SÍNDROME ULNAR DISTAL EN UN GIMNASTA

ÍNDEX

El canell és un dels conjunts articulars més complexes del cos humà. És una articulació amb una gran mobilitat que suporta forces sotmeses a compressió, cisallament i torsió i que en canvi, manté la seva estabilitat sigui quina sigui la seva posició respecte a l'avantbraç. No obstant, per al seu normal funcionament requereix un perfecte acoblament entre la seva arquitectura òssia i els diferents elements capsulolligamentosos que el componen.

La major part d'esports coneguts i practicats actualment basen el seu desenvolupament en l'execució de tres accions físiques concretes: córrer, saltar i llançar. En aquesta última acció, és on la participació de l'extremitat superior es manifesta més, provocant en ella unes necessitats de mobilitat, força i precisió molt altes. És el cas de la gimnàstica, no pel llançament, sinó per les necessitats de l'extremitat superior. Per tant el coneixement d'activitats esportives que exigeixen un gest molt concret del canell i la mà, condiciona clarament la resposta lesional i sobretot la solució d'aquesta, ja que necessita que les articulacions permetin prensions diferents, posicions i moviments al límit dels que pugui disposar fisiològicament l'articulació en qüestió.

El síndrome del canell del gimnasta és de difícil diagnòstic i difícil tractament. La magnitud del problema només és clara en un 55% dels gimnastes que té un dolor significatiu del canell. Estudis anteriors han indicat que la discrepància positiva del cúbit està associada a la perforació del fibrocartílag triangular, l'ulna - lunate i l'ulna - triquetrum, desenvolupant com a resultat una condromalàcia. Per al seu diagnòstic s'aplica la ressonància magnètica per facilitar l'observació de les transicions de teixit tou, les superfícies òssies i el complex articular ulno - carpal. Aquesta tècnica ha demostrat ser excel·lent per a demostrar el fibrocartílag triangular (TFC).

Per al tractament la teràpia conservadora és la utilitzada inicialment. En l'artroscòpia la supressió parcial del TFC sembla ser el mètode més encertat de tractament per a desordres del canell. No hi ha dubtes que el canell dal gimnasta competitiu fa mal com a resultat de l'impacte repetitiu de compressió de duració significativa, la freqüència i la intensitat. L'impacte repetitiu sobre l'epífisi afecta en el mecanisme de creixement normal. Això podria suggerir una necessitat de modificar o limitar les rutines específiques en el gimnasta jove. Els estudis actuals es dirigeixen a descobrir els canvis en el mecanisme de creixement en la població pediàtrica i adolescent de gimnastes.

La gimnàstica és una disciplina esportiva consistent en l'execució exacta i harmònica d'una sèrie de moviments corporals definits precisament, a mans lliures o amb aparells. Cal situar-ne el naixement com a esport al s. XVIII, a finals del qual els alemanys Muths, Jahn i, després, el suec Ling li donaren forma i crearen el material específic i els aparells que encara avui hom fa servir, mentre el valència Antoni Amorós introduïa el ritme, amb el cant i la música, en l'execució dels exercicis.

Com a disciplina olímpica és regulada per la Federació Internacional de Gimnàstica (creada el 1881), que organitza les grans competicions internacionals; els campionats del món són cada dos anys senars (des del 1963) i els Jocs Olímpics.

La gimnàstica artística masculina és un esport acrobàtic complex, on l'atleta evoluciona en 6 tipus d'aparells entre els que estan el terra, el salt de cavall amb les mans, i quatre amb pressa manual: barres fixes, barres paral·leles, anelles, cavall amb arcs. El membre superior del gimnasta adquireix un rol locomotor en suspensió o en recolzament, sol·licitant sempre força, velocitat, flexibilitat i coordinació.

La gimnàstica té la particularitat d'assegurar parcialment la seva locomoció pel membre superior, el que va en contra de l'evolució filogenètica. Aquesta locomoció està permesa per la successió de diferents preses:

• El recolzament manual simple és realitzat per la palma de la mà i l'extensió del canell. Aquest recolzament principalment es troba en gimnastes de terra i de salt de cavall. La transmissió de les forces de recolzament passa per l'articulació radio - carpiana.

• El recolzament de pressió és l'adaptació del recolzament manual a la postura dels aparells, sense gran risc de desequilibri o de llançament de la presa. Per exemple, en el moment del moviment a les barres paral·leles, el cos del gimnasta es desplaça anteriorment cap enrere, sol·licitant les inclinacions radial i cubital del canell.

• El recolzament amb pressió tancada adapta el recolzament manual als aparells, en el moment de risc. Per exemple, el cavall amb arcs el gimnasta prem una presa fixa en oposició. Aquesta a d'estabilitzar les rotacions del conjunt del cos en el moment de l'evolució en equilibri, en cas de del desequilibri l'atleta prem més la seva presa.

La transmissió de les forces de recolzament passa per l'articulació radio - carpiana. La rotació del canell és tancada en l'oposició del polze. Per una part l'articulació radio - ulnar distal és sol·licitada per adaptar la pressió màxima i per l'altra part per transmetre la rotació axial de l'ulna sota la dependència de la rotació axial de l'húmer.

• Les preses en suspensió es realitzen pel polze en oposició, a vegades en amplitud extrema de pronació o supinació, en particular a la barra fixa.

En gimnàstica, la repetició de contraccions excèntriques i la pràctica intensiva sobre organismes en creixement és el causant de l'aparició de patologies específiques: tècniques del terra i del salt de cavall. En les barres paral·leles o al cavall amb arcs, el bloqueig de la rotació del canell per la pressió màxima sobre una presa fixa distal, acumula, en el moment de les transmissions de la torsió del membre superior, coaccions excessives en rotació i un sofriment específic del cartílag interossi de l'ulna.

Vídeo de demostració dels diferents aparell de gimnàstica artística, tant masculina com femenina de l'equip de França.

http://www.wmaker.net/FrancePromoGym/index.php?action=article&id_article=252551

L'evolució filogenètica de l'home va permetre l'alliberació de la mà, per a una prensió fina i d'expressió gestual, gràcies a l'oposició del polze i en l'evolució de l'articulació ulnar - carpiana. La locomoció manual del gimnasta va en contra d'aquesta evolució: el gimnasta intenta evolucionar sobre els seus membres “anteriors”.

L'ulna s'articula llargament amb un canal profund format pel piramidal (triquetral) i el pisiforme. Aquesta articulació ulno - carpiana arrossega una reducció important de la prono - supinació i sobretot de la inclinació ulnar.

Per a l'home, la mobilitat del canell exclou totalment al cúbit. El complex fibro - triangular, és l'entitat veritablement embriològica de connexió, representa el tancament de la columna de rotació del canell, controlada pels tendons ulnars. L'extensor ulnar del carp posseeix una baina fibrosa totalment independent de la dels altres tendons extensors.

CÚBIT (ULNA)

És l'os postero - medial de l'avantbraç. Os llarg (una diàfisi i dues epòfisis), os parell i asimètric, forma amb el radi l'esquelet de l'avantbraç. Triangular a la copa al terç medial de la seva diàfisi. Composat per tres bores (interossi, posterior i anterior) i tres cares (anterior, posterior, mitja).

La superfície distal del radi és còncava i inclinada en dos sentits: en el pla sagital, existeix una inclinació palmar d'uns 12º, mentre que en el costat frontal existeixen uns 22º de promig d'inclinació cap al costat cubital.

La superfície articular distal del radi no queda interrompuda a nivell de l'articulació radio - cubital distal sinó que es continua medialment pel fibrocartílag triangular fins al canell, encarregat entre altres funcions, de relacionar la superfície convexa del cap del cúbit amb la també convexa part medial del còndil carpià.

• Situació: s'articula:

• Per la part proximal, amb la tròclea de l'húmer.

• Per la part proximal i exterior amb el radi.

• Per la part distal i exterior amb el radi per la circumferència articular cubital.

• Per la part Distal amb el lligament intra - articular (lligament triangular fibrocartílag) que s'articula amb el carp.

• Orientació: l'extrem més doble de l'os es troba a la part proximal, la concavitat d'aquest os a la part frontal i la cresta de l'os cap a l'interior.

• Clínica:

• Fractura de l'olècran amb ascens des de darrere de l'húmer.

• Luxació entre l'ulna i l'húmer: contracció reflexa molt poderosa dels músculs de l'articulació del colze (tríceps, bíceps, braquial anterior), que fa impossible la reducció sense anestèsia.)

• La fractura de la diàfisi pot comprometre els moviments de prono - supinació.

