TEMA 1- LA MIRADA SOCIOLÒGICA

1 Què és la sociologia?

• Coneixement diferenciat Sentit comú (sense qüestionar-se les coses, donar-les per fet) i Coneixement Sociològic (No donar res per fet. Voler trencar amb l'aparença de les coses) Peter Berger :Invitació a la sociologia Les coses no són mai el que semblen.

• Coneixement sociològic: La majoria de les conductes dels individus s'han d'entendre en el context social que els envolta. En sociologia les situacions individuals s'expliquen col·lectivament.

2 El naixement de la sociologia

Neix al 1830-1842 dins el marc de la Revolució industrial per Auguste Comte per explicar el canvis en les desigualtats de la perspectiva científica.

Societat Estamental Naixement sociologia Societat industrial

Estaments (per naixement) Classe/Mercat

Estatus adscrit Estatus adquirit

S'accepten les normes/desigualtats per:

Societat estamental Societat industrial

Tradició Raó

Religió Ciència

Pensament social regit per l'església Pensament social regit per la ciència Sociologia

2.1 La sociologia com a ciència.

Segons Comte la sociologia és una ciència positiva, que ha d'imitar les ciències naturals, basant-se en el següent:

Complexitat Simplicitat

Infinita total

Realitat Percepcions socio. Punts de vista

sobre la realitat de sentit comú sobre

la realitat

26-09-2000

• Limitacions de la sociologia positivista:

• Perspectiva humanista

No hem de copiar el procediments de les ciències naturals per fer ciència. Estudiar la realitat humana és diferent que estudiar el món físic, però no deixa de ser ciència (ciències socials). Defensa que bàsicament s'han d'estudiar les creences, opinions i significats que les persones donem a les coses, per tant l'important és la interpretació. Prefereix les entrevistes a les enquestes que, encara que no donin un tant per cent, expliquen perquè succeeixen les coses. L'extrem de la perspectiva humanista és creure que només s'entén un col·lectiu si hi pertanys (ex: les dones només poden ser enteses per les dones, etc.)

• Tècniques d'investigació social

N'hi ha tres de bàsiques:

• L'entrevista

És la més usada juntament amb l'enquesta i és una investigació qualitativa, li interessa el perquè, no la quantitat de gent que ho segueix o que hi està d'acord. Errors: tria dels sectors a investigar (cal implicar tots els sectors de l'objecte d'estudi); hem de preguntar de manera obert perquè els entrevistats no verifiquin les nostres hipòtesis. El seu inconvenient és que no es pot generalitzar.

• L'observació participant

L'investigador viu/conviu amb el grup a investigar i pot pendre part en alguna de les seves activitats. Dificultats: l'investigador ha de saber justificar la seva entrada al grup; cal guanyar-se la confiança del grup estudiat. Avantatges: aporta més informació de la comunitat i és vàlida sobretot per estudia cultures diferents. Inconvenient: que el grau d'implicació sigui excessiu; no es poden generalitzar els resultats.

27-09-2000

• L'enquesta

És una tècnica quantitativa que permet generalitzar però se'n fa un ús abusiu. Usa les següents dades:

3 PERSPECTIVES EN SOCIOLOGIA

El pas del feudalisme al capitalisme

• Marx: Teoria del canvi

Mode de producció: la manera en que la societat està organitzada per produir bens i serveis. Hi ha 4 modes de producció: comunisme, capitalisme, feudalisme i esclavisme (més una època anterior, idíl·lica, la prehistòria). La història es pot dividir en 4 etapes que corresponen als 4 models de producció, veient la història des d'una base econòmica. Teoria del canvi: en cada mode de producció l'augment de les forces productives (ciència, tecnologia i mètodes d'organització del treball; dinàmiques) xoca amb les relacions de producció (manera en que la societat s'organitza a través de les lleis; estàtiques/defensades per les forces de producció). Aquest antagonisme es resol amb l'aparició d'un nou mode de producció.

Els canvis els provoca l'economia.

• Max Weber (1864-1920)

Critica el determinisme econòmic de Marx per ser massa simplista. Dona més importància a l'impacte de les idees i els valors en el comportament humà.

Teoria del canvi: “L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme” (1905)

Les idees són les que provoquen el canvi.

Segons els marxistes, el capitalisme fa sorgir el protestantisme perquè el nou sistema necessita nous valors.

