Professora/or:

Treball: Conferencia

Tema: Successos Paranormals

Alumne:

Els successos paranormals son peculiars casos on es donen manifestacions inexplicables per a la ciència.

El mon de lo paranormal esta replet de fenòmens extraordinaris. Atrapar-los es molt difícil, ja que ocorren de forma espontània, això es motiu d'un considerable retard a l'hora de demostrar l'existència real d'aquesta fenomenologia desconcertant.

L'existència dels Fenòmens Paranormals dinamita molts dels conceptes topics i pràcticament es motiu de allunyament. No es poden analitzar científicament, de primers per que no hi ha un gran interès per la majoria de científics, a demes seria molt costos, dens i avorrit.

Aquestos fenòmens es produeixen per un espai de temps relativament curt. Pràctiques com la Ouija, Psicofonies o Escriptura Automàtica poden convertir-se en motors d'alguns casos paranormals nomenats a continuació:

• Els polstergeist :

Son un còctel paranormal, on innumerables successos enigmàtics i desconcertants tenen lloc.

La mala prensa ha creat un topic que ens mostra que aquestes coses succedeixen en castells apartats, caserons deshabitats i llocs alejats del mundanal soroll. I no es cert, també és te la creença de que semejants fenòmens sorgeixen en llocs on hi ha ocorregut fets traumàtics.

Aquestos tipus de fenòmens es produeixen encara que no tots els casos genuïns. Les causes que provoquen un fenomen d'aquestes característiques pot deures a diversos factors.

El origen dels polstergeist sol ser un dels habitants de la casa afectada, des de xiquets que entren en la pubertat, fins a xiquetes amb el seu primer periode mensual, també traumes psíquics o estrès, etc... Cada cas pareix ser diferent.

• Les cases embruixades:

Els fenòmens pareixen ser tots idèntics. El seu origen pareix provenir d'altra realitat, al menys ningun ser humà viu es el responsable aparent.

• Les impregnacions:

Aquests tipus de fenòmens estan relacionats amb els polstergeist.

Es te la creència de que algun tipus de succés estrany a ocorregut en eixe lloc, i s'ha quedat gravat en el ambient. Estos fenòmens sorgeixen inesperadament i es van reduint a poc a poc fins desaparèixer o ho fan súbitament.

Encara seguim dubtant de la realitat d'aquestes manifestacions, ja que no sabem com es produeixen, i ignorem la seua naturalesa i origen. Es ben cert que moltes histories urbanes coincideixen en el relat tràgic en els escenaris, com morts, violacions, tortures, crimens horripilants, etc... encara que també hi ha similituds entre els epicentres: edats paregudes, idèntiques situacions econòmiques, laborals, sexuals...

Les víctimes que sofreixen casos desconcertants prefereixen agafar el telefono i cridar a algun reputat vident, mag o exorcista. Ells, amb els seus rituals i neteges asseguren sanejar l'ambient per a que la força maligna desapareixca o s'esfume. El frau es molt comú en aquest món ja que amb una quantitat relativament econòmica, un par de poses teatrals i la família queda contenta. Moltes vegades això no fa res i la presencia d'un investigador no ho millora però dona un gran sosteniment a les famílies afectades.

• Hipnosis:

La hipnosis es bàsicament una tècnica que altera l'estat de consciencia d'una persona, generalment amb fins terapèutics. No es tracta de màgia o d'un succés paranormal com la qualifiquen alguns escèptics, sinó de la focalització de la atenció del pacient (generalment per mig de relaxació musculars, frases repetitives o òrdens del terapeuta). A demes hi ha distints estils d'hipnosis:

• Ericksoniana: Aquesta es un estil de hipnosis naturalístic; que aprofita els estats de tranç comuns que tenim els éssers humans. Al induir un tranç hipnòtic es possible descobrir successos de la vida del pacient que operen en el inconscient, ja que poden ser la raó de profunds conflictes o temors actuals.

• Regressiva: Opera este mateix mecanisme però es indaga en les vides pasades segons el experts, ja que així es busquen experiències que poden incidir en la vida present del pacient. Aquesta tècnica es basa en premisses de reencarnacions i el fet de que síntomes psíquics actuals es relacionen directament amb vides pasades. I per estes raons esta teràpia no esta exenta de polèmica.

• Psicologia dels successos paranormals:

La immensa majoria de les justificacions dels fets paranormals es basen en testimonis; i es deuria recordar que un testimoni mai es proba de res , ja que cap la possibilitat de que les persones no diguen la veritat per cridar la atenció i per que ningú es objectiu al descriure experiències viscudes, a més a més existeixen nombrosos processos psíquics que alteren la percepció de lo succeït. Hi ha dos trastorns greus a demes d'un fum de trastorns lleus que s'adrecen a molts testimonis paranormals:

• Trastorns greus:

• Esquizofrènia: Va amb moltíssimes graduacions fins a la desconnexió total amb la realitat sumint al subjecte en un mon de fantasies.

• Paranoia: Es quan el subjecte, a pesar tindre una vida normal, te un pensament estrany; si arriba a mania persecutòria se li ocorreran idees com que el govern l'enganya, que els extraterrestres el vigilen, etc.... Si per el contrari te megalomania, es creurà que te un don especial que el fa superior als demes.

• Trastorns lleus:

• Alteracions de la memòria: Existeixen alteracions que en un moment donat poden falsejar la evocació i els detalls de un succés determinat.

• Amnèsia Dissociativa o Psicògena: Un succés s'ha oblidat per que se ha experimentat un gran impacte emocional. Un subjecte amb semejants experiències podria afirmar que a segut violat per extraterrestres, dimonis, àngels o qualsevol cosa que se li ocorrega.

• Fuga Dissociativa o Psicògena : Aquest es un trastorn pròxim a l'amnèsia dissociativa a la que se suma fer un viatge i no recordar el succeït. Açò es podria interpretar dient que ha segut raptat per extraterrestres per mitjà d'un petit record de llums , etc....

• Deja vu: Es té la impressió equivocada d'haver vist, sentit o viscut una situació amb anterioritat. La majoria de les persones afirmen que havien somiat en eixa escena durant dies o meses antes de que ocorrega. Per això acaben afirmant que han aconseguit esbrinar el futur.

• Criptomnèsia: També denominada Reminiscència. Es quan una persona recorda algo llegit o sentit en alguna ocasió, el record evocat no es reconegut i pensa que a dit algo original; de vegades el sentiment de genialitat es tan profund que es pot desenrotllar megalomania.

• Confabulació: Falsificació de la memòria associada amb una amnèsia. El subjecte evoca una historia falsa sobre esdeveniments pasats que s'arriba a creure. Eixa fabulació inconscient queda gravada als seus records com un record reial.

• Pseudologia Fantàstica o Mitomania: Es un relat inventat d'experiències personals que suposadament li han esdevingut al subjecte. Son histories verosímils i on el subjecte es el protagonista, Busca l'apreci del interlocutor i elevar l'estima personal. Pareix inclinat compulsivament a generar noves fantasies que inclòs arriba a creure's. Es diferencia de la confabulació en que les histories son molt mes elaborades i hi ha una intencionalitat de protagonisme.

• Alteracions de percepció: Si la percepció es alterada, els fets objectius mateixos queden alterats vivint una experiència falsa.

• Translacions de la qualitat de sensacions : Es quan es produeixen canvis en els objectes percebuts. Es pot deure a intoxicació o a febre, fins i tot algunes drogues.

• Estranyesa perceptiva: En esta alteració, el percebut es reconegut a nivell conscient com algo familiar, però es viscut com subjectivament com algo completament nou, estrany o irreal.

• Percepció canviada del temps: Es pot sentir que el temps transcorre molt lent o molt ràpidament, inclòs pot parèixer que s'ha detingut el temps per complet. Si te estos pressentiments pot intentar donar una explicació d'aquestos fets adreçant-li la causa a un ent sobrenatural.

• Il·lusions Afectives: Es un estat especial en que es creu veure a una persona estimada quant la situació no es favorable a causa de una sèrie de temors.

• Pareidolies: Ocorren en una proporció important a la gent normal. Es mes freqüent en els xiquets que en els adults. Consisteix en imatges creades per la imaginació humana.

• Imatges Eidètiques : Es tracta de imatges que apareixen al espai exterior, funcionen com les percepcions, sent a més a més sensibles i tangibles per al subjecte que les imagina. Aquestos fenòmens son freqüents en la infància.

• Al·lucinacions: Son fenomenològicament parlant, el tipus mes significatiu de percepció enganyosa y la mes greu. Principalment ocorre al gitar-se o alçar-se. A més a més són comuns en la població sana.

• Al·lucinacions hipnagògiques o hipnopòmpiques: Aquestes percepcions visuals, auditives, tàctils o de qualsevol tipus apareixen quan se està apunt de dormir-se (hipnagògiques) o se està despertant (hipnopòmpiques).

• Al·lucinacions Visuals i Auditives: Son infinitament variables en el seu contingut i el subjecte no sempre es conscient.

• Autoscòpia: Consisteix en l'experiència de vores a si mateix i reconèixer-te. També s'ha descrit l'autoscòpia negativa que es una variant d'aquest trastorn on el subjecte es mira en un espill i no veu a ningú.

• Al·lucinacions de la sensibilitat superficial : Destaquen les hàptiques o de tocament. El subjecte creu que un ent o esperit l'està tocant, pegant, acosant o inclòs violant.

• Al·lucinacions Extracàmpica: També s'anomena al·lucinació de presencia. Aquestes al·lucinacions s'experimenten fora dels límits del camp sensorial. Si la sensació és més o menys permanent el subjecte interpreta equivocadament que hi ha un esperit amb ell, o un àngel, o un fantasma.

• Alteracions del jo: Des de el punt de vista psicològic el “jo” és l'experiència de un mateix.

• Desdoblament del jo: El subjecte viu la pròpia escissió, i diu que es dos “jos” diferents. Hi ha que diferenciar-lo del desdoblament de personalitat, on existeix una consciència alternant del “jo”, i hi ha que diferenciar-lo també de les al·lucinacions autoscòpiques.

• Invasió de l'espai interior per un jo estrany: El subjecte creu que altre “jo” s'ha ficat dins seu, i es sol interpretar com que l'han posseït.

• Dissociació del jo: No existeix desdoblament, si no que el subjecte experimenta que unes activitats psíquiques li pertanyen i altres li son imposades. Això el condueix a pensar que esta siguent manejat per una tercera persona.

• Hepatoscòpia: Es una experiència aterradora on es veu la vivència de un doble corporal en l'espai exterior. Es un desdoblament físic i de vegades també pot ser psíquic.

• Èxtasis: El individu sà te la capacitat per a distingir límits físics, quant això no es així es produeix un augment del “jo” que arriba fins i tot a fusionar-se ma la naturalesa, amb el mon , Déu i lo absolut.

• La apertura del jo: Es te la sensació de percebre el pensament d'altres persones.

• Transitivisme: El subjecte pensa que altre experimenta o fa aquella cosa que en realitat sent o realitza ell mateix.

• Deliris: Considerem als deliris com una alteració qualitativa del pensament.

• Deliri de possessió o de embaràs: Es basa en la sensació de estar posseït per altre cos. Apareix en esquizofrènics, histèrics, etc.... Si es atribuït a un ser demoníac se denomina demonomania.

• Percepció delirant: Es l'atribució de un significat absurd a un objecte.

• Ocurrència delirant: Es tracta d'una certesa súbita de caràcter delirant sen se percepció alguna.

• Interpretació delirant: Consisteix en la valoració dels fets, idees o actuacions u altres fenòmens psíquics correctes. S'estableix connexions entre varios esdeveniments i li dona una interpretació falsa.

• Records Delirants: Es donar un significat nou a un record, de forma que s'interpreta el pasat d'una manera peculiar i delirant.

Totes aquestes malalties psíquiques poden donar lloc a un trastorn que siga interpretat pel subjecte de una forma errònia i totalment equivocada, per això no es pot fiar de les histories sobrenaturals i estranyes que circulen tan a sovint.