Del ludisme a l'associacionisme

Els treballadors de l'industria naixent prenen una consiencia de classe que els va dur a organitzar-se en sindicats.El ludisme es la oposicio a les maquinas.1821 els treballadors de la industria rural dels pobles de la rodalia d'Alcoi van ocupar akesta localitat i van destruirne les filadores mecanicasel mecanics

Els socialismes

Am el surgiment de les associacions obreres d'ajuda mùtua i ke derivan en sindiacats es produeix tmb el sorgiment d'una serie de pensadors i teorics ke tenen per objecte estavlir la critica negativa de la societat capitalista, aixi com alternatives ke permetin a l'individu viure de manera mes lliure i igualitaria. Akets pensadors van ser denominats “utopics” per F.Enghells un dels fundadors del marxisme el kual va descualificar aket pensament socialista dient ke l'havien formulat persones ke no habien tingut contacte am la classe obrera. El socialistes utpics no son partidaris de la violencia i consideran inmorall tot allo ke no sigui la tranform. social pacifica. Desitjaven el canvi social a traves de la propagande i l'exemple, constituint societats modelicas.A catalunya van tindre resso las doctrinasd del pensador Etiene Cabet(cabetians) autor del llibre “viatge a Icaria”, icaria es una illla modelica on existeix una societata comunista. A

Kesta ideologia cabetiana es va extendre a traves de la revista la Fraternidad, en al kual Josep Anselm Clave va ser un dels maxims exoponents.

Van intentar construir una icaria per vabn fracasar, i a partir d'aket fracas molts pensadors utopics es va apropar a les files del republicanisem federal.

A Cadis trobem a Joakim Abreu, ke avia estat diputat del trieni liberal, s'havia xiliat a frança i es va fer seguidor de Charles FOURIER. Els fourieristes defensaven la construccio de “falensteris”:kew son comunitats habitades per persones ke treballen de forma compartidai harmonika am la natura..Un terçer utopic es Fernando GARRIDO, ke introdueix l'ideal cooperatiivista ke hvia apres del britanic R. Owen. Per Garrido aket sistema era l'alternativa al capitalisme..

Anarquisme i marxisme:

Els sosialistes utopics ban quedar en un segon pla perqué ban anar aparejen dues noves ideologies socialistes: l'anarquisme i marxisme.

L'Anarquisme: es constituit per un bantall molt ampli de pensadors dos dels cuals apartir de 1870 ban tenir molta influencia a la peninsula Iberica: Bakunin, Kropotkin.

L'Anarquia es basa en la propietat colectiba i en la plena llibertat individual. La transformacio social nomes pot tenir lloc a traves de la revolucio, rebutjan qualsebol accio politica que consideran fon de correpsio per la classe obrera. S'organitzen colectius sindicals que an de ser els agents transformadors de la societat. L'anarquisme es ba fe fort especialment a Catalunya , Pais Valencia i Andalucia es a dir les zones on els republicans federals tenian mes implantació.

Una de las preucupacions de l'anarquisme ba ser establir una xarxa societaria que pussiblites la creacio d'una mentalitat solidaria entre els obrers a l'hora de una seria de focus que es constituian representan la societat alternativa capitalista. Aquesta xarxa explica el fort arrelament que l'anarquisme a tingut a la classe obrera Española i en particular la Catalana . Els projectes proposats per Marx i Bacunin pretenen establir una societat sense diferencies de classes i per tant sense explotació economica i radicalment igualitaria. La diferencia esta en la concepcio estrategica dels marxistas. Per ells es impresindible que la revolucio dongui lloc a una etapa entre capitalisme i comunisme dirigide per un govern esclusivament obrer que auria d' exercir una forta repressió contra tots aquells sectors socials que tot i no dispossar ja del poder son molt amplis dins la societat aquest govern obrer rep el nom de dictadura del proletariat. Despres de aquesta etapa ja es pot establir el comunista.

El marxisme sorganitce en un partit politic per defensar els interesos dels obrers per entrar en una via parlamentaria per tal de conseguir reformes caminan ubrin el pas a la presa del poder final.

El moviment obrer durant el sexsenni democratic

1864 es constitueix al Londres la associacio internacional del treballador (AIT) que plegaba diversos representants de Gran bretaña, França…

El manifest fundacional execit per Karl Marx. España el clima de llibertats que ba seguir a la revolucio de Setembre del 1868 i l'inici del sexenni democratic, van afavorir que els sindicats obrers es poguesin reorganitzar i que es possesin en contacte am altres sindicats Europeus. Hi havia un clima de decepcio pels pocs abensus aconseguits a la revoluscio del 1868. L'AIT va ser introduida atraves de G.FANELLI un anarquiste italia enviat per Bakunin. Faneli era membre de l'AIT i a l'hora de l'asociacio clandestina aliança internacional de la democracia socialiste. Apartir de aquest moment l'obrerisme español es va separar del republicanisme federal i es va vincular amb el moviment obre internacional. Al marge daquest moviment internacionaliste, al 1869 es va constitui a Bcn el sindicat `' les tres classes del vapor'' aquesta organitzacio obrera va ser la mes important durant molts anys amb un caire reformiste. Al 1870 el primer congres español format per obrers catalans, que es va aderir a l'AIT formant la federació regional espanyola de L'AIT.Tot i que alguns delegats defensaven la actuacio politica es va inposar la tessis anarquiste, i el congres es declara afavor de la baga i de la sopstitacio del capitalisme atraves de una revolució .

Expansio i crisi de la FRE

Durant el sexenni la FRE va creiger moltissim i es va convertir en una de las seccions mes nombrosses de l'AIT disposaben de 13 federacions i afiliats dels cuals 6000 eran de Bcn a mitjans de 1873 emposava la FRE d'uns 40000 aliats: Classe obrera Catalana i jornalers agradis andalusus. A l'AIT neja divergencies entre marxistes i bakunistes que va tenir com a resoltat l'explocio dels bakuninistes.

A España especialment a Catalunya i Andalucia la majoria eran de bakunin.

Nomes a Madrid on residia Paul Lafargue las tessis marxistes van ser majuritaries. Els Madrilenys van constitui el nucli del partido socialista español. La proclamacio de la primera republica va facilitar la expansió del moviment obrer, la FRE va viure profundes divisions. El nucli dirigent de la FRE era partidari de la insorrecció violenta per proclemar l'anarquia de manera inmediata.Al 1873 l'AIT va iniciar una vaga general al Alcoi, ke va acabar am una dura repressió.Al 1874 la FRE va ser declarada il·legal i les noves autoritats van reprimir tota mena de manifestacions obreres.