3. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868 - 1874)

final monarquia isabelina Sexenni Democràtic (1868 - 1874)

Revolució de Setembre 1868 cop militar + revolució popular

despertar grans expectatives de democratització i descentralització

2 intents de reforma 1. monarquia constitucional d'Amadeu I de Savoia (1871 - 1873)

democràtica de l'Estat 2. Primera República (1873 - 1874)

!

FRACASSATS

3.1. La Revolució de Setembre i la definició del nou model polític (1868 - 1873)

Revolució de Setembre 1868 la «Gloriosa» o la «Septembrina»

pronunciament disfressat de revolució

Esquadra de Cadis inici insurecció definitiva contra el govern

almirall Topete + general Prim + general Serrano proclama: “Viva España con honra”

exèrcit insurrecte ! tropes del govern al pont d'Alcolea (riu Guadalquivir)

no resistir ! !

moralment desacreditat ! ! Batalla d'Alcolea guanyador: Serrano

no recursos suficients ! Isabel II 29/09 de 1968 marxa a l'exili

x enfrontar opositors

Girona & Tarragona " BCN canvi d'autoritats pacificament (al marge d'alguns incidents)

Octubre 1868 formació nou govern provisional

presidència: general Serrano + progressistes + unionistes

Constitució de 1869

!

• 15 - 18 gener 1869 eleccions a Corts constituents

sufragi universal x barons > 25 anys

= tenir dret a vot 4 milions de votants

• reconeixia drets naturals i inalterables de l'individu drets il·legislables

• Principi de la democràcia sufragi universal & llibertat de reunió i associació

• Garantia divisió de poders:

Sobirania nació // Poder legislatiu Corts (Congrés i Senat)

Rei sancionava & promulgava les lleis + tenia poder executiu

Tribunals de Justícia poder judicial

• aprovació de la llibertat religiosa culte

però nació manteniment

ministres de l'Església catòlica

sectors més tradicionalistes protesta contra la nova Constitució

esperit centralista & unitarista

mirada amb recel a les institucions

d'administració provinicial i local

!

accés fàcil x a les forces demòcrates & republicanes

• un punt feble definir l'Estat com a monarquia xo CAP dinastia coronada

!

objectiu prioritari: recerca d'un rei

punt feble de la política española en 1rs anys Sexenni !

1868 - 1871 3a Regència període de govern provisional interinitat & regència

general Serrano regent // general Prim cap del govern

• elecció monarca atemptat - 1870

picabaralles internes de la política espanyola + joc d'interessos internacionals

decisió final podia modificar correlació de forces guerra Ducats Danesos (1864)

en una Europa on Prússia s'havia enfortit

guerra contra Àustria (1866)

França oposició radical a la candidatura del príncep alemany

• Duc d'Aosta Amadeu de Savoia acceptà l'oferiment

Regnat d'Amadeu I (1867 - 1868)

radicals Zorrilla

progressistes que donaven suport a Amadeu I divisió

constitucionals Sagasta

els del general Serrano suport al nou monarca

unitaristes

els crítics Cánovas del Castillo

futur líder del partit alfonsí

els partidaris de Martos republicans

demòcrates amadeistes

els partidaris de Rivero demòcrates

nou monarca incapaç de controlar desunió i confrontació política aïllament

dificutava la seva tasca de govern ! no suport: alta noblesa

& militars borbònics

1r govern coalició de progressistes, unionistes i demòcrates presidida x Serrano

" 2 anys 6 governs & 3 eleccions

Rei abdicar (1868) cansat de l'actitud dels partits i els seus líders

Congrés & Senat Assamblea Nacional

assumir sobirania nacional intent de reconduir la situació política

esclat de la revolució formació de juntes revolucionàries integrades x demòcrates & republicans

van aconseguir el control del poder local Partir Democràtic

però després d'eleccions Gener del 1869 !

juntes Partit Republicà Democràtic Federal

dissolució

desarmament dels cossos Voluntàris de la Llibertat

Intransigents

segons l'estràtegia que seguien

Benèvols

Republicans

Unitaris

segons la forma de República

Federalistes aconseguir 28 diputats sobre

37 a Catalunya

el moderat Estanislau Figueras

Corts liderades el federalista Francesc Pi i Maragall

l'unitarista Emilio Castelar

Insurreccions federalistes:

- desembre 1868 aixecament republicà a Cadis federals intransigents volien imposar República

- maig 1869 pacte de Tortosa firmat xls representants forces republicanes federals de CAT, Aragó,

defensa de l'organització política federal de l'Estat València i Balears

iniciativa Valentí Almirall

* aprovació de la Constitució monàrquica + ordre de desarmament milícies de voluntaris

!