En el canell, la musculatura responsable de la motricitat d'aquest, es troba situada proximalment a nivell de l'avantbraç, així per a mantenir la mobilitat ho ha de fer mitjançant un sistema osteoarticular i lligamentós molt especialitzat, que li proporciona l'estabilitat intrínseca. Els moviments del canell es realitzen en tres plans:

• Flexió i extensió en pla sagital.

• Desviacions radial i cubital en el pla frontal o coronal.

• Supinació i pronació al voltant de l'eix longitudinal de l'avantbraç: quan el radi gira al voltant del cúbit s'aconsegueix la rotació de la mà.

Es podria dir que l'avantbraç s'articula a través del cúbit, permetent la flexió - extensió del colze, i que la mà s'articula amb el radi. La musculatura més important a tenir en compte en el síndrome ulnar distal la tenim a continuació, dividida segons el moviment en el que participa:

• Supinació: múscul supinador, braquiorradial.

• Pronació: pronador rodó, pronador quadrat i braquiorradial.

• Flexió: flexor cubital del carp, flexor radial del carp, palmar llarg, flexor superficial dels dits, flexor profund dels dits, flexor llarg del polze.

• Extensió: extensor radial llarg del carp, extensor radial curt del carp, extensor cubital del carp, extensors dels dits.

LESIONS DE CANELL EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA

La rica i variada patologia que pot presentar-se al canell, fa que aquesta articulació sigui d'interès tot i ser poc coneguda i menys estudiada, donat el número no excessiu, des del punt de vista estadístic, de les lesions que comporta la pràctica esportiva.

Amb alguna freqüència, la patologia traumàtica d'aquesta articulació no es diagnostica inicialment i alguns diagnòstic d'esquinç, contusió, sinovitis,etc... emmascaren lesions de major entitat com són les lesions lligamentoses o inclús fractures; d'un correcta enfocament inicial, pot dependre la reincorporació a la pràctica més o menys tard.

• Segons la Mutualidad General Deportiva (1976-1980) ():

• Les lesions de canell en gimnastes ocupen el 13è lloc amb 117 lesions d'un total de 6.435.

• Segons estudis mèdics realitzats al Centre de França de gimnàstica d'Antibes:

• D'una població de joves gimnastes masculins ens demostra que tres quarts de la població estudiada va patir lesions del canell al llarg de la seva pràctica. Tres quartes parts d'aquests eren lesions de l'articulació radio - cubital distal i particularment, del cartílag de conjugació() ulnar distal.

• Segons Chen WC, Hsu WY, Wu JJ. les fractures per estrès de la diàfisi cubital són estranyes i només es van trobar 6 casos en revisió de la literatura. Els autors van presentar un cas en un aixecador de peses.

• El Centre Nacional de Gimnàstica d'Antibes va realitzar un estudi epidemiològic dels traumatismes de la mà i del canell.

• 39 atletes d'edat mitja de 16'5 anys es van seguir durant 7 mesos, amb una mitjana d'entrenament de 25 hores a la setmana.

• 8 lesions en l'articulació RUD. (26% de tots els casos). El 75 % d'aquestes van tenir lloc en la pràctica de cavall amb arcs.

• No s'ha trobat la influència que pot tenir el sentit de rotació normal del gimnasta.

• 6 casos van tenir una evolució simple de dues a quatre setmanes.

• 2 casos van tenir una evolució més prolongada.

• 4 casos van ser de lesions radio - carpianes.

• Segons un estudi de la “Division of Orthopaedic Surgery” de “UCLA School of Medicine de California:

• Han patit dolor del canell:

• El 87'5% dels gimnastes.

• El 55% de les gimnastes

• D'aquests gimnastes, han tingut dolor de canell durant més de 4 mesos:

• El 75% dels gimnastes.

• El 33% de les gimnastes.

• La localització del dolor és diferent:

• En homes:

• 75% a l'ulna, 37% al radi, 37% a la mà.

• En dones:

• 75% a l'ulna i 37% al radi.

• Els moviments causants del dolor:

• En homes:

• 80% en la dorsiflexió, 25% en la flexió palmar, 31% en la desviació radial, 57% en la desviació ulnar i 61% en la rotació.

• En dones:

• 60% en la dorsifelxió, 40% en la flexió palmar, 31% en la desviació radial, 20% en la desviació ulnar i 61% en la rotació.

• Altres estudis de centres nacionals de gimnàstica:

• Cinquanta gimnastes revisats, amb una mitjana d'edat de 15'5 anys:

• 34 casos van sofrir lesions de canell.

