Maestro, Especialidad de Educación Primaria


Sociología de la Educación


TEMA 1

1.- Què és la sociologia?

Coneixement del Sentit Comú vs. Coneixement Sociològic.

Una possibilitat seria definir la sociologia en funció de l'objecte d'estudi: SOCIETAT.

Diferències entre PSICOLOGIA i SOCIOLOGIA.

En la sociologia , interessa la dimensió social, per exemple del suïcidi, i la teoria del suïcidi en si, per comparar edats, grups, situació social...

No m'interessa el suïcidi concret sinó les dimensions socials del suïcidi en general (factors socials).

En la psicologia, seria estudiar el suïcidi a nivell individual, el suïcidi en concret.

Giddens “ La sociologia és l'estudi de la vida social humana dels grups i les societats. Té com a objecte el nostre propi comportament com a éssers humans”

Aquesta seria la 1ª dimensió de la sociologia.

Watson “Estudi científic de les relacions socials”.

Aquesta seria la 2ª dimensió de la sociologia.

Més que definir-la pel seu objecte d'estudi única i exclusiva ( teoria que estudia la societat), com que tots tenim una visió de la societat, llavors tots seriem sociòlegs? Ho fem des d'un angle, des d'una perspectiva, acostar-se a la societat= manera científica.

Mirar aquest objecte d'estudi d'una manera determinada, pròpia , especifica de mirar aquesta societat, i per fer-ho hem de distingir el Coneixement Sentit Comú del Coneixement Sociològic.

EXEMPLE: Tenim la vida d'en Pere, sona el despertador, s'aixeca , esmorza, escola - treball, dina... Tenim tot el que ha de fer en un dia, seria una seqüència normal de la nostra societat.

Des del Coneixement Sentit Comú sembla normal la vida d'en Pere però, des del coneixement Sociològic tot sembla artificial, construït.

CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT SENTIT COMÚ.

»És el coneixement superficial, ja que es conforma amb el que és aparent. Es basa en l'evidencia immediata, tendeix a veure com a natural.

»És un coneixement no- sistemàtic, inconnex, que no acostuma a teoritzar sobre la societat en el sentit científic. No estableix la connexió entre les variables.

»És el coneixement acrític, és a dir, coneixement que no qüestiona la realitat, que la dóna per descomptada, en teoria es planteja el perquè de les coses, veu el que passa però no perquè passa.

CARACTERÍSTIQUES DEL CONEIXEMENT SOCIOLÒGIC.

»No es conforma amb el que és aparent, veu més enllà de l'aparença de les coses, és a dir, no dóna res per descomptat.

»És un coneixement sistemàtic, científic. Forçosament la sociologia és científica. Hi ha una teoria, demostració, utilitza el mètode científic per acostar-se a la realitat.

»Coneixement crític, s'ha de qüestionar absolutament tot. Tendeix a preguntar-se el perquè de les coses.

»Per la sociologia tot és social: res és individual. No interessen les explicacions individuals.

Allò que explica el comportament dels individus són més factors socials que no pas individuals.

Pensem que tos som diferent, únics , però en la sociologia tos som iguals, semblants, perquè en realitat naixem, treballem, consumim i morim, seguim les mateixes pautes, unes pautes de comportament global.

»És una perspectiva globals a dir, que el que passa en la nostra societat és explicable en base al que passa a altres societats. Les variables ja no són locals o nacionals són globals.

Exemple: set vídeos, set vides, set teles .tots ells fan el mateix, segueixen unes pautes determinades, no ens interessen el que diuen o pensen, sinó que ens interessen que segueixen les mateixes pautes. Per entendre que passa en els països rics també he de saber que passa en els països pobres.

2.- La sociologia com a Ciència.

El debat sobre els valors i les ciències socials.

La sociologia no és ni pot ser ciència segons algunes persones, això ho diuen aquestes persones perquè no és del tot objectiva: la sociologia pot fer prediccions degut a la regularitat i això actualment ho fan també els científics. Així, la sociologia si que és una ciència, però què fa la sociologia que no faci la ciència? En sociologia l'objecte d'estudi i el subjecte investigador coincideixen, l'investigador forma part d'allò que està investigant, això és un problema perquè el subjecte investigador esta afectat per les creences, els valors i els prejudicis, en definitiva una ideologia, aquesta ideologia et condiciona a l'hora de ser objectiu ( per exemple si ets racista i fas in estudi sobre els gitanos és contradictori )

Com podem fer ciència sense que la nostra ideologia ens condicioni?

Tenim dos classes de sociòlegs :

  • Positivistes

  • Humanistes

Els sociòlegs positivistes: La sociologia ha d'utilitzar els mètodes de les ciències socials, és a dir, és possible ser objectiu a través del mètode científic (p.ex. experimentació).

La recepta per ser objectiu es distanciar-se de l'objecte de l'estudi ( distància epistemològica).

Creuen que és possible deixar de banda la nostra ideologia.

Fan enquestes.

Els sociòlegs humanistes: Consideren impossible desfer-nos de la nostra ideologia, és a dir, que sempre li són presents, però diuen que el que fa de la sociologia una ciència és la neutralitat valorava, està lliure de prejudicis, el que és positiu és que tenim sort d'estar dintre del nostre objecte d'estudi, obtenim molta més informació, perquè diuen que no s'han de copiar els mètodes de les ciències naturals perquè allò que estudiem és totalment diferent, necessitem un mètode d'estudi personal. La sociologia ha d'estudiar el significat que les persones atorguem a les coses.

No fan enquestes.

TÈCNIQUES D'ANÀLISI EN SOCIOLOGIA

1.- Definició del problema

2.- Revisar la literatura

3.- Formulació d'hipòtesis

4.- Selecció d'un disseny d'investigació

5.- Realització de la recerca

6.- Interpretació dels resultats

7.- Informe dels resultats

MÈTODES

Treball de camp: L'investigador viu amb el grup que és objecte d'estudi, observa participant, forma part de la comunitat, el seu objecte final és entendre com funciona aquesta comunitat

( Goffman entra en un manicomi i es fa passar per boig, diu que el comportament dels boixos ve per part dels metges, estudia l'estigma que et deixen)

la informació és molt profunda i rica.

L'inconvenient és la dificultat per generalitzar, cada grup té característiques personals i diferents.

Enquestes : Bateria de preguntes amb resposta tancada ( et diuen quina és la resposta que has de dir) . aquestes dades es poden generalitzar.

Els inconvenients és que si són dades objectives van bé ( sexe, edat, etc.) però, si són dades d'opinió són problemàtiques perquè tots tenen diferents ventalls de respostes ( p.ex: trobes ve que el govern es gasti milions amb un quadre de Picasso? si , perquè m'agrada; si perquè millorem l'art; no perquè és molt car...). fan plantejar a la gent que gairebé mai es plantejarien. En aquestes d'opinió generalment et dones quatre respostes possibles.

Entrevista: Són qüestions obertes, la persona té la llibertat per respondre i obtens el perquè, el raonament del si o del no, expliquen la resposta.

L'inconvenient és la dificultat de generalitzar o escrapular .

Grup de discussió: Grup de 6 a 10 persones dels quals no m'interessa la formació individual sinó l'opinió compartida d'un tema ( l'imaginari col·lectiu ).

3.- Naixement de la Sociologia

De la societat estamental a la societat industrial

Perquè la sociologia neix cap el segle XIX ?

Hi ha dos opcions:

1.- RAÓ : La religió ja no pot explicar els nous canvis. La manera d'entendre la societat, els nous canvis socials.

2.-PER EXPLICAR LES NOVES FORMES DE DESIGUALTATS:

Soc. Tradicional S Soc. Industrial

O

Estament C Classes

( estatus adscrit, a partir I (Estatus adquirit, en base de

del naixement, la religió O l'ocupació, el treball

justificava la desigualtat) L les desigualtats són invisibles,

O la sociologia les fa visibles) G

I

A

Aguste Comte , de 1830 a 1842, feia un curs de filosofia positiva, i va inventar el 1830 el concepte de sociologia substituint el concepte de física social. Considera que la sociologia era la mare de totes les ciències, la ciència principal.

4.- PRINCIPALS PERSPECTIVES SOCIOLÒGIQUES

4.1.- La sociologia clàssica ( s. XIX)

Marx

Durkheim

Weber

En la sociologia conviuen els paradigmes de tres maneres diferents d'explicar les coses:

  • Marxistes

  • Funcionalisme

  • Interaccionisme simbòlic

Com expliquen cadascun l'adveniment de la nova societat? (Feudalisme Industrial o moderna)

MARX ( 1818 - 1883) . analitza la maquinària del capitalisme ( el funcionament ), Marx és materialista que vol dir que tot depèn de la producció econòmica, la historia de la humanitat és la historia de la gent, com han evolucionat els camperols i les formes d'organització per sobreviure.

TEORIA DEL CANVI SOCIAL: Ens explica el pas del feudalisme a la modernitat, en cada mode de producció l'augment de les forces productives s'enfronta amb les relacions de producció, aquest antagonisme es resol amb l'arribada d' un nou mode de producció.

Forces productives : ciència, tecnologia, organitzacions del terreny.

Relacions producció : La manera en que està organitzada la societat.

Modes de Producció al llarg de la historia :

Antic Feudal Capitalista Comunista

En cada mode de producció les forces productives són dinàmiques i això xoca perquè tenen una legislació que cal canviar perquè la ciència pugui avançar.

Marx diu que s'acabarà el capitalisme perquè la seva pròpia dinàmica implica concentració de capital en poques mans i empobriment dels més desfavorits.

  • Explicació materialista : qualsevol cosa és terme econòmic.

  • La societat és bàsicament conflictiva.

DURKHEIM 1858 - 1917 , sociòleg pare del funcionalisme , era conservador, té dos elements:

1.- Contra Webber , ja que Durkheim nega l'individualisme, fins a l'actualitat el concepte individual era aplicable a un grup de referència, pertànyer a un grup determinat, no ets ningú sol, és el primer en considera els riscos de l'individualisme.

2.-Conta Marx, ja que Durkheim és el sociòleg de l'estabilitat o consens i Marx és el sociòleg del conflicte, que predomina en les societats, el conflicte o l'estabilitat? L' estabilitat, el consens, la cohesió social.

TEORIA DEL CANVI: Per Durkheim, la divisió social del treball 1902 ( la seva tesi doctoral), planteja que el canvi o pas de la societat tradicional a la societat moderna és un canvi de formes de solidaritat, la societat tradicional es caracteritza per la solidaritat mecànica i la societat moderna es caracteritza per la solidaritat orgànica.

La solidaritat mecànica: Aquestes societats que s'integren mitjançant la igualtat dels seus membres, una societat amb una consciència col·lectiva forta, la gent comparteix les mateixes creences . es castiga la individualitat.

La solidaritat orgànica: Aquella societat en la qual els seus membres s'especialitzen i desenvolupen la singularitat individual. La consciència col·lectiva és molt feble.

Durkheim escriu en el moment de canvi , el pas de la col·lectivitat a l'individualisme.

Va inventar la paraula ANOMIA que és la falta de normes , de valors, de regulació moral.

El pas de la societat feudal a la societat moderna es caracteritza per la anomia, i passa per nous referent morals, això passarà al futur.

Les idees principal de Durkheim son : el consens, les societats són bàsicament estables; i la negació de l'individu, destaca les variables del col·lectiu.

La sociologia no ha de tenir en compte l'individu.

WEBER Sociòleg alemany , pare de l'interaccionisme , intent de resposta a Marx.

Crítica :

1.- El determinisme econòmic de Marx, no tot es fa per termes econòmics, per tant, Weber era idealista que fa que tinguem en comportament determinat , moltes de les seves explicacions acaben en idealisme.

TEORIA DEL CANVI : L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (1905).

En el capítol 1 d'aquest llibre: entre capitalisme i protestantisme hi ha una forta connexió ( països capitalistes = religió protestant ).

En el capítol 2 : origen de la mentalitat capitalista, que consisteix en la capacitat d'estalvi i una mentalitat que fa el treball positiu ( estatus, realització personal, etc..) ( fins ara el treball era negatiu). Perquè el treball s'ha convertit en una finalitat?

Capítol 3 : donar resposta a l'origen de la mentalitat . La doctrina protestant l'analitza a fons, compara catolicisme i protestantisme.

( per exemple si ets sents malament perquè has matat a algú)

Catolicisme , empenediment = perdó et compensa i ja està, i en protestantisme no pots refer-te perquè no hi ha confessió per demanar perdó , l'enpenediment es converteix en culpa, la vida

esta dedicada a les bones obres, al treball per la comunitat, a la vida austera és vista com un signe de gràcia divina, és a dir, la doctrina protestant es dedica a la vida al treball.

Capítol 4: Ja ha trobat l'origen d'aquesta nova manera de pensar, en la religió protestant hi ha la llavor del naixement de la mentalitat capitalista ( estalviar, treball, vida austera )

Marx li dirà que el protestantisme són les necessitats econòmiques ( C = I + R )

En sociologia hi ha tres maneres de veure la humanitat, el motor del comportament humà. Segons Marx, Weber i Durkheim.

4.2.-La sociologia contemporània ( segles XX i XXI )

EL MARXISME

Té sobretot èxit a Europa , i és un sistema d'explicació de la realitat en les ciències social sobre la societat .

CARACTERÍSTIQUES :

1.- Entén la societat com a conflictiva.

2 .- La societat està formada per gent que es mouen per interessos antagònics per això hi ha conflictes.

3.- Interessos de classes, societat dividida per classes socials , la principal desigualtat o conflicte és la de les classes socials.

4.-Relacions d'explotació ( extracció de plusvalua = aprofitament de l'excedent per part d'un grup. Les relacions socials són relacions d'explotació.

5.- Dominació, hi ha relacions de dominació de l'home sobre la dona ( un bon marxista troba sempre relacions de poder.

6.- La majoria d'institucions depenen dels interessos econòmics , dependència institucional.

Qualsevol institució la connecta amb els interessos de les classes dominants.

FUNCIONALISME

Escola de pensament més conservadora ( EEUU ) , més important 1940 - 1970.

1.- L'anàlisi de la societat s'ha de fer en base de les funcions. Funció estudiar la funció d'una practica de comportament o d'una institució social és analitzar la contribució que aquesta practica o institució fa a la CONTINUÏTAT DE LA SOCIETAT , en el conjunt, busquen una finalitat.

2.- Analogia amb el cos humà, la societat funciona com el cos humà 8 òrgans ) , de igual forma que un òrgan no s'entén sense les altres parts , les institucions també han de ser enteses com a conjunt , i mirar com contribueix a la societat. Així , quan una institució no és útil desapareix ( com la cua humana ).

Son conservadors perquè si algú existeix es perquè és necessari , defensar Status Quo, les coses són així.

3.- La interdependència entre les parts o les institucions. No es pot entendre de manera aïllada, una institució és igual que el cos, els òrgans s'entenen entre ells. En la societat totes les institucions estan interconnectades.

4.- Si una institució deixa de ser funcional desapareix, aquella que no contribueix en la societat desapareix, tot allò que existeix és perquè és funcional, tenen una raó de ser. Hi ha desigualtat perquè hi ha de ser, és positiu, tot el que existeix està bé.

Les critiques : No ens explica el conflicte social ( perquè en el cos no hi ha conflicte, per tant en la societat és igual, no hi ha conflictes entre institucions.

ROBERT MERTON renova el funcionalisme

-Manifestes

- Funció

-Latents

-Disfunció

F. Manifestes Són aquelles conegudes i intencionades pels participants en qualsevol activitat social ( finalitat )

F. Latents Les conseqüències d'aquesta activitat desconegudes pels participants ( cohesió social)

Per exemple : Escola : FM - Aprendre / FL- Disciplina, custodia , inculcar valors.

Difunció Els aspectes de qualsevol activitat social que suposin una amenaça per a la continuïtat del sistema ( per exemple un conflicte, vist com algu negatiu que s'ha d'evitar ).

INTERACCIONISME SIMBÒLIC

Escola que té com a inspiradors a Weber i Mead.

1.- La importància de l'individu, la sociologia s'ha oblidat de l'individu. (El marxisme i funcionalisme ) Parla d'actors socials.

2.- el símbol ( qualsevol tipus d'interacció social, per exemple la llengua ) , no necessitem de l'experiència directe per tenir consciència de les coses.

3.- Interacció social o l'intercanvi de símbols. No hi ha una pauta comuna de comportament respecte a l'espai, símbols compartits, compartint la mateixa concepció de l'espai.

4.- la sociologia és l'estudi de l'intercanvi de símbols.

Les critiques, no és capas d'explicar els grans processos social, per exemple el conflicte de classes, guerres , relacions internacionals ( expliquen els processos de forma petita, per exemple explicar les coses perquè no es cauen be, en guerres ).

5.-PRINCIPALS DILEMES SOCIOLÒGICS

  • EL DILEMA CONSENS - CONFLICTE.

  • Funcionalisme i marxisme. La dificultat per part de la sociologia de resoldre el dilema que planteja la primacia del consens o del conflicte en la societat actual.

    5.2-EL DILEMA MATERIALISME - IDEALISME.

    Marxisme, funcionalisme i interaccionisme simbòlic.

    Quines són les principals variables que m'expliquen el comportament humà.

    Materialisme : la conducta humana es basa en funció dels interessos econòmics o materials.

    Idealisme : la conducta humana és mou exclusivament per interessos ideològics ( religió, valors..)

    5.3-EL DILEMA ESTRUCTURA - INDIVIDU.

    Marxisme, funcionalisme i interaccionisme simbòlic.

    Individu : Fins a quin punt som actors creatius que controlem activament les nostres vides.

    Estructura : Tot allò que fem és el resultat de forces social que escapen al nostre control ( nosaltres no podem fer res )

    BOURDIEU , la societat és com un joc d'escacs, hi ha unes poques normes per jugar infinites partides, tots nosaltres ens movem dins un mateix col·lectiu de normes , cada vida és única.

    TEMA 2 :

    1.- El procés de Socialització.

    1.1. Definició:

    Tot humà pateix un procés de socialització per ser membre d'una societat.

    Exemples de no- procés de socialització : L'infant salvatge. Nell. Si no hi ha contacte amb la societat és molt difícil que una persona es socialitzi.

    DEFINICIÓ: És el procés mitjançant el qual la persona aprèn i interioritza en el decurs de la seva vida els elements socio-culturals del seu medi, els integra a l'estructura de la seva personalitat, adaptant-se així a l'entorn social en el que ha de viure.

    1.2.- Dimensions del procés socialitzador.

    A .- Procés que dura tota la vida ( no es limita a l'infància sempre el patim, procés continu )

    B.- Control social (és una forma d'integració ) , som vulnerables com a espècie i som dependents ( de petits), som així per la cultura, donem respostes de tipus cultural, no instintiva com la dels animals. Amb normes de comportament, per la forma d'organització social.

    Els càstigs per desobeir les normes socials , son fets pel nostre cervell, és a dir, jo sóc el meu principal policia ( p.ex. robar = malament ), això passa perquè hem tingut una socialització, unes normes apreses.

    El mèrit de la socialització és que fem de controladors de nosaltres mateixos ( Foacoult )

    Les normes que aprenem en el procés de socialització no són viscudes com a normes, són interioritzades com a pautes de comportament normal o natural ( per això quan fem algú socialment dolent sentim culpa ).

    C.- Llibertat, la socialització és un equivalent a la llibertat, només es pot tenir llibertat amb socialització que ens dóna els recursos per ser lliures. La socialització en dóna el llenguatge, la capacitat de raonar, tots els recursos per ser allò que entenem de les persones, per tenir llibertat.

    La llibertat sense socialització no és possible. La sociologia ens permet ser lliures si nosaltres volem, i pot produir-se un canvi.

    2.- Els protagonistes del procés de socialització

    2.1 .- Els altres significatius

    Són aquelles persones amb les quals l'infant interacciona amb més freqüència i amb les quals hi ha una relació emocional important. Les actituds, els rols d'aquests significatius seran interioritzats com si fossin els únics possibles .

    Estem parlant dels pares.

    Les persones amb les que l'infant té més relació inicial ( avies, pares, germans, minyones ) vinculació afectiva forta i amb els quals fan la primera socialització, es queden amb la seva manera de veure el món.

    CARACTERÍSTIQUES :

    1.- És necessari i forçós que hi hagi una vinculació afectiva forta, cosa que no passaria en l'altre cas 2.2.

    2.- Allò que s'aprèn es fa a través de la imitació . En aquesta etapa la socialització es fa per còpia, copiem, imitem allò que fan els nostres significatius. Còpia de gestos , paraules.

    3.- De manera que el resultat de la socialització amb els altres significatius és que interioritzem la seva visió del món com la única possible.

    Els pares no els triem, la socialització iniciada els fa significatius, no es posa en dubte, la opinió dels pares és la que tenen els fills. En aquesta etapa inicial es veu el món de la mateixa manera.