• Emile Durkheim (1858-1917)

És l'únic dels tres que és sociòleg i és el més conservador. Està preocupat pel consens i la cooperació, creu que predominen les etapes de pau en la història. En el capitalisme es dona el consens:

• “La divisió social del treball” (1902 Tesis doctoral):

En general hi ha dues etapes simbòliques: les societats tradicionals i les modernes. Les societats tradicionals es caracteritzen per la solidaritat mecànica (la gent s'integrava a partir de la igualtat dels seus membres, excluint l'individualisme) i les modernes per la solidaritat orgànica (els membres s'integren a partir de l'especialització i de la singularitat individual. (Anomia: falta de valors comuns de cohesió social)

• “El suïcidi” (1906 aprox.):

Aplica l'esquema anterior. El suïcidi es produeix perquè la nova societat provoca soledat: el suïcidi anònim.

03-10-2000

Marx Teories del conflicte

Durkheim Funcionalisme

Weber Interaccionisme simbòlic

• Funcionalisme

És l'escola més conservadora en sociologia i predomina entre 1920-60, sobretot als USA. Idees inicials:

Si una institució existeix és perquè fa una funció per a la societat, i per tant defensen totes les institucions existents. Estudien que fan les institucions pel bon funcionament de la societat. Autors: Merton: dels anys 60 i fa la següent aportació:

La sociologia ha d'estudiar les conseqüències no volgudes (funcions latents).

Crítiques: la societat no és com el cos humà ja que aquest té la capacitat de decisió, no es pot explicar el conflicte social i no és un bon sistema per explicar el canvi social.

• Teories del conflicte

El seu origen són les idees de Marx. Les teories sociològiques analitzen la societat des del punt de vista de la desigualtat, el conflicte i el canvi social. S'oposa al funcionalisme, destaca la fragmentació de la societat, fragmentada i en conflicte (explotació/domini). El conflicte és latent, sempre hi és perquè es basa en l'explotació.

Crítiques: en la història de la societat predominen els moments de pau enfront dels de conflicte (cooperació, enteniment, etc.) i per tant no té sentit posar en primer pla els aspectes conflictius de la societat; tenen objectius polítics (es defensen dient que els funcionalistes també, que si creuen que el que hi ha té un sentit, és bo, estan defensant una política conservadora) i fan ciència amb fortes valoracions.

04-10-2000

• Interaccionisme simbòlic

La crítica que fa al funcionalisme i al les teories del conflicte és que no han tingut en compte l'individu. Els seus punts principals són:

La sociologia, per a ells, és l'estudi de la interacció interpersonal i de com els individus donen sentit a allò que diuen i fan els altres.

Crítiques: focalitzen l'atenció excessivament en fenòmens a petita escala (microanàlisis) i no poden explicar perquè es produeixen les guerres, el conflicte de classes, etc.; quina utilitat té el que estudia? Es basen massa en coses petites.

PRINCIPALS DILEMES TEÒRICS EN SOCIOLOGIA

• Estructura/individu

Determinisme/llibertat

Fins quin punt les persones som actors creatius que decidim lliurement sobre les nostres vides o si tot allò que fem està condicionat per forces socials, generals, que escapen al nostre control. Fins a quin grau estem supeditats per la societat (factors socials)

• Consens/conflicte

El que predomina en la societat és l'harmonia, el consens, etc. o el que predomina són les tensions, lluites, etc.

• Materialisme/idealisme

Quins són els motors del comportament humà, variables últims del comportament humà, els motius materials -econòmics- o per les creences, valors, etc.

TEMA 2- La socialització

És el procés pel qual l'individu aprèn, en el decurs de la seva vida, elements socio-culturals del seu medi, integrant-los a les estructures de la seva personalitat i adaptant-se a l'entorn social en el que ha de viure, amb les següents característiques:

10-10-2000

La societat té uns mecanismes per la seva perpetuïtat. Mead diferència entre els altres significatius (família) i els altres generalitzat (societat). Altres significatius: altres persones que amb qui es té una interacció molt forta i cap a les quals es té una relació emocional important. El procés socialitzador inicialment és una còpia d'allò que fan i diuen els significatius, amb els que es produeix una identificació per la vinculació afectiva. Altres generalitzat: en el procés hi ha una altre instància reguladora, més global, la societat. El nen aprèn que hi ha altres normes a més de les de la família (significatius), que és quan les actituds particulars passen a universals amb la integració de les normes de tota la societat a la nostra personalitat.

