Crisi agrària i financera

Deteriorament polític del regant d'Isabel II.

Dissol les juntes progressistes.

Nou govern presidit per Serrano Prim i Figuerola.

Govern sense demòcretes. Això causa un enfrontament entre els progressistes i unionistes contra els demòcretes (fromats per treballadros de les ciutats, camperols i grups de burgesos).

Els demòcrates converteixen els Partit Demòcrate d'Espanya en el Partit Republicà Democràtic Federal dirigit per Francesc Pi i Maragall.

El nou govern fa reformes:

Es fan les primeres el·leccions amb sufragi universal masculí.

El 1869 es fan el·leccions i la majoria vota a partits monàrquics però a les grans ciutats triunfen els partits republicans.

Pacte de Tortosa Maig de 1869. El fan les forces republicanes de Catalunya, País Valencià i les Illes per defensar la Constitució dels antics territoris de la Corona d'Aragó per què sigués una república federal.

Els diputats aproven la constitucióde 1869, la més liberal feta a Espanya que consistia en:

S'aprova la constitució i el govern. Serrano regenta i Prim el Presi.

Avalots del mes d'octubre de 1869: Causats per masses republicanes i federals de Catalunya, Aragó i Valènica que volien que s'apliqués el Pacte de Tortosa + retorn de la confederació catalanoaragonesa sota un estat republicà i federal.

Les masses populars no estaven d'acord amb la política guvernamental i hi havia descontentament a

Es busca una nova dinastia no burbònica. Això provoca neguit per l'elecció d'un nou rei, que no era una feina senzailla. Prim elegeix Amadeu de Savoia fill de puta.

Alçament del territori cubà ja que tot i ser considerat part de l'estat espanyol els habitans no tenien els mateixos drets que els d'aquí. Per això volien ser independents. Els abolicionistes no eren gaire nombrosos a la península però es feien sentir als sectors liberals.

Les Corts de novembre de 1870 accepten a Amadeu I com a rei d'Espanya.

El desembre de 1870 arriba el Amadeu i li diuen que dies abans ha mort Prim d'un atemptat.

El rei només té el suport dels progressistes i els unionistes a causa de la mort de prim i l'oposició dels republicans i dels carlins.

Problemes que tindrà el reietó:

Els republicans es separen en dos:

Cansadot, el rei decideix presentar l'abdicació el febrer de 1873 ja que no pot resolde els problemes del país. Està regnant 2 years.

Solució: nova forma de govern, la república.

Es retira l'Amadeu i congrés i senat aproven la república: País on el cap és elegit i no per herència, durant un temps determinat.

Vagues, insurreccions i demandes dels ciutadans van fer que la victòria republicana no servís per massa, ja que només va durar els seu govern 11 mesos, degut també a la lentiud de les reformes.

El febrer es manifesten a Barcelona obrers per reclamar:

Uns dies després el catalans federalistes ja demanaven la creació de l'estat federal català, però el govern aturà això.

Les eleccions a corts constituents del 1873 van acavar decantant-se pel sistema federal. (els reis van ser la Nati i el Pep)

Pi i Maragall serà presi de la república federal substituïnt a Figueres.

Mesures: nova constitució segons la qual s'establia la constitució de 15 estats federals.

La redacció d'aquesta constitució queda frenada per les violentes revoltes dels cantonalistes, obrers i camperols per tot arreu. El Pep és el meu amic.

Els republicans més descontents, els del moviment cantonalista, decideixen aixecar-se amb armes per tal de substituir el poder central pel de petites unitats territorials o cantons. El juliol és proclamat el cantó independent de Cartagena al qual en van seguir d'altres. No tingué massa ressò a Catalunya. Afectà sobretot a Andalusia, València i Múrcia. Tot i això aquest moviment no era sempre independentista.

Les reformes socials que esperaven les masses obreres i camperols no arrivaven i això va fer augmentar el conflicte social sobretot a Catalunya, Andalusia i Alcoi on es va declarar una vaga general per aconsegur la reducció d'hores i l'augment salarial.

Pi i Maragall no pot fer front ni a les insurreccions ni al tercer conflicte carlí. Pi havia volgut fer reformes com la reducció de la jornada laboral, reorganitzar l'exèrcit i l'ensenyament, però això no va poder dur-se a la pràctica= El Pi i Maragall presenta la dimissió.

El 3er presi, Nicolàs Salmerón (el putón del callejón) pot resoldre casi tots els problemes (guerra carlina, l'orddre públic i avalots obers i cantonalistes) però li resta per sufocar el cantó de Màlaga que resisteix fins 1874. Com que no pot acabar amb tot Salmerón dimiteix el 1873.

El 4art presi, Emilio Castelar es decanta cap un govern més conservador i dona li dóna un gir.

Mesures: Suspèn les Corts, implanta la censura de premsa, exerceix mesures repressives i restaura la pena de mort. Els republicans no els hi agrada gens el què fa.

El nou presi demana el suport dels rics i burgesos que no li donen. Al 1874 quan s'obren novament les Corts Castelar és derrotat.

Amb aquest panorama els polítics més conservadors preparen un cop d'estat amb l'ajut del general Pavía, el qual es porta a terme el 3 de gener, quan Pavía ocupa el Parlament.

Castelar dimiteix i Serrano forma un govern provisional que dissol les corts i implanta una dictadura.

Les mesures que fa són:

El cantó independent de Cartagena es rendí però encara va continuar el revotament carlí.

Amb un altre pronunciament el desembre de 1874 el general Martínez Campos es pronúncia davant Sagunt i reclama la coronació d'Alfons de Borbó (fill d'Isabell II) el qual arrivava a Madrid el gener de 1875

S'acava així l'etapa liberal i comença el periode conservador que dura fins la Segona República l'any 1931.

La I República havia fracassat davant una estructura agrària deficient que no permetia el desenvolupament econòmic del país per...

Aquests sis anys es caracteritzen per inestabilitat política i una greu dificultat per portar al país a estructures progrssistes.