    2.2 L'altre generalitzat

    El moment en que l'infant descobreix que per sobre dels altres significatius existeix, hi ha , una altra instància reguladora, no restringida al grup de persones més properes, sinó més general, abstracte i globalitzadora : la societat.

    L'altre generalitzat és la societat.

    Imaginem el procés que segueix una norma, per exemple no posar-se el dit al nas, no ho faig per tenir contenta a la mare perquè li molesta sempre, ha après la norma de que a ella li molesta ( norma particular ).

    Norma general : hi ha normes generals , socials , globals.

    Hi ha un procés en que les normes particulars es converteixen en generals, per exemple no guixar les parets de casa ni del carrer. ( Transparències ) .

    3.- Etapes de la Socialització

    3.1 .- Socialització Primària

    Es tracta de la primera socialització ( té lloc als primers anys de la vida ) i en aquest sentit, és la més intensa.

    És una etapa molt oberta a l'aprenentatge de normes, tenim una gran capacitat d'aprendre. És important que hi hagi afectivitat en aquesta etapa, d'aquí la importància de riure, tocar als infants, que hi hagi afecte per una socialització més afectiva. I és la més fortament arrelada, de manera que és difícil desferse'n, posar-la en dubte. És la que conforma el nostre caràcter i personalitat.

    Varia culturalment , i també conté elements de variació personal en el si d'una mateixa cultura.

    L'èxit socialitzador és que integrem les normes en la nostra personalitat. El diferent resultat de socialització depèn de infinits factors que la sociologia no pot explicar.

    Al marge de les dificultats culturals també diferents personalitat.

    La Socialització Primària acaba amb la plenitud d'integració o incorporació a l'altre generalitzat.

    3.2 .- Socialització Secundària

    Es constitueix sobre la socialització primària, és posterior, no s'acaba mai.

    Nou aprenentatge de normes que s'acaben interioritzant de manera parcial i fent referència a móns específics.

    Bàsicament parlem de rols perquè a vegades també d'interioritzacio de normes que impliquen una socialització després .

    CARACTERÍSTIQUES:

    1.- No cal vinculació afectiva , ni amb el professor ni amb el que t'empresona a la presó.

    2.- Podem posar en dubte les normes que prenem en el procés de socialització secundaria. Tenim la capacitat de dir que no estem d'acord en com donen les classes.

    3.- Debat en l'actualitat és, quines són les relacions entre la socialització primaris i secundaris. Com s'afecten mútuament?

    Si en la socialització primària s'ha conformat el caràcter i la visió del món, en la secundaria, segons la sociologia es pot canviar el caràcter, segons la psicologia no.

    3.3 .- Resocialització

    No la patim tots , com la primària i secundaria.

    La Resocialització més que una etapa és una excepció , no passa gaire, però ens fa reflexionar molt sobre les dos altres etapes i la socialització.

    Nou procés d'interiorització de normes sobre la reconstrucció de la socialització primària.

    Parlem d'una mena de nova socialització primari però un cop tenim la persona prèviament socialitzada.

    CARACTERÍSTIQUES :

    1.- Es dóna sobretot en institucions tancades , aquella que afecta a tota la teva vida, (exèrcit , presó , manicomi, secta ). Totes les dimensions que faci durant el dia ( menjar, dormir) es veu afectat `per aquesta institució.

    2.- Trencar amb el passat, fins i tot, no te'n recordes de la teva història personal. Necessita un trencament amb la vida quotidiana.

    3.- Oblit del passat, es trenca amb la socialització primària, dels propis esquemes personal.

    4.- Hi ha un procés d'imitació dels nous altres significatius. Es còpia, necessitat de la vinculació afectiva.

    5.- A partir d'aquí es construeix una nova manera de funcionar, és a dir, es viu amb noves normes que permetin sobreviure.

    L'objectiu és sobreviure , crear una nova vida, una nova personalitat.

    4.- Els agents de socialització .

    4.1 .- La família

    És la institució principal encarregada de la socialització.

    4.1.1.- Introducció conceptual .

    És una de les poques institucions universals, la trobem en totes les societats encara que amb diferents formes.

    MURDOCK va trobar 565 societats i totes organitzades en base a la família.

    La família s'encarrega de socialitzar , té funció econòmica, cura dels nous nascuts ( la família dóna sense esperar res a canvi) , té funció de regular la sexualitat ( per exemple , l'incest ) . Formem famílies en base als sentiments.

    Definició de família Una família és un grup de persones directament lligades per llaços, nexes de parentiu, llaços de parentiu són els nexes entre els individus establerts pel matrimoni o per línies genealògiques consanguínies.

    Podem definir el matrimoni com una unió sexual i/o sentimental entre dos individus adults socialment reconeguda ( pels més propers )

    Hi ha dos tipus de família :

    Polígames : Una persona pot estar casada amb més d'una persona. Dins aquest tipus hi trobem dos subtipus , la poliàndria que es dóna quan una dona té més d'un espòs, i la poliginia que és quan un home té més d'una esposa ( predomina)

    Monogàmia : Només es pot estar casat amb una persona , en l'estudi de Murdock representen el 20 % .

    Tipus de llars que es troben en l'actualitat :

    • Unipersonals : Viudes , gent gran.

    • Llars sense nucli : Més d'una persona però sense vinculació familiar ( pis estudiants )

    • Llars nuclears : La majoria; nuclear simple : matrimoni amb fills o sense. Monoparentals : una mare o un pare amb fills .

    • Famílies extenses : un matrimoni i algú més però sense vinculació familiar.

    • Família extensa múltiple o plurinuclear : amb dos o més nuclis familiars.

    4.1.2 .- Funcions de la família. Teories .

    • Socialització ( institució encarregada de socialitzar )

    • Reproducció

    • Econòmica

    • Sexualitat

    • Afectiva

    Al llarg del temps han perdut importància per exemple la reproducció per exemple perquè hi ha molts fills extramatrimonials. La funció sexual també , abans estava molt mal vist que la dona no anés verge al matrimoni. La família guanya afectivitat, cada cop vinculem més matrimoni amb l'afecte m l'excepció històrica que anava més lligada a l'economia.

    Hi ha tres teories :

    FUNCIONALISTA Visió molt positiva de la família, vinculat a la idea que sigui una institució universal. El funcionalisme dóna molta importància a la permanència. Institució d'estabilitat. ( Parsons )

    La segona aportació : la família ha perdut importància sexual, econòmica i reproductiva, però encara ara la única institució que realment garanteix la socialització primària i certa estabilitat de la personalitat ( emocional ) és la família, és positiu i propi de la família , i és una institució que fa la funció d'assistir emocionalment als membres adults i sobretot, és important perquè s'han perdut les actituds dels adults. La societat és cada cop més individual i la família és la única capaç de fer la socialització.

    A més afegeixen que una certa especialització en el si de la família no és dolenta o negatiu. Consideren positiu la divisió del treball en la família ( tu fas una cosa i jo una altra ) .

    MARXISTA La teoria marxista té una visió més negativa de la família, perquè consideren que la principal funció de la família és reproduir la força de treball. ( Produir la futura mà d'obra ).

    La visió més actualitzada del marxisme és destacar la funció de control.

    Família = Institució de control per excel·lència. Limita el potencial de l'infant i, a més a més, l'està sometent a les normes. Control de socialització.

    FEMINISTES Han dedicat molt espai i temps a la família.

    a)Visió negativa , inicialment, perquè totes les anteriors teories són sexistes. La socialització de la família que s'ha fet fins ara estava feta des de la visió masculina, que han comès diferent errors: considerar la família com una

    b ) unitat, no és cert que actuí com una unitat, que tinguin els mateixos objectius i que actuïn tots igual , família no unitat, hi ha divisions en el si de la família ( gènere i edat ).

    No és possible parlar de la família com una unitat, construcció de teories que tinguin aquesta diversitat perquè no tothom actua de igual manera sinó que hi ha un paper segons el gènere i edat .

    Introdueixen la noció de conflicte en la família, trencament de la visió romàntica de la família ( la família : socialitza, ajuda , educa però sempre unida ).

    c) La família és la institució encarregada de legitimar les desigualtats entre homes o dones. Principal institució on es donen i legitimen , justifiquen aquestes desigualtats perquè es converteix en natural allò que és social. Agafen totes les funcions de la família i en totes veuen que el gènere i és.

    Què aporta aquesta teoria feminista? Nous temes ,

    • Abusos , violència domestica.

    • Treball domèstic, considerat que és tracat d'un intercanvi desigual entre països rics i pobres que s'aplica en el si de la família ( No remuneració del treball domèstic )

    A més a més és l'encarregada de reproduir, de nou, aquestes desigualtats de gènere. Socialitzaran en femení i masculí els seus fills. Reproduir els esquemes.

    Totes les institucions tendeixen a un procés d'ifralació menys en el si de la família.

    Reivindiquen la feminitat , “ nosaltres som millors que els homes”, “pobres homes que es perden això” , visió positiva de la família ( importància del vincle afectiu amb els fills, estar amb els que estimen ).

    4.1.3.- Evolució

    Dos models F. Precapitalista i F. Nuclear ( actual )-

    Precapitalista Nuclear =

    En la família Precapitalista :

    • La família és una unitat econòmica, amb funció productiva, molts fills és igual a més font d'ingressos.

    • La selecció de parella es feia en base de dos dimensions possibles : econòmica i reproducció ( l'amor no hi tenia lloc )

    • Les relacions sexuals extramatrimonials estaven ben vistes ( tant per homes com per dones ).

    • Educació dels fills , se'ls educava com a adults. Començaven a treballar als 7 anys ( menys vinculació afectiva ) .

    Ara tendim a infantilitzar als nens perquè això ha estat un procés Luic ( construcció social de la infància i tractar-los d'adults, educar-los com si fossin menys madurs i més dependents, això és el procés de Luic.

    En la família Nuclear:

    • Família més reduïda, desapareix la família extensa, en la que ja no es parla d'unitat de producció sinó de consum, i últimament d'inversió ( invertir en els fills perquè tinguin un millor futur )

    • Les relacions sexual fora del matrimoni estan molt mal vistes, és a dir, es vinculen sexualitat i reproducció.

    • Matrimoni comença a estar vinculat no tant en allò econòmic i més en l'afectivitat.

    • La socialització dels fills es dóna bàsicament en el si de la família nuclear, és a dir, procés de privatitzacio de la família. De la família pública ( educació amb tota la família, avis, oncles ) a privada

    ( educació per part de la família nuclear , pare , mare i germans )

    Encara que per la sociologia continua essent vinculat en l'economia, matrimonis dins les mateixes classes socials. Aquí a diferència del passat, les persones trien però dins un barem de possibilitats marcades per lo comú.

    4.1.4 .- Trets de la família actual

    1.- Pluralització de les formes de la família , és a dir, ja no predomina la família nuclear, aparició d'altres formes de família : monoparentals, gays , etc.

    2.- Justa implantació del divorci que unit al fet que ens casem més tard, el matrimoni dura menys. La critica es que vivim més. La edat biològica per tenir fills continua essent la mateixa , no ha variat . Si et cases al 40 la reproducció es veu repercutida .

    3.- Aquí si que la família estaria exclusivament per l'afecte .

    4.- Els fills ja no són un element d'ajut econòmic sinó de despesa econòmica familiar.

    5.- Disminució de les desigualtats internes entre homes i dones per que fa al repartiment de les feines de la casa.

    Família i socialització , com afecta aquesta nova família pel que fa a la socialització : menys dedicació a la socialització dels fills, passem menys temps amb els nostres fills; hi ha una democràcia interna, en el si de la família, simetria ha disminuït entre pares i fills ( + poder ) .

    El dilema de HARRIS igual en l'actualitat , els fills tenen més poder , però a canvi la societat fa cada cop més responsables als pares de l'educació dels seus fills. Els pares tenen menys poder i més responsabilitat, això provoca segons Harris , una contradicció perquè la societat demana més als pares que tenen menys poder. Els pares estan donant aquest poder als fills, per exemple si truquen perquè han fet campanes diuen “ si m'ha dit que hi va”, “el meu fill no”

    Incorporació de la dona al món del treball, conseqüències sobre la socialització:

    1.- Dilema de Harris.

    2.- Incorporació de la dona al món del treball que implica en la teoria de la socialització.

    L'habitual era que les dones , en l'estat espanyol, és que s'incorporessin al món del treball entre els 16 - 24 anys, deixant el treball pels fills dels 24 - 25 anys.

    Població activa ( població que treballa més la població aturada ) i inactiva ( no volen treballar i estan en edat de treballar )

    Taxa d'ocupació és la gent que realment treballa, dones 55 % inactiva, 45 % activa , 39 % de gent ocupada.

    En el cas dels homes , normalment és població activa, treballen o volen treballar.

    Dones , línia actual respecte al mercat laboral igual permanència .

    La doble biografia de la mujer en España de Duran.

    Comporta dones a nivells de valors i comportament de treball, dues dones diferents, les dones de menys de 45 anys : entrada i retirada del treball.

    Entre les dones espanyoles i daneses no hi ha diferencia , entrada de jove sense sortida fins a la jubilació ( = que els homes )

    Dones en edat reproductiva :

    1.- Per primera vegada en aquest país les dones en edat reproductiva ( 16 - 45 anys ) , no es retiren del mercat del treball, es casin o tinguin fills és una novetat històrica.

    2.- Tenen menys fills, baixa la taxa de fecunditat. De 3 - 6 anys l'escolaritat no és obligatòria però la llei diu que qui vulgui gaudir-ne ho pot fer gratuïtament, tot i que, el 100% ja hi anaven. D'un decret real en fan una llei. Dels 0 - 3 anys se'n renten les mans , i parlem de que les dones NO es retiren del món del treball quan tenen fills. L'estat no es preocupa de la franja de 0 - 3 anys, no cobreix la demanda social per donar educació dels 0 - 3 anys ( LOCE ) .

    3.- Si resulta que les mares treballen i l'estat no se'n ocupa , com ens ho fem per cuidar aquests fills ? Tenim dos vies : sector privat , llars d'infants i família , avis , oncles ,etc.

    CONSEQÜÈNCIES D'AQUESTS TRES PUNTS :

    1.- Disminució del nombre d'hores que els pares i mares passen amb els seus fills.

    2.- Tenim molts nen socialitzats pels avis, que implica que la socialització sigui feta amb valors antics , diferents del dels pares.

    3.- L'escola pren força i agafa les funcions que abans feia la família en la socialització dels 0 - 3 anys. L'escola ensenya hàbits que abans ensenyava la família ( confiança en el sistema educatiu , solen portal als nens de dos anys a les llars d'infants encara que les mares no treballin ) .

    4.2 .- El grup de parells

    Un grup de parells és un grup social composat per persones que tenen més o menys la mateixa edat , posició social i interessos comuns.

    Estem parlant del grup d'amics, important per la socialització. Basat en l'edat, els criteris de formació d'amics són els veïns i l'escola , però apareixen altres criteris per conformar grups : comunitats de xats, esports , oci i tot el que és educació addicional.

    PRINCIPAL CARACTERÍSTIQUES DEL GRUP D'IGUALS PEL QUE FA LA SOCIALITZACIÓ :

    1.- A diferència del que passava a l'escola i a la família, en el grup d'iguals, els infants poden escapar al control dels seus adults. Tenim una institució socialitzada en que no són presents els adults controlant el procés , això vol dir,

    2.- Que és viscut com un espai de llibertat, d'independència personal. En el si del grup, hi ha més democràcia, més igualitarisme, i això fa que sigui viscut com un procés de llibertat, però hi ha líders i normes. Els nens també estan sotmesos a les pressions del grup. Espai de llibertat relatiu.

    3.- El grup d'iguals es fa important en l'adolescència , que es quan es produeix la distancia més forta respecte als pares ( es construeix la identitat personal bàsicament a traves de la identificació del grup )

    4.- Molt sovint el grup d'iguals es defineix per oposició a l'altre grup d'iguals. Totes les tribus es defineixen per oposició a la resta .

    4.3 .- ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

    4.3.1.- LA MASS-MEDIATIZACIÓ DE LA SOCIETAT. TEORIES .

    Els mitjans de comunicació afecten a tota la població i a tots els àmbits de la vida d'aquesta població ( per exemple de macdonals n'hi ha a pertot). Tant en l'oci com en el no-oci ( treball, educació) per exemple internet.

    TEORIES DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

    • T. De la passivitat del receptor Els mitjans de comunicació són molt poderosos i influents sobre les persones, un receptor passiu que ho admet tot ( per exemple el cas de la coca-cola , els fotogrames ocults dins una pel·lícula . aquesta teoria ha

    estat refutada, el receptor no és passiu, filtra la informació la interpreta en base als seus referents culturals.

    • T. Funcionalista dels mitjans de comunicació Es fixen en les funcions que desenvolupen els mitjans de comunicació, tenen una visió positiva dels mitjans de comunicació.

    Primer funció: vigilància o informació , els mitjans de comunicació ens avisen de guerres , del temps, del tràfic.

    Segona funció: adjudicació de status, els mitjans de comunicació en general confereixen status a les persones que hi apareixen. Implica la democratització de la societat ( actualment tothom `pot arribar a la fama ).

    Tercera funció: de transmissió de la cultura, , els mitjans de comunicació juguen un paper central en la transmissió de la cultura, és positiu perquè homogeneïtza la societat.

    • T. Marxistes o del conflicte social visió negativa dels mitjans de comunicació, considera que es tracta d'una institució que està en mans privades, grans grups empresarials. , els mitjans de comunicació no són neutrals sinó que defensen els interessos de les classes dominants. Diuen que la teoria Funcionalista és massa ingènua, transmeten allò que volen. No es tracta només de que els mitjans de comunicació estiguin controlats per cinc agències , sinó que es dóna un control ideològic per alienar la classe treballadora. No es tracta només de qüestions ideològiques , sinó que els mitjans de comunicació també transmeten el sexisme , els mitjans de comunicació són claus per reproduir la societat.

    4.3.2.- EFECTES SOCIALITZADORS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ.

    Primer , es tracta de l'únic agent de socialització que no té una relació bidireccional amb el socialitzat. No hi ha capacitat de resposta però no hi ha pregunta prèvia.

    Segon, entrada sobtada dels nens en el món dels adults. L'escola i la família filtren la informació que volen donar als infants , fan etapes per educar , els mitjans de comunicació trenquen aquests filtres de les famílies.

    Tercer , desrealització de la realitat. Els mitjans de comunicació acostumen a presentar la majoria de la informació de forma fictícia, els nens tendeixen a veure la realitat en forma de ficció, fins i tot quan ja no és ficció sinó realitat ( per exemple acostumar-se a la violència ). No hi ha cap investigació que pugui dir que la violència televisiva pot incitar la violència.

    4.3.3.- TELEVISIÓ I EDUCACIÓ

    Les ciències socials en general han tingut un discurs molt negatiu de la influencia de la televisió sobre els infants ( psicologia, sociologia,etc,) . això canvia en els últims 10 anys hi fan un discurs realista, és a dir, la televisió no es pot negar, i , ja que hi es , s'ha d'aprofitar com a material psicopedagogic ( amb objectius didàctics ) o ensenyar a veure-la . ( esquema )

    4.4.- L'ESCOLA. FUNCIONS:(FUNCIONS LATENTS)

    4.4.1.- FORMACIÓ DE CIUTADANS

    Les administracions públiques, l'estat, utilitzen l'escola per inculcar coneixement, valors, actituds que puguin afavorir la perpetuació de l'estructura política del país. Els sistemes polítics utilitzen l'escola per inculcar valors diferents.

    4.4.2.- FORMACIÓ PER AL TREBALL

    Una de les principals funcions. L'organització de l'escola esta bàsicament determinada per capacitar a l'alumnat per a la seva inserció en el mercat de treball. Hi ha una forta vinculació entre la formació i el treball. H

    Hi ha dos teories que expliquen aquesta vinculació:

    • el funcionalisme : la connexió entre escola i treball té com a base els coneixement que proporciona el sistema educatiu. El món del treball té unes necessitats que es reflecteixen en l'educació, coneixements bàsics i coneixements escrits.

    • El marxisme : teoria de la correspondència , el que vincula l'escola i el treball no són els coneixements sinó que són les actituds , la capacitat d'integració de manera no conflictiva en el món de les relacions laborals. ( exemple : selecció de treball per l'actitud del sol·licitant, algú que no sigui conflictiu, més o menys obedient ).

    Hi ha dos tipus de correspondència entre treball i escola:

    1.- Organització interna del sistema educatiu, el model d'empresa i d'escola es que hi ha relacions d'autoritat, de jerarquia. També la divisió del treball, en l'escola divisió de matèries i en treball igual. Competitivitat , tan en l'escola ( incentiu en notes ) com en el treball (incentius econòmics )

    2.- Organització externa del sistema educatiu, l'estructura de l'escola i el model del treball, estructura del treball.

    1.- gent sense estudis / peons

    2.- Primària / empresaris qualificats

    3.- Secundària / tècnics mitjans

    4.- Superiors / tècnic superior.

    4.4.3.- FUNCIÓ LEGITIMADORA DE L'ESCOLA

    A totes les societats hi havia un sistema legitimador basat en la religió.

    El sistema legitimador fa que no hi hagin revolucions ni queixes.

    Per arribar a dalt de tot, al màxim poder hi ha diverses vies , com estudia, que et toqui la loteria, la televisió, ens estan venen el missatge que a dalt si està molt bé, la única via legitima que els nostres fills siguin millors són els estudis, però perquè no es queixen si no arriben a dalt ?

    L'escola s'ha convertit en la legitimadora de les desigualtats social.

    1.- l'escola tracte a tothom per igual , recull a tots els nens des de petits, els sotmet als mateixos processos d'aprenentatge ( currículum unificat ) i els avalua amb el principi d'igualtat ( selectivitat francesa : igual examen per a tothom , és comparable perquè tothom fa exactament el mateix examen, sistema igualitari )

    2.- Societat que accepta que les desigualtats socials són tolerables, sempre i quan surti del mateix punt de partida en la carrera de l'ocupació ( igualtat d'oportunitat) . No hi ha desigualtat en la sortida però si en l'arribada, això fa l'escola.

    3.- Després de la II G.M. s'universalitza el sistema educatiu a tota la població , per primera vegada en la historia la promesa de mobilitat social s'exten a tota la població.

    Tota la població pot accedir a la posició mitjana, alta o baixa, tot i que , predomina la immobilitat. En termes estadístics la promesa de mobilitat social és falsa però es donen el suficient nombre de casos per mantenir la seva credibilitat ( veure dibuix piramidal)

    4.- La societat deixa de ser culpable perquè cada qual és responsable de si mateix, és a dir, l'èxit o el fracàs són viscuts com a individuals ( la gent no es queixa perquè esta a baix ja que per exemple van suspendre a l'escola (resposta individual )).

    El nostre sistema legitima perquè no veiem les desigualtats.

    L'escola ens fa veure que hi ha una opció ( canvi de classes , etc.) l'única via per arribar a dalt , però és mentida , no és igualitari, només ens ho fa veure.

    TEMA 3

    1.- L'ESTUDI DE L'ESTRUCTURA SOCIAL

    1.1.- ELS SISTEMES D'ESTRATIFICACIÓ

    Estratificació o estructura social significa que la desigualtat s'ha institucionalitzat o ha pres cos.

    De l'estratificació social se'n desprèn les desigualtats. Diferenciem els termes diferència i desigualtat.

    Diferència , estem parlant de qualitats individuals diverses.

    Desigualtat , condició per la qual les persones tenen un accés diferenciat als recursos ( es justifiquen sobre les diferències , aprofita una diferència per construir una desigualtat, per exemple gènere o ètnia.

    PRINCIPALS FONTS DE DESIGUALTATS :

    • Economia

    • Classe social ( la més important )

    • Gènere ( home millor )

    • Ètnia ( blanc millor )

    • Religió

    • Rural / urbà ( per exemple per estudiar )

    • Estudis

    • Llengua

    • Edat ( adultocràcia , govern d'adults, actual ).

    PRINCIPALS SISTEMES D'ESTRATIFICACIÓ :

    1.- Esclavitud Forma extrema de desigualtat, els individus són propietat d'uns altres. S'allarga fins els segle XIX en què s'aboleix l'esclavitud, però encara trobem esclavitud al llarg del món ( prostitució, tràfic infantil , etc.,)

    2.- Castes Típic de la Índia , abolit legalment el 1949 però persisteix en la manera d'organitzar la desigualtat de viure a la Índia .

    Hi han 4 categories jeràrquiques , cada casta té un sistema de obligacions, drets i privilegis, estan programats en base a l'honor o prestigi social, sistema rígid , néixer per morir dins a la mateixa casta.

    1—els intocables , dolents, et contaminen és la casta més baixa, tenen les pitjors feines.

    El sistema de castes es legitima en la creença hindú en la reencarnació, si un es comporta d'acord amb el precepte de la seva casta, es reencarnarà amb una casta superior o igual .

    3.- Estament Hi ha unes jerarquies , es troba dins el feudalisme japonès i europeu. Jerarquia basada en el naixement. No hi ha mobilitat social ni matrimonial i , està basada o legitimada en la religió.

    4.- Classes Base de tipus econòmic, quina és la posició que ocupen en el sistema productiu. És un sistema obert , hi ha mobilitat social i matrimonial, és de Status Adquirit. A diferència de la resta de sistemes , l'estratificació de classes no està definit legalment .

    1.2.- L'ESTRUCTURA DE CLASSES. TEORIES .

    MARX Model abstracte. Considerava que hi havia dos grans classes, la burgesa i el proletariat. La burgesa representa la propietària dels mitjans de producció ( 20%) , el proletariat no propietaris del mitjans de producció, sinó que són els assalariats (80%).

    Les relacions que s'estableixen entre classes socials són relacions d'explotació. La burgesia explota al proletariat, i, a més són relacions necessàries.

    L'existència d'uns s'expliquen per l'existència dels altres. Per Marx , les classes socials són de tipus relacionals no de tipus gradacionals.

    WEBER Introdueix una variable no econòmica, el proletariat no és homogeni, comença a explicar la classe mitjana ja que , per exemple abans els mestres , els capellans , els alcaldes i els metges dels pobles, tenien més poder que els assalariats , la desigualtat no és només econòmica sinó de prestigi.

    DAVIS I MOORE Primers funcionalistes de la classes socials. Funcionalistes = nord-americans dècada anys 60, resulten la teoria Funcionalista, estratificació Algunos principios de la estratificación , article d'una revista on es recullen la visió Funcionalista de les classes socials, de l'estratificació social.

    El que ens diuen Davis i Moore en aquest articles :

    1.- En la societat existeixen posicions que són funcionalment més importants que d'altres.

    2.- Per ocupar aquelles posicions més importants cal un període de formació.

    3.- Aquesta formació és un sacrifici, representa un sacrifici pels individus, “ temps, salari”

    4.- Donat que és un sacrifici és necessari recompensar-lo. Recompensa es pot traduir en un major salari i un major prestigi.

    5.- Aquest sistema diferenciat de salari / prestigi conforma l'estratificació social que conseqüentment és positiva i necessària.

    Volen explicar la desigualtat amb el que acaba, perquè cobra més un mestre que una dona de fer feines ? Per explicar això : no totes les ocupacions són iguals, n'hi ha de més funcional aconseguir que la gent facin coses més difícils , que implica tenir un determinat nivell d'estudis ( formació ) que representa una possessió de béns.

    Perquè la gent estudií hem de recompensar : pagar millor algunes ocupacions. Així tindrem gent que voldrà sacrificar-se per aconseguir aquestes posicions més prestigioses i millor pagades. Amb sacrifici individual i personal pot arribar a millors posicions.

    Desigualtat = bona perquè suposa un sacrifici per accedir a posicions altes persones més competents.

    CRITICA , podria ser cert si hi hagués igualtat d'oportunitats i tot depèn de l'esforç individual. L'empírica demostra que ni hi ha igualtat d'oportunitats.

    L'herència impedeix aquesta teoria.

    1.- Funcionalistes arriben a la conclusió de la desigualtat però comencen igual, posicions millor pagades = més importants, hi ha moltes funcions que no estan remunerades com cal. No justifiquen perquè són les més importants, perquè és més important un pilot d'avió que un mestre ?

    2.- Diuen que estudiar és un sacrifici. Amb comparació a treballar no és tant sacrifici estudiar. Si tothom cobres el mateix, segons els funcionalistes no hi hauria gent que estudies magisteri.

    L'únic motiu pel que estudiem es aquesta recompensa ? Si pensem un món en que no hi ha recompensa , igualment hi haurien estudiants, segons els funcionalistes no.

    També diuen i no demostren , que la desigualtat és necessària i positiva però no ho demostren. Masses afirmacions i cap demostració científica.

    PARKIN Afegeix un nou concepte : Tancament Social , “ qualsevol procés mitjançant el qual els grups tracten de mantenir un control exclusiu sobre els recursos”

    Parkin es pregunta quines són les estratègies dels grups dominants per mantenir-se en les seves posicions i quines les de les classes treballadores per canviar.

    Estratègia més dinàmica de l'estratificació social :

    • Grups tenen estratègies de Tancament Social, els grups fan el que poden per mantenir un control exclusiu dels recursos, monopolitzar els recursos.

    Fa una teoria més complexa i diu que hi ha dos processos dins el tancament social : exclusió i usurpació.

    Exclusió : Estratègies adoptades pels grups per impedir l'accés a la resta de gent als seus recursos.

    Ex clubs privats, Parkin també afegeix als sindicats quan no deixen afiliar als negres.

    No es tracta només de rics - pobres sinó de lluita entre homes, impedir a les dones el dret de vot o que vagin a la universitat.

    Qualsevol pràctica que fa un grup que considera i creu que és seva

    Usurpació : Intent dels menys privilegiats per adquirir recursos monopolitzats prèviament per altres.

    Ex lluita de negre per aconseguir l'afiliació, lluita de dones per aconseguir el sufragi universal.

    Parkin afegeix que si agafem la història del s. XX és la història de la usurpació, que ha guanyat terreny a la exclusió. La classe obrera ha accedit a la universitat, les donen com M. Cavaller ha entrat en el cercle del Liceu... però diu que sempre hi ha una victòria per part de la usurpació hi apareix una nova forma d'exclusió.

    Cal educació - universitat - , ara massificada , quan tothom ha anat a la universitat (usurpació) estratègies perquè el meu fill tingui un diferencial, tingui un valor afegit.

    2.- L'ANÀLISI FUNCIONALISTA DE L'EDUCACIÓ

    2.1- TEORIA DEL CAPITAL HUMÀ. SCULTZ.

    Cal educació, la teoria Funcionalista agafa el nom de capital humà. Inversión en capital humano desenvolupa els quatre postulats de la teoria capital humà:

    1.- La idea principal és que l'educació es pot considerar com a qualsevol forma de capital , com un inversió.

    Educar-se és invertir. Sempre que ens eduquem tenim rendibilitat. És l'aplicació dels principis de l'economia neoclàssica en el procés educatiu.

    2.- Això ho aplica a diferents camps. Si ho apliquem per països, l'augment d'inversió en educació està directament relacionat amb l'augment de riquesa del país, és a dir, del creixement del producte interior brut ( PIB ) .

