El treball “Amadeus”, intenta ser un treball tant sobre la pel·lícula Amadeus que hem vist a classe, com de la vida de Wolfgang Amadeus Mozart.

Explicaré l'evolució musical de Mozart, la seva relació amb Salieri i intentaré analitzar les parts de la pel·lícula que són realitat o ficció.

La pel·lícula AMADEUS, dirigida per el director de la República Txeca Milos Forman, va ser guanyadora l'any 1984 de vuit Oscars de l'acadèmia, influït el de millor pel·lícula. La pel·lícula es basa en el guió d'una obra de teatre de Peter Shaffer. Per explicar la vida de Mozart han introduït a Antonio Salieri, el compositor de l'emperador d'Àustria, que veurà en Mozart un perill si ell vol seguir sent el més conegut.

Wolfgang Amadeus Mozart va ser un compositor Austríac que va néixer a Salzburg, va ser un nen prodigi. La seva música es caracteritza per la seva tendresa, la naturalitat i l'espontaneïtat. Va pertànyer a l'època del classicisme, i va ser juntament amb Joseph Haydn un dels seus majors representants. El classicisme es dona en la societat europea en el segle XVIII. Aquesta època es caracteritza per l'aparició del dèspota il·lustrat que es resumeix amb la frase <Tot per a el poble, però sense el poble>, i la societat està influenciada per la filosofia de la il·lustració, que buscava el progrés basat en la raó. El classicisme buscava el retorn a l'estètica, el gust i les normes de l'antiguitat clàssica i mostrava un rebuig contra el barroc.

La música clàssica té un ritme natural, no marcat, i allegre. Una melodia alegre brillant, senzilla, quadrada, simètrica utilitzant el sistema de pregunta resposta. La harmonia acostuma a ser major, la dinàmica no sofreix canvis d'intensitat al llarg de la peça. Els instruments s'agrupen en orquestres de 30 a 40 instruments, i els principals són cordes, vent fusta i piano (el qual substitueix el clave de l'època anterior).

La pel·lícula comença quan Mozart ja està mort. Ens situem a Viena i coneixem a Antonio Salieri, antic compositor de l'Emperador, que acaba d'intentar suïcidar-se. Com que creuen que està boig el porten a un manicomni i és allà on explica tot la història de la seva vida i de la de Mozart. Tot ho coneixem gràcies al relat que fa Salieri a un monjo jove.

Mozart viu a Salzburg i és allà on està treballant per un arquebisbe, i és allà on coneix a la noia que serà la seva dona Constanze Weber. Però Mozart vol triomfar i decideix anar a Viena. Allà té una entrevista amb l'Emperador Joseph II, el qual s'interessa per la música. Mozart convenç a l'Emperador perquè el deixi representa una òpera seva, El rapte en el serrall, al teatre de l'Emperador. S'estrena l'òpera i aconsegueix un cert èxit, però la majoria de la gent no la compren excepte Salieri que creu que és bona, i Mozart està molt content per el seu primer èxit a Viena. Viu en un pis amb la seva dona i ara tenen molts diners, però Mozart els gasta molt ràpidament i per això ha de fer de professor de piano, però no aconsegueix cap feina digne perquè Salieri es posa pel mig. Constanze intenta demanar ajut a Salieri, però aquest li nega. El pare de Mozart el ve a buscar perquè torni a Salzburg a treballar per l'arquebisbe, però Mozart no vol i es queda a Viena. Mozart composa les noces de Figaro, una obra basada en una obra teatral durant la revolució francesa, que estava prohibida a Àustria, però que l'emperador finalment va deixar que s'estrenés. Després de la mort del pare de Mozart, aquest composa Don Giovanni, una obra diferent perquè no té una final feliç, ningú sap apreciar aquesta obra menys Salieri, que va a totes les representacions. Salieri comença a embogir i se li acut un pla per acabar amb Mozart. Disfressat encarrega a Mozart que composi una missa, i així quan ell mori, Salieri podrà dir que era seva i així estar inspirat per Déu. Un amic de Mozart, Schikaneader li demana que composi una obra per al teatre del poble, i Mozart composa La Flauta Màgica. Mentre Mozart dirigeix la Flauta Màgica, es desmaia i Salieri el porta a la seva casa i li fa composar el la part del Rèquiem que falta. Quan el Rèquiem està gairebé acabat arriba la dona de Mozart i fa fora a Salieri i llavors Wolfgang Amadeus Mozart mor. Molt poca gent va al seu enterrament.

