Soldats de Salamina

Lectura i Recollida de Dades

Fitxa Técnica

Biografia de l'autor

Javier Cercas neix a Ibahernando, Càceres, el 1962. És autor d'obres com El Móvil (1987) o El vientre de la ballena, les quals han acollit una bona crítica. Ha practicat diferents gèneres com l'assaig (amb La obra literaria de Gonzalo Suárez, 1994), la crònica (amb Relatos reales, 2000) i l'article periodístic. Va treballar a la universitat d'Illinois i des de 1989 és professor de Literatura a la Universitat de Girona, i actualment col·labora al diari El País.

Soldats de Salamina confirma que Cercas és un escriptor capaç de convertir un `relat real' en una novel·la, amb la qual guanya el Premi Ciutat de Barcelona, el Premio de la Crítica de Chile, i el Premio Extremadura, per part de la crítica; el Premio Qué leer per part dels lectors; el Premio Salambó per part d'altres escriptors; el II premi Llibreter 2001 per part dels Llibreters Catalans. A més, l'obra ha sigut traduïda a més d'onze idiomes.

Tema Principal

El tema principal de l'Obra és l'afusellament de Rafael Sánchez Mazas, un dels fundadors de la Falange Española, al Santuari del Collell, i tota la història que gira al voltant d'aquest fet, és a dir, que aprofitant aquest fet ens explica la guerra civil, en paral·lel a la vida de Sánchez Mazas.

Estructura de la Novela

Amics del Bosc: Compte de l'inici de tota la història que relata des que Javier Cercas s'interessa
pel relat real de Sánchez Mazas fins que demana un permís al diari on treballa per poder 
començar el seu relat real que s'anomenaria com va dir Angelats Soldats de Salamina. Compte com coneix Sánchez Mazas als tres joves (els germans Figueres ja Angelats) i com viu la 
experiència amb ells durant un temps, la seva xerrades i moments i com li posa un nom a aquesta colla d'amics que casualment té el nom del títol d'aquest capítol. Afegint també 
les entrevistes i converses amb Rafael Sánchez Ferlosio, Miguel Aguirre i Angelats. 
Soldats de Salamina: Compte des que passa tot sobre la guerra civil, l'afusellament de Sánchez Mazas, que en realitat fusilan a molts companys de presó d'ell, però aconsegueixen salvar dos un és Sánchez Mazas i l'altre és Jesús Pascual Aguilar del qual no se sap si va escapar del tot, es va quedar al camí i el van enxampar, si viu encara o no viu, fins a la mort de Sánchez Mazas que fonts el 1966 i va morir per culpa d'un emfisema pulmonar. També explica la generositat de la família de Maria Ferré donant-li de menjar, durant tots els dies que es queda a prop d'ells, i aconseguint un aixopluc perquè pugui dormir tranquil al Mas de la Casa Nova, un graner prop d'una casa abandonada per uns ancià que van fugir per això de la guerra. També es compta les gestes dels germans Figueras i Angelats, ocultant a Sánchez Mazas de les policies locals i civils i també del SIM. 
Cita a Stockton: Compte des que acaba el seu relat real, però sense acabar ja que li falta l'espurna  que vol que tingui i amb li agrada deixar a mitges, i que l'escriu abans que acabi el seu permís  del diari fins que acaba el llibre amb l'espurna que li faltava i comptant coses sobre les seves noves  entrevistes amb Bolaño i Miralles i comentant també coses sobre els amics de Miralles perquè  no morissin en va així com també ho va fer amb Miralles i tots els que comenta en el seu relat real. Explica també l'estada a Dijon de Cercas i Miralles a la residència d'avis on aquesta  tancat Miralles i com Sánchez Mazas arriba a Barcelona i es torna a unir a la Falange de la Cinquena Columna tornant així al seu treball anterior i oblidant-se per cert temps de tota la gent que li havia ajudat, però m'imagino que no se li oblit tot ja que una cosa així que li passa a algú no s'oblida en la vida

Resenció

Soldats de Salamina, un èxit editorial que ha arribat més de mig milió d'exemplars venuts, es divideix en tres parts: Els amics del bosc, Soldats de Salamina i Cita a Stockton. Està dedicada, sense més detalls, a Raül Cercas i Mercè Mas. Compta amb un epígraf d'Hesíode, pres de Els treballs i els dies: "Els déus han ocultat el que fa viure als homes".

