Introducció

1.Sociolingüística

1.1 Definicions sociolingüístiques

Bilingüisme: És un concepte bastant complex. Es diu que les societats no poden ser bilingües sinó que ho són els individus que la componen, ja que aquests, poden dominar dues llengües (bilingüisme), tres llengües (trilingüe)... depenent del nombre de llengües que dominin.

De totes maneres hi ha diferents tipus de bilingüisme:

a)Bilingüisme individual: Una persona parla dues llengües (encara que en pot parlar moltes més). N'hi ha de diferents tipus:

-Bilingüisme passiu i bilingüisme actiu: el parlant coneix dues llengües però una no l'empra (passiu); o coneix i empra les dues llengües (actiu).

-Bilingüisme simètric i asimètric: és simètric si el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d'ús. Si no, és asimètric.

-Bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons laborals o econòmiques.

-Bilingüisme integratiu: s'aprèn una llengua per integrar-se dins d'un nou grup (els immigrants).

b) Bilingüisme social: “es tracta de situacions on el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers d'una societat. Si bé és normal que en un mateix estat hi hagi més d'una llengua, no ho és tant que dins d'una mateixa comunitat lingüística hi hagi bilingüisme. Aquest ha estat ocasionat com a conseqüència de guerres, ocupacions colonials, situacions polítiques, econòmiques o socials en què un poble en domina un altre. En aquest cas, els parlants d'una llengua es veuen obligats a conèixer tots una segona mateixa llengua. Aquest cas es coneix com bilingüisme unidireccional, perquè els parlants de l'altra llengua no aprenen la dels primers. Les normes d'ús estableixen quina llengua s'ha d'emprar en cada situació, i la nova llengua apresa ocupa els àmbits d'ús més formals.”

c)Bilingüisme territorial: es dóna quan en un país trobem geogràficament ben delimitades les diferents comunitats lingüístiques. Cadascuna d'elles disposa d'una sola llengua pròpia.

Conflicte lingüístic: “Situació en què dos sistemes lingüístics competeixen entre ells, provocant el desplaçament parcial o total d'un sistema en els diversos àmbits d'ús lingüístic (Vallverdú 1980)”

Conflicte lingüístic Llengües minoritzades Bilingüisme Normalització lingüística Diglòssia Substitució lingüística

Diglòssia: “ La concepció de diglòssia, de Fergusson (1959), parteix de l'estudi d'una situació en què coexisteixen dues varietats d'una mateixa llengua (varietat alta: A i varietat baixa: B).”

“Diglòssia seria segons Fishman (1971) aquella situació en què l'una llengua (A) ocupa àmbits formals i l'altra (B), els àmbits informals”

Minorització lingüística: “La minorització lingüística es produeix en situacions de superposició, en què l'ús d'una llengua subordinant compta amb el suport del poder polític, i l'ús de l'altra llengua -la territorial- esdevé subordinant i es veu entrebancat per aquest mateix poder.”

Per tant, una llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins la pròpia comunitat lingüística.

Es consideren llengües minoritzades: el català, el bretó, l'occità, el basc, el gallec, el sard, el cors i el caló (entre d'altres).

Monolingüisme: “És l'ús/coneixement d'una sola llengua. El monolingüisme pot ésser individual o social. El monolingüisme individual te lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual. El monolingüisme social es produeix quan en el context d'una determinada societat de gent fa servir tan sols una llengua, que coincideix amb la territorial.”

Normalització lingüística: “Consisteix a reorganitzar les funcions lingüístiques de la societat per tal de readaptar les funcions socials de la llengua a unes condicions externes canviants.”

Normativització: “Aracil (1982) ha definit normativització com un doble procés de convergència de les variants dialectals i col·loquials i de diferenciació dels registres o estils funcionals. La normativització implica doncs una reforma gramatical que també ha estat anomenada estandarització o codificació, i pressuposa l'aplicació d'unes normes lingüístiques que com a tals només han de ser imposades per les autoritats lingüístiques.”

Substitució lingüística: “Redistribució de les varietats que formen el repertori lingüístic d'un àmbit sociocultural. Implica contacte i ha de ser descrita en termes d'àmbits d'ús.”

“La substitució lingüística pressuposa la coexistència i el contacte entre dos idiomes (o variants), i ocorre quan l'un guanya terreny a costa de l'altre, que en perd.”

La substitució lingüística es desenvolupa en un procés amb diverses etapes:

1a.- Procés de bilingüització: és l'etapa més llarga. Les classes altes, les ciutats més poblades, els joves... són els primers a adoptar la segona llengua. Aquesta comença a ocupar les funcions formals en detriment de la llengua pròpia.

2a.- Procés de monolingüització en la llengua dominant. A poc a poc es va abandonant la llengua dominada (llengua B) i és suplantada per la llengua A (dominadora). Aquesta fase és molt ràpida, atès que tota la societat coneix ja la llengua A. Es presenten diversos problemes:

1.- Autoodi: els que s'han passat a l'altra llengua reneguen del seu origen lingüístic, del qual volen distanciar-se menyspreant-lo.

2.- Mitificació del bilingüisme: es generalitza la falsa creença en la compatibilitat jeràrquica de les dues llengües. En realitat la llengua dominada va reduint els seus àmbits d'ús i la dominant els amplia.

3.- Creació dels prejudicis lingüístics. Són prejudicis socials sense cap base científica manifestats contra una llengua: llengües aspres i dolces, fàcils i difícils, de cultura i primitives, superiors i inferiors... En cap cas es parteix d'apreciacions objectives, més aviat al contrari, de punts de vista subjectius i amb la intenció de menysprear allò diferent. Condicionen la predisposició a utilitzar o aprendre una llengua.

4.- Bilingüisme unidireccional. La llengua dominant ha esdevingut llengua necessària i la dominada ho ha deixat de ser, de manera que hi ha parlants monolingües en llengua A però només n'hi ha de bilingües en llengua B. 

  3a.- Per últim, quan el procés s'ha completat, tenim l'abandó absolut de la llengua dominada i l'ús exclusiu de la llengua nova.

1.2 Història

La sociolingüística té el seu origen als Estats Units, concretament a la dècada dels 50 del segle passat, quan es començà a  estudiar grups d'emigrants "chicanos" que no dominaven l'anglès. Als anys 60 arriben els estudis a Europa per estudiar les realitats socials pròpies.

En el camp de la sociolingüística catalana cal destacar tres noms: Francesc Vallverdú, Lluís Vicent Aracil i Rafael Ninyoles que amb els seus llibres i anys dedicats al seu estudi, n'han definit i copsat els límits de la ciència.

1.3 Funció

“La sociolingüística ha d'analitzar les diferències lingüístiques lligades a diferències socials, per tan, el treball sociolingüístic és l'anàlisi de les relacions entre les diferències lingüístiques i les referències socials” com diu Lluís V. Aracil, és a dir, la sociolingüística és la ciència que analitza quines són les constants dels factors socials que determinen les diferències en la llengua i l'ús que fan d'aquesta les persones que la parlen, alhora estudia l'ús de la llengua en totes les seves manifestacions diverses i canviants. S'ha de dir, però, que la llengua actua conjuntament amb altres aspectes del comportament social humà: no hi ha cap ciència lingüística que es mantingui aïllada, totes les àrees de recerca lingüística estan implicades amb el que la gent fa i amb la forma en què actua.

La sociolingüística, deixant de banda la definició teòrica, també té finalitats pràctiques: pot permetre a una comunitat de descobrir i de promoure solucions a dificultats lingüístiques en què es pugui trobar.

1.4 Objectius

L'objectiu de la sociolingüística i la tasca del sociolingüista és l'estudi de la diversitat de l'ús lingüístic. La feina del lingüista, per tan, serà estudiar i discutir les interpretacions existents de la llengua, és a dir, analitzar la diversitat socialment reconeguda i desvetllar les interpretacions socials no reconegudes per poder analitzar les diferències lingüístiques.

Però els diferents camps d'estudi que es proposi analitzar un lingüista estaran condicionats per l'objecte que es vol estudiar, bàsicament i generalment podem distingir dos grans objectes d'estudi entre els investigadors de la llengua: per una banda hi ha els que tenen per objecte explicar la variació de l'estructura lingüística en funció dels contextos socials, que podríem anomenar lingüística social que té com a objecte de la seva reflexió la llengua en si, i per una altra banda els sociòlegs de la llengua que tenen com a objecte central l'estudi de la societat en relació amb la llengua, és a dir, tenen com a centre d'interès i de reflexió la societat.

1.5 Sociolingüística i lingüística aplicada

La sociolingüística aplicada ha estat definida com l'aplicació del coneixement lingüístic a un objecte, utilitzant les troballes dels estudis teòrics, per tant, podríem dir que la lingüística general i lingüística aplicada s'exclouen, de fet, la lingüística aplicada ha de partir de la lingüística, però no solament d'aquesta, sinó que es transforma en la base de moltes altres disciplines (psicologia, pedagogia...) posant en evidència la seva natura interdisciplinària.

Dit això, és important saber que la lingüística i la sociolingüística es diferencien, que no estudien el mateix i que per tant, no podem confondre.

A continuació podem contemplar un quadre on mostra les diferències entre ambdues:

Lingüística	Sociolingüística
estructura del idioma	ús del idioma
idioma, signe distintiu a ostentar	idioma, instrument i producte
història retrospectiva: orígens	història prospectiva: futur
perennitat immutable	canvi incessant
essència	existència
esperit metafísic	esperit positiu
contemplació estàtica	contemplació dinàmica
ésser: personalitat, identitat	fer: produir, realitzar
inhibició fatalista	iniciativa, activitat responsable
afirmacions, pronunciaments	accions efectives
afirmacions, pronunciaments	accions efectives
orientació simbolicoexpressiva	orientació pragmàtica
estil retoricopoètic	estil prosaic
exaltació sentimental	reflexió crítica
àmbits a part, especials i excepcionals	vida ordinària
reducció, confinament	plenitud

2. Historia de la llengua

En els primers temps d'independència dels comtats catalans (ss. X i XI) s'accentuà l'evolució divergent del romànic del qual sorgirà el català. El segle d'or de la literatura catalana s'inicia a finals del s. XIV i culmina el s. XV, des d'un punt de vista sociolingüístic es produeix aleshores una penetració lenta però perseverant de la llengua i la cultura castellanes. Tanmateix, el català no deixa de ser llengua oficial fins els decrets de Nova Planta, i es l'única llengua que parlava la immensa majoria de la població. Amb la victòria de Felip V, després de la guerra de successió (1707-1716), el català deixa de ser oficial arreu de la Confederació i gradualment és foragitat de tots els àmbits públics. Al llarg del s. XIX prossegueix a les regions catalanes de l'estat espanyol el procés d'assimilació lingüística a favor del castellà.

El procés de normalització lingüística, que va trobar en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) un impuls remarcable, es produí fins a l'any 1939 en un doble front, d'una banda l'aspecte estrictament lingüístic (normalització o estandardització) i de l'altra la recuperació o la conquesta d'àmbits d'ús lingüístics (normalització sociolingüística) amb la implantació d'escoles catalanes. Amb el triomf de Franco, a la Guerra Civil (1936-1939), el català entrà en una nova etapa de persecució: fou bandejat de tots els àmbits públics (administració, escoles, mitjans de comunicació, etc...) i en fou restringit l'ús privat. Aquest període de genocidi lingüístic coincidí amb una onada immigratòria, de volum superior a les que s'havien produït en èpoques anteriors i amb la característica que la immensa majoria dels immigrants eren de parla castellana.

La situació, políticament, només comença a canviar de signe a partir de la mort de Franco. El català fou proclamat llengua oficial de nou el 1977, amb el restabliment de la Generalitat i establert com a llengua pròpia el 1979, amb l'Estatut d'Autonomia.

3. Objectius

En aquest breu resum d'història de la llengua catalana hem vist com en el transcurs de la seva història, la llengua ha estat sotmesa a diferents pressions polítiques.

En els últims vint anys s'han produït molts canvis en els aspectes polítics i institucionals de l'ús lingüístic del català. Ens trobem amb l'aprovació dels Estatuts d'Autonomia a Catalunya, la Promulgació de les Lleis de Normalització del català i la creació d'organismes de planificació lingüística. Avui, l'ensenyament de la llengua catalana està legalment establert com a llengua predominant i com a matèria escolar però la llengua com a vehiculadora entre joves, en l'ús social, està patint una disminució la qual cosa podria desembocar en un inici del procés de substitució lingüística. Ara, el castellà, llengua dominant, és més habitual com a vehicle de comunicació entre persones nascudes a Catalunya, els seus pares dels quals són d'altres parts d'Espanya, això provoca una situació poc favorable per al català ja que pot patir certs canvis amb el risc de desaparèixer. Per això estic interessada en dur a terme aquest treball d'anàlisis sociolingüístic, perquè em preocupa la situació en la que està o es pot trobar dintre d'uns anys el català. Pretenc saber quina és exactament la situació lingüística del català entre els joves de Batxillerat de les escoles de Mataró (tant públiques com privades), ja que amb la cohabitació d'ambdues llengües la força de la dominant és constant i persistent. Amb aquest treball intentaré aclarir la situació lingüística actual del català vers el castellà dins del sector, ja abans esmentat, un sector evidentment jove,

amb la mitjana d'edat dels 17 anys, gent que marcarà el pròxim futur laboral.

La llengua amb la qual els individus són alfabetitzats pressiona sobre els usos lingüístics socials fent que la llengua minoritària pugui arribar a desaparèixer. Per aquest motiu m'interessa la llengua, perquè és la llengua vehiculadora dels coneixements, de les emocions, dels sentiments... La complexitat de la situació de la llengua catalana és la que fa que el meu repte consisteixi a conèixer el comportament lingüístic de l'actualitat en la franja de població mataronina dels joves escolars de Batxillerat. Així la finalitat del meu estudi és conèixer si el català avança o retrocedeix, saber quina és la situació sociolingüística de la llengua en les escoles de Mataró per poder valorar en quina situació (diglòssia, bilingüisme, conflicte lingüístic, substitució, normalització...) es troba, i poder comparar-lo amb algun altre moment de la història de la nostra llengua.

En primer lloc, analitzaré els aprenentatges lingüístics instrumentals (lecto-escriptura) dels joves mataronins, a través d'una enquesta per saber i conèixer l'actitud que mostren davant la llengua catalana i veure així de quina manera influeix la immigració en aquest camp, per poder arribar a una conclusió sobre el marc sociolingüístic actual de la nostra llengua.

4.Metodologia

Per elaborar aquest treball i arribar als objectius que m'he proposat, utilitzaré el mètode de les enquestes fetes amb les preguntes necessàries per a dur a terme el meu propòsit.

Cal dir, però que existeixen tres classes fonamentals d'enquestes: les que s'interessen per la variabilitat estrictament lingüística, com ara l'estudi sobre l'ús d'una determinada sintàctica; les que volen determinar l'ús quantitatiu d'una determinada varietat lingüística (quans parlants usen, entenen o llegeixen una varietat determinada) i les que centren el seu interès en el comportament i l'actitud dels parlants, és a dir, quina es la mentalitat lingüística dels parlants( quin grau d'adhesió tenen respecte a la llengua, com la valoren...)

El model de l'enquesta que he formulat es basa en una mescla de les dues darreres classes d'enquesta que he mencionat; una enquesta per a poder valorar l'ús quantitatiu de la llengua catalana i al mateix temps, per poder apreciar l'actitud dels joves escolars.

Passaré les enquestes a quatre escoles de Mataró, dues d'elles públiques i les altres dues privades. Aquestes escoles són; el Miquel Biada, el Satorras, el Santa Anna i els Salesians de Mataró ( on estic cursant segon de Batxillerat). Em dirigiré a un sector específic d'edat, concretament, tractaré d'analitzar les respostes obtingudes dels joves de quinze i divuit anys, nois i noies que cursen primer i segon de Batxillerat.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

El qüestionari que empraré està format per cinc àmbits:xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

Llengua en la família.

Llengua utilitzada amb els companys d'escola i amb altres amics i amigues.

- Llengua en els mitjans de comunicació.

- Llengua i escola.

- Llengua i futur.

En cada àmbit ens trobem preguntes, les quals en total sumen vint-i-quatre numerades amb lletres de la “a” a la “x”. Són les següents:

En: Llengua en família.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
Basant-me únicament en la influència de la família en l'ús del català.

a) En quina llengua vas aprendre a parlar?

És una pregunta imprescindible perquè la llengua amb la qual et cries des de petit i la que s'aprèn a parlar és la que més es domina tan oral com escrita (que normalment acostuma a ser la llengua materna) ja que és la primera llengua que escoltes i amb la que t'enriqueixes mentre et vas fen gran.

b) En quina llengua et dirigeixes al teu pare normalment?xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
c) Quin és el seu origen geogràfic?

Aquestes dues preguntes les he repetit canviant el pare per la mare. Són interessants i molt importants perquè una persona acostuma a dominar aquella llengua que des de petit li han ensenyat, i aquesta ve donada per la llengua materna i paterna. La llengua materna i paterna deriva de l'origen geogràfic dels progenitors. Es tracta de saber sobretot les possibles variacions introduïdes en els matrimonis mixtos. En l'àmbit familiar he exclòs els avis per no ampliar massa ni diversificar massa les respostes.

d) Quina és la llengua que utilitzes per parlar amb els teus germans?

Va relacionada amb les quatre anteriors però pot passar que amb els pares es parli una llengua i amb els germans i germanes una altra, comuna (si són immigrants) a la zona actual de residència, per tant també és necessari saber-ho. Al mateix temps, la llengua parlada amb els germans també pot dependre del matrimoni, si és mixt pot ser que els germans adoptin la llengua de la mare o la del pare.

En: Llengua utilitzada amb els companys d'escola i amb altres amics i amigues.
Pretenc analitzar el impacte de l'entorn escolar i extraescolar en l'ús lingüístic, deixant de banda l'àmbit familiar.

e) Amb quina llengua acostumes a parlar amb els companys de classe?

Pretenc avaluar el impacte de l'entorn escolar en l'ús lingüístic, fora del nucli familiar i en un ambient on els àmbits formals incideixen especialment, així com el model lingüístic que dóna el professorat. Formulada, també, per a saber si acostuma a parlar amb la seva llengua natal o varia segons a qui es dirigeix, és important per saber si és capaç d'utilitzar una, dues o varies llengües.

f) En quina llengua et sols dirigir als professors?

Per veure si segueix utilitzant la seva llengua o per respecte n'utilitza una altra. La relaciono amb la pregunta anterior ja que està dins l'àmbit escolar i l'educació i l'alfabetització ve donada per els professors, que poden utilitzar una llengua o una altra.

g) En quina llengua tens costum de parlar amb altres amics i amigues?

Relacionada, en part, amb la pregunta e i f , però en aquest cas no seria dins l'àmbit escolar, sinó en l'àmbit d'oci.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

En: Llengua en els mitjans de comunicació.

h)Quina és la llengua en la que sols escoltar la música?

En aquesta pregunta trobarem potser tres tipus de respostes diferents. Poden contestar qualsevol de les llengües que circulen pel mercat radiofònic, televisiu o discogràfic. L'he trobada interessant perquè la música va relacionada amb la cultura i en nivell de la cultura catalana en l'àmbit de la música pot ser escassa ja que de grups musicals catalans no n'hi ha gaire

i) Quin és l'últim llibre que has llegit?

Aquesta pregunta permet de saber quin és el nivell de lectura dels joves i en quin idioma llegeix (que acostuma a ser el que més es domina). Ens permet comparar-la amb la següent pregunta.xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
j) I l'últim diari o revista?

Ens permet diferenciar la lectura literària de la pregunta anterior de la lectura de premsa i revistes i poder comparar les diferències. I com ja he dit abans, saber en quin idioma té el costum de llegir la premsa escrita.
k) En una llengua has vist l'última pel·lícula?

Penso que l'oferta de pel·lícules de cartellera en català és molt reduïda, és per això que he afegit aquesta pregunta, per saber si l'oferta que hi ha en el mercat coincideix amb la demanda dels joves mataronins.

l) Quins són els tres canals televisius que més mires?

He de dir que destaquen més els programes televisius en castellà per sobre dels canals catalans, ja que hi ha més oferta en llengua castellana que catalana.

En: Llengua i escola

m) Amb quina llengua t'expresses millor oralment?

L'he plantejada per avaluar el grau de competència en la llengua oral que els propis estudiants s'atorguen quant a fluïdesa, confiança en l'ús i capacitat d'expressar allò que es pensa.

n) I per escrit?

Té com a objectiu aconseguir una autoavaluació de la competència lingüística escrita per part dels propis estudiants, relacionada amb la pregunta anterior.

o) Amb quina llengua prefereixes que es facin les classes lectives?

Aquesta pregunta l'he formulada per saber que pensen els estudiants de la llengua catalana per a les classes lectives, si n'estan d'acord o si prefereixen una altra llengua per estudiar.

p) Tret de l'anglès, tens alguna dificultat per a respondre al professor en la llengua que parla?

Està formulada amb la intenció de saber si encara actualment existeixen problemes per a respondre amb la/es llengua/es en la què s'expressa el professorat.

q) Tens material didàctic que no sigui en català?

Ara per ara aquesta pregunta és una mica evident ja que les classes es fan en català (o s'haurien de fer) però és probable que algun professor hagi repartit algun dossier que no sigui en català.

r) I alguna classe en que el professor no es dirigeixi amb català? (tret de la classe de castellà i la d'anglès)

És per saber si els professors segueixen les normes establertes per el Departament d'Educació de Catalunya i així saber si afavoreixen l'ús del català.
En: Llengua i futurxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
Tal com s'anomena aquest àmbit: la llengua en un futur.

s) Creus que saber escriure i parlar bé en català et pot servir per a continuar estudiant?
t) Penses que el català et servirà en un futur per a trobar feina?
u) I creus que et servirà per a la feina?

Aquestes tres preguntes són més de reflexió dels estudiants i per saber que és el que pensen per poder, després, valorar-ho.

v) Quin/ns idioma/es t'agradaria dominar?

Indirectament semblant a les tres anteriors.

5.Caracterització de la mostra

L'àmbit de la mostra abasta quatre col·legis i instituts de Mataró, constituït per l'alumnat de primer i segon de batxillerat d'ensenyament públic i privat amb un total de 880 alumnes:

	1r de batxillerat	2n de batxillerat
Centres Públics	193	170
Centres Privats	278	239

(en l'Annex hi apareix una exposició detallada de la mostra indicant el nom dels centres, el nombre d'alumnes enquestats per sexes i el curs que cursen actualment)

A principis del primer trimestre vaig passar el qüestionari amb la col·laboració del professorat dels mateixos centres enquestats: dels instituts públics; Àngels Jubany (Satorras) i Núria Castanyer (Miquel Biada) i dels privats; Manel Chiva (Santa Anna) i Carmen Julià (Salesians).

Les 880 enquestes que vaig realitzar constaven cada una de 24 preguntes, la qual cosa significa un total de 21.120 preguntes realitzades.

6.Llengua en la família

a. En quina llengua vas aprendre a parlar?

b. En quina llengua et dirigeixes al teu pare normalment?

c. Quin és el seu origen geogràfic?

d. I amb la mare?

e .Quin és el seu origen geogràfic?

f. Quina és la llengua que utilitzes per parlar amb els teus germans/es?

Un primer cop d'ull a les dades que he obtingut ens aboca a considerar com a fet d'importància que aproximadament la meitat (53,3%) dels pares i mares de la població escolaritzada el curs 07-08 als centres d'educació de Mataró públics o privats tenen com a llengua primera i materna la catalana. Consegüentment, només dues cinquenes parts (42,7%) del total pot ser considerat de llengua primera i materna la castellana.

Pel que fa a les preguntes c i e, referides a l'origen geogràfic del pare i la mare, gairebé dos terços (61,2%) són nascuts a Catalunya mentre que un terç (32,8%) provenen d'altres parts d'Espanya.

Finalment, mirant la pregunta f que tracta de la llengua que l'enquesta't utilitza per a dirigir-se als seus germans i/o germanes, veiem que percentualment la xifra no varia substancialment amb les preguntes b i d, per tant, podem concloure que la llengua utilitzada en l'àmbit familiar és coincident amb el factor de la llengua materna.

Resultats generals

Llengua materna Llengua amb el pare

Origen geogràfic del pare Llengua amb la mare

Origen geogràfic de la mare Llengua amb els germans

Resultats per instituts

Llengua materna
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	54,5%	18,6%	73,4%	41,2%
Cat.	33,0%	67,7%	17,6%	46,7%
Cat/cast.	11,4%	11,6%	4,0%	10,1%
Altra	1,1%	1,9%	3,4%	1,8%
No cont.	0,0%	0,0%	1,3%	0,0%
Llengua amb el pare
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	67,0%	23,8%	74,8%	48,6%
Cat.	31,8%	73,3%	16,3%	48,1%
Cat/cast.	0,0%	0,9%	2,0%	1,8%
Altra	1,1%	1,6%	2,7%	1,3%
No cont.	0,0%	0,2%	4,0%	0,0%
Origen Geogràfic del pare
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cat.	50,5%	71,4%	32,6%	58,7%
Esp.	48,2%	24,2%	55,7%	35,1%
Llatinoamericà	1,1%	0,8%	5,4%	3,7%
Estranger	0,0%	3,4%	3,4%	1,8%
No cont.	0,0%	0,0%	2,7%	0,4%
Llengua amb la mare
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	61,3%	24,8%	76,8%	48,1%
Cat.	32,9%	72,8%	16,3%	47,6%
Cat/cast.	1,1%	0,9%	2,0%	1,3%
Altra	2,2%	1,1%	4,0%	2,3%
No cont.	2,2%	0,2%	0,6%	0,4%
Origen geogràfic de la mare
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cat.	55,6%	77,3%	35,3%	60,1%
Esp.	40,9%	19,2%	50,3%	33,7%
Llatinoamericà	1,1%	0,6%	5,4%	3,2%
Estranger	1,1%	2,5%	8,1%	2,7%
No cont	1,1%	0,2%	0,6%	0,0%
Llengua amb els germans
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	42,2%	1,6%	65,9%	42,1%
Cat.	39,1%	70,6%	18,3%	40,2%
Cat/cast.	4,1%	0,9%	3,4%	4,1%
Altra	1,0%	1,3%	2,0%	1,3%
No cont.	13,4%	9,3%	10,2%	12,0%

En primer lloc hem de constatar que els resultats generals reflecteixen un manteniment de l'ús del català amb poques diferències a tots els àmbits. Per tant, podem concloure que quan el català bé donat com a llengua materna sistemàticament és utilitzada percentualment en tots els àmbits. Igualment, caldria esmentar, que succeeix el mateix amb el castellà, ja que, trobem les dades globals de l'ús del castellà amb un mateix equilibri. També hem de reflectir que tots aquells que van aprendre a parlar de manera equitativa tant el català com el castellà, després, en un ús quotidià, es decanten per una de les dues llengües -així doncs, tal com es refereix Lluís V. Aracil, el bilingüisme no existeix en societat estable, sinó que el bilingüisme és l'expressió per a designar un moment determinat de substitució lingüística-. En el cas de les llengües no oficials en l'Estat Espanyol, trobem una petita diferència remarcable. Respecte a l'origen geogràfic dels progenitors -llengua que els fills prenen com a pròpia- cal destacar que ens trobem en una situació similar.

Aprofundit en l'anàlisi dels resultats generals, hem de destacar que la llengua que més s'utilitza en la població d'alumnes de batxillerat de Mataró dins l'àmbit familiar és el català, amb un diferencial del 13% respecte l'ús habitual del castellà, mentre que l'ús mixt cau considerablement, si tenim en compte que aquests van començar fent ús de les dues llengües amb un 10%, i en canvi, en l'ús habitual, aquesta xifra cau de forma estrepitosa fins l'1,6%, afirmant allò ja esmentat. Lligat a l'ús d'àmbit familiar, constatem dels resultats globals que bé si 61,2% dels pares i mares dels enquestats són de provinença catalana i generalment catalanoparlants -ja que les xifres demostren que amb la llengua que es dirigeixen als pares és equivalent segons la zona d'allà on provenen els seus progenitors- hi ha una diferència destacable respecte la llengua que s'utilitza amb els germans ja que aquesta xifra del 61,2% decau, exactament, 10 punts, és a dir, el castellà guanya terreny respecte al català. No succeeix el mateix, segons la interpretació dels resultats amb l'alumnat d'origen estranger, és a dir, amb l'alumnat que no té com a llengua materna ni pròpia cap de les oficials en l'Estat Espanyol. Veient que la mitjana de pares i mares immigrants és d'un 2,9% l'ús amb aquests disminueix amb un 1%, i amb els germans pràcticament un 2% afavorint la integració lingüística sense cap mena de dubte.

Contrastant els resultats per instituts i de forma sorprenent amb una important diferència, observem que els alumnes del institut privat Santa Anna són els que més utilitzen la llengua catalana. Contràriament veiem que els alumnes del institut públic Miquel Biada són els que més ús fan de la llengua castellana. Mentre que el institut públic Satorras i el col·legi Salesians, són els que denoten un equilibri més estable entre les dues llengües.

Així doncs, pregunta per pregunta, els resultats es mantenen de forma equitativa pel que fa el català i el castellà. Per tant, observarem al llarg d'aquest anàlisi la importància de la llengua nadiua o materna en l'ús habitual en tots els àmbits.

Llengua amb el pare

Comparant el gràfic de la llengua materna i el de la llengua que s'utilitza per parlar amb el pare, demostrem que els resultats no contenen massa diferències. Ara bé, en el primer gràfic, el col·legi Salesians denota un increment de l'ús del castellà amb un 10% més vers la llengua amb el pare.

Encara que els resultats siguin bastant semblants cal remarcar l'augment del 5% en l'ús del castellà, dins les respostes dels Salesians, vers la mare, afeblint la posició del català. Cal dir que el Satorras també reflecteix un augment del castellà deixant-lo percentualment a la mateixa posició que el català utilitzat amb la mare. El Miquel Biada, a diferència, l'ús del català ascendeix un 1 %.

La llengua amb els germans pot variar segons si el matrimoni és mixt o si aquests són immigrants i entre germans/es utilitzin la llengua oficial o comuna del lloc de residència on es situen. En aquest gràfic cal destacar, en primer lloc, que el 20% d'alumnes del Santa Anna van aprendre a parlar en castellà i en canvi, ens demostra que no utilitzen gairebé aquesta per dirigir-se als seus germans/es. Fixant-nos en els Salesians, observem un augment del català d'un 12,3% i, per una altra part, el castellà perd un 6,1% del seu ús. Els resultats del Miquel Biada mostren una reducció del 7,5% de la llengua respecte la llengua materna o nadiua castellana. En contraposició als resultats anteriors, el Satorras pateix un descens del 6,5% en el català .

Cal destacar l'origen geogràfic dels progenitors, ja que, depenen del seu origen tindran per costum utilitzar una llengua o una altra.

Origen Geogràfic del pare

Comparant el gràfic de la llengua que s'utilitza amb el pare i el del origen geogràfic d'aquest, observem que els resultats no són com esperàvem que fossin, ja que es poden observar considerables diferències. Els resultats dels Salesians ens diuen que un 50% dels seus pares van néixer a Catalunya, en canvi, quan mirem el gràfic de la llengua que s'utilitza per a dirigir-se a ells veiem que el català disminueix, quedant-se amb un 30%, la qual cosa significa que aproximadament un 20% dels alumnes es dirigeixen al seu pare amb castellà, sense tenir en compte el seu origen geogràfic. En el Santa Anna, en canvi, l'ús del català amb el pare coincideix amb el lloc del qual prové, és a dir, Catalunya. D'altra banda, en el Miquel Biada les dades no tenen cap mena de relació, ja que, si més d'un 50% dels pares provenen d'Espanya més d'un 70% d'alumnes es dirigeixen a ells amb castellà, per tan la xifra augmenta un 20% mentre que aproximadament un 30% afirmen que el seu pare prové d'algun poble o ciutat de Catalunya només un 16,3% es dirigeix a ell en català.
De la mateixa manera que en les conclusions dels resultats globals, ens trobem davant d'unes xifres molt similars en el institut públic Satorras, donat que, el català vers l'origen geogràfic dels progenitors perd embranzida també amb un 10% ja que l'alumnat parla als seus pares gairebé un 60% amb castellà.

Origen geogràfic de la mare

En el cas de l'origen geogràfic de la mare, trobem resultats similars a totes les enquestes, exceptuant les realitzades en el col·legi Salesians, que l'origen geogràfic de la mare s'emparella amb el del pare, però, al igual que amb altres comparatives, el català torna clarament a perdre posicions amb referència a la llengua que els fills s'hi dirigeixen, encara que amb menor incidència.

Conclusions

Com a conclusions d'aquest apartat de llengua en la família observem que el castellà té un paper força important, ja que aquest fa que les xifres dels catalanoparlants es m'ermin significativament. En general els quatre instituts es decanten obertament amb un creixement del castellà, mentre que tan sols el Santa Anna manté una forta solidesa.

7. Llengua utilitzada amb els companys d'escola i amb altres amics i amigues

g. En quina llengua acostumes a parlar amb els companys de classe?

h. En quina llengua et sols dirigir els professors?

i. En quina llengua tens costum de parlar amb altres amics i amigues?

Per les dades que hem obtingut sobre la llengua utilitzada amb els companys d'escola i amb altres amics i amigues del jovent escolaritzat als instituts de secundària de la ciutat de Mataró el curs 07-08, podem interpretar que el català guanya terreny a la pregunta h amb un percentatge de més del 50%, mentre que a la pregunta i es queda 10 punts més avall del castellà i a la pregunta g veiem que el català comparteix protagonisme amb el castellà ja que les dades són bastant similars. Cal dir, però, que és de vital importància considerar les respostes donades, ja que, en el transfons de les preguntes no podem obviar que en una d'elles hi ha una “imposició” i , per tan, no és de lliure elecció, no oblidem que la llengua vehicular a les escoles catalanes segons la Generalitat de Catalunya és el català.

Podem dir, per tan, que en aquest àmbit el català es troba posicionat de diverses maneres. A continuació farem un anàlisis per concretar aquestes dades tan inestables.

Resultats generals

Llengua amb els companys de classe Llengua amb els professors

Llengua amb altres amics i amigues

Resultats per instituts

Llengua amb els companys de classe
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	56,8%	3,7%	73,4%	32,8%
Cat.	19,3%	86,9%	14,2%	43,5%
Cat/cast.	23,8%	9,3%	12,2%	23,6%
Llengua amb els professors
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	9,1%	0,2%	19,0%	2,7%
Cat.	77,0%	97,4%	73,4%	88,4%
Cat/cast.	13,7%	2,3%	7,4%	8,7%
Llengua amb altres amics i amigues
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	51,1%	13,9%	74,4%	40,2%
Cat.	17,0%	65,7%	13,1%	31,9%
Cat/cast.	30,6%	20,2%	12,4%	27,3%
Altra	1,1%	0,0%	0,0%	0,4%

D'aquests resultats i, evidentment, en primer lloc caldria dir que les dades que hem obtingut en aquest àmbit són bastant desiguals, i des d'aquí intentarem analitzar els motius pels quals aquestes xifres no mantenen un equilibri com en l'anterior apartat.

Llengua amb els companys de classe

En aquesta pregunta, referent a la llengua utilitzada amb els companys de classe, veiem un alt desequilibri segons el centre, al igual que en l'àmbit de llengua en la família els resultats no obliden mai l'origen geogràfic dels progenitors. Cal observar, també, que el Santa Anna i el Miquel Biada donen uns resultats contraposats, mentre que el Satorras denota el major equilibri entre les dues llengües i el Salesians manté una inferioritat en l'ús de la llengua oral contrastant i desmentint l'ús segons l'origen geogràfic dels pares.

Llengua amb els professors

Tal com ja hem dit a la introducció d'aquest àmbit, en aquesta pregunta cal tenir en compte la norma que la Generalitat de Catalunya imposa a tots els instituts i col·legis de Catalunya -per a assegurar-se un manteniment de l'ús del català-. Així doncs, observem clarament que no tots els col·legis i instituts compleixen aquesta norma, ja que si seguissin les pautes establertes per la Generalitat els resultats a les nostres preguntes haurien de concloure amb un 100% de l'ús del català amb el professorat.

.

Llengua amb altres amics i amigues

Aquesta pregunta ens dona resultats bastant similars als de la pegunta g ja comentada. Però un cop més dóna la sensació de la pèrdua d'embranzida del català. Aquesta sensació de pèrdua d'embranzida ens la proporciona i denota, principalment,el institut privat Santa Anna i el col·legi Salesians amb el 65% i el 18% respectivament. Aquesta pèrdua també podria ser donada per l'ús “bilingüe” en el moment de dirigir-se amb amics i amigues fora de l'àmbit escolar, ja que aquest percentatge augmenta amb força.

Conclusions

Personalment els resultats m'han sorprès, intentant ser el màxim d'objectiva possible sempre percebo una davallada de l'ús del català front el castellà, òbviament, no és el castellà qui pren posicions sinó que, probablement, sigui el “bilingüisme individual simètric” el virtual guanyador. Els resultats són concloents i com exemple l'escola Santa Anna que amb la relació familiar i la relació a l'escola els alumnes són els més catalanoparlants. Evidentment a debat ens quedaria veure si tant en les escoles Satorras i Salesians es crea una situació de conflicte lingüístic, però això ho tractarem a les conclusions finals.

8.Llengua en els mitjans de comunicació

j. Quina és la llengua en la que sols escoltar la música?

k. Quin és l'últim llibre que has llegit?

l. l l'últim diari o revista?

m. En quina llengua has vist l'última pel·lícula?

n. Quins són els tres canals televisius que més mires?

De forma generalitzada i com ja era d'esperar, en aquest apartat veurem com la forta pressió de les indústries de premsa, discogràfiques, cinematogràfiques i televisives tenen una forta influència en l'oferta i per tan veurem com de forma evident el català té una feble posició davant de les llengües més rendibles comercialment.

Per tant, en aquest àmbit de llengua en els mitjans de comunicació podrem analitzar, més aviat, les llengües que la societat “poc exigent” consumeix.

Resultats generals

Llengua en la música Últim llibre llegit

Últim diari o revista llegit Última pel·lícula visualitzada

Tres canals televisius més freqüents

Resultats per instituts

Llengua en la música
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	21,5%	21,3%	21,0%	19,4%
Cat.	4,5%	8,8%	1,3%	1,3%
Cat/cast.	1,1%	2,2%	0,6%	0,9%
Cat/cast/ang.	0,0%	3,6%	2,7%	5,5%
Cat/ang.	0,0%	2,7%	0,6%	0,0%
Ang.	31,8%	43,6%	38,0%	25,0%
Cast/ang.	36,3%	15,4%	29,2%	38,4%
Altres	4,5%	2,0%	6,1%	9,2%
Últim llibre que has llegit
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	69,3%	15,6%	63,2%	61,2%
Cat.	28,4%	79,4%	25,1%	28,9%
altres	1,1%	4,2%	4,7%	0,9%
No cont.	1,1%	0,7%	6,8%	8,8%
Últim diari o revista
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	64,7%	59,6%	76,0%	67,4%
Cat.	21,5%	36,5%	14,3%	19,9%
altres	0,0%	1,1%	0,6%	0,9%
No cont.	13,6%	2,5%	8,8%	11,6%
Llengua ultima pel·lícula
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	89,7%	88,8%	84,6%	87,9%
Cat.	3,4%	6,1%	5,1%	6,4%
altres	6,8%	4,7%	10,2%	5,5%
No cont.	3,4%	0,2%	0,0%	0,0%
3 canals televisius
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cat.	3,4%	13,4%	0,0%	2,7%
2cat/1cast.	3,4%	5,1%	7,4%	8,3%
2cast/1Cat	36,3%	48,0%	23,8%	47,2%
Cast.	55,6%	31,4%	63,9%	41,2%
Altres	1,1%	0,0%	1,3%	0,4%
No cont.	0,0%	1,80%	3,40%	0,0%

A grans trets i com ja hem comentat a la introducció d'aquest àmbit són les poderoses indústries dels diferents mitjans els que amb la seva oferta decanten clarament el consum, i per tant, l'ús de la llengua. No obstant hi ha diferències clares segons la indústria específica en cadascun dels apartats, com podem observar la cinematogràfica juntament amb la gràfica decanten obertament l'ús freqüent d'altres llengües diferents al català, evidenciant la pressió lingüística dels mitjans sobre els consumidors “bilingües”, en canvi la indústria discogràfica i televisiva ens mostren resultats més equitatius, encara que, amb una diferència important ja que la discogràfica ens introdueix de forma explícita de consum trilingüe (consumisme de llengua anglesa).

Llengua en la música

Observant aquest gràfic denotem allò ja esmentat, l'anglès com a llengua de consum amb un percentatge ni més ni menys de 34,6% de mitjana, remarcarem l'equilibri i homogeneïtat de la llengua castellana (20%) en les quatre escoles.

Alarmant és que la llengua pròpia no superi un 4% del consum total, clar posicionament de feblesa front aquesta indústria.

Últim llibre llegit

En aquestes alçades del treball ja no puc esmentar com a sorprenent els resultats de l'escola Santa Anna que es reafirma com la més catalanoparlant de les enquestades superant amb un 40% la mitjana i amb un 65% si la contrastem amb el Miquel Biada. En canvi, l'equilibri de les enquestes excloent Santa Anna és realment preocupant pel català, tenint en compte que el castellà ocupa una privilegiada situació front el català.

Front les llengües oficials l'anglès no té lloc, el consum de la lectura requereix saber i entendre perfectament la llengua, no com en el consum musical.

Últim diari o revista llegit

La complexitat de aquest treball ens pot fer caure en paradoxes si més no com podem entendre la situació de la escola Santana que per el consum de la lectura (llibres) es decanta clarament per el català i, en canvi, per la lectura de la premsa ho faci clarament amb castellà. Òbviament aquest resultat pot indicar-nos que la indústria llibretera catalana està millor posicionada que la de la premsa, bé sigui diària o setmanal. El castellà mostra una homogeneïtat forta en els quatre centres enquestats no oscil·lant amb més o menys d'un 8% front els resultats generals (67%).

Última pel·lícula visualitzada

Com ja hem dit anteriorment, la oferta de la indústria cinematogràfica catalana és escassa, en aquest gràfic podem observar de forma simple aquesta afirmació. Amb tota seguretat la indústria cinematogràfica es beneficia clarament de la posició “bilingüe” de la nostre societat mostrant així un procés de substitució lingüística.

Tres canals televisius més visualitzats

De nou, el gràfic ens ensenya uns resultats decebedors per la nostra llengua però igualment interessants.

Els potents canals televisius amb oferta donen més opció i variació amb llengua castellana que no pas catalana, per tant, no podem estranyar els resultats que amb el intent de desxifrar l'equilibri lingüístic podríem dir que la llengua castellana guanya front la catalana amb dos terços, la qual cosa augmentaria en el cas del Miquel Biada.

Conclusions

La pèrdua de presència del català en gairebé tots els mitjans de comunicació i cultura és evident. Podríem dir que ens trobem en una forta pressió del castellà amb perill de suplantació de la llengua catalana en molts d'ells, és a dir, en una situació de conflicte lingüístic i, per tant, en un procés de substitució lingüística, concretament a les portes de la monolingüització.

9.Llengua i escola

o. Amb quina llengua t'expresses millor oralment?

p. I per escrit?

q. Amb quina llengua prefereixes que es facin les classes lectives?

r. Tret de l'anglès, tens alguna dificultat per a respondre al professor en la llengua que parla?

s. Tens material didàctic que no sigui en català?

t. I alguna classe en que el professor no es dirigeixi amb català?

Dins aquest àmbit podrem intentar desxifrar si el sentiment personal dels enquestats respon a la realitat del món que l'envolta. Sembla que hi ha algun contrapunt que tan sols des de la reflexió personal prengui lògica, sense més preàmbuls passem a reflectir els resultats generals per la seva valoració parcial.

Llengua en que t'expresses Llengua en que t'expresses millor

millor oralment per escrit

Preferència de la llengua
en classes lectives Dificultat per respondre al professor

Material didàctic no català Classe no realitzada en català

Llengua en que t'expresses millor oralment
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	60,20%	16,20%	69,50%	46,00%
Cat.	26,10%	71,30%	15,50%	40,70%
Cat/cast	13,60%	9,50%	10,80%	12,90%
Altres	0,00%	0,40%	0,60%	0,00%
No cont.	0,00%	2,30%	3,30%	0,00%
Per escrit
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	55,10%	26,90%	56,00%	42,30%
Cat.	34,40%	62,00%	22,20%	40,40%
Cat/cast	10,30%	7,60%	18,20%	16,20%
Altres	0,00%	0,90%	0,60%	0,90%
No cont.	0,00%	2,30%	2,70%	0,00%
Amb quina llengua prefereixes que es facin les classes lectives?
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	25%	9,60%	32,60%	20,40%
cat.	59,00%	80,80%	49,60%	58,10%
Altres	0,00%	0,60%	0,00%	0,00%
No cont.	0,00%	2,50%	4,00%	0,40%
Indiferent	15,90%	6,20%	13,60%	20,90%
Dificultat per respondre al professor
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	5,60%	5,50%	5,40%	7,40%
No	93,10%	92,00%	91,10%	92,50%
No cont.	1,10%	2,30%	3,40%	0,00%
Material didàctic que no sigui en català
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	18,20%	36,50%	19,00%	23,70%
No	79,50%	61,10%	76,80%	76,20%
No cont.	2,20%	2,30%	4,00%	0,00%
Classe en que el professor no es dirigeix en català
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	37,60%	11,80%	25,00%	24,10%
No	60,00%	85,80%	71,50%	75,30%
No cont.	2,30%	2,30%	3,40%	0,40%

Partint de les dades globals observem que la preferència majoritària alhora d'expressar-se, el castellà amb un 50% és la llengua escollida per l'alumnat. El sentiment de que en l'expressió informal o habitual és el castellà no avantatge, però, amb més de 10 punts al català. És contradictori el resultat donat pels enquestats a la pregunta q que amb un categòric 62% prefereix el català. Sortosament veiem que alhora de respondre al professor amb la llengua que parla un definitiu 92% afirmen no tenir cap dificultat. Així mateix observem que tant amb recursos materials com humans la percepció i disposició amb un 74% és molt important.

Millor expressió en llengua oral

L'escola Satorras denota com habitual la seva posició d'equilibri i similitud als resultats generals, per contra, Miquel Biada i Santa Anna contraposen uns resultats lingüístics d'igual forma que han fet en els altres àmbits, no obstant, el col·legi Salesians obté un percentatge prou significatiu passant per damunt 10 punts amb relació als resultats generals.

Millor expressió en llengua escrita

En aquest gràfic veiem unes dades resultants bastant similars a la pregunta realitzada i analitzada anteriorment. Cal dir, però, que el Salesians i el Miquel Biada denoten una igualtat respecte el que fa el percentatge general. Hem d'esmentar, també, que els alumnes que han respost que dominen per igual el cat/cast, és a dir, el català i el castellà per primera vegada arriba a gairebé el 15%, una xifra prou important però no suficient amb una societat que ens titllem de bilingües.

Classes lectives

Quan entrem a valorar els resultats d'aquesta pregunta ens trobem, de forma peculiar, que la preferència a l'hora d'escollir la llengua lectiva és majoritàriament el català (62%) fet el qual podríem sumar els que han contestat que els hi és indiferent i obtindríem uns resultats del 75% a favor del català. Contrastant de manera frontal amb resultats obtinguts amb preguntes anteriors que tenen més a veure, probablement, a una sensació que a una realitat, però, no podem oblidar que el resultat d'aquesta pregunta pot venir donat, també, per la força de costum o “hàbit”. Aquest efecte el podríem relacionar directament amb la pregunta t que en els resultats generals trobem que un 73,1% del professorat dóna la classe amb català. Al mateix temps, la pregunta concernent al material didàctic obté resultats similars (73,4%).

Segmentant els resultats per escoles, de nou, destaca el Santa Anna amb 20 punts per sobre la mitjana de la preferència.

Dificultat per respondre al professor

Realment no puc entendre aquests resultats, ja que, de lògica els 100% de l'alumnat no hauria de tenir cap mena de dificultat per respondre al professorat perquè l'alumnat de batxillerat obligatòriament ha de tenir els estudis secundaris obligatoris (ESO) i, per tant, només aquells immigrants de parla estrangera podrien tenir alguna dificultat.

Material didàctic no català

Després de reflexionar acuradament amb els resultats plasmats e intentant analitzar des de diferents prismes aquesta pregunta, em quedo amb la següent hipòtesis: els docents de Santa Anna reforcen el material didàctic, suposadament, del castellà ja que al llarg de tot aquest treball els resultats del català han sigut, per l'escola Santa Anna, els més elevats. D'aquí la meva hipòtesis de reforç a altres llengües, en les quals incloem el castellà.

Classes no realitzades en català

Un altre cop podem comparar els resultats amb altres preguntes. En aquest cas, està relacionada directament amb la pregunta h de l'àmbit 7, per tant aquí s'hauria de donar un toc d'atenció a la docència encarregada de l'ensenyament per tal de poder preservar i salvaguardar la llengua catalana, ja que uns resultats acceptables estarien al voltant del 98%.

Conclusions

La valoració d'aquest àmbit és complexa degut a la mescla en la resposta del sentit i de la realitat. No obstant, constatem gràcies a les preguntes s i t que els mitjans didàctics i docents per tal de reforçar l'ús del català són presents i positius, interferint fortament amb el intent persistent de substitució lingüística i donant pas així a un procés de normalització lingüística.

10.Llengua i futur

u. Creus que saber escriure i parlar bé en català et pot servir per a continuar estudiant?

v. Penses que el català et servirà en un futur per a trobar feina?

w. I creus que et servirà per la feina?

x. Quin/ns idoma/es t'agradaria dominar?

La percepció i el sentiment dins d'aquest àmbit és fonamental.
La visió dels joves enquestats front la importància de la llengua per al seu futur deixa molt que desitjar, atenent, probablement, a una realitat globalitzadora. L'anàlisi de detall que a continuació faré clarificarà amb escreix aquesta interpretació.

Saber bé el català pot servir

per continuar estudiant El català per poder trobar feina

El català a la feina Preferència d'idiomes

Saber bé el català pot servir per continuar estudiant
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	95,4%	90,6%	91,1%	93,0%
No	4,5%	6,0%	4,7%	6,9%
No cont.	0,0%	3,2%	4,0%	0,0%
El català per poder trobar feina
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	89,7%	75,2%	82,4%	86,5%
No	10,2%	20,9%	12,1%	12,5%
No cont.	0,0%	3,7%	5,4%	0,9%
El català a la feina
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	85,2%	80,6%	80,9%	84,2%
No	13,6%	15,1%	14,2%	14,3%
No cont.	1,1%	4,2%	4,7%	1,3%
Preferència d'idiomes
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cat.	7,9%	6,7%	4,7%	4,6%
Cast.	5,6%	1,8%	4,0%	1,3%
Anglès	62,5%	62,2%	61,2%	61,1%
Francès	5,6%	3,7%	5,4%	9,2%
Alemany	3,4%	5,8%	4,7%	5,5%
Italià	3,4%	7,2%	8,1%	4,1%
Altres	11,3%	11,6%	6,8%	13,4%
No cont.	0,0%	0,9%	4,7%	0,4%

Dels resultats generals obtenim que majoritàriament els enquestats amb un 80% creuen de la importància de la llengua catalana pel seu futur, tan sigui per a la continuïtat dels seus estudis com per l'entrada al món laboral. Remarcable és la forta percepció de la necessitat de dominar la llengua anglesa, fruit del món globalitzat que ens trobem i dirigim. D'importància cabdal és saber de la conscienciació general d'aprendre llengües foranies. Al igual que en el transcurs de tot aquest treball passem a analitzar parcialment aquests resultats.

Català pot servir per seguir estudiant

En aquesta pregunta és definitiu el resultat. Hom sap de la necessitat imperiosa i legal de saber el català (92,5%), fruit de la tutela de la llengua per part de la conselleria d'ensenyament i cultura de la Generalitat de Catalunya que té transferides les competències en l'àmbit de l'educació.

El català per poder trobar feina

Al llarg de tot el treball l'escola Santa Anna ha mostrat amb els seus resultats ser la més catalanoparlant e increïblement és la que percentualment el 10% menys creu amb la necessitat de la llengua catalana per trobar feina sobre els resultats generals i un 20% menys si
els comparem amb els resultats de l'escola Salesians.

El català a la feina

Els resultats d'aquesta pregunta són similars a la pregunta anterior. No hi ha diferències significatives ni destacables a considerar.

Preferència d'idiomes

Del gràfic de la pàgina anterior remarquem, com és evident, el interès general per aprendre d'altres llengües amb el 86% de l'alumnat de Batxillerat, fent esment especial de l'anglès que ocupa aproximadament un 62% del total, d'aquí bé que ens referim a la llengua anglesa com a la llengua globalitzadora del món actual.

Conclusions

La claredat d'aquest àmbit és aclaparadora, tan pel que fa referència a la conscienciació de la necessitat de saber la llengua catalana com la necessitat d'aprendre d'altres llengües (bàsicament anglès). Uns resultats que tant en un sentit o amb l'altre ronden e inclús sobrepassen el 80%, doncs la sensibilització vers la llengua amb el futur és clara i contundent.

Però si analitzem i comparem amb altres àmbits podem observar que la visió de la llengua catalana en un futur no és tan esperançadora com es desprèn del resultat d'aquest apartat.

11.Conclusions finals

Vull intentar ser lo més breu possible en aquestes conclusions finals per tal de no maquillar-les o bé confondre-les amb masses matisos, ja que bona part d'elles estan exposades en les conclusions parcials dels apartats corresponents.