Primària: és la més important, més intensa, la més arrelada a la consciència individual i amb la que construïm el nostre primer món. S'acaba amb la incorporació de l'altre generalitzat, té fortes connotacions afectives.

Secundària: dura tota la vida, sempre ens anem socialitzant i afecta menys a la personalitat, no té connotacions afectives. Afecta a aspectes parcials de la nostra vida (treball, escola, etc.). S'afegeixen a la primària, no l'eliminen.

Resocialització: fort trencament amb la vida quotidiana. Es trenquen les bases de la socialització primària: cal una nova vinculació afectiva, una nova socialització, una adaptació a les noves condicions per poder sobreviure: trencament, trencament primària, vinculació afectiva (còpia).

11-10-2000

Els agents de socialització són els grups o contextos on es produeixen els processos de socialització.

• Definicions: cal diferenciar entre la família nuclear i l'extensa. La nuclear és aquella en la que coexisteixen 1 o 2 generacions, mentre que en l'extensa són 3 o més. Aquesta última és la típica europea fins els s. XIX. Totes les societats tenen formes de matrimoni i família. Murdock va analitzar 565 societats i va veure que en el 80 % s'hi donava la poligàmia, amb predomini de la poligínia (home casat amb varies dones) davant la poliàndria (només en 4 societats). En les noves societats predomina la residència neolocal amb tendència matrilocal (viure prop dels pares de la núvia o a la mateixa casa).

• Família europea:

Família tradicional Família actual

Extensa Nuclear

Unitat de producció Amor/unitat de reproducció

Dependència Independència

• Família i socialització; trets de la família actual:

Conseqüències:

17-10-2000

18-10-2000

A partir dels anys 90 hi ha un canvi d'enfocament: la TV hi és, no s'ha de prohibir, s'ha d'utilitzar, educant per veure-la críticament. Els continguts de la TV són interculturals, permet que els nens vegin altres móns i opcions. S'ha produït una individualització del consum televisiu fent que hi hagi menys control del consum dels nens perquè ho veuen sols.

FUNCIONS SOCIALS DE L'ESCOLA

24-10-2000

TEMA 3: DESIGUALTATS SOCIALS

Les desigualtats es produeixen quan no es té el mateix accés als recursos. Poden ser:

• els diners

• el gènere (sexe)

• la classe social

• l'ètnia

• el lloc de naixement (1er o 3er món, idioma, etc.)

• els estudis

• l'orientació sexual

• les discapacitats físiques

• el poder (polític, etc.)

• l'aspecte físic

• l'edat

• la religió

• el mitjà: urbà/rural

En la història hi ha 4 sistemes d'estratificació:

• esclavitud: la forma més extrema de desigualtat en que alguns individus eren posseïts per altres. És la forma típica de la Grècia clàssica però perdura fins el segle XX i en l'actualitat en algunes formes (venda de prostitutes, etc.)

• sistema de castes: és el sistema típic de les subcultures del subcontinent indi. Existeixen 4 castes, cada una amb feines determinades, sense mobilitat social. És un sistema legitimat per la religió i la creença de la reencarnació

• estament: típic feudal, és semblant a les castes, amb la base en el naixement, poca mobilitat social i legitimat per la religió (cel/paradís)

• classe: desigualtat típica de la nostra societat capitalista, basada en el factor econòmic, amb posició de classe adquirida i mobilitat social. A diferència de la resta, els límits entre les classes no venen donades per la llei. La sociologia busca a partir de quins criteris es poden establir/delimitar les classes socials.

25-10-2000

• Desigualtats de classes socials

Hi ha problemes per a la seva definició perquè no hi ha criteris clars de classe.

Teories de les classes socials:

MARX: no té cap teoria de classes clara i no inventa cap concepte, però de les seves paraules se'n pot despendre que veu 2 classes: burgesia (propietaris dels mitjans de producció) i proletariat (els no propietaris dels mitjans de producció o assalariats).

Relacions entre la burgesia i el proletariat: classes relacionals (l'existència de l'una depèn de l'existència de l'altre); relació conflictiva (la base del treball és el conflicte perquè els interessos són contraposats); relació asimètrica (no és entre iguals).