aixecament de republicans federals a tot Catalunya

es va estendre a València, Aragó, Múrcia i Andalusia

* federals intransigents: Lostau & Clavé posar al capdavant de la junta revolucionària formada a BCN

insurrecció ofegada abril 1870

3.2. Els grans conflictes (1868 - 1874)

1868 - 1874 conflictes polítics & socials desestabilitzant els intents de reorganització democràtica

de l'Estat

La Tercera Guerra carlina

destronament Isabel II + manca candidat a la corona noves forces al carlisme

pretendent carlí Carles VII, duc de Madrid

ideari manifestació desig de ser Rei

fonamentat: - antiliberalisme

- unitat catòlica

- descentralització administrativa

durant govern provisional Carlisme multiplicar accions de propaganda

eleccions de 1869 majoria de vots al País Basc & Navarra

- la que optava x la via legal de participació

parlamentària

definir en 2 posicions

- la que optava x la via militar

abril 1872 aixecaments carlins al País Basc, València, Maestrat, Aragó & Catalunya

tots FRACASSATS

maig 1872 derrota carlins a Oroquieta signar conveni d'Amorebierta Serrano & carlins

posava fi al conflicte basconavarrès

però Catalunya continuaven actuant partides carlines

! Carles VII prometé retornar les institucions d'autogovern i els furs antics territoris C. Aragó

proposà reorganització de l'Estat sobre la base d'unió federativa

però abdicació del Rei (1868) revifar abatut moviment carlí

retornà a Espanya els seus exèrcits conquerir Estella (1874)

influència de l'AIT (Associació Internacional de Treballadors)

llibertats polítiques & sindicals permetre el desenvolupament associatiu de l'obrerisme espanyol

AIT organització internacionalista objectiu: emancipació de la classe treballadora

introduida a Espanya x l'internacionalista italià Fanelli seguidor de Bakunin 1868

La solidaridad òrgan de premsa a Madrid

La Federación “ “ “ a Barcelona

juny 1870 congrés obrer nacional

fundar Federación Regional Espanyola

de l'AIT (FRE)

internacionalistes espanyols republicans = monàrquics

potenciació de l'apoliticisme entre files internacionalistes

tota Europa por a una revolució

gener 1872 il·legal

politicista o marxista

direcció espanyola de l'AIT divisió de tèndencies

antipoliticista o bakuninista (anarquista)

• però fracàs aixecament d'Alcoi influència de la Internacional nul·la en proletariat espanyol

insurrecció cantonalista

La guerra cubana = La guerra dels Deu Anys (1868 - 1878)

Revolució de Setembre no solució a les aspiracions independentistes de bona part de la societat cubana

va donar lloc Guerra dels Deu Anys (1868 - 1878)

Cèspedes propietari cubà liderà aixecament armat - contra dominació espanyola

- a favor república cubana independent

la crida Grito de Yara (1868) ajut: - negres emancipats

- plantadors pobres província d'Orient

Francisco Lersundi capità general de Cuba

organitzà repressió del moviment independentista ajudat xls voluntarios

! milícia organitzada i finançada

conflicte perjudicial x estabilitat del govern xls propietaris de les plantacions

plantejar possibilitat de vendre illa a EEUU !

però oligarquia espanyola a Cuba objectiu: ajudar Exèrcit regular en

reaccionà amb fermesa &imposà el control de l'illa

la solució a la força

pau de Zanjón 1878 posava fi al conflicte, però no solucionava la qüestió cubana

3.3. La Primera República (1873 - 1874)

febrer 1873 Corts constituïdes en Assamblea Nacional clar predomini dels monàrquics radicals

proclamar la Primera República espanyola republicans federals 87'9% escons

aspecte més important proposta estructural federal de l'Estat

trencava la tradicional centralització

dels moderats o conservadors

federació 15 estats peninsulars + Cuba + Puerto Rico + Filipines

Constitució reconeixia als estats autonomia política compatible

projecte no reconegut amb la República

divisió poders: president República " president Consell Ministres

Corts bicamerals: Congrés & Senat

caràcter de cambra territorial

• 1ª Republica rebuda amb escepticisme

causa: convenciment que: - no+ es tractava d'un canvi de rostres

- poder continuarien tenint els mateixos

Estanislau Figueras president 1ª República adoptació de mesures x evitar juntes revolucionàries

situació molt delicada carlins amaneçaven la

supervivència de l'Estat

Republicans catalans pressió pq la República adoptés estructura federal

hauria representat la descentralització de l'Estat

hauria donat força a les regions & ciutats

intent de proclamar l'Estat català neutralitzat x Estanislau Figueras

mov. cantonalista mov. Insurreccional dirigit xls republicans federalistes intransigents

contraris a les 1es propostes de Constitució

influència dels communards (reolucionaris francesos exiliats) Comuna de París (1871)

República no superar contradiccions internes cada crisi de govern crisi d'estat

situació de caos i desgovern

adoptació de mesures de repressió

no sempre disposats a acceptar caps de govern

4 presidents 4 crisis de govern en 11 mesos

Estanislau Figueras, Pi i Maragall, Nicolás Salmerón & Emilio Castelar

quan presidia Pi i Maragall juliol - agost 1873 generalització moviment cantonal

! insurreