PROPOSTES DIDÀCTIQUES

TEMA 1: LLENGUA I SOCIOLINGÜÍSTICA

- Per quina raó afirmem que cap societat humana no podria funcionar sense la lengua? Quina relació té aquesta afirmació amb la realitat catalana?

No podria funcionar perquè la llengua no és tan sols un vehicle de continguts, sinó que ella mateixa és un contingut de lleialtats i rebuigs, un marc de situacions i temes, el que indica que cada societat té la seua pròpia llengua que la identifica i la diferència de les altres societats.

Té relació ambla realitat catalana en l´aspecte d´identificació de la llengua i és un motiu pel qual no es pot imposar una altra llengua que no siga la catalana, una llengua amb significat propi.

• En què es diferèncien lingüística i sociolingüística?

La lingüística és tot el relatiu al llenguatge, a les llengües i a la lingüística o estudi científic del llenguatge i les llengües a més de l´estudi estructural de la lingüística interna, mentre que la sociolingüística pertany a l´estudi de les interaccions entre la llengua i el medi social, especialment la covariació entre fets lingüístics i fets socials a més de la dinàmica i processos històrics que viu una comunitat lingüística.

• Quin és el concepte primer i més important de la sociolingúística? Per quina raó?

La llengua és per si mateixa contingut, és a més a més un referent de lleialtats i rebuigs, un marc de situacions i temes, un gran escenari impregnat de valors d'interacció que tipifiquen tota comunitat lingüística.

• De qui depèn el futur de l´ús d´una llengua?

El futur de l´ús d´una llengua depèn fonamentalment dels joves, que han d´aprendre cóm utilitzar una llengua i també depèn dels educadors, que són els que han d´ensenyar l´ús lingüístic.

• Què es una comunitat lingüística? Cerca algun sinònim.

Una comunitat lingüística és un conjunt de persones que parlen un mateix idioma, encara que no implica del tot que es situen al mateix territori.

Sinònim: Població lingúística.

TEMA 2: SOCIOLINGÜÍSTICA I ENSENYAMENT

• Per quines raons és necessari introduir l´estudi de la sociolingüística a l´ensenyament?

Perquè la sociolingüística lliga l´estructura lingüística amb els seus marcos socioculturals i això ha provocat una evolució en el concepte de sociolingüística que ens fa raonar i entendre per poder passar a l´acció efectiva, és a dir, adopten una actitud plenament humana davant la llengua en general i els idiomes més concretament.

• Per què creus que ha estat tan menystingut l´estudi de la sociolingüística?

En la meua opinió, ha estat tan menystingut perquè com estudia el comportament de la llengua davant la societat, en temps d´opressió no estava permitit utilitzar la sociolingúística i desprès d´aquestes dècades encara quedaven seqüeles en la societat, el que li va impedir traure a la llum aquesta classe d´estudis.

• Creus que les actituds que els ensenyaments tenen respecte a la llengua influeixen en els seus alumnes?

Si, perquè si un ensenyant ensenya la llengua d´una manera superficial, és a dir, sense introduir-se en el més interessant de la llengua i tan sols ensenyant diversos conceptes, els alumnes mai sabran el que realment significa la paraula “llengua”, una paraula que és fonamental per poder entedre el que parlen i el que escolten.

• Com creus que hauria d´intervenir l´escola en l´ús lingüístic?

En la meua opinió, pense que l´escola ha d´ocupar el paper principal a l´hora d´ensenyar la llengua, perquè l´escola és el mitjà més influent en la joventut i si questa joventut actual no apren res a través de l´escola, no aprendrà res al llarg de la seua vida, perquè és un fet real que l´escola és un dels pocs recursos efectius que li queda a aquesta societat.

• Quina importància té l´escola en la normalització del català?

També té una labor important perquè l´escola té que impedir que el català es perga perquè encara que als pobles es conserva més la llengua, a les capitals i altres zones urbanes s´està impossant la llengua dominant, l´espanyol, i per aixó es té que normalitzar el català perquè tan sols es podria excusar una comunitat lingüística que haja estat governada durant segles per forçes opressores, i així encara, triomfarà la llengua pròpia en cas que la població estiga disposta a “alçar” la llengua.

TEMA 3: EL BILINGÜISME

• Es pot fer un ús polític, ideològic del bilingüisme? Amb quins propòsits?

L´exaltació del bilingüisme com a recurs ideològic serveix per a impulsar el canvi, la substitució lingüística, prepara el terreny per a la destrucció de la llengua dominada.

• Diferencieu entre bilingüistes i bilingües.

