Música: La banda sonora, editada por Razor&Tie el 30 de juny de 2009, és una barreja de música clàssica i jazz i swing dels anys 1930 i 40, que acava amb Larry David interpretant el “Cumpleañosfeliz”.
Sinopsi:Després del fracàs de la seva carrera, del seu matrimoni i dels seus intents de suïcidi, el rondinaire Boris Yellnikoff (Larry David) es passa la vida insultant els petits que són prou desafortunats com per estar en la seva classe d'escacs i irritant als pocs amics que li queden amb els seus interminables històries sobre la falta de valor en tot. Antic professor de la Universitat de Columbia i autoproclamat geni que gairebé va guanyar un Premi Nobel en Mecànica Quàntica, Boris diu ser l'únic que entén perfectament la manca de sentit de totes les aspiracions humanes i el fosc caos de l'univers. Com ho admet ell mateix, Boris no és un persona "que et faci sentir bé".
Boris va tenir alguna vegada una vida de pel·lícula. Físic important, professor de Teoria de cordes a la Universitat de Columbia, va estar casat amb Jessica (Carolyn McCormick), una brillant i bella dona adinerada i vivia en un opulent pis al millor barri de la ciutat. Peròla bona fortuna de Boris no li va alleujar els seus permanents sentiments de desesperació, i una nit, enmig d'una discussió amb Jessica, va saltar per la finestra. Per a la seva gran desil·lusió, va caure sobre un tendal i va sobreviure a la caiguda. Després, es va divorciar de Jessica i es va mudar a un altre barri.
Una nit, Boris estava a punt d'entrar al seu apartament quan va ser abordat per una estranya jove: Melody St. Ann Celestine (Evan Rachel Wood).
Boris i Melody es casen i comencen una vida junts que és sorprenentment satisfactòria per als dos. Ell reconeix el valor de la seva alegria, i ella està orgullosa d'estar casada amb un geni. Però després d'un any, la felicitat de tots dos es veu interrompuda per l'arribada inesperada de la beata mare de Melody. Marietta (Patricia Clarkson) ha vingut a Nova York per buscar a Melody i deixar al seu marit qui li va ser infidel amb la seva millor amiga.
Anècdotes i curiositats:
Quan en Woody Allen va trucar a Larry per demanar-li que fes de Boris a la pel·lícula, ja que era el més adequat, ell si va negar perquè deia que no seria capaç de fer-ho gens bé. Però a la que van començar a gravar, ho va fer més bé del que tothom (inclòs en Woody) havia imaginat.
Woody Allen és fan de Larry David.
El guió va se escrit al 1977. La primera persona que havia de fer el paper de Boris va ser Zero Mostel, però va morir sense donar temps a gravar el film. Woody va deixar el guió en un calaix dient que no el trauria d’allà fins a trobar la persona adequada per començar a gravar.
El personatge de Boris Yellnikoff és la viva imatge de Woody Allen. Tenen la mateixa filosofia: si vols fer alguna cosa per ser feliç, mentre no facis mal a ningú, fes-ho.
“La meva filosofia ha estat constant al llarg dels anys, i sembla que sigui persuasiva o idiota en funció de com és la pel·lícula. Si una pel·lícula funciona, sento que la gent ve dient a distància: Vaja, aquí la filosofia té sentit. I si la pel·lícula no funciona perquè he fet males eleccions artístiques, llavors pensen: Les seves idees són estúpides i narcisistes i irrellevant. Però en realitat les idees han estat sempre les mateixes... és només que he fracassat artísticament.” Diu Woody Allen.
“Les persones amb les que em sento bé a primera vista, són les primeres que rebutjo.” Woody Allen.
En Woody Allen no s’entén gaire bé amb la tecnologia. No té ni ordinador i sempre escriu a màquina.