    3.- Això també aplicable ja no tan a nivell de país sinó individual. La inversió d'un individu en educació esta directament relacionat amb el major salari, nivell d'ingressos, que obtindrà en el mercat de treball.

    4.- L'educació , a més a més, té efectes REDISTRIBUTIUS. A nivell d'impostos , paguen més els rics, beneficia a tota la població. Paguen uns i ens beneficiem tots.

    La critica a Shultz :

    1.- Una gran majoria de països subdesenvolupats han fet un esforç enorme en l'educació i el resultat = no directament relacionat amb el creixement econòmic de la població. És més, fins i tot les diferencies entre països rics i pobres s'ha fet més gran. No és cert que invertir en educació suposi un augment del nivell econòmic.

    2.- Hi ha moltes ocupacions , que tot i requerir molta formació tenen un nivell salarial molt més baix que d'altres que no requereixen formació.

    3.- No és cert que invertir en educació tingui efectes redistributius . Per exemple les universitats se'n beneficien un 75 % les classes mitjanes - altes , paguem tots i se'n beneficia el col·lectiu amb la renda més alta. Cal funcionalisme : escola ajuda , fa de pont de mobilitat social, millorem la posició social.

    3.- TEORIES DE LA REPRODUCCIÓ

    Aquí l'escola no només ens ajuda sinó que reprodueix les desigualtats de classe existents. Ajuda a aquesta reproducció. Situa nens en la seva posició corresponent.

    Hi ha dos tipus :

    • Estructuralistes : Reproducció més de tipus econòmic ( marxistes)

    • Reproducció cultural : Reproducció que es deu sobretot a variables de tipus cultural (llengua..)

    3.1.- TEÒRICS ESTRUCTURALISTES

    3.1.1.- ALTHUSSER

    Sociòleg marxista francès. El que fa l'escola és sobretot reproduir la ideologia dominant.

    Diferencia entre dos tipus d'institucions , d'aparells de l'Estat:

  • Aparells repressius : els que utilitzen la violència com a forma de dominació: policia , exercit, govern..

  • Aparells ideològics : els que utilitzen la ideologia com a forma de dominació : escola , família , mitjans de comunicació, església...

  • L'escola és un dels instruments que té l'Estat per dominar. “ Principal funció de l'escola és contribuir a garantir les condicions de producció , a traves del control ideològic dels individus”. Creu que l'escola idiotitza , convenç que el millor sistema és el que hi ha, molt optimista de l'escola. Mestres és el principal venedor , idees capitalistes.

    La critica : simplifica excessivament el paper de l'escola, la seva autonomia, no és tant titella de l'Estat.

    3.1.2.- BAUDELOT I ESTABLET

    Al 1987 fan “l'escola capitalista a França” on :

    1.- comparen tots els sistemes educatius i diuen que tots tenen la mateixa estructura, tots tenen un tronc comú de formació.

    Hi ha una branca de formació professional i una altre de batxillerat en tots els sistemes. La branca que prové del batxillerat és la universitat i en alguns casos s'han trobat ponts de FP a la universitat.

    Fem triar en un moment de la vida de les persones entres FP i B. Aquesta estructura no és una estructura que respongui exclusivament a qüestions de tipus pedagògic o formatius, és una lògica que respon a la divisió de classes.

    Classe treballadora es decanta per FP i classe mitja cap al B. Distribueixen a les persones en lògiques de classes socials.

    2.- En el si de l'escola primària es comença a donar aquest procés de distribució de a alumnes cap a la xarxa de primària professional o xarxa secundaria superior. El professor orienta a l'alumne en funció del criteri de notes. ( que no és un bon criteri ). Els mestres fan una feina addicional a part d'ensenyar : seleccionen a l'alumnat en dos xarxes que s'acaba convertint en la reproducció de l'estructura de classes, perquè envia als nois de classe obrera a la XPP i els de classe alta i mitja a XSS.

    La crítica , la correlació hi és , però no expliquen perquè les notes de la classe treballadora són més baixes, si és cert que es dóna aquesta desigualtat en les notes i en la possibilitat de ser en una banda o en l'altre, però no expliquen el perquè de les notes i perquè trien una banda o l'altre.( transparència ).

    A Catalunya si que és veritat que les notes tenen classe social. De cada 10 fills de classe alta 5 acaben a la universitat. De cada 10 fills de classe mitja ½ acaba a la universitat.

    3.- Fan una correlació entre classe social i nivell d'estudis acabats, però no expliquen perquè, això ho faran en Bourdieu i en Passeron.

    3.2 .- TEORIES DE LA REPRODUCCIÓ CULTURAL :

    3.2.1.- BOURDIEU I PASSSERON.

    Donen una explicació, arriben a la mateixa conclusió , són dos sociòlegs francesos. Treballen junts i publiquen dos llibres junts : Los estudiantes y la cultura i La reproducción.

    Que fan ?

    1.- Plantegen que la gent que ha estudiat la transmissió de posicions per herència només han estudiat el capital econòmic i afegeixen dos dimensions més per entendre aquest procés: el capital cultural i el capital social.

    El capital cultural és el conjunt de formació cultural que transmet una família, poden ser : enciclopèdies, obres d'art, converses a taula...

    El capital social són el conjunt de relacions socials que té una família ( endoll ).

    Són els primer que consideren que això s'hereta , que la cultura familiar es transmet, no només els termes econòmics. No només hereten diners sinó també cultura.

    2.- S'interessen sobretot pel capital cultural i afegeixen que n'hi ha dos tipus ( dos subcultures de classe ) :

    - A , subcultura de classes mitja / alta SCA

    - B, subcultura de classe treballadora SCT

    3.- L'escola ensenya / incentiva la subcultura de classe alta, l'escola no és neutre , el currículum té classe social.

    4.- Els nois de classe obrera han de fer un esforç addicional per entendre / acostar-se a la subcultura de classe alta que li proposa / ensenya l'escola.

    En el cas dels nois de classe alta coincideix amb la cultura que tenen a casa i no han de fer un esforç addicional per estudiar.

    El fracàs dels estudiants de classe treballadora és per la distància de la cultura de l'escola.

    Conclusió : L'escola reprodueix les desigualtats de classe però ho fa perquè s'allunya de la subcultura de classe treballadora , perquè la ignora. La capacitat d'estar motivats o no , és la distància.

    3.2.1.- BERNSTEIN

    Principal sociòleg de l'educació viu. Va fer la Teoria dels codis lingüístics , que desenvolupa en el llibre Classes, codis i control , ell comença dient que la clau per entendre els fracàs escolar es troba en el llenguatge, en el seu ús , diu que hem de diferenciar entre dos tipus de codis lingüístics : el codi restringit o públic i el codi elaborat o formal.

    El codi restringit :

    1.- Utilitza frases curtes i gramaticalment simples.

    2.- Expressa significats que depenen del context.

    3.- És un codi concret.

    4.- És un codi particularista.

    El codi elaborat :

    1.- Utilitza construccions gramaticals complexes.

    2.- Expressa significats independents del context.

    3.- Codi abstracte.

    4.- Codi universalista.

    Bernstein va mirar si hi havia variants entre el llenguatge utilitzat dels nens de primària (9anys) britànics.

    Va fer un estudi, hi havien unes vinyetes : Noi amb pilotanoi xuta noi trenca un vidre dona cridant al noi .

    Va fer que els nens fessin una descripció d'aquestes vinyetes, i el resultat va ser que es podien dividir els resultats en restringit i elaborat.

    Restringir : ells juguen, el trenquen, crida ( depenen del context)

    Elaborat : uns nois juguen a pilota, un trenca un vidre, una dona els crida ( donen tota la informació sense necessitar el dibuix o el context ).

    L'escola premia el codi elaborat i castiga el codi restringit. El codi restringit és característic de la classe treballadora i el codi elaborat és característic de les classes dominants.

    Els alumnes de classe obrera han de fer un esforç addicional per aprendre a interioritzar el codi elaborat.

    Una de les critiques és que al ser un estudi britànic on la diferència de llenguatge a cada classe és molt important, aquesta teoria només és vàlida a Anglaterra , no als altres països .

    A Catalunya s'ha fet un estudi i també hi ha un codi elaborat ( classe dominant ) i un codi restringit ( classe treballadora ).

    L'escola pot millorar aquest fracàs adaptant-se al context de cada un.

    CRITIQUES A LES TEORIES DE LA REPRODUCCIÓ ( A TOTES ) .

    És una teoria que no explica el canvi, és excessivament estructuralista , no té en comte a l'individu , és un individu titella, és una teoria massa sistemàtica, en què els alumnes i els professors són excessivament passius.

    4.- TEORIA DE LA RESISTÈNCIA.

    4.1.- PAUL WILLIS

    Paul Willis és un sociòleg de l'educació britànic que és una mica crític amb les teories de la reproducció que li semblen excessivament pessimistes i estructuralistes, s'han oblidat de l'individu, de l'alumnat que és molt passiu.

    L'alumne és actiu, dóna resposta a l'escola , en pot donar de tres tipus :

    • Passivitat. ( suspenen )

    • Activitat ( s'esforcen )

    • Resistència ( si tu passes de mi, jo passo de tu , els nens rebutgen l'escola).

    A Willis li interessa la RESISTÈNCIA , en el llibre Aprendiendo a trabajar , cómo los chicos de clase obrera consiguen trabajo de clase obrera.

    Willis no culpabiltza a l'escola , sinó a un mateix, a l'individu, ells trien el que volen fer , perquè els nois de classe obrera trien treballs de classe obrera i no trien el batxillerat o la formació professional.

    Fa un estudi en què estudia durant tres anys ( els dos últims de l'ensenyança obligatòria i el primer següent ) a nois que pertanyen a la classe obrera.

    En el seu estudi distingeix a classe a dos tipus d'alumnes :

    • Pringats ( els que estudien , els conformistes )

    • Col·legues ( els alumnes anti escola ).

    Es centra en estudiar els col·legues, la cultura contra-escolar , vol intentar comprendre com veuen els món i l'escola els nois que rebutgen l'escola.

    La primera part del llibre són les característiques de la cultura contra-escolar:

    • Oposició a l'autoritat.

    • Oposició als Pringats , al seu conformisme, els col·legues es senten superiors perquè ells si que viuen la vida.

    • El món dels adults de classe obrera es converteix no només en l'objectiu sinó també en el referent , que subministra el material per la resistència ( volen ser adults : beuen , fumen a classe , etc.), els adults els recolzen.

    • Sexisme i racisme són components essencials de la cultura contra-escolar ( tots els col·legues són homes ), inferioritzen el sexe femení, i són racistes , es barallen contínuament amb les altres ètnies.