El bilingüista defineix l´aspecte ideològic, mentre que el bilingüisme defineix l´aspecte real.

• Per què el bilingúisme és una situació socialment inestable i transitòria? Cap a on condueix?

Condueix cap a una situació real de conflictee, una mena de compromís per tal d´aconseguir els efectes (la substitució) sense que es notes les causes (dominació sociopolítica).

• Definex breument què és el bilingüisme unilateral.

El bilingüisme unilateral apareix quan una llengua dominant s´ha instalat en la comunitat, que el seu domini no és sols necessari sinó també suficient.

• Els bilingüistes defensen el biligüisme del altres i practiquen el monolingüisme propi. Què significa aquesta afirmació?

Aquesta afirmació significa que els catalans defenen el bilingüisme catalè sempre i quan utilitzen el català com a llengua principal i no el castellà, una llengua que tots poden parlar sense problemes, tot el contrari que el català.

• Comenta què significa l´afirmació següent: el bilingúisme és una cortina de fum.

El bilingüisme és un concepte que confon a molta gent, ja que depèn del context en que s´utilitza i quin sentit li volem donar.

TEMA 4: LA SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA

• No hi ha idiomes intrínsecament “superiors” ni “inferiors”, però, quins objectius pretenen els que defensen precisament el contrari?

Els que defensen el contrari busquen que si hi ha un dèficit d´alguna funció, ja siga control lingúístic o consciència lingúística pot ocurrir que aquest dèficit inicial qrovoque un dèficit, valga la redundància, de funcions recíproques que al mateix temps ageujaran el dèficit inicial.

• Cerqueu quatre o cinc paraules aproximadament sinònimes de subtitució lingüística.

Impossició lingüística, canvis sociolingüístics, normalització lingüística.

• Per quina raó els orígens i les causes de la substitució lingüística són fonamentalment socials?

Perquè es produirà una diferenciació ente les dues llengües que provoca que els parlants de la llengua minoritzada es passen a la majoritària debut a la pressió psicològica que soporten al veure que estan a la minoria i a més intervenen les organitzacions polítiques, els estats i governs, les forces socio-culturals, la societat civil, faran que aquest mecanisme siga favorable o contrai a una determinat idioma.

• Quins factors creieu que van afavorir el procés de substitució lingúística a Catalunya?

Els àmbits d´ús van influir perquè al utilitzar la llengua espanyola en l´àmbit formal es va imposant poc a poc fins a imposar-se informalment, ja que la get tan sols podrà llegir espanyol a un àmbit formal i no com el català.

• Quins àmbits i classes socials van resistir més el procés de substitució lingüística i quins foren els primers a canviar?

El poble va resistir més el procés de subtitució junt amb els àmbits informals. En canvi, els que menys van resistir van ser les administracions i, en concret els funcionaris.

- Segons una enquesta realitzada a professors d´EGB de Formentera, Eivissa, Menorca i Maiorca, un 85% parlen amb els amics en català. Però amb un interlocutor no-catalanoparlant només unh 34% continuen parlant en català. Per quina raó es produeix Aquest canvi d´actitud?

Jo defenc la postura de que amb un no-catalanoparlant es deu parlar castellà encara que entenga el català, perquè no importa que el no-catalanoparlant estiga a un teòric territori català ja que el castellà és la llengua oficial i amb un foraster, que tan sols sap parlar la llengua castellana s´ha de parlar castellà, perquè si ú no vol que li imposen una llengua, és la mateixa persona la que no ha d´imposar la seua.

TEMA 5: L´ASSIMILACIÓ LINGÜÍSTICA

• Per què diem que l´assimilació és un procés típic de les migracions? Per què en algunes ocasions no es produeix l´assimilació lingúística dels immigrats? Ës aquest el cas català?

Perquè un grup d´emigrats en un país es veu obligat, pel pes demogràfic, cultural, social i `polític del país receptor, a assimilar-se més tard o més d´hora a l´idioma i la cultura pròpies d´aquell país.

Perquè el grup d´emigrats està poc lligat a l´entorn bilingüista i així consegueixen conservar la seua llengua inicial. No es dona el cas.

• Creieu que s'aplica el principi de territorialitat en alguna zona de Catalunya?

Si que s´aplica el pricipi de territorialitat perquè a Catalunya la llengua oficial és el català, inclús més que el castellà.

• Quina hauria de ser l'actitud lingüística dels catalans d'origen respecte als immigrants? I quina és l'actitud que es dona majoritàriament fins ara?