Critiques: té una visió massa rígida de la burgesia (la burgesia ha estat flexible, s'ha adaptat per sobreviure al capitalisme); el proletariat és homogeni i actuaria conjuntament (hetereogenitat del proletariat i augment de la classe mitja, fet no esperat per Marx, i que fa de coixí dels conflictes socials)

WEBER: Diu que Marx té raó i en termes econòmics és cert que la propietat és un criteri important per crear classes socials, però no totes les desigualtats són de base econòmica, com el Grup d'status: grup de persones que comparteixen una mateixa posició de prestigi social.

FUNCIONALISTES: Hi ha varis autors (Davis i Moore).

7-11-2000

Desigualtats de classe segons Parkin i Wright.

PARKIN: és un seguidor de Weber que vol actualitzar la seva teoria del concepte de classe i ho fa utilitzant el concepte de tancament social: qualsevol procés pel qual els grups tracten de mantenir un control exclusiu sobre els recursos limitant a els altres l'accés a aquests recursos (per mantenir-se dins la seva classe), no sempre volgut i és més cultural que econòmic. Dins el tancament social també diferencia entre exclusió (estratègies dels grups per separar-se dels estranys tot impedint-los l'accés als recursos) i usurpació (intents dels menys privilegiats per adquirir recursos monopolitzats prèviament per altres). Hi ha grups que poden usar les dues estratègies alhora (tancament dual).

WRIGHT: sociòleg americà que vol actualitzar la teoria de Marx. Parla de 12 classes socials:

Els propietaris els diferencia pel nombre de treballadors que té i els empleats per l'autoritat i la qualificació.

• Mobilitat social

És veure quin grau d'obertura té una societat, si hi ha canvi de classes. Mobilitat intrageneracional (veure dins de la mateixa generació d'on parteixen els individus, en la seva vida laboral, i fins a on arriben) i intergeneracional (comparar la posició de classes dels pares, a 45 anys, amb la dels fills, a 35 anys). És poden mantenir immòbils, mòbils ascendents o mòbils descendents. La mobilitat social es mesura amb la matriu de mobilitat:

Fills\Pares A M B

A 4 6 2 12 Immòbils= 71% (7+15+52)

M 2 15 13 30 M. Ascendents= 21% (6+13+2)

B 2 4 52 58 M. Descendents= 8% (2+2+4)

8 25 67 100 100%

8-11-2000

Mobilitat estructural: es produeix per un canvi en el tamany de les classes per canvis en els sistemes productius.

Mobilitat neta: és l'intercanvi de posicions entre dos individus.

Tendències en la mobilitat social

• allò que predomina és la immobilitat

• la poca mobilitat és de curta escala

• els estudis efectuats als anys 90' mostren que la mobilitat ascendent es deu a l'educació

• la majoria de casos de mobilitat descendent són falses/casos de contramobilitat (es recupera la situació d'origen)

Les que es produeixen en el 1er món són:

• Treball: hi ha més atur femení, discriminació salarial, assetjament sexual, etc.

• Política: discriminacions per accedir-hi, etc.

• Família: desigualtats en el repartiment de la feina de la llar, ...

• Educació: els noms que apareixen en els manuals escolars només són d'homes i en les feines que apareixen les dones hi surten com a secretàries, etc. (discriminació).

DIFERÈNCIES SEXE-GÈNERE

El sexe és la diferència biològica entre mascle i femella.

El gènere fa referència als aspectes social i psicològics adscrits a les diferències sexuals. Dins del gènere podem diferenciar:

M. Mead (antropòloga): va diferenciar 3 cultures a Nova Guinea: els arapesh, els mundugumur i els txambuli. A les dues primeres tribus no hi ha diferències de rol de gènere, encara que als arapesh tots els seus membres tenen característiques de dones i als mundugumur tots els membres tenen característiques d'home. En canvi els txambuli, els homes tenen característiques de dones i les dones tenen característiques d'homes.

14-11-2000

Patriarcat: forma d'organització social per la que els homes dominen, oprimeixen i exploten a les dones, creant una clara desigualtat.

Àmbits del patriarcat:

• Vida familiar violència domèstica, diferències en el rol laboral, etc.

• Política no hi ha paritat (igualtat) de presència masculina i femenina.

• Treball a) accés: les dones tenen molt més problemes per accedir-hi (la taxa d'ocupació és del 30%; la d'activitat és del 40% i la d'atur del 22%)

b) permanència: tenen salaris diferents per la mateixa feina, pateixen assajament sexual, hi ha segregació horitzontal sexual ocupacional i segregació vertical sexual ocupacional.

