Eix cronològic...................................... 2

Estructura de la novel·la....................... 4

Personatges........................................... 5

Simbologia........................................... 8

Obra-modernisme................................10

Eix cronològic

Aquesta novel·la transcurreix en el període de temps aproximadament d'un any. Desde finals de l'hivern de l'any 1904, fins a Febrer del 1905. L'ordre és lineal amb uns quants flaix-backs que pateixen els personatges durant el transcurs de la novel·la. Es poden classificar en quatre etapes clares, aqui les mostrarè i classificarè els esdeveniments més importants per ordre cronològic:

FLASH-BACKS ANTERIORS A LA NOVEL·LA-

- El pastor va conèixer a la que més tard seria la seva dona, la Lluci i li va demanar matrimoni.

- Vuit mesos més tard la Lluci va morir.

- La mare de la Mila van morir i ella va anar a viure amb els seus oncles.

- L'oncle de la Mila mor.

- La Mila coneix en Matias i s'hi casa.

- La parella ven la caseta de l'oncle i marxen.

LA NOVEL·LA-

Primavera

- 1er dia. La pujada a l'ermita. La Mila i en Maties. Un carro els porta desde Ridorta fins a les collades de la muntanya.

-1er dia al vespre. Arriben a l'ermita i coneixen en Gaietà i en Baldiret.

-1a nit. La Mila veu a Sant Ponç i té un malson amb ell.

-2on dia. La Mila parla amb el pastor i veu l'ermita durant el dia. Després van tots dos al Bram. Ella veu per primer cop l'Ànima.

-3er dia. Comença a netejar l'ermita.

-Deu o dotze dies més tard. Després de netejar l'ermita baixa al mas de Sant Ponç.

-13è dia. Fan una cargolada i en Matias convida l'Ànima.

-Resta de l'abril. El pastor explica un munt de rondaies a l'ermita i aixì passen uns dies.

-1ers dies de maig. L'aspecte de la Mila millora, està més maca. L'Arnau es fixa en ella.

-Dies més tard. L'Ànima es fixa en ella.

-Passats uns dies. Van a buscar uns gatets abandonats que cria la Mila.

Estiu

-Començament de l'estiu. La festa de les flors. Un munt de gent va a menjar a l'ermita.

-El mateix dia. Uns joves formen una gatzara a la plaça. La policia els fa fora a tots.

-Al dia següent. La Mila ensenya al pastor com ha quedat tot desprès de la festa. L'Arnau va a l'ermita i explica que els conills que venia l'Ànima a la festa són robats dels massos d'aprop. Més tard, ell “s'insinua” a la Mila.

-Final de l'estiu. En Matias comença a recaptar perquè desprès de la festa han quedat pobres i necessiten diners. La Mila reb visites molt sovint a l'ermita.

Tardor

-1ers dies. En Matias segueix deixant-la sola a l'ermita i cada dia triga més i porta menys diners.

-Resta dels dies. Las Mila surt molt sovint a passejar amb el pastor, ell li explica rondaies i ella recorda el passat.

-Finals de la tardor. El pastor puja a l'ermita de tan en tant i en Baldiret va a l'escola. La Mila es troba sola.

Hivern

-1ers dies. El pastor duu a la Mila al Cimalt perquè es curi del que ell diu “mal de muntanya”. Allà adalt gairebé es donen un petó quan l'Ànima els enxampa.

Més tard ella veu el mar.

Arriven a la creu que ja no existeix.

El pastor explica a la Mila que en Matias es gasta els calers en el joc, per influències de l'Ànima. I tornen a l'ermita.

-Dies desprès. Tothom li dona l'esquena al mas de Sant Ponç.

-Pocs dies després. Troben mort en Gaietà. La Mila va al funeral però s'en torna abans.

-Al cap de poc. La Mila baixa al poble i li diuen que se sospita d'en Maties i l'Ànima com autors de l'assassinat d'en Gaietà.

-Febrer. Festa petita de Murons. El poble dóna l'esquena a la Mila.

-El mateix dia per la nit. La Mila puja sola a l'ermita i un cop allà es troba amb l'Ànima que li fa una proposició indecent que ella rebutja, la persegueix i l'obliga.

-Al matí següent. La Mila explica tot a en Matias i marxa sola.

Estructura de la novela

L'estructura és fragmentària, pròpia del modernisme, cada capítol és concebut com el cant d'un poema, amb una independència estètica perfecta. L'evolució psicologica del personatge, que troba la seva idivindualitat gràcies a la soledat que li provoca la muntanya i que s'enfronta a les forces ocultes de la natura.

Cada capítol és una entitat autònoma; per tant aquesta novel·la és acumulativa, no evolutiva i fragmentària, ja que va ser escrita per capítols que representaven una unitat, cadascuna d'aquestes amb una temàtica diferent i una reflexió al final. Totes elles unides per l'evolució psicològica de la Mila, i no per la temàtica, ja que aquesta canvia a cada capítol. Es proposa una sèrie de problemes que la Mila ha d'anar superant.

També cal ressenyar que es pren dues concepcions de la natura, la del pastor, costumista, amable i convencional, contra la modernista de l'Ànima, misteriosa i agònica. Forces contradictories que s'enfronten. Aquests són factors importants en l'evolució de la Mila.

És una novel·la d'una estructura rodona, al final ella torna al mateix punt d'on ha partit, encara que hagi canviat i tot gira al seu voltant, els personatges, els fets... Es pot dividir en dues parts o etapes clares que marquen l'estat anímic del personatge:

@Part de pujada (fins al capítol X)

On la Mila és més ignorant i no es coneix interiorment.

Època de la primavera i el bon temps (psicològicament contenta).

Coneix els personatges i aquests la respecten.

@Part de la davallada (desde el capítol XI)

La Mila reflexiona en la seva soledat.

Crisi espiritual de la protagonista.

Època de la tardor i el fred (psicològicament deprimida).

Comencen els problemes i s'enfronta a la natura i als personatges.

Personatges

Mila:

(Camila) Una noia jove, maca, sana, insegura i de clase mitja-baixa. S'ha criat amb els seus oncles a la plana i al començament no s'hi fa a la muntanya. Al morir el seu oncle s'ha vist obligada a casar-s'hi amb en Matias, ja que realment no l'estima.

La seva personalitat va madurant al llarg de la novel·la que gira al seu voltant i que fa canviar la seva manera de veure les coses, ella es troba en el centre d'un conjunt d'esdeveniments i personatges. La Mila es contraposa a la personalitat d'en Matias, es tot el contrari del seu marit, a qui no estima i això li fa sentir-se insatisfeta. S'emparella amb el pastor encara que entre ells dos no pasi res, però entre aquests personatges hi ha certa complicitat i s'estimen d'una forma molt especial, l'únic consol de la dona és l'amistat que té amb aquest. Potser sigui el personatge més complex de la novel·la i això la converteix en el personatge central, ja que tota la història l'envolta. En una ocasió la comparen amb una gata moixa.

Pastor (Gaietà):

“Un home agradós i servidor. Baixet i primedís, però s'estarrufava la figureta amb un gec ample i curt i unes calces també curtes i folgades de gruixut burell. Una gorra peluda se li menjava moitja cara, i l'altra mitja, neta de pèl, més que afaitada de fresc semblava barbameca de naixença. Duia sabates ferrades i petjava reposadament.

La Mila li posà uns quaranta anys.” Encara que realment en tingui gairebé 64.

Fa costat a la Mila durant tota la història, guia i protector d'aquesta, l'ajuda a evolucionar psicològicament, li fa companyia i li explica un munt d'històries, representa el costat bo de la natura, es contraposa a l'Ànima, pel qual no sent gran simpatia ja que el coneix massa bé. Té cura d'en Baldiret i poseeix gran poder de paraula, ja que és molt sabi. Composa rondaies utilitzant la paraula viva, una teoria poètica que diu que la poesia ha de sortir del teu interior, ell deia que les rondaies que explicava li sortien de dins.

Marit (Maties):

El marit de la Mila és un home gras, flàxid, covard, ignorant, sense ambicions i gandul, ella l'associa amb una bèstia sense zel, en ell rega la pau. És incapaç d'entendre a la seva dona. Fa vendre a la Mila la caseta del seu oncle i la porta a una ermita de la muntanya on conèix a l'Ànima de qui es fa un gran amic i es deixa influïr pels seus mals consells. Durant el transcurs del temps reb un gran canvi, pasa de ser una persona “estàtica” a convertirse en un adicte al joc, una persona roïna i egoista, fins hi tot s'aprima.

Ànima:

Personatge negatiu de l'obra. “Pagès de mig temps, malgirbat, amb un gec pansit de vellut blau i unes calces de pana groga estripades i cenyides al cos per una cordilla d'espart. Anava espitregat i descalç, i de la barretina posada sense gira, amb la pontorra enrerera, entre el clatell i orella, n'eixia un bordó ossós de color d'oli i una margera de celles que amagaven una enclotada, en qual fons s'hi removien inquietament com dos insectes enmig de brossa, dos ullots petits, petits, de no se sabia quin color.”

“Tenia la veu ronca i reia d'una manera estrafeta, aclucant els ulls, i enrotllant el llavi de dalt cap endins. Al fer-ho, ensenyava les dents i geniva superior, les dents eren blanques i lluents com botonets de pedra, i les genives rogenques, d'un color semblant al de xocolata.”