Els catalans d´origen deuen adonar-se que la vida noés gens fàcil per a un immigrant, per això han d´ajudar-los a integrar-se en la societat i al mateix temps a que aprenguen el català per a que així puguen adaptar-se d´una manera més còmoda i senzilla.

Majoritariament no els ensenyen català, tan sols parlen amb ells en català, el que fa que l´immigrant arribe a entendre més o menys el que li estan dient però que li siga impossible parlar-ne perquè ningú li ensenya eixa llengua.

• Es cert que s'ha volgut manipular els immigrants? Amb quins objectius?

Si que s´ha volgut manipular els sentiments del immigrants mitjançant el poder establert i les forces polítiques per a que l´immigrant vaja en contra de les necessitats populars i nacionals catalanes, a més d´enmascarar la realitat opressora de l´estat i de la seua política per atacar la necerssària homogeneització de les classes populars catalanes i fragmentar la comunitat lingüística catalana.

• Per què les joves generacions immigrades poden jugar un paper favorable en la normalització del català?

Perquè aquestes generacions són les nascudes a Catalunya, el que significa que des que són ben xicotets podran parlar el català perquè quan més jove és una persona, més fàcilment apren una llengua. A més no tindran el problema que van tindre els pares d´aquests joves, que van arribar amb trenta nys (per exemple) a un país on no coneixien res de res.

TEMA 6: EL CONFLICTE LINGÜÍSTIC

• En quin moment apareix un conflicte lingüístic?

En el moment en que dues varietats lingüístiques competeixen entre elles i provoquen la invasió o el desplaçament d'una de les dues llengües o variants dels àmbits d'ús de l'altra.

• En una situació com la del català, l'absència de conflicte pot ser sociolingüísticament perjudicial?

Sí, perquè una incapacitat de la comunitat lingüística dominada per plantar batalla a la invasió lingüística, el que significarà la derrota (l´extinció) de la llengua dominada, que en aquest cas seria el català.

• Quines són les dos úniques eixides del conflicte lingüístic?

Les dos úniques eixides són la substitució (es converteix en tendència quan una comunitat lingüística ha estat minoritzada, pel que les normes d´ús lingüístic són terminants i s´abandonaria la llengua) i en cas que done temps, podríem arribar a la normalització que és per on va el català.

• Quin és l'origen dels complexos lingüístics? Què s'hauria de fer per evitar-los?

L´origen dels complexos lingüístics són els hàbits deslleials, les pors a usar l´idioma propi davant els desconeguts i el complex d´inferioritat dels pobles dominats són algunes de les conseqüències de la llarga dominació política.

Per tal d´evitar-los s´hauria d´abandonar el complex d´esclaus i de vençuts, la dimisió lingüística i el discurs de la impotència, s´hauria de manifestar tothora amb la cara ben alta l´orgull de ser ciutadans nacionals.

TEMA 7: LA DIGLÒSSIA

• Quines són les característiques que diferencien la diglòssia d'altres situacions de conflicte lingüístic?

En primer lloc, la diglòssia fou definida com una situació sociolingüística relativament estable en que, al costat dels pricipals dialectes d´una llengua, hi ha una varietat molt divergent, i a més s´uneix un bilingüisme que no provoca un conflicte lingúístic greu.

TEMA 8: L´ESTÁNDARD LINGÜÍSTIC

• Per què cal que totes les llengües disposen i usen un estàndard lingüístic propi?

Perquè l´estándar aurà de tenir un conjunt de propietats: ser estable per la qe puga ser efectivament codificat i al mateix temops ser sufucientment flexible per a assumir les modificacions derivades dels canvis culturals. També ha de fer possible una expressió intel.lectual precisa i rigorosa, s´hi ha de poder expressar els conceptes abstractes i científics mijançant un lèxic precís i una gramàtica elaborada.

• Quines diferències hi ha entre la llengua estàndard i la col·loquial?

La llengua estàndard és la llengua aplicada a tot aquell document oficial, ensenyament, mitjà de comunicació, és a dir, amb un ús formal; mentre que la col.loquial és aquella llengua parlada en un àmbit familiar, amistós, amb un llenguatge senzill i poc rebuscat.

Mentre que l´estandarització no ha d´utilitzar un model normatiu massa estricte i s´ha d´actuar de manera pedagògica substituint els termes per propostes alternatives que es basen en la riquesa de la llengua, la fixació s´ha d´aplicar a l´estàndard i en determinats àmbits d´ús.

• Per què en les situacions de conflicte lingüístic la llengua dominada o minoritzada troba dificultats a l´hora de construir l´estàndard?

Perquè quan a l´estàndard, arriba l´hora de “cultiu” per part de la societat, aquesta al ser nolt minoritària li costa molt traure-ho endavant, i si li afegim que a vegades hi ha sectors de la societat que no estan disposats a “cultivar” l´estàndard, encara costarà més esforç.

TEMA 9: ELS DIALECTES

• Amb quina intenció s'ha intentat i es continua intentant trencar la unitat sociolingüística del català?

Amb la intenció de que no dificulten la construcció d´un estàndard nacional.

• Quina actitud teniu vosaltres i quina s'hauria de tenir enfront dels parlants de les altres variants dialectals del nostre idioma? Teniu idees preconcebudes negatives o positives respecte al català que es parla en altres indrets de Catalunya?

Cadascú és lliure de parlar la llengua que vullga, ja que en la meua opinió es pot fer un estàndard a partir de diferents dialectes, simplement és ficar-se d´acord amb tots.

Tinc una idea positiva respecte a les altres varietats del català (que no català) parlat a altres llocs d´Espanya, és bo que hi haja varietat.

• És contradictori aprendre i usar l'estàndard lingüístic i alhora conèixer i usar els diferents dialectes?

No és contradictori perquè han de saber quan parlar català estandaritzat i quan parlar el col.loquial, ja que no seria lògic parlar sempre català estandaritzat o parlar sempre el català col.loquial.

TEMA 10: LA MINORITZACIÓ LINGÜÍSTICA

• Quina diferència hi ha entre “minoria lingüística” i minorització o llengua minoritzada?

Els idiomes europeus tenen en comú que els podríem anomenar “minorització” i que també ha estat anomenat “situació minoritària”, pel que la “minorització” és un aspecte del procés anomenat “modernització” que ha fet que moltes coses que abans eren excepcionals hagen esdevingut ordinàries, familiars.

El canvi que s´ha produït ha estattan radical perquè ha estat absolutament global, i els grans canvis sociolingüístics en són un altre important aspecte.

TEMA 11: DISCRIMINACIÓ I NECESSITAT D´ÚS

• Per què diem que totes les llengües exerceixen un cert grau de discriminació lingüística? El català hauria de ser un cas diferent?

Perquè és una necessitat objectiva en qualsevol societat nacional, ja que en situacions de conflicte aquesta situació es fa molt present.

No és un cas diferent, perquè a la vegada que el català és discriminat pel castellà, el català intenta impossar-se al castellà discriminant-lo també, encara que el castellà es molt necessari a qualsevol lloc.

• Quines són les llengües socialment i majoritàriament discriminadores a l'estat espanyol?

Les llengües reconegudes com són els gallec, els basc i el català...encara que altres llengües no reconegudes com el valencià o el mallorquí intenten fer-se un lloc.

• Com és possible que una llengua puga ser útil i no necessària? Poseu exemples que no apareguen en el llibre.

Perquè cal distinguir entre utilitat d´ús, que fa referència exclusivament al fet que una llengua ens és útil per a unes determinades funcions lingüístiques. Fer que una llengua siga útil per a unesdeterminades funcions no pressupossa que siga necessari. Per exemple amb el castellà als EUA on ens serà útil perquè podrem llegir algunes publicacions i programes en castellà, però no serà necessària perquè predomina l´anglès, que és la necessària de veritat.

TEMA 12: LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

• Quina diferència hi ha entre normalització i normativització lingüística i per què de vegades es tendeix a confondre ambdós conceptes?

La diferència és que el concepte de normativització està inclòs dins el concepte de normalització, però que no el pressupossa, és a dir, que és possible que una llengua estiga normativitzada (fixada) però que encara siga d´una normalització acabada. La normalització lingüística és un procés històric socio-cultural, en el qual un idioma és sotmès a la normativització i aconsegueix accedir a totes les funcions socials fins aleshores reservades a la llengua dominant. Un idioma està normalitzat quan ocupa tots els àmbits formals i informals.

• Quines mesures prendríeu per promocionar l'ús efectiu de l'idioma si foreu el director de l'escola?, i si foreu del Govern?

Si fòra director d´una escola promouria l´ús del català mitjançant classes de català d´una forma amena i entretinguda, i a més propossaria activitats lúdiques per tal de que la gent jove poguera aprendre català d´una forma entretinguda i poc aborrida.

I si fòra un membre del Govern intentaria traure endavant una llei per a l´ús del català i a més afegiria alguns cartells publicitaris a favor de l´ús del català a Catalunya.

• Quina importància ha tingut la política dels estats espanyol i francès respecte a la normalització de l'ús del català i les altres llengües minoritzades? I què opineu de la que estan duent a terme els governs autònoms?

Els estats francès i espanyol sempre han intentat impossar la seua llengua davant la llengua catalana.

D´atra banda no em mereix ninguna opinió al respecte sobre el que està fent el govern autònom català, més que res perquè no sé cóm està la situació lingüística allà.

• Les lleis de normalització lingüística són sempre eines vàlides per aconseguir la normalització lingüística?

No, perquè totes aquestes lleis institucionalitzen l´ús de l´espanyol als territoris respectius i suposen una certa normalització si donem al terme el sentit d´establir certes normes al respecte. De fet és la continuació d´aquesta situació, amb canvis que no questionen mai la supremacía jeràrquica, l´hegemonia de l´idioma de l´estat.

• Expliqueu quina és la situació en què es troba la llengua en la localitat on heu nascut, on aneu a passar les vacances o qualsevol altra que conegueu especialment bé. Cerqueu-ne les diferències i coincidències.

En la meua localitat, València, la llengua valenciana és poc usada per la població total ja que quasi la meitat de la població i en la zona on jo visc quasi tota la població ha viscut la major part de la seua vida fòra de la Comunitat Valenciana i quan han arribat açí, ningú els ha obligat aprendre la llengua autòctona i per això han obligat a l´altra part de la població que parlava valencià, a parlar castellà. Tan sols es parla valencià al centre de la ciutat, ja que és on es localitza la zona antiga de la ciutat.

• Què fas tu durant tot un dia, amb qui parles, com parles, en presència de qui, per què? Fes-ne una anàlisi rigorosa i detallada i extreu-ne conclusions crítiques.

En un dia qualsevol, m´alçe a les set del matí i salude a ma mare, en valencià per supost, perquè amb tota la meua família parle valencià, ja que són originaris d´un poble valencià. La forma en que parle valencià és una forma col.loquial encara que a vegades intente cuidar el vocabulari per a que no siga massa col.loquial. Quan arribe a l´escola salude als meus amics, encara que en castellà perquè no hi ha cap que parle en valencià, i per tal de fer la comunicació més fàcil jo també parle en castellà. Amb els professors parle en castellà encara que amb el professor de Llengua Valenciana parle en valencià de forma més respetuosa.

• Per què de vegades els estats lingüístics opressors fan concessions legals parcials a les comunitats lingüístiques minoritzades? Per quina raó de vegades aquests mateixos estats fan un tractament diferent dins la mateixa comunitat lingüística, segons siga la zona o regió administrativa?

Perquè resulta difícil distinguir se es tracta realment d´una concessió atorgada per la pressió social o bé si és una impossició del poder dominant per reajustar el seu control i domini de la comunitat lingüística minoritzada.

Fan un tractament diferent segons el govern de la regió i les propostes de futur referides a la llengua.

• Com es facilita millor el procés de normalització lingüística, integrant les comunitats lingüístiques dins estats multilingües o fent que aquestes comunitats tinguin una existència independent? Raoneu-ho.

Es facilita millor la normalització lingüística fent que aquestes comunitats tinguen una existència independent perquè al separar-se de l´estat opressor, la llengua autòctona podrà desenvolupar-se més ràpidament i d´un mode més independent, sense tindre que estar pendent de l´antiga llengua dominant i així poder crear lleis i resolucions a favor de la llengua. També es permetrà que la gent aprenga més ràpidament el català.

• Quina relació hi ha entre la llengua familiar del jove i la que parla amb el company? Quina és la llengua de les cançons que agraden més?

Els dos àmbits d´ús de la llengua seran col.loquials.

En Catalunya desconec esta situació, però a la resta d´Espanya agrada més la música en anglès que en espanyol perquè a més d´haver més grups estrangers, la llengua anglesa és més universal i per això interessa més.

TEMA 13: DISCURS SOCIOLINGÜÍSTIC I REALITAT

• Creieu que el intel.lectuals, mestres i polítics poden restar al marge del conflicte lingüístic?

No poden restar al marge perquè ells són els que tenen més poder per intervindre als diferents mitjans de comunicació i a més deuen seguir estudiant la llengua per a així donar peu a que hi haja una evolució i s´avançe més ràpidament.

• L´ús lingüístic evoluciona d´una manera natural?

Si, conforme passa el temps l´ús lingüístic evoluciona segons evolucione la societat, ja que depèn d´ella a l´hora d´avançar o recular en la història.

12