Un periodista, el nom del qual mai sabem, ha deixat d'escriure per diverses raons; s'ha divorciat recentment, el seu pare acaba de morir; i manté una relació sentimental, que sembla no tenir molt futur, amb una dona anomenada Conchi. Arran d'un article publicat al diari sobre l'afusellament de Sánchez Mazas, i de cartes rebudes en resposta a l'article publicat, el periodista decideix reprendre la seva carrera d'escriptor a través d'un llibre, Soldats de Salamina, relat que parlaria del famós afusellament de presos franquistes del Collell, a les acaballes de la cruenta guerra civil espanyola.
La veritat del cas és que Rafael Sánchez Mazas, escriptor, fundador i ideòleg de la Falange, aconsegueix escapar miraculosament de l'esmentat afusellament, dut a terme per les tropes republicanes que es retiraven cap a França, camí de l'exili, després de les derrotes sofertes. Immediatament, s'emprèn un rastreig per les zones veïnes al santuari del Collell i un soldat republicà veu a Sánchez Mazas, però sense dir absolutament res, almenys amb les paraules, no el delata i li perdona la vida. L'escriptor i també ideòleg de la Falange vaga uns dies pel bosc, fins que és trobat i catapultat a les files del nou govern.
L'esdeveniment relatat de la guerra civil espanyol, permet el periodista sense nom reconstruir els detalls de l'afusellament, la trobada de Sánchez Mazas amb els amics del bosc (els germans Figueras i Angelats) a través d'entrevistes sostingudes amb els mateixos supervivents del succés i, per descomptat, de moltes lectures molt ben documentades sobre el tema.
Després d'escriure Soldats de Salamina, el periodista torna al seu treball al diari. Es troba poc satisfet amb el llibre escrit, pensa que falta alguna cosa i que aquesta cosa podria ser investigar qui era aquell soldat i què el va portar a perdonar la vida a Rafael Sánchez Mazas. El director del diari li assigna un nou treball: realitzar entrevistes a personatges públics de la regió. És així com coneix i entrevista a l'escriptor xilè Roberto Bolaño, guanyador del Premi de Novel Rómulo Gallegos amb el llibre Els detectius salvatges, que entre moltes altres coses li parla de Miralles, un home ple de cicatrius a causa de les guerres en què ha participat i al que va conèixer anys enrere en un campament d'estiu.
Creient, després de lligar caps aquí i allà, que Miralles podria haver estat en l'afusellament del santuari del Collell, el periodista emprèn la cerca. El localitza en una casa de gent gran, la Résidence de Nimphéas, a la ciutat francesa de Dijon, només i sota la cura d'una monja anomenada Francoise. Més que un soldat que va poder haver estat al Collell, troba a un home trist i malalt, però lúcid. Un home fins i tot ressentit perquè "no hi ha ni hi haurà mai cap carrer miserable de cap poble miserable de cap merda de país que vagi a portar el nom de cap d'ells". Per Miralles, "ells" són tots els soldats d'Espanya i del món que donen la vida per una causa que moltes vegades ni coneixen ni els afecta. Més que el soldat del Collell que va perdonar a Sánchez Mazas, troba un altre home que ha enterrat a una filla i que fuma d'amagat de tots a la residència d'avis de Dijon. Troba a un vell amb olor de verdures ja vell que té temps sense abraçar a ningú, que li demana un gest d'afecte, que torni, que voldria, si ella sabés i li ho permet, ballar un pasdoble, podria ser Suspiros de España, amb la germana Francoise. Que li demana, li implora gairebé, que el recordi, que és una forma de no morir mai. Es topa també amb el pare mort, pensat sempre. A fi de comptes, ... "un no troba el que busca, sinó el que la realitat li lliura".