• 15 gimnastes tenien lesions de l'articulació RUD.

• El tractament no etiològic va ser de 8 mesos i mig.

Un total de 23 casos (3) de lesió de l'articulació radio - ulnar distal, ens va permetre individualitzar el síndrome específic de sofriment de l'epífisi ulnar distal del jove gimnasta.

Al principi el gimnasta sent dolors només en els moviments sobre el “cavall amb arcs”, el que crida l'atenció és que el gimnasta sent el dolor sobre el pla articular. Però, l'examen clínic en aquest estudi atribueix el dolor a la pressió de l'epífisi cubital distal. L'interrogatori fa precisar l'aparició d'un dolor en supinació força, sigui quin sigui l'aparell utilitzat. Més endavant els dolors s'intensifiquen i es generalitzen en el moment dels recolzaments diversos, generalment en pronació. Aquests dolors afecten l'entrenament i la realització d'activitat esportiva.

El diagnòstic inicial és únicament clínic ja que els signes radiològics són absents. En aquest estadi, el tractament mèdic és simple i eficaç de dues a quatre setmanes: descans esportiu, immobilització del canell i fisioteràpia immediata. La reeducació ha de ser orientada cap al control i l'enfortiment des músculs cubitals que representen el tancament de la columna de rotació del canell, i més particularment el múscul extensor cubital del carp. La part important d'aquesta reeducació és el treball en supinació que permet minimitzar la inestabilitat dorsal de l'extremitat cubital en el moment de pronació forçada, retrobada normalment en el moment de pràctica del “cavall amb arcs”.

En cas de retràs en el diagnòstic i en cas de seguir amb l'entrenament tot i els dolors, els signes radiològics apareixen i permeten descriure una veritable distròfia del cartílag de conjugació cubital inferior: alliberació, aspecte vague i rosegat. Aquestes imatges poder ser interpretades com una fractura per estrès del cartílag de conjugació que no pot absorbir, sense dolor, les coaccions de rotacions en recolzament. En aquest punt, el tractament s'associa a una immobilització ortopèdica inicial de tres setmanes i el tractament inicial descrit.

Malgrat algunes seqüeles clíniques o radiogràfiques trobades, tots els nostres casos van tornar a l'entrenament després d'un repòs de sis setmanes.

En les artroscòpies i ressonàncies magnètiques fetes s'han trobat les següents lesions:

• Perforacions perifèriques i centrals del fibrocartílag triangular complex.

• Esquinç del lligament

• Condromalàcia de l'ulna i del triquetrum.

• MECANISMES

EL GEST I LA PATOGÈNIA (4)

L'adaptabilitat de l'articulació radio - ulnar distal depèn de la rotació axial de l'húmer, essencialment gràcies a la seva rotació externa. El cavall amb arcs, per la seva evolució rotatòria del cos sobre una successió de preses manuals fixes, paral·leles o transversals, bloqueja la rotació externa de l'húmer en el moviment de retropulsió de l'espatlla, llavors és quan l'articulació radio - ulnar distal s'ha d'adaptar.

La gimnàstica efectua una pronació màxima degut a la fixació dels punts superiors i inferiors representats per l'espatlla i la mà. Aquesta posició és un factor d'inestabilitat dorsal de l'ulna. Així entenem que aquest aparell sigui el gran proveïdor de lesions del canell. A més la utilització de calleres() en la barres fixes i en les anelles es limita el creuament dels dos ossos de l'avantbraç i també disminueix l'adaptabilitat de l'articulació RUD.

Les preses fixes en gimnàstica sol·licitaran la unió entre el recolzament i la resta del cos que intenta conservar el seu equilibri, tot i l'evolució rotatòria i encara més quan aquestes coaccions estan mal sostingudes pel cartílag interossi.

En conclusió, el punt fix inferior per bloqueig de les preses, és constant. Si els dos punts estan fixats, les coaccions de rotació axial no estaran ben sostingudes pel complex fibrocartílag - triangular, <<el punt dèbil>> de la columna interna del canell. El periosti fibrós de l'esportista jove en creixement és molt resistent, és llavors quan el cartílag de creixement absorbirà les sol·licitacions i donarà lloc a l'aparició d'una patologia per sobrecàrrega.

En el 50 % dels casos, les radiografies són suficients per a establir el diagnòstic i els signes més explícits són un espessament cortical sobre una diàfisi. Però hi ha vegades que durant les primeres dues setmanes, en les radiografies no mostren cap signe, per això s'utilitzaran altres mètodes.

Els cartílags de creixement poden estar sotmesos a coaccions mecàniques excessives i mostrar signes de sofriment. L'evolució actual de la gimnàstica artística tendeix a les acrobàcies amb vols i a deixar-se de la barra. Les recepció sobre les mans són freqüents i els moviments dels canells extrafisiològics. Aquestes coaccions repetitives en cisallament i en compressió porten a crear microfractures del fibrocartílag de conjunció distal del cúbit. Aquests microtraumatismes són susceptibles d'engendrar una fusió prematura dels cartílags de creixement i conduir a deformacions estereotipades dels canells.

Canell del Gimnasta ()

Recordem que la sobrecàrrega repetitiva i excessiva, en gimnastes joves, predisposa, al tancament prematur de l'epífisi distal del radi i s'observa un creixement desigual, entre el radi i el cúbit, amb marcada diferència i un cúbit de major mida.

Lògicament amb aquest imbalanç biomecànic, incrementa la sobrecàrrega sobre el cúbit, el piramidal i el lligament triangular, amb compressió notòria i creixent sobre el complex fibrocartalaginós triangular, produint inestabilitat i ruptura del mateix.

Recordem igualment que una diferència de 2'5mm del cúbit, fa que la càrrega augmenti en un 40% sobre aquest os. Si el dolor segueix, tot i el tractament de repòs prolongat, s'ha d'acudir a un cirurgià ortopedista, amb experiència a la resecció del segment distal del cúbit.

EXPERIMENTACIÓ ()

Les lesions aïllades de l'articulació radio - ulnar distal de la població de joves gimnastes, ens condueixen a precisar el comportament inhabitual d'aquesta articulació en el recolzament manual i en la presa fixa, gràcies a una visualització amb talls tomodensiomètrics.

• L'estudi dinàmic en el radi ha estat realitzat en un gimnasta d'equilibri manual, sobre una barra cilíndrica radiotransparent. El canell ha estat visible en el moment d'esforç de resistència al desequilibri antero - posterior.

Quan el subjecte està recolzat sobre les barres paral·leles, l'adaptació al desequilibri antero - posterior del cos es fa a nivell de l'articulació radio - carpiana mitjançant abducció i adducció. És una primera etapa d'estabilització per recollir les oscil·lacions del cos. En cas d'augment del desequilibri, l'atleta prem molt més la presa, llavors entra en funcionament l'articulació radio - ulnar distal per a una millora, posant així, en coacció el sistema lligamentós dorsal intern i accelerant la resistència als esforços de dislocació.

Quan la presa s'efectua en una barra transversal, l'adaptació de l'articulació radio - carpiana es veu limitada per deixar anar la presa. Només l'articulació radio - cubital distal permet, per un fregament antero - posterior, mantenir oscil·lacions del cos en equilibri.

En l'estudi realitzat, en el moment de fer les radiografies del canell, el subjecte es col·loca en decúbit ventral prement un bastó radiotransparent que representa un punt fix distal. Es fan diferents clixés realitzant esforços de prono - supinació. A partir de la presa en pronació simple, en el curs de l'esforç en pronació forçada existeix una rotació del bloc radio - ulnar permesa per la torsió intra - carpiana (40º). Conjuntament, el cúbit gira (10º) cap a una posició de congruència articular, assegurada per la posició en tensió del tendó cubital posterior. En esforç de supinació forçada, el bloc radio - ulnar pivota en una rotació externa segons l'amplitud (30º), el cúbit gira (70º aproximadament).

En resum, l'elasticitat lligamentosa intra - carpiana permet al bloc radial una variació angular de 60, 70º, l'articulació radio - ulnar distal completa l'adaptabilitat per una rotació més important del cúbit (110º aproximadament). Així el radi queda més fix que el cúbit que gira.

En teoria, una dislocació de l'articulació radio - cubital, pot tenir lloc deguda a tres forces ():

• Força de supinació, amb la part distal del radi i els carps que van a tocar la part dorsal del cúbit distal.

• Amb la part distal del radi fixada i els carps fixes, el cúbit rep una força directament endavant.

• Amb la part distal del cúbit fixa, es canvien de lloc el radi i els carps.




• MÈTODES DE TRACTAMENT

• TRACTAMENT CONSERVADOR ():

• El tractament comprendrà primer un descans per eliminar la simptomatologia i més tard una modificació dels esquemes d'entrenament.

• Consistirà en la reducció de la fractura i mantenir en repòs la zona lesionada fins la seva consolidació (de 4 a 6 setmanes)

• TRACTAMENT ORTOPÈDIC

• Immobilització del canell amb ajuda d'un guix: a partir de les radiografies realitzades a través del guix seran necessàries per observar la fractura i l'absència de desplaçament secundari.

• TRACTAMENT QUIRÚRGIC

• Claus per fixar els fragments: utilitzar petits claus d'acer d'1,5 a 2 mm de diàmetre que permeten fixar els fragments. Aquestes claus ajudaran a la consolidació (6 setmanes). Sovint és necessària una immobilització amb guix, per protegir la zona operada i per calmar el dolor.

• Placa: aquestes plaques són les més utilitzades en cas de fractura marginal anterior. La placa ajuda a no moure la fractura i sovint es retira, sobretot en gent jove.

• Fixador extern: es tracta d'un aparell que es col·loca a nivell del radi i des de l'os de la mà. Permet mantenir la reducció obtinguda amb l'ajuda de maniobres externes habituals. Els fils de 3mm de diàmetre, i el mateix aparell està fixat. Reposarà fins a la consolidació (6-8 setmanes).

Programes clínics estàndards() van demostrar la cura del dolor de canell en població de gimnastes. Aquest programa utilitza una progressió del diagnòstic i del tractament. El tractament conservador és el que s'implanta inicialment. S'inclouen antiinflamatoris no esteroidees, diferents teràpies, gel i la modificació de l'entrenament. Si el dolor continua intens després d'aquest tractament, seguirà un període d'immobilització de 4 a 6 setmanes, incloent el repòs d'activitats gimnàstiques durant 6 setmanes. Si el dolor persisteix serà indicada una artroscòpia i/o a més una ressonància magnètica.

Després de l'operació els pacients restaran amb una immobilització curta del braç durant 6 setmanes; després de la immobilització de com a mínim 10 dies i després començarà un programa agressiu de teràpia física. El temps de tornada a l'exercici és relativament curt (màxim 6 mesos).




• PROPOSTA D'INTERVENCIÓ

La lesió de l'articulació radio - cubital distal del jove gimnasta masculí, pel seu caràcter al principi va presentar molts problemes mèdics. L'originalitat del treball dels gimnastes en els diferents aparells és sol·licitar la màxima adaptabilitat del canell, l'articulació controlada per un sistema de pressió elàstica, els límits del qual estan en el principi del síndrome ulnar distal.

El tractament d'aquest síndrome és simple i es recolza en les dades biomecàniques de l'articulació radio - cubital distal. L'absència de seqüeles immediates no elimina la necessitat d'un control continu de la lesió del cartílag de conjugació. Aquest treball té lloc en la programació de l'entrenament, l'interès de cuidar les possibilitats d'adaptació rotatòria de l'articulació radio - ulnar distal amb el fi de limitar aquestes coaccions i de respectar una exigència funcional desconeguda habitualment: la capacitat de pressió manual en torsió del canell.

• FASE DE RECUPERACIÓ

OBJECTIUS

• Millorar la condició física general.

• Augmentar la Capacitat Aeròbica i Anaeròbica Màxima.

• Combinar diferents variables d'execució al treball de Força.

• Millorar la potència del tren inferior.

• Augmentar l`amplitud articular del tren inferior i del tren superior (excepte el braç lesionat).

CONTINGUTS

• Treball cardiovascular a intensitat moderada - alta amb bicicleta estàtica, cinta.

• Força - Resistència del tren inferior i zona abdominal utilitzant diferents exercicis de força isomètrica.

• Flexibilitat general. (estiraments PNF)

• Mobilitat articular.

• Treball psicològic.

• Control nutricional.

• FASE DE READAPTACIÓ

OBJECTIUS

• Millorar la condició física general.

• Readaptar funcionalment els moviments específics del canell en conjunt.

• Augmentar la Capacitat Aeròbica i Anaeròbica Màxima.

• Desenvolupar el treball de força isomètrica i concèntrica.

• Augmentar l'amplitud articular general.

• Millorar la flexibilitat.

• Iniciar la propiocepció del canell.

CONTINGUTS

• Treball cardiovascular a intensitat alta.

• Força - Resistència del tren inferior i zona abdominal.

• Força hipertròfia del tren superior: en cadena tancada.

• Músculs supinadors, pronadors, extensors i flexors. Minimitzar la inestabilitat de l'extremitat cubital en el moment de pronació forçada.

• Treball amb fixació de l'espatlla i el colze.

• Potència del tren inferior (cadena oberta) i superior (tancada).

• Flexibilitat. (FNP). Principalment de les espatlles i la cintura. Estirament del canell a diferents graus (70º, 90º, 95º, 100º)

• Mobilitat articular general.

• Treball psicològic. Control nutricional.

• Propiocepció la zona lesionada.

• Reeducació del gest(sobre la part lesionada).

• FASE DE REENTRENAMENT

OBJECTIUS

• Millorar la condició física general.

• Valorar la força màxima.

• Valorar la capacitat aeròbica i anaeròbica màxima

• Millorar la força resistència.

• Reeducació funcional del gest causant de la lesió.

• Practicar situacions reals de la competició.

CONTINGUTS

• Treball cardiovascular a intensitat elevada.

• Contraccions excèntriques del canell. Treball amb pesos lliures.

• Potència general.

• Mobilitat articular. Especialment de les extremitats superiors. Tenint en compte les fixacions de les articulacions.

• Flexibilitat (estiraments actius i passius).

• Reeducació dels gests

• Desenvolupament del component de coordinació muscular. Exercicis en els que participin el màxim de grups musculars. (Cavall amb arcs, anelles, barres paral·leles)

• Propiocepció de la zona lesionada.

• Situacions real de competició.

Alguns exercicis recomanats són:




• PREVENCIÓ

S'han de tenir en compte els signes de fatiga després de moltes repeticions. La fatiga marca una fase en la que es produeix una pèrdua de coordinació i augmenta el risc de fallar en l'exercici i caure.

S'ha de tenir especial precaució en modificar els tipus d'exercicis o el tipus de recolzament, evitar que el gimnasta passi llargs períodes entrenant en un mateix aparell i seleccionar un programa variat per reduir el risc de que sobrevinguin lesions per sobrecàrrega.

• Utilització de calleres.

• Enfortiment dels músculs flexors (múscul cubital flexors del carp, múscul radial flexor del carp), pronadors (múscul pronador, múscul llarg palmar) i supinadors.

• Intentar no mantenir de forma prolongada la fixació de l'espatlla i el canell.

• Reposar de l'activitat física quan es notin molèsties al canell.

• A l'escalfament utilitzar robes que mantingui la calor.

NORMES GENERALS DE SEGURETAT. ()

• S'ha de desenvolupar adequadament la seva força, flexibilitat i consciència corporal (propiocepció) segons l'exercici.

• Seleccionar acuradament elements senzills que portin progressivament el gimnasta a adquirir la capacitat per executar l'exercici complet i assegurar-se de que el gimnasta domina a la perfecció tots els estadis del procés abans de prosseguir.

• Utilitzar ajuda visual per facilitar i potenciar l'aprenentatge de les habilitats motores (vídeos, dibuixos, demostracions,..)

• Assegurar-se de que l'esportista està motivat per executar l'exercici i que no té ansietats ni temors que el duguin a un intent fallat.

• El gimnasta i l'entrenador han de conèixer a la perfecció la mecànica de l'exercici i estar d'acord amb el mètode d'acompanyament.

• Ajustar els aparell en alçada i amplada al gimnasta i disposar del sistema de matalassos necessari.

• Estudiar a fons la tècnica de l'exercici.




• BIBLIOGRAFIA

Cartílag de conjugació/ fibrocartílag triangular: zona situada entre l'epífisi i la diàfisi al nivell del qual es produeix el creixement ossi.

callera/handgrip, handguard: Peça de pell que, subjectada a la base dels dits i al canell, cobreix la palma de la mà i serveix per a protegir-la de la fricció amb l'aparell gimnàstic.

6

Síndrome ulnar distal d'un gimnasta

Epidemiologia lesional

Síndrome ulnar distal d'un gimnasta

Fisiopatologia lesional

Síndrome Ulnar Distal d'un Gimnasta

Mètodes de tractament

Síndrome Ulnar Distal d'un Gimnasta

Proposta d'intervenció

• Dr. VALENTÍ, J.R. Lesiones de muñeca en la pràctica deportiva. Archivos de Medicina del Deporte, Vol IX, nº33.