Mozart és un home jove, el qual segueix gaudint dels acudits de nens petits, que sempre vol anar de festa i que es pren les circumstàncies de la vida amb molta calma. Des de petit és un nen prodigi, als cinc anys ja tocava a la perfecció el piano i el violí i fins i tot composava. El seu pare el portava a fer gires per Europa i Mozart tocava d'avant dels reis més importants. Però la visió de Mozart que es dona a la pel·lícula és exagerada, ja que Mozart no era tan infantil ni descerebrat, però la pel·lícula representa la versió de Salieri, i aquest el retorça a voluntat quan ens en fa el relat. Quan Mozart va a Viena, està seguríssim de que triomfarà ja que ell opina d'ell mateix que és el millor compositor que existeix.

Mozart triomfa molt entre les dones, fins i tot li pren la dona de la qual està enamorat Salieri. És una persona que sempre està fent broma, no es pren les coses seriosament i és així com no se n'adona de que s'està arruïnant. Poc a poc s'adona de que les coses no li van tan bé com ell es creu i és llavors quan comença la seva afecció per l'alcohol. Mozart aprecia molt al seu pare ja que també ha sigut compositor, la seva mort l'afecta bastant. Sovint Mozart desafia les normes de l'Emperador però aquest sent una mica de simpatia per Mozart i li dona oportunitats.

Salieri veu per primer cop a Mozart a Salzburg, i no es pot creure que aquell pugui ser un compositor grandiós. Durant la pel·lícula Salieri ha de lluitar contra si mateix, ja que una part seva admira profundament a Mozart, en canvi l'altra sent odi i rancor i fins i tot enveja envers de tan gran compositor que el supera per molt. Salieri és molt creient i li demana a Déu que l'inspiri, però a mesura que passa el temps i que Mozart cada cop composa obres més espectaculars, Salieri comença a dubtar de Déu fins al punt en el que crema la creu que tenia a la seva habitació, i per venjar-se de Déu, vol que Mozart mori i ell li pugui robar la partitura i així haurà estat inspirat per Déu. Salieri se sent sovint humiliat per Mozart, el qual mostra un cert despreci cap a les obres de Salieri, les quals considera d'un compositor inferior, però tot i així, Mozart confia cegament en Salieri, quan en realitat aquest l'odia i fa tot el possible perquè Mozart fracassi. Salieri és un gran admirador de la música de Mozart i acudeix a totes les obres que estrena i al mateix temps fa que les obres es representin molts pocs cops. Salieri de vell és un home fràgil, embogit i que encara està atordit per Mozart, ja que tothom reconeix les melodies de les obres de Mozart, i Salieri ja ha estat oblidat.

La dona de Mozart, Constanze Weber, té un caràcter semblant a Mozart, els dos es comporten d'una manera bastant infantil. Ella anomena al seu marit “Wolfi”, un nom carinyós però a la vegada una mica infantil. És més responsable que Mozart i li interessen bastant els diners i sempre està presionant al seu marit perquè s'ocupi de trobar feina i de composar. Li agrada jugar i ballar, però no vol que el seu marit s'emborratxi i surti per les nits, i es per això que l'abandona, encara que després, justa abans de que Mozart mori torna.

Leopold Mozart és el pare de Wolfgang Amadeus Mozart. Des de que Mozart és petit el seu pare ha fet negoci amb ell portant-lo a tocar davant dels reis per així guanyar diners. Mozart sent un gran aprèci per el seu pare, el qual li ha ensenyat molt del que ell sap. Leopold és més previsiu i vol que el seu fill torni a Salzburg on té un sou garantitzat, però Mozart és molt cregut i està seguríssim de que a Viena triomfarà. La mort de Leopold afecta molt al seu fill.

L'Emperador Joseph II és l'emperador austríac. És una persona que s'interessa per la música i també per Mozart. No es que sigui un geni tocant el piano, però posa ganes i s'esforça perquè li surti bé. El seu compositor és Salieri, i es creu molt de lo que ell li diu. Quan fa un comentari d'una obra que ha vist, sempre busca que Salieri li doni la raó, perquè representa que és un home molt entès en música.

Amadeus, al ser una pel·lícula biogràfica, no tot el que hi veiem és real ja que no tota la vida de Mozart està perfectament documentada i hi ha alguns enigmes.

Una de les coses que en la pel·lícula té molta importància i que en la realitat no era així, és la relació entre Mozart i Salieri. És cert que existia un compositor que treballava per l'emperador d'Àustria i que es deia Antonio Salieri, i que ningú el recordaria excepte els historiadors de música si no fos per aquesta pel·lícula. La relació entre els dos personatges s'utilitza com a leitmotiv de l'obra, és el fil conductor que segueix el director per explicar-nos la vida de Mozart, encara que sempre des del punt de vista de Salieri. També relacionat amb Salieri, no és cert que Salieri encarregués a una noia perquè fes de minyona a casa de Mozart i així saber tot el que fa el compositor.

Aspectes exagerats en aquesta pel·lícula son el caràcter d'estúpid i infantil que se li dona a Mozart, i també el seu riure, però tot això es fa perquè sigui més comprensible la història.

No és del tot cert que Mozart no tingués amics ni alumnes, sí que va tenir alumnes de piano durant un temps, i d'amics també en tenia a Viena, encara que amb el seu caràcter de creure's el millor i degut a l'èxit que tenien algunes de les seves obres, Mozart va guanyar-se alguns enemics.

A la pel·lícula, es veu com la persona que encarrega el Rèquiem és Salieri emmascarat perquè no se'l reconegui i així pugui acabar moralment amb Mozart, però en realitat la peça va ser encarregada per un compte que no volia ensenyar la seva identitat el qual el volia per l'enterrament de la seva filla i per a fer passar l'obra com a seva davant dels seus amics. Mozart mai va acabar el Rèquiem i tampoc és veritat que Salieri l'ajudés amb la part del Confutatis, aquesta escena només s'ha posat perquè puguem veure les diferències entre Mozart i Salieri i entendre així perquè un a passat a la història i l'altra només és conegut per la pel·lícula. El Rèquiem va ser acabat per un deixeble de Mozart. A la pel·lícula sembla com si el culpable de la mort de Mozart fos Salieri, però en realitat Mozart va morir d'una malaltia renal crònica.

Durant els seus últims mesos de vida, Mozart es trobava bastant malament i va començar a pensar que algú intentava enverinar-lo, això no apareix a la pel·lícula, ja que Mozart no és conscient de que està molt malalt fins al final, quan ja està a punt de morir.

Mozart, apart del fill que té a la pel·lícula, en va tenir molts més, però tots van morir molt joves i el que va morir més tard va morir a la edat dels deu anys.

Una escena que es diu que és certa és que mentre Mozart composava es dedicava a jugar amb pilotes de billar.

És cert que es va enterrar a Mozart en una fossa comuna, i anys més tard es va col·locar un monument on es creia que havia estat enterrat Mozart.

Vertaderament Mozart estava arruïnat quan va morir, però ell mateix no n'era conscient.

En la música de Mozart podem diferenciar tres etapes:

Una primera etapa denominada d'infantesa, que va des de que el compositor té 4 anys fins als 14 (1760-1770). Gairebé totes les seves obres són òperes menors. Mozart segueix l'estil de música de Joseph Haydn al qual imita, així que fa una música típica del classicisme, equilibrada i racional. La seva música en aquest temps és poc elaborada i molt senzilla. Una obra exemple d'aquesta època és la Simfonia nº1, la qual està composta de tres moviments els quals duren respectivament 3, 4 i 4 minuts.

La segona època de Mozart és la de maduresa que va entre 1770 i 1791. Mozart deixa d'imitar a Joseph Haydn i fa la seva pròpia música. Ara fa obres més complexes amb un desenvolupament temàtic. La música és allegro, hi ha moltes repeticions i la música és fàcil d'entendre i de seguir.

En aquesta segona època Mozart composa diverses simfonies, la 25, la 38, la 39 i la 41, en la que apareixen gairebé tots els instruments. Destaquen els concerts per piano formats per els temes A i B i pianos C i D. Les òperes més destacades d'aquest període són: el Rapte en el serrall, les Noies del Fígaro, la flauta màgica i Don Giovanni, el qual té una part que canta el criat i diu el següent; “Il catalogo è questo. A Itàlia 640, a Alemanya 231, 160 a França, a Turquia 91, però a Espanya són ja 1003”. Que són el nombre de conquestes que ha fet Don Giovanni.

La tercera època està anunciant l'arribada del primer romanticisme. Les causes d'aquest canvi en el seu estil musical son primerament la mort del seu pare; aquest fet és el que es recalca més a la pel·lícula. També la situació econòmica i física del compositor estava molt deteriorada, i finalment va influir sobre Mozart i la seva música el canvi d'època: la revolució francesa; en la qual la burgesia es revolta i fa fora la noblesa, fins a llavors el compositor treballava per a la noblesa, però des d'aquell moment comença a composar lliurement i això es nota.

La música que comença a fer Mozart ja no és tan alegre, el ritme és lent i l'harmonia menor. D'estaca el Rèquiem, una missa amb un text definit al qual Mozart ha de posar música.

Al Classicisme, la música no expressava el que deia el text, i això Mozart ho intenta canviar i expressa sentiments i intenta expressar amb la música el que deia el Rèquiem. Per exemple, Mozart simbolitza l'entrada de "l'ataud" amb les cordes, i per sobre va sonant una melodia ascendent poc clara, que intenta simbolitzar com l'ànima puja al cel. Algunes frases d'aquesta missa són:

Introitus (Introducció): “Requiem aeternam dona eis domine” que significa una cosa com: Senyor dóna-li descans etern.

Llavors les parts de “dies irae”, els dies de la ira de Déu, i “Rex tremendae majestatis qui salvados salvas gratis”, Déu és majestuós i salva gratis.

Mozart intenta representar les dues versions de Déu. La versió bona està representada per una música suau i tranquil·la ja que representa la bondat de Déu, i la part de “dies irae”, la música és forte, els ritme marcat i una mica ràpid.

El Confutatis és una part del Rèquiem, la última obra que va composar Mozart.

Quan Mozart arriba a casa després d'haver-se desmaiat a l'estreno de La Flauta Màgica, Salieri està allà i s'ofereix per a ajudar a Mozart a acabar el Rèquiem. Li falta fer la part del Confutatis, i és aquí on es veuen les diferències entre aquests dos compositors.

Els Confutatis comença amb unes frases que diuen:

“Confutatis maledictis flammis acribus adictis”

“Voca me um benedictis”

Mozart demana la traducció de les frases a Salieri, per així poder posar una música que estigui relacionada amb el text.

“Els dolents es cremaran a l'infern,”

“Déu, crida'm entre els escollits que van al cel!”

Primer Mozart organitza les veus del cor, fa un petit cànon entre tenors i baixos, i després fa doblar els baixos per els fagots i els tenors per els trombons.

Salieri no pot seguir a un ritme tan ràpid com va Mozart, i sovint li va dient que si us plau vagi més lent.

El moment en el que es veu la gran diferència entre els dos compositors és quan després de fer les dues veus Salieri es pensa que ja està acabada la primera part, però Mozart li diu que encara estan a la superfície. Si aquella obra la hagués composat Salieri, hauria acabat en aquell punt, però Mozart va molt més enllà, afegeix les cordes que van tocant notes molt ràpides que van ascendint i descendint i que representen el foc, i simbolitza amb un cor de dones el cel, i amb un cor d'homes l'infern.

Mozart ha sigut una persona amb unes qualitats superiors a les de les altres, hi han estat aquestes les que li han portat problemes. Ell no va poder viure la vida d'un nen i adolescent normal, ja que sempre anava de concert en concert, i no estava preparat per a un mon lleig, al qual li interessaven massa els diners cosa que per a ell no tenia tanta importància, ell només volia que la gent el considerés el millor compositor. Era massa jove i no s'havia familiaritzat amb el tipus de societat del moment, per exemple, no sabia a quin preu havia de vendre les seves obres i es refiava del seu pare.

El classicisme com a època ens ha deixat a part de Mozart un altra gran compositor com l'és Joseph Haydn. Els classicisme seguia un estil alegre i brillant, el qual canviarà de mesura que ens anem acostant al romanticisme, i aquest canvi també es nota en la música de Mozart, per exemple en l'òpera Don Giovanni.

La música que ens ha deixat és tan especial, que ha sobreviscut segles sense passar a l'oblit, i seguirà sense ser oblidada, encara que el seu compositor és de fa segles. Moltes de les seves peces, segueixen sent conegudes ara, i es representen encara moltes de les seves òperes als teatres tot i que fa més de dos cents vint anys que es van composar.

Apunts de classe.

http://www.miradas.net/estudios/2004/08_losochenta/amadeus.html

http://www.diesirae.com.ar/arte/mozart/partituras.php

Fotocòpies del classicisme.

La Enciclopèdia de El País.

El Confutatis, és una part del Rèquiem, la última obra que va composar Mozart a càrrec del compte de Walsegg, i que va ser acaba per un deixeble seu. És una part en la que es contrasten dues parts, el cel i l'infern. El ritme de la peça és andante. La partitura està feta per a una soprano que té una melodia molt simple, al principi les notes són agudes, però no pugen d'un Fa (ni baixen d'un Do). A partir del “Oro suplex et accli” les notes són més creus, es troben entre el Mi i el La. La part de “l'Alto”(la contralto), en un principi és semblant a la de la Soprano, però a partir del compàs 18, la Soprano i la contralto es van combinant, cantant la mateixa lletra però a diferent ritme i amb diferents notes. El Tenor i el baix canten quan no ho fan les veus femenines, excepte cap al compàs 26, que llavors canten conjuntament les quatre veus. El baix, canta una melodia semblant a la que toca el piano, excepte en alguns moments.

Quan canten les quatre veus a la vegada, ho fan amb melodies semblants però entonades més baixes o més altes.

Les parts per a el piano i per a el baix, estan escrites en clau de Fa.

Una de les línies per a el piano són notes molt ràpides que van ascendent i descendent contínuament.

Apareix la característica del “concerto grosso”; el tutti, que es contrasta amb uns solistes.

ÍNDEX

1. Introducció 4

2. Resum Argumental 5

3. Personatges principals 6

4. Realitat i ficció 8

5. Evolució musical de Mozart 10

6. El Confutatis 12

7. Conclusions 13

8. Bibliografia 14

9. Annexes 15