“Les mans quasi negres, llargues primes i cobertes de cap a cap per un pèl moixí espès i aspre, com si haguès estat socarrat.”

És un caçador i representa tot ho dolent de la natura, la violència i la destrucció. La seva funció és fer que la tragèdia s'incorpori a l'univers de ficció i el domini. Influeix sobre en Matias i el corrompeix, fa que es torni com ell. Es provoca una lluita de les dues forces contraries, pastor-ànima amb la Mila com a centre.

Al contrari del pastor li costa explicar-se, té la veu ronca. De mirada esquerpa i espantadissa.

La Mila sovint compara les seves dents amb les d'una bèstia, les d'una gossa o un xacal. La seva mirada es de bèstia i es comporta com a tal. També se'l compara amb un llop. No té sentiments. La Mila és una de les seves víctimes amb la que s'atisfà el seu desig sexual. És l'assassí d'en Gaietà.

Baldiret:

És el fill petit de la Marieta. Un vailet d'ullassos verds, s'estima molt en Gaietà i la Mila. Sempre va amb el pastor i l'ajuda. Li agraden molt les seves rondaies. És un nen molt mogut.

Desperta l'esperit maternal de la Mila i la fa sentir molt bé ja que a ella li agrada molt la companyia del nen.

El noi del mas de Sant Ponç(Arnau):

“Un minyó, ferm i gallard com una alzina jove”. “Alt, dret, fornit, repirava tot ell en fortalesa i sanitat; sense ésser pròpiament bell, tenia l'atractiu seduïdor de la potència”. Està promès amb una jove de 19 anys desde fa 2 anys. És fill de la Marieta i viu al mas de Sant Ponç.

Es comença a fixar en la Mila a la primavera quan ella es posa tan maca. L'Arnau despertava sobre la Mila un fort impuls passional que ella intentava negar. Però que ell va fer-li saber, llavors la Mila el rebutja, desde llavors ell ja no vol saber res més d'ella.

La Marieta:

“Una dona alta i magra, la jove; deien que havia estat vistoseta, però el sol, les gebrades, tot l'escarràs de la vida pagesa i a més el didatge de vuit fills, l'havien marfida i fet perdre el llustre de vell jovent, i ara tenia la pell rebregada i plena de taques confoses, i l'entorn dels ulls i dels llavis estriats d'arruguetes fines i planeres com ratlles fetes amb un caire de ganivet. Mes ses ninetes grogues, son aire diligent i sa veu clara i vibrant eren plens d'una franquesa tan senzilla i atractívola, que de seguida la feien benveure i estimar de tothom.”

La mare d'en Baldiret i de l'Arnau, una dona molt amigable que es porta molt bé amb tothom, també amb la Mila, però al final es deixa portar pel que diu la gent i també li dona l'esquena, no és un personatge molt important, ni imprescindible a la novel·la.

L'estructura dels personatges té forma de diamant, ja que tots envolten a la Mila que es troba al centre de cinc homes que són al seu voltant i que desperten cadascuna de les seves facetes o personalitats:

Ànima Baldiret

Gaietà MILA Arnau

Maties

Simbologia

Sant Ponç (la visió d'ella):

A la Mila només veure'l ja li fa fàstig, el descriu amb cert despreci. És negatiu, la faxidesa, el color fastigós que té. Es pot relacionar amb en Maties, ja que tenen les mateixes característiques físiques i en el fons li donen la mateixa repugnància. També és el “Sant” patró de tot el que es troba per aquells paratges. A la Mila li repugna tant Sant Ponç com la montanya i la gent que hi habita. Ja desde el començament ho sap d'una forma indirecta, però no ho pot interpretar perquè no es coneix i encara han de passar moltes coses perquè s'adoni de la realitat. Sant Ponç és una força superior que està en contra seva desde el començament i que ella no pot evitar.

El Cimalt:

És el cim més alt, on duu el pastor a la Mila quan es troba tan perduda, sola i confosa. Durant aquest viatge que a ella li sembla llarguíssim, s'adona d'un munt de coses que no havia sapigut veure. Canvia la seva forma de veure les coses, madura psicològicament, fa un gran progrès i s'adona de la veritat. Es troba realment sola, però ja es coneix asi mateixa i això fa que es senti millor ja que ha après a estar bé amb la seva propia solitud.

La Mar:

Es relaciona amb les rondaies del pastor. Les fantasies, els somnis, ho intocable.

Crea gran admiració a la Mila. Potser que també sigui la veritat que troba la Mila al arribar al Cimalt o simplement les esperançes que torna a tenir i els seus somnis de llibertat més enllà de les muntanyes.

Els cargols:

Quan fan la cargolada, aquests són grossassos i bons, no com els cargols que la Mila i en Maties havien menjat anteriorment. Per tant són símbol de prosperitat, ja que no passaven gana i de la riquesa de la muntanya que tenia aquells cargols tan esplèndits. Tambè és una època feliç on estan tots junts i tot està bé, de moment.

El cunill-llebre:

Les victimes de l'Ànima ja que aquest és caçador i es dedica a buscar conills, moltes aquestes víctimes són persones, com en Gaietà, la Mila i fins hi tot en Matias, es simbolitza al conill o llebre amb el qui es caçat pel caçador, en aquest cas els personatges per l'Ànima que es dedica a caçar tot tipus de “conills”.

Els somnis:

El somni principal i el més important és el que té la Mila la primera nit, aquest conté molt simbolisme. Literalment ella somia amb Sant Ponç, aquest li tira unes boletes que li fan un mal terrible mentre riu i l'única persona que l'ajuda és el pastor. S'acompleix, però de diferent forma, Sant Ponç representa el poble i la muntanya, factors que es posen en contra de la dona i l'única persona que l'ajuda, com es veu al somni és el pastor. Aquest és un somni que l'adverteix sobre el que li ve a sobre.

Les muntanyes:

Factor negatiu que es posa en contra del personatge, típic del modernisme. La muntanya no influeix en ella sino que li posa dificultats deixant-la sola contra un munt de problemes que ha d'anar superant. Ella s'enfronta a la natura que és cruel i la tracta malament. Mitjançant el seu propi coneixement interior que li farà deslliurar-se d'aquella presò rural. És una mena de personatge no humà.

L'obra i el modernisme

Víctor Català (Caterina Albert i Paradís), autora catala amb pseudópnim d'home autora de Solitud (1905) i de gran nombre de novel·les com ara: El setè, sant matrimoni (1897), El cant dels mesos (1901), Quatre monòlegs (1902), Drames rurals (1902), Marines (1903), Ombrívoles (1904), Llibre blanc (1905), Caires vius (1907), 3.000 metres (1918), Un film (1919), La Mare Balena (1920), Contrallums (1930), Vida molta (1949), Jubileu (1951), Teatre inèdit (1967), Obres completes (1951).

Moltes d'aquestes van rebre gran influència del modernisme, (moviment literari que va desde finals del segle XIX fins a començaments del XX). És el cas de Drames rurals i Solitud, aquesta última, juntament amb Els sots feréstecs de Raimon Castellas són les dues novel·les modernistes més importants catalanes. Solitud acompleix tots els requisits d'aquest moviment literari:

-Actitud general de pessimisme.

-Crítica de la societat i del gènere humà.

-Simbolisme.

És una novel·la de tipus realista. En aquesta obra apareix un element temàtic que caracteritza les novel·les modernistes: l'enfrontament entre l'artista i la societat, plantejant en la obra per mitjà del conflicte entre un individu defensor d'un ideal i una societat que no l'entén i el rebutjan (la Mila es rebutjada pel poble de Murons).

-Temàtica rural. Visió del camp diferent a la idíl·lica i harmònica que donava el romanticisme, accentua els element més negres i tràgics de la vida rural (la natura es presenta com una força còsmica agressiva, opressora i destructora de la protagonista i la seva llibertat, es converteix en un personatge negatiu contra el que ha de lluitar).

Visió fatalista, tràgica i èpica del camp. Però els elements naturalistes esdevenen elements simbòlics (el cas del Cimalt). El paisatge es descrit per ell mateix en forma de “poema prosa”.

-Literatura nacional. Arrels i identitat catalana, llegendari català (les rondaies que sovint explicava el pastor).

-Llengua i estil. Estil culte i sintètic, suggerent i simbòlic (en aquest cas es donen les repeticions, imatges, mots populars, adjectivació acurada i rebuscada).

- Tensions representades per: personatge/ambient, home/món, individu/massa i d'altres.

-Triple procés de consciència (evolució de la Mila) de consciència (simple percepció d'una realitat), de voluntat (de transformar aquesta realitat) i d'acció (lluita per assolir els objectius previstos).

-Reacciona violentament contra la visió pintoresca i folklòrica del camp català es fa una visió totalment contraria amb uns problemes d'abast humà universal.

-Les relacions conflictives d'un individu inquiet i revoltat (la Mila) i una massa social d'existència passiva (el poble, la muntanya i l'Ànima) intenten asfixiar les pretensions renovadores del personatge.

-Llenguatge que pretén reflectir la parla específica dels pagesos. Exclamacions malsonants o no, diminutius, augmentatius i l'ús de dialectismes i vulgarismes.

Solitud és una obra clarament modernista, ja que acompleix totes les característiques d'aquest corrent literari i la seva data d'escritura (1905) estava en plena època modernista.