• Chen WC, Hsu WY, Wu JJ. Stress fractures of the diaphysis of the ulna. International Orthopaedics 1991; 15 (3): 197-8.

• SERGIO VELAZQUEZ VELEZ. Revista chilena de anatomia/ARTERIA ULNAR SUPERFICIAL IMPORTANCIA ANATOMO-CLÍNICA.htm

• L.PAIDASSI, L.DASNIÈRE DE VEIGY,J.P. PEQUINGNOT. GYMNASTIQUE Síndrome ulnaire distal du jeune gymnaste. 18e tournée de traumatologie du sport: Un sport, un geste, une pathologie. Editorial Masson, Paris, 2000.

• CLAUDIO FRANCOBANDIERA, NICOLA MAFFULLI, LUCIANO LEPORE (1989). Distal radio - ulnar joint dislocation, ulna volar, in a femade body builder. Medicine and science in sports and exercise. (USA)

• www.Anatomie-humaine.com

• BERT R., MANDELBAUM, MD, ARTHUR R., BARTOLOZZI, MD, CRAIG A. DAVIS, LUC TEURLINGS, AND BRUCE BRAGNOIER. (1989) Wrist pain síndrome in the gymnast. The American Journal of Sports Medicine, Vol 17.

• LLOYD READHEAD. Manual de entrenamiento de gimnasia masculina. Deporte & entrenamiento. Editorial Paidotribo. J. A. NICHOLAS, E. B. HERSCHMAN (1993). Medicina Deportiva. Patología de las extremidades superiores. Editorial Mosby; Madrid.

• A. PÉREZ CASAS Y M.E. BEUGOCHEA (1978). Anatomia funcional del aparato locomotor. Editorial Paz Montalvo S.A.

• Apunts de l'assignatura d'Aparell Locomotor I, II i III. INEFC Lleida

• R. BLETON, F. BONNEL, G.DAUTEL, R. GOMIS, G. HERZBERG, M.F. KAHN, M. MANSAT, G. RAIMBEAU (1996) Cahier d'enseignement de la société française de chirurgie de la main. Editorial Expansion Scientifique Française. Paris.

• http://www.beisbolchile.cl/dogout/ejercicios_de_brazos/brazos.htm

• www.migimnasia.com

• www.selfcare4rsi.com/ulnar-tunnel-syndrome.htm

• http://orthoinfo.aaos.org/category.cfm?topcategory=Arm/Ulnar Nerve Entrapment.htm




Alex Barrene

Jove de gimnàstica artística de 14 anys sotmès a un entrenament de 25 hores setmanals que presenta des de fa mesos dolors en el canell dret.

Les radiografies mostren una antiga fractura de l'escafoide, ja curada. La radiografia mostra clarament un pont en l'epífisi central del cartílag de creixement del radi distal pertorbant el creixement d'aquest os davant una pertorbació de l'índex radio - ulnar.

















Visió anterior Visió posterior




Xiao-Qin (xina)

Múscul supinador

Músculs pronadors

Flexors cubital i radial

Flexor palmar llarg

Extensor cubital del carp

Extensors radials llarg i curt

Premsa: assegut en una cadira o taula, recolzar les dues mans ala mateixa amplada que les espatlles, amb els palmells mirant avall i els dits endavant. Anar pujant i baixant el cos, mantenint l'elevació i baixant lentament

Rotació externa i interna del canell: primer farem aquest moviment amb l'avantbraç recolzat en un pla i sense pes, però a mesura que anem avançant intentarem realitzar-lo amb més pes i sense recolzament de l'avantbraç.




Rotació externa amb abducció de zero graus: parat amb el colze fixat a un costat, mantenir el colze a 90º i girar-lo davant el cos. Moure l'avantbraç lentament i de manera controlada.




Rotació interna amb adducció de zero graus: parat amb el colze a un costat i l'espatlla rotada externament. Moure l'avantbraç per davant del cos mantenint el colze parat. Realitzar el moviment lentament i de manera controlada.




Extensió del canell: l'avantbraç recolzat i el palmell de la mà avall, puja la manuella tant com sigui possible. Mantenir 2 segons i baixar lentament.




Flexió del canell: l'avantbraç recolzat a la taula i el palmell de la mà mirant avall, puja la manuella tant com sigui possible. Mantenir 2 segons i baixar lentament.