Penso que fer unes conclusions lo més acurades possibles es bastant complexa en aquest treball. L'estat, l'expectativa, els usos e inclús els abusos del “fer” lingüístic per els adolescents mataronins enquestats plasmen la realitat actual. A mode de diagnòstic i com si d'un malalt es tractés podríem dir sobre l'estat de salut del català el següent:

-Malaltia lleu.

-Evolució estable.

-Tractament llarg i crònic.

La exposició medico-compartiva es, en el meu criteri, entenedora i explicativa:

-Malaltia lleu: hom el sap però no fa coneixement específic general de saber-lo.

-Evolució estable: pràcticament tots els enquestats parlen català però no en fan un ús quotidià.

-Tractament llarg i crònic: tan sols un procés integratiu com el que es dóna a les escoles faria possible la seva curació.

Vull endinsar-me i atrevir-me a explicar aquest tractament de la llengua catalana perquè em sembla prou interessant saber quina és la situació de la nostre llengua d'una manera general i a la vegada precisa.

Com ja e dit abans saber exactament en quin fenomen es troba el català és complex i confós, així que, amb les prèvies lectures que he realitzat i amb la informació que posseeixo intentaré abastar la realitat de la nostra sociolingüística.

Els resultats obtinguts per mitjà dels qüestionaris realitzats al jovent de Batxillerat del curs 2006-2007 en les escoles de Mataró mostren un inici de conflicte lingüístic: com ja he dit anteriorment, el català és una llengua minoritzada, és a dir, és una llengua que pateix la interposició de la llengua castellana i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins la pròpia comunitat lingüística. Al mateix temps, les dades mostren que aquesta llengua minoritzada pateix un bilingüisme.

Encara que el bilingüisme és un concepte definitori bastant complex perquè molts sociolingüistes s'han enfrontat i contradit amb les seves definicions, en aquest treball, puc afirmar que el jovent de Batxillerat de les escoles de Mataró mostra un bilingüisme individual on els parlants saben i coneixen el català i el castellà, que es tracta d'un bilingüisme individual generalment passiu perquè els enquestats afirmen dominar una llengua més que l'altre i, a la vegada, ens trobem amb un bilingüisme asimètric degut al poc coneixement d'una de les dues llengües (generalment el català, excepte en el cas del col·legi Santa Anna). El bilingüisme instrumental i integratiu cal anomenar-lo però tampoc té massa importància ja que les dades de immigrants obtingudes no ressalten.

Seguint la pauta del procés de conflicte lingüístic el següent fenomen sociolingüístic seria la diglòssia. Ara per ara, el català, no mostra clarament un procés diglòssia però si una petita insinuació, ja que, el castellà agafa força i la llengua catalana va patint un petit retrocés. Si aquesta situació avancés i ens trobéssim immersos en la diglòssia, podrien passar dues coses; que es produís una substitució lingüística i que el català acabés desapareixent, o bé, un procés de normalització lingüística.

Des de la meva prisma i si s'arribés a l'extrem d'una diglòssia total, penso que el català acabaria substituint-se per la llengua castellana, ja que, si en el moment en que la nostra llengua insinua una diglòssia no es posa remei i es busquen alternatives per afavorir-la després ja seria massa tard per a reviure la nostra parla.

Queda evidenciat lo que ja era notori, conegut o intuït de un estat delicat i malaltís de la nostre llengua que tan sols amb un bilingüisme integratiu total i, en part, instrumental es podrà resoldre el conflicte lingüístic existent.

Així doncs des de la meva modesta opinió m'atreveixo a demanar i exigir a l'estament cultural pertinent, per tal de preservar i a l'hora tutelar, conservar, custodiar i defensar la grandesa de la nostre llengua amb tota impetuositat factible que implantin mesures per a afavorir la nostra parla.

Bibliografia

ARACIL, Lluís de: Papers de sociolingüística.-
La magrana (els orígens, 9).-Primera edició octubre de 1982.

BADIA MARGARIT,A de: Llengua i cultura als Països Catalans.-
Edicions 62.- Barcelona, 1966.

BERNAT, Joan, PAZOS, Mª Lluïsa i Sabater, Ernest: Història de la llengua catalana.-
Oikos-tau (La busca).-Primera edició febrer de 1994.

BIBILONI, Gabriel i ARGENTE, Joan: Una enquesta sociolingüística als Països Catalans.-
“Actes de la V trobada de sociolingüístes catalans”
Barcelona: Institut de Sociolingüística Catalana, 1998. [Consulta: Agost 2007]
http://www.bibiloni.net/textos/enquesta_ppcc.htm

CASTELLONS i LLORENÇ, Carles i PAZOS i NOGUERA, Mª Lluïsa: Curs de sociolingüística per a BUP, COU i reforma.-
Oikos-tau (La busca).-Primera edició maig de 1995.

FERGUSSON.C.A de: Diglòssia.-
Quaderns de ponent.- Lleida, 1983.

FERNANDO, Antoni i NICOLÁS, Miquel: Panorama d'història de la llengua.-
Tàndem Edicions (Base de dades, 3).-Primera edició novembre1993.

FLAQUER, Lluís de: El català, ¿Llengua pública o privada?.-
Empúries, Primera edició setembre de 1996.

Grup 62: Enciclopèdia temàtica oxford.-
Edicions 62.-Primera edició novembre del 2002.

Grup 62: Gran larousse català.-
Edicions 62.- Primera edició juny del 2004.

HUGUET i BIOSCA, Josepa i SERRA i PUIG, Blanca: El jovent opina.-
oikos-tau (La busca).-Primera edició octubre de 1993.

LOPEZ DEL CASTILLO, Luis de: El català a través del temps.-
Nova terra (nadal, 53).-Primera edició març del 1987.

PASCUAL, Mercè i altres: Granollers: Llengua i futur, estudi sobre el creixement i ús del català entre els joves.-
Casal del mestre, Primera edició 1999.

SOLÉ i CAMARDONS, Jordi de: Iniciació a la sociolingüística.-
Barcanova educació.-Primera edició 1992.

STRUBELL i TRUETA, Miquel de: Llengua i població a Catalunya.-
La magrana (els orígens, 6).- Primera edició gener de 1981.

TORRES, Joaquim: Les enquestes sociolingüístiques catalanes.-
“Revistes Catalanes amb accés obert”
[Consulta: Octubre 2007] http://www.raco.cat/index.php/TSC/article/viewPDFInterstitial/47521/59281

TURELL, Mª Teresa de: Elements per a la recerca sociolingüística a Catalunya.-
Edicions 62 (llibres a l'abast, 188).-Primera edició març de 1984.

TUSÓN, J. de: Lingüística.-
Barcanova.-Barcelona, 1984.

VALLVERDÚ, Francesc i altres: Què és catalunya.
Edicions 62.- Primera edició març de 1980.

VALLVERDÚ, Francesc de: Velles i noves qüestions sociolingüístiques.-
Edicions 62 (Llibres a l'abast, 317).- Primera edició maig de 1998.

VILADOT, Mª Àngels de: Identitat i vitalitat lingüística dels catalans.-
Columna.-Primera edició desembre de 1993.

Annex 1

Total d'alumnes enquestats

Miquel Biada
1r de Batxillerat	Noies	44	78
		Nois		34
	2n de Batxillerat	Noies		31	69
		Nois		38
Satorras
1r de Batxillerat	Noies	75	115
		Nois		40
	2n de Batxillerat	Noies		72	101
		Nois		29
Salesians
1r de Batxillerat	Noies	23	43
		Nois		20
	2n de Batxillerat	Noies		21	45
		Nois		24
Santa Anna
1r de Batxillerat	Noies	115	235
		Nois		120
	2n de Batxillerat	Noies		124	194
		Nois		70
TOTAL d'enquestats	880
	1er de batxillerat	2n de batxillerat
Centres Públics	193	170
Centres Privats	278	239

Annex 2

Percentatge per àmbits

Llengua en la família

Llengua natal
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	54,5%	18,6%	73,4%	41,2%
Cat.	33,0%	67,7%	17,6%	46,7%
Cat/cast.	11,4%	11,6%	4,0%	10,1%
Altra	1,1%	1,9%	3,4%	1,8%
No cont.	0,0%	0,0%	1,3%	0,0%
Llengua amb el pare
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	67,0%	23,8%	74,8%	48,6%
Cat.	31,8%	73,3%	16,3%	48,1%
Cat/cast.	0,0%	0,9%	2,0%	1,8%
Altra	1,1%	1,6%	2,7%	1,3%
No cont.	0,0%	0,2%	4,0%	0,0%
Origen Geogràfic
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cat.	50,5%	71,4%	32,6%	58,7%
Esp.	48,2%	24,2%	55,7%	35,1%
Llatinoamericà	1,1%	0,8%	5,4%	3,7%
Estr.	0,0%	3,4%	3,4%	1,8%
No cont.	0,0%	0,0%	2,7%	0,4%
Llengua amb la mare
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	61,3%	24,8%	76,8%	48,1%
Cat.	32,9%	72,8%	16,3%	47,6%
Cat/cast.	1,1%	0,9%	2,0%	1,3%
Altra	2,2%	1,1%	4,0%	2,3%
No cont.	2,2%	0,2%	0,6%	0,4%
Origen geogràfic
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cat.	55,6%	77,3%	35,3%	60,1%
Esp.	40,9%	19,2%	50,3%	33,7%
Llatinoamericà	1,1%	0,6%	5,4%	3,2%
Estr.	1,1%	2,5%	8,1%	2,7%
No cont.	1,1%	0,2%	0,6%	0,0%
Llengua amb els germans
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	42,2%	1,6%	65,9%	42,1%
Cat.	39,1%	70,6%	18,3%	40,2%
Cat/cast.	4,1%	0,9%	3,4%	4,1%
Altra	1,0%	1,3%	2,0%	1,3%
No cont.	13,4%	9,3%	10,2%	12,0%