Segregació horitzontal sexual ocupacional: feines diferenciades entre homes i dones del mateix status, per exemple els homes són: obrers, empresaris, mecànics, metges, etc. i les dones: administratives, infermeres, mestres, netejadores, etc., és a dir, feines que es basen en tenir cura dels altres, una extensió de les feines de la llar.

Segregació vertical sexual ocupacional: concentració d'homes i dones, diferenciada, en posicions determinades de la jerarquia laboral. Els homes provoquen un tancament social perquè les dones no pugin a dalt (homes directius i dones executives).

Gènere i classe:

Home Dona Classe familiar Classe sociològica

Adm. (T) M.C.(n.c.) (T) T

Emp. (A) Adm. (T) (A) A } Només es

Adm. (T) Emp. (A) (A) T considera a l'home

Aturat/M.C.(n.c.) Adm. (T) (T) N.C.

Problema de la classificació individual: classifiquem malament perquè no és la classificació real.

La sociologia busca la posició de classe només a partir de la posició de classe del cap de família masculí.

Sexisme: Creure que el sexe propi és superior al contrari per definició.

Feminisme de la diferència: no busquen la igualtat sinó que creuen que són millors que els homes i que són ells qui han de copiar.

S'ha de diferenciar entre raça i ètnia. La classificació per races es basa en unes diferències físiques o biològiques entre les persones. L'ètnia és a partir de diferències culturals (mateixa llengua, religió, etc.) i la seva adscripció (si t'hi sents part, si segueixes els cànons, la cultura, etc.)

15-11-2000

Explicacions sobre el racisme:

TEMA 4: EDUCACIÓ I DESIGUALTATS DE CLASSE

Teoria (Schultz) 1960 “La inversión en capital humano”:

Crítiques: Thurow (1972) a “Educació i igualtat econòmica” rebat tots els punts d'Schultz.

Són una sèrie de teòrics oposats a la teoria del capital humà i pensen que l'escola serveix per reproduir les desigualtats de classe existents. Es diferencien en els diversos mecanismes per reproduir aquestes desigualtats. Els marxistes es basen en causes econòmiques i els altres expliquen la reproducció cultural en base a la cultura.

Marxistes:

Althusser: Teoria “escola com a aparell ideològic de l'estat”:

hi ha dos grans tipus d'institucions: els aparells repressius (administració, policia, exercit, etc., amb ús de la violència) i els ideològics de l'Estat. Per controlar cal convèncer com fa l'església la família, etc. L'església era l'aparell més poderós però ara ho és l'escola (sota el control de l'estat), que ha d'inculcar els valors de la burgesia a través dels mestres.

Baudelot i Establet: Teoria de les xarxes escolar a “l'escola capitalista a França” (1987).

Bowles i Gintis: són dos americans amb una idea: l'escola està al servei del sistema capitalista/productiu. Es produeix un paral·lelisme entre l'empresa i l'escola: sistema jeràrquic i autoritat establerta; disciplina; sistema de premis (salaris/notes); la competència, la subordinació s'ha d'entendre en el context de l'escola com la preparació de la força de treball.

Teòrics de la reproducció cultural:

Bourdieu- Passeron:

5-12-2000

Bernstein: teoria dels codis sociolingüístics “Classes, codis i control”.

Diu que podem parlar de dos formes de comunicació/codis: codi restringit/públic i codi elaborat/formal.

Codi restringit: ús d'oracions curtes i gramaticalment simples; expressa significats que depenen del context. És particularista o concret.

Codi elaborat. Construccions gramaticalment complexes; significats independents del context. És universalista i abstracte.

El fracàs escolar es dona perquè l'escola premia el codi elaborat.

Crítiques a les teories de la reproducció:

Teoria de les resistències.

Paul Willis “Aprendiendo a trabajar” (1988, Akal): agafa els darrers dos anys de l'educació obligatòria amb nois de classe obrera i el seu primer any de vida laboral.

12-5-2000

TEMA 5: EDUCACIÓ I DESIGUALTATS DE GÈNERE

Durant els anys 80' i 90' hi ha estudis de sociologia feministes que diuen que l'escola també reprodueix els estereotips sexuals.

Hi ha 5 etapes d'incorporació:

Encara es dona una diferenciació, que es pot estudiar de tres maneres: