta Àngela o senyora Àngela. Fins que un dia, la tal Àngela apareix de debò, i parlen.

Queden per veure' s aquella mateixa tarda i la senyora, en veure que Àngela no apareix, la truca i se n´ adona de que ja no recorda el seu telèfon.

Qui enviava les flors a na Glòria?

La Glòria era una noia que va tenir molts problemes a la seva vida. Internada a l´ escola i després a casa de la seva tia, que la martiritzava, havia anat a parar a casa de la narradora d´ aquesta història, a la que ja coneixia des de feia temps, i gràcies a ella i la seva mare, va començar a viure la seva joventut cap als 30 anys. Es va enamorar d'un noi, amb el que es va casar.

I ell la va matar, perquè la Glòria era molt maca, massa. I tenia por de que no s'heguis amb ell.

Quan els cabells es fan seda a les mans

Una monja va voler fer servir a una noia de model per una pintura de la verge, això ella no ho va poder superar mai. Per culpa de la monja de la seva escola, va viure turmentada tota la seva vida. Va avar de confés en confés, de psiquiatra en psiquiatra, i ningú no troba solució al seu trauma infantil.

Flames de llum cremaven grocs domassos

Una àvia explica a la seva néta la història d'amor que va viure amb un pintor, en Luigi, quan era jove. Encara que el seu pare s'oposava a la relació, es van acabar casant. I van ser molt feliços, en el seu any de matrimoni. Després ell va morir i ella, al cap d'un temps, va trobar un altre home molt més gran que ella, que la va acollir i amb el que va tenir fills.

En Luigi havia pintat en un quadre a l`àvia, i aquesta l'ensenya a la seva neta, en un intent de recordar històries del seu món que, lentament, va esbocant-se.

3. Recomença la Dansa

Papallones d'incerts colors mortes al peu del llit

Aquest és un conte que parla d'un amor perdut. En el conte es reflecteixen molts dels sentiments que es pateixen quan no ets afortunat en l'amor.

Als llavis d´aspre gust de la lletrada

Un home, assegut vora l'estable, amb melangia trenta anys que queden enrera, mentre a la casa la dona i dos fills dormen. Recorda el gos bordant als desconeguts, el blat, l'ordi, l'olor de la terra humida, i altres aspectes de la seva vida passada.

Era el seu pa de cada dia

Una parella que estan molt enamorats passen per un cafè dels afores i demanen una llesca d'amor sucada amb oli; aquest gest tan romàntic és el seu pa de cada dia.

No fou la passatgera dos milions

A l'aeroport hi ha un concurs amb premi per al passatger dos milions.

Tothom al baixar de l'avió corre per aconseguir el premi. Però, guanya una donaque no es mallorquina sinó que és sueca. Ningú sap d'on ha sortit. Els diaris anuncien l'arribada de la primavera

Vessant amor

Alguna persona al món, de totes les que critiquen al cèlebre pensador Marx comença a entendre'l i per sorpresa de molta gent li agrada i li convenç gairebé tot el que diu.

Noltros no hem tingut sort amb sos homos...

Una dona comenta que ni ella ni les seves filles han tingut bona sort en l'amor. El pare de les seves filles i marit d'ella per un era aficionat a la beguda i al joc, i la va abandonar quan va tenir bessones. Els marits de les seves respectives filles també les van abandonar deixant-les en males condicions

Petit i sobri homenatge a Liza Minelli

Una persona explica com espera que passi el seu tren mentre al bar sona una cançó de la màquina de música, de Liza Minelli i la seva parella l´invita a ballar. Ho descriu com un dels moments més romàntics de la seva vida.

Ella, Maria, parenta de James Bond

Els protagonistes de la primera historia es repeteixen ,el professor del que havia estat enamorada la protagonista, li escriu una carta ara que ella està a París, i li explica que encara està molt enamorat d'ella. No se la treu de cap manera del cap, no pot evitar-ho, però li vol expressar que lo millor que podien fer era separar-se encara que li dolgui que ella a París, lluny d'ell , i per tant, pugui tenir relacions amb altra gent i, això suposi poc a poc que s'oblidi d'ell

Te deix, amor , la mar com a penyora