Llengua utilitzada amb els companys d'escola i amb altres amics i amigues

Llengua amb els companys de classe
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	56,8%	3,7%	73,4%	32,8%
Cat.	19,3%	86,9%	14,2%	43,5%
Cat/cast.	23,8%	9,3%	12,2%	23,6%
Llengua amb els professors
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	9,1%	0,2%	19,0%	2,7%
Cat.	77,0%	97,4%	73,4%	88,4%
Cat/cast.	13,7%	2,3%	7,4%	8,7%
Llengua amb altres amics i amigues
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	51,1%	13,9%	74,4%	40,2%
Cat.	17,0%	65,7%	13,1%	31,9%
Cat/cast.	30,6%	20,2%	12,4%	27,3%
Altra	1,1%	0,0%	0,0%	0,4%

Llengua en els mitjans de comunicació

Llengua en la música
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	21,5%	21,3%	21,0%	19,4%
Cat.	4,5%	8,8%	1,3%	1,3%
Cat/cast.	1,1%	2,2%	0,6%	0,9%
Cat/cast/ang.	0,0%	3,6%	2,7%	5,5%
Cat/ang.	0,0%	2,7%	0,6%	0,0%
Ang	31,8%	43,6%	38,0%	25,0%
Cast/ang.	36,3%	15,4%	29,2%	38,4%
Altres	4,5%	2,0%	6,1%	9,2%
Últim llibre que has llegit
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	69,3%	15,6%	63,2%	61,2%
Cat.	28,4%	79,4%	25,1%	28,9%
Altres	1,1%	4,2%	4,7%	0,9%
No cont.	1,1%	0,7%	6,8%	8,8%
Últim diari o revista
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	64,7%	59,6%	76,0%	67,4%
Cat.	21,5%	36,5%	14,3%	19,9%
Altres	0,0%	1,1%	0,6%	0,9%
No cont.	13,6%	2,5%	8,8%	11,6%
Llengua ultima pel·lícula
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	89,7%	88,8%	84,6%	87,9%
Cat.	3,4%	6,1%	5,1%	6,4%
Altres	6,8%	4,7%	10,2%	5,5%
No cont.	3,4%	0,2%	0,0%	0,0%
3 canals televisius
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cat.	3,4%	13,4%	0,0%	2,7%
2cat/1cast.	3,4%	5,1%	7,4%	8,3%
2cast/1Cat	36,3%	48,0%	23,8%	47,2%
Cast.	55,6%	31,4%	63,9%	41,2%
Altres	1,1%	0,0%	1,3%	0,4%
No cont.	0,0%	1,8%	3,4%	0,0%

Llengua i escola

Llengua en que t'expresses millor oralment
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	60,2%	16,2%	69,5%	46,0%
Cat.	26,1%	71,3%	15,5%	40,7%
Cat/cast	13,6%	9,5%	10,8%	12,9%
Altres	0,0%	0,4%	0,6%	0,0%
No cont.	0,0%	2,3%	3,3%	0,0%
per escrit
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	55,1%	26,9%	56,0%	42,3%
Cat.	34,4%	62,0%	22,2%	40,4%
Cat/cast	10,3%	7,6%	18,2%	16,2%
Altres	0,0%	0,9%	0,6%	0,9%
No cont.	0,0%	2,3%	2,7%	0,0%
Amb quina llengua prefereixes que es fagin les classes lectives?
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cast.	25,0%	9,6%	32,6%	20,4%
cat.	59,0%	80,8%	49,6%	58,1%
Altres	0,0%	0,6%	0,0%	0,0%
No cont.	0,0%	2,5%	4,0%	0,4%
Indif.	15,9%	6,2%	13,6%	20,9%
Dificultat per respondre al professor
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	5,6%	5,5%	5,4%	7,4%
No	93,1%	92,0%	91,1%	92,5%
No cont.	1,1%	2,3%	3,4%	0,0%
Material didàctic que no sigui en català
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	18,2%	36,5%	19,0%	23,7%
No	79,5%	61,1%	76,8%	76,2%
No cont.	2,2%	2,3%	4,0%	0,0%
Classe en que el professor no es dirigeix en català
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	37,6%	11,8%	25,0%	24,1%
No	60,0%	85,8%	71,5%	75,3%
No cont.	2,3%	2,3%	3,4%	0,4%

Llengua i futur

Saber bé el català pot servir per continuar estudiant
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	95,4%	90,6%	91,1%	93,0%
No	4,5%	6,0%	4,7%	6,9%
No cont.	0,0%	3,2%	4,0%	0,0%
El català per poder trobar feina
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	89,7%	75,2%	82,4%	86,5%
No	10,2%	20,9%	12,1%	12,5%
No cont.	0,0%	3,7%	5,4%	0,9%
El català a la feina
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Si	85,2%	80,6%	80,9%	84,2%
No	13,6%	15,1%	14,2%	14,3%
No cont.	1,1%	4,2%	4,7%	1,3%
Preferència d'idiomes
	Salesians	Santa Anna	Miquel Biada	Satorras
Cat.	7,9%	6,7%	4,7%	4,6%
Cast.	5,6%	1,8%	4,0%	1,3%
Anglès	62,5%	62,2%	61,2%	61,1%
Francès	5,6%	3,7%	5,4%	9,2%
Alemany	3,4%	5,8%	4,7%	5,5%
Italià	3,4%	7,2%	8,1%	4,1%
Altres	11,3%	11,6%	6,8%	13,4%
No cont.	0,0%	0,9%	4,7%	0,4%

Annex 3

Percentatges generals

Llengua en la família

Llengua materna			Llengua amb el pare
Cast.	37,5%		Cast.	42,7%
Cat.	50,1%		Cat.	53,5%
Cat/cast.	10,0%		Cat/cast.	1,2%
Altra	2,0%		Altra	1,7%
No cont.	0,2%		No cont.	0,7%
Origen Geogràfic			Llengua amb la mare
Cat.	58,6%		Cast.	42,8%
Esp.	35,5%		Cat.	53,2%
Llatinoamericà	2,5%		Cat/cast.	1,2%
Estr.	2,6%		Altra	2,0%
No cont.	0,6%		No cont.	0,5%
Origen geogràfic			Llengua amb els germans
Cat.	63,9%		Cast.	34,2%
Esp.	30,1%		Cat.	51,2%
Llatinoamericà	2,1%		Cat/cast.	2,4%
Estr.	3,3%		Altra	1,4%
No cont.	0,3%		No cont.	10,5%

Llengua utilitzada amb els companys d'escola i amb altres amics i amigues

Llengua amb els companys de classe
Cast.	41,6%
Cat.	40,9%
Cat/cast.	17,2%

Llengua amb els professors
Cast.	7,7%
Cat.	84,0%
Cat/cast.	8,0%

Llengua amb altres amics i amigues
Cast.	44,9%
Cat.	31,7%
Cat/cast.	22,6%
Altra	0,3%

Llengua en els mitjans de comunicació

Llengua en la música			Ultim llibre
Cast.	20,8%		Cast.	52,3%
Cat.	4,0%		Cat.	40,4%
Cat/cast.	1,2%		altres	2,7%
Cat/cast/ang	3,0%		No cont	4,3%
Cat/ang	0,8%
Ang	34,6%
Cast/ang	29,8%
Altres	5,4%
Ultim diari o revista			Llengua última pelicula
Cast.	67,0%		Cast.	88,0%
Cat.	23,0%		Cat.	5,2%
Altres	0,6%		altres	6,8%
No cont.	9,1%		No cont.	1,3%
3 canals televisius
Cat.	4,9%
2cat/1cast.	6,0%
2cast/1Cat	39,0%
Cast.	48,0%
Altres	0,7%
No cont.	1,3%

Llengua i escola

Llengua en que t'expresses millor oralment				per escrit
Cast.	48,0%			Cast.	45,0%
Cat.	38,4%			Cat.	40,0%
Cat/cast	11,7%			Cat/cast	13,0%
Altres	0,2%			Altres	0,6%
No cont.	1,4%			No cont.	1,3%
Amb quina llengua prefereixes que es facin les classes lectives?
Cast.	21,9%
cat.	62,0%
Altres	0,1%
No cont.	1,7%
Indif.	14,1%
Dificultat per respondre al professor				Material didàctic que no sigui en català
Si	6,0%			Si	24,3%
No	92,1%			No	73,4%
No cont	1,7%			No cont	2,1%
Classe en que el professor no es dirigeix en català
Si	24,6%
No	73,1%
No cont	2,1%

Llengua i futur

Descargar

Saber bé el català pot servir per continuar estudiant

Enviado por:	Neida
Idioma:	catalán
País:	España