    • La cultura contra-escolar és una cultura basada en el grup informal ( es recolzen els una amb els altres ) , no s'entén individualment.

    Conclusions :

    La producció de la contra-cultura escolar dels nois de classe obrera acaba per ser reproductora de les relacions de classe, en la mesura en que condueix aquest col·lectiu a la renuncia escolar i a l'elecció de feines de tipus manual.

    La paradoxa és que arribem a la mateixa conclusió que les teories reproductores però de forma diferent, ells ho veuen com una alliberació.

    TEMA 4

    1.- SEXE I GÈNERE

    1.1.- INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL

    Diferenciem cinc coses que generalment unim parlant d'homes i dones ( conceptes separats).

    Sexe , diferenciació biològica entre mascles i femelles, és a dir, de la composició ( cromosomes, genitals ..). Tot i així, és possible parlar dels intersexuals ( més o menys hermafrodita , no tenen sexe, de components híbrids entre mascles i femelles.) Ajuda a entendre el concepte de gènere. El sexe fa referència a diferencies físiques, a la diversitat d'aquesta diferencia.

    Gènere , es refereix als aspectes social i psicològics adscrits a les diferencies sexuals, és a dir, té a veure amb la construcció social del que és considerat masculí / femení. Es tracta d'una construcció social, el contingut varia amb el temps i entre les cultures.

    L'exemple més clar d'això l'aporta el M. Mead que en el seu estudi sobre tres cultures de Nova Guinea , diferencies en termes de gènere. Una cosa és del sexe i d'aquest no es deriva un comportament determinat sinó que és fruit de la societat.

    Estudi d'intersexualitat hermafrodita no té sexualitat determinada. Els pares han de triar el gènere, decantar-se per un element físic : li atribueixen un gènere. Quan es fa gran va desenvolupen més característiques ( homes que tenen la regla ), l'important és que quan això passa ell segueix essent un noi.

    Gènere " Sexe

    El gènere construït ve després. Depèn de l'educació, eduquem de manera diferent a nois i noies.

    El sexe no fa referència a la desigualtat sinó a diferencies físiques, en canvi, el gener si que permet parlar de desigualtats perquè és una construcció social, el que passa és que aquesta construcció es recolza en les diferencies físiques per construir aquestes desigualtats. Les

    característiques de lo femení / masculí no emanen d'allò físic sinó que són construïts, no són innates.

    Em la nostra societat , en realitat, el sexe i el gènere coincideixen en el portador, la persona, però analíticament , cal fer la distinció entre sexe i gènere , perquè un és físic i l'altre construït i es pot canviar, part variable.

    Identitat de gènere: fa referència a la identificació subjectiva de les persones amb gènere determinat.

    Quan parlem de gènere : què és el que la societat espera del comportament d'homes i dones.

    Identitat de gènere : al marge del sexe, quines característiques de gènere ens identifiquen més ?

    Generalment ens identifiquen al gènere del nostre sexe. La implicació subjectiva que tu tens en el gènere que pertoca segons la societat, al teu gènere.

    Transgenere: Persona que no esta a gust amb el gènere associat al seu sexe, es relaciona, s'identifica més amb el gener oposat " transsexual ( a més a més canvi de sexe ). Transgenere : home que es sent dona. Hi ha molts trangeneres que no s'operen perquè volen un canvi de comportament, de pensament.

    Orientació sexual : Desig i atracció vinculades a una persona del mateix sexe o de sexe diferent. Parlem d'heterosexual o d'homosexual.

    No té a veure amb el gènere , hi ha molts homes que se senten bé essent homes, i lesbianes que reivindiquen al màxim la seva feminitat.

    Gènere i orientació sexual no tenen res a veure.

    Home dones preo no se sent a gust amb el seu gener Transgenere s'opera = transsexual ( dona ) agrada dones lesbiana. ( la seva orientació sexual no ha canviat )

    Practiques sexual : Allò que realment és important és que fas tu amb la teva practica sexual.

    A la realitat , nois de 0 - 16 anys amb orientació sexual diferent , no tenen cap referent, no hi ha llibres de gays i lesbianes. A infantil fan dibuixar la família , i cada vegada més, el nen dibuixa dos mares ( s'ha d'introduir a l'aula com una cosa normal, els heterosexuals també necessiten reeducació ).

    Responsables de fer un altre tipus de construcció : podem fer contes d'un home que cuina, ja que la majoria de contes i literatura presenten personatges amb característiques de gènere. Necessitat de crear nous models.

    1.2.- LA SOCIALITZACIÓ DE GÈNERE

    Només néixer, des que som petits, ens socialitzen de manera diferents. Hi ha una socialització diferent reincidida per nois i noies.

    Tothom té molt clar que hi ha aquesta socialització diferent, no tant clar és el contingut d'aquesta socialització diferenciada.

    Que vol dir que eduquem a fills i filles diferents ?

    No podem educar sense gènere :

    • Trets femenins : submisa , depenent, emocional, receptiva, intuïtiva, feble, tímida, conformista, cooperativa, sensible.

    • Trets masculins : dominant, independent, racional, enèrgic, analític, fort , valent, ambiciós , competitiu i fred,

    El que s'espera de lo femení i del masculí, del comportament d'uns i altres.

    Amb alimentació , roba , esports diferenciats. Podem estar d'acord o no , però és cert.

    Una llibreta bruta en una nena serà castigat, però la mateixa llibreta bruta en un nen , no passa res, o l'absentisme professional en noies és per cuidar algú i en nois és per malaltia pròpia.

    Adjectius per exemple en nois mai se'ls va adreçar el color rosa, en canvi, noies apareix amb més freqüència. Encara avui mantenim això.

    1.3.- LES DESIGUALTATS DE GÈNERE

    A.- DESIGUALTATS EN L'ÀMBIT PÚBLIC : POLÍTICA I TREBALL.

    Tant en l'àmbit polític parlamentari com a nivell de decisió, en el govern no hi ha paritat entre homes i dones ( no hi ha presidentes...).

    En l'àmbit del treball , on hi ha més desigualtats és en l'accés al treball, la taxa d'inactivitat és més alta en les dones ( no treballen perquè no volen) , i la taxa d'atur són els dos indicadors , l'atur femení doble al masculí.

    Les desigualtats en el mercat de treball :

    • Segregació horitzontal del mercat de treball ( SHMT) , segons el sexe, fa referència la concentració d'homes i dones en àrees d'activitat específiques ( masculines : enginyers , tecnologia, ciències dures ; femenines : infermeria, magisteri,etc.)

    • Segregació vertical del mercat de treball per sexe (SVMT), concentració d'homes i dones en posicions de jerarquia determinades d'una empresa ( homes en posicions directives, dones en posicions en que no tenen subordinats al seu càrrec). Sostre de vidre.

    Doble presencia : Les feministes volen superar el concepte de doble jornada ( feina i casa ) , en realitat diuen que són totes dos juntes ( plou i estan treballant, pensen en la roba estesa). No pot haver-hi dedicació total en la feina.

    B.- DESIGUALTATS EN L'ÀMBIT PRIVAT.

    En la família, tota la feina de l'àmbit privat recau bàsicament en les dones. Els homes no acaben d'incorporar-se.

    C.- POLÍTIQUES FEMINISTES CONTRA LA DESIGUALTAT.

    • Discurs Igualitari : Vol equiparar la situació dels homes i la de les dones ( mateix sou, mateixes feines, mateix atur..)

    • Feminisme de la diferència : “pobre homes”, considera que no s'han de copiar els models masculins, sinó que l'home ha de copiar els models femenins. No aposten per igualitarisme, reclamen un altre model.

    2.- LA INCORPORACIÓ DE LES DONES AL SISTEMA EDUCATIU

    2.1 .- EXCLUSIÓ

    Etapa que dura fins el S.XIX en el que es nega l'accés a l'educació de les dones , les dones no tenen dret a l'educació, en termes de capacitats , no estan capacitades per ser educades ( Rousseau). Les dones aristòcrates , tenien una educació basada en l'art.

    A mitjans del S.XIX, es comença a educar a nivell de primària, el gran debat és que les dones vagin a la universitat, hi ha una gran resistència.

    Encara avui, a moltes parts del món hi ha exclusió de les dones en l'educació, sobretot en països islàmics, l'analfabetisme té gènere ( 70 % són dones ).

    2.2.- SEGREGACIÓ

    Dura tot el S.XIX i començaments del XX , es l'etapa en que s'accepta proporcionar educació a les dones però en centres separats ( nois / noies ), i estudien coses diferents, el currículum és diferent ( dones : religió, habilitats per ser mare, cosir, bones maneres ).

    2.3.-ESCOLA MIXTA AMB CURRÍCULUM FORMALMENT DIFERENCIAT

    Model que s'imposa cap els anys 30 - 40 en la majoria de països, l'abolició de l'escola separada per sexes, nois i noies en un mateix espai, però encara mantenen assignatures diferents, part del currículum és diferenciat. Hi ha assignatures per noies relacionades amb la seva condició de dona ( labores del hogar ) i assignatures per nois.

    2.4.- ESCOLA MIXTA AMB CURRÍCULUM EXPLÍCIT UNIFICAT

    L'any 1970 comença a Espanya amb la “ley general de educación”, considera que tots (nois / noies ) han d'estudiar formalment el mateix, reben la mateixa educació, però en el currículum ocult encara es detecta sexisme a nivells de valors de transmissió de coneixement. Discriminació subtil perquè no és legal.

    2.5.- L'ESCOLA COEDUCATIVA

    Una escola que dóna un pas més, defensa la LOGSE, parteix de la base que l'escola existent és en si mateixa androcèntrica ( crítica del currículum existent ) , que veiem la realitat des del punt de vista masculí, que el coneixement que es transmet esta fet per l'home, destaquen els personatges homes, les dones no surten en la història. La pròpia conceptualització és masculina. Té uns valors masculins.

    L'escola coeducativa té la idea que les dones s'han d'integrar , i volen trencar els valors masclistes.

    3.- FORMES ACTUALS DE TRANSMISSIÓ DE SEXISME A L'ESCOLA.

    3.1.- A TRAVÉS DEL CURRÍCULUM MANIFEST.

    .

    Es fa en tres àmbits:

    • Llibres de text Les dades mostren que els personatges que surten són bàsicament masculins, les poques dones que surten ho fan en sectors tradicionals. Una investigació feta el 2001 , on s'analitzen 36 llibres de text dels més de 8000 personatges , el 75 % són masculins i el 25 % femenins, tan en el contingut com en les il·lustracions. Si agafem el 25 % de la presencia femenina, la dona surt o treballant a casa o quan surt treballant ho fa en sectors tradicionalment femenins : secretaries, infermeres, no surten dones pilots. Són papers sexistes. Pel que fa als contes i literatura infantil, els personatges masculins continuen essent uns protagonistes actius ( forts, salvadors..), amb valors masculins i , les dones surten de manera més passiva. També hi ha canvis, una col·lecció de contes on són treballats expressament per no fer sexisme. Material nou , però majoritàriament encara són sexistes.

    • Llenguatge Tenim una sèrie d'investigacions centrades en veure si el material escolar conte a nivell de llenguatge elements sexistes. L'ús del masculí per referir-se a tota la població. De que es queixen les feministes i que estudien els sociòlegs? Gramaticalment parlant , és correcte dir “els homes” , per referir-se a homes i dones, però això no significa que el seu ús no impliqui gènere, implica un ús sexista. No hi ha manera de posar-se d'acord amb els lingüistes, la norma és utilitzar el masculí per referir-se a tota la població, però aquesta norma és sexista. Des de l'escola podem utilitzar el llenguatge correctament però de manera no sexista : exemples l'evolució de la humanitat en contes de l'evolució de l'home, persones i individu no és sexista : comunitat escolar : els mestres i els alumnes.

    Rosa y azul : investigació per veure si hi ha sexisme o no a l'escola, pensant que no n'hi ha. En el moment en que la mestre diu “nens al pati”, la nena diu : nosaltres no podem, llista per jugar a futbol : només nens. Amb el temps aprenem a interioritzar el moment en que estem incloses i en el moment que no. Un com decidim utilitzar només el masculí, és sexista dir els administratius per parlar de tots, hem de dir administratius i secretàries. No fer ús sexista. Per exemple en la rotul.lació dels instituts podríem dir direcció en contes de director, administració en contes de secretari / a . Masclisme " sexisme , el masclisme implica sexisme ( discriminació de sexes ) ,però prioritza l'home a la dona. Quan diem “els” només implica a la meitat de la població.

    • androcentrisme Estudi del propi coneixement, es tracta de que la pròpia ciència, que el coneixement és androcèntric. El coneixement que transmetem a través de l'escola és androcèntric, ha estat construït per homes i amb una visió masculina de la realitat. A l'hora de construir la història ho hem fet pensant en els homes i destacant els valors masculina. Fer la història d'una altra manera vol dir reconstruir-la. La implicació androcèntrica sobre l'educació : les dones no tenen referents, es senten excloses (excloses d'allò que estan aprenent), mentre que els homes tenen guerres, herois, savis, artistes amb els qui identificar-se. No tenen cap referent, estan a la societat però no al que estudien. Manca de referents en el contingut de la ciència.

    3.2.- A TRAVÉS DEL CURRÍCULUM OCULT

    Tenim una sèrie d'investigacions centrades més que en el contingut , en quina manera es transmet el coneixement. Parlem de currículum ocult “el que l'escola ensenya però diu que no ensenya”, és a dir, els coneixements transmesos al marge de l'educació formal, oficial. La manera de transmetre valors a l'hora d'ensenyar, en la interacció quotidiana també es transmetem sexisme.

    Interacció a l'aula : estudis per veure dins l'aula el tipus de relació que s'estableix entre professorat i alumnat. Totes les investigacions demostren que el professorat, ja sigui masculí o femení, interacciona de manera freqüent amb els nois que amb les noies. Els fem més preguntes, més indicacions de com han de treballar, també més critiques en els treballs, un exemple que surt a Rosa y azul , fer un estudi qualitatiu, i van gravar-ho tot ho van passar al word i van comptabilitzar les vegades que sortia un verb, per cada cent vegades que els nois parlaven amb els professors, les noies ho feien 75 vegades, ens adrecem molt més als nois que a les noies, al marge del sexe del professorat, ho fem de manera inconscient.

    Hi ha molta més interacció amb els que són més avançats de la classe, els que menys ho necessiten. El color rosa va ser assignat 30 vegades a les noies i cap als nois, ens adrecem de manera diferent als nois que a les noies.

    Valors del professorat: Investigació per veure quins són els valors del professorat pel que fa al sexisme, veure els prejudicis en termes de gènere. De les noies n'esperen més intuïció, més facilitat, timidesa... i dels nois més racionalitat, activitat. Això són prejudicis, que n'esperem prèviament.

    Quan fem al mateix amb el professorat actiu també hi han tòpics : els nois més bons en mates i les noies en llengua, que són tòpics no demostrats.

    La teoria de l'etiquetatge, els primers 15 dies de classe ja tenim una idea dels nens, corregim segons si saps el nom i si t'agrada o no pot variar la nota.

    Els prejudicis hi són i si seguim la teoria de l'etiquetatge, aquests prejudicis es poden fer realitat, i això és perillós.

    També s'analitza, si avaluem de la mateixa manera un comportament en funció del gènere. Una mateixa conducta és valorada de manera diferent, exemple : una llibreta bruta és valorada negativament si és una noia i normal si és un noi.

    Valors a l'escola: Aquí s'assenyala que tota l'escola en si mateixa té valors masculins. L'escola és masculina. Inicialment ja ho era ( etapa d'exclusió) a la qual s'incorpora la classe obrera i les dones. En el si de l'escola es fomenta valors masculins, la competència, el voler destacar, es premia als triomfadors.

    S'ha de fomentar la cooperació, un sistema de no notes, una escola més femenina a nivell de valors.

    3.3.- A TRAVÉS DE L'ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU

    Es vol destacar que a mesura que pugem de graó, nivell en el sistema educatiu de l'alumnat, canvia el sexe del professorat. A infantil tenim un 80% de dones i un 20% d'homes, a primària un 65% d'homes i un 35% de dones, a secundària un 50% de cada un, i a la universitat un 30% de dones i un 70% d'homes. En tots els casos hi ha segregació vertical.

    El nivell de poder també canvia moltissim.

    Si la resistència de la classe obrera era negar l'escola, la de les dones és treure millors notes, fan seva la institució, i tenen millors resultats acadèmics.

    TEMA 5

    1.    RAÇA I ÈTNIA

    1.1 .- INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL

    Raça és una categoria d'individus que comparteixen determinats trets hereditàries que els membres de la societat considerant socialment rellevant. No és un concepte científic, és a dir, no existeixen races. No hi ha cap manera científica que pugui fer el tall de les races.

    Ètnia està formada per unes persones que comparteixen una herència cultural, és a dir, que tenen una història comuna ( religió, llengua...) una identitat social pròpia o especifica.

    La raça té com a referència físiques i l'ètnia té com a referència la cultura. Ètnia es necessària una identificació subjectiva. Autoidentificar-se amb la ètnia. L'ètnia és variable i no més està basada en la cultura. ( Gitanos ! ètnia)

    1.2.- ELS PROCESSOS MIGRATORIS

    Tres grans onades migratòries:

    - Després de la IIG.Mundial ( anys 50-60) a països del sud al centre i nord d'Europa. Va ser tan important que de fet fins l'any2002 Espanya era un país d'expulsió. Hi havia més espanyols fora d'Espanya que immigrants que arribaven. No gaires problemes d'escolarització.

    -         Comença els anys 80 fins l'actualitat. Té emigrants dels països del 3món ( Sud-americà, Àfrica, Àsia...) a països rics. Cada any augmenta l'emigració.

    -         Anys 90 dels països del antic bloc socialisme real (URSS) cap a l'Europa comunitària. Onada que s'ha acabat pq ha millorat la situació econòmica d'aquests països. La gent emigra per necessitat.

    La millor política de migració és la del desenvolupament dels països pobres, ajuda a desenvolupar-se i així no hi hauria migració.

    1.3.- EL RACISME         

    Ens referim els prejudicis i estereotips que una ètnia construeix sobre els trets o característiques d'una altra ètnia. Els antropòlegs diuen que sempre hi ha hagut racisme ( rebuig, superioritat...) en totes les cultures.

    Les primeres teories són de tipus psicològic; teories que se centren en els trets de la personalitat que podrien explicar o provocar el racisme. Persones més racistes, persones menys racistes. La sociologia diu que no depèn de la personalitat sinó de tota la cultura que és racista.

    2.- LA INCORPORACIÓ DE LES MINORIES ÈTNIQUES AL SISTEMA EDUCATIU : MODELS D'INTEGRACIÓ

    2.1.-  ASSIMILACIÓ

    Objectiu es aconseguir que les minories siguin absorbides o assimilades per la cultura dominant de la societat receptora.

    Hi ha una cultura dominant i les minories han detenir la cultura dominant. L'escola és treballa amb la llengua i la cultura sota un enfocament etnocèntric ( visió de la història basada en la nostra cultura). Té com a conseqüència aquesta escola la aculturització de la minoria ètnica. Pèrdua de la identitat cultural originaria.

    Model dels països europeus.

    2.2.-SEGREGACIÓ

    Model segregació (getos) s'accepta la diversitat cultural, però acceptació negativa de la diversitat. S'evita l'interrelació cultural per por a la contaminació cultural. Proposa la separació cultural. Escola per negres (alumnes, mestres, historia...) Escoles amb currículum especialitzats. Demanen les pròpies minories ètniques les que demanen aquest model. El reclamen per mantenir la cultura, supervivència...

    Són les minories ètniques les que demanen.

    Inconvenient: fragmentació curricular. Currículum diferents i perpetuen la desigualtat. Les empreses prefereixen un currículum de la minoria d'ètnia blanca.

    Model d'Estats Units.

    2.3.- INTERCULTURALISME

    Acceptació positiva de la desigualtat cultural. Considera que el contacte entre cultures és positiu pq contribueixen al enriquiment mutu de les cultures en contacte. Això implica que no hi ha jerarquia entre les cultures. L'escola és vista com un espai de diàleg, interrelació... Es demana un canvi en el currículum, és a dir, reconstruir-lo per trencar amb el etnocentrisme.

    La llengua ha de ser la majoritària però que hi haguí optatives de les altres llengües.

    Principal problema el possible conflicte entre el valor respecte cultural i altres valors tb important per la cultura dominant.

    La resistència de les minories ètniques: la resposta a l'escola d'assimilacionisme varia segons la cultura d'origen. Si la cultura d'origen es proescolar hi ha una major integració i menor fracàs. Si es antiescola major fracàs escolar i rebuig a l'escola ( població gitana). Població africana es troba un problema de distància cultural, i això implica major fracàs escolar.

    4

    2

    1

    3

    1




    Descargar
    Enviado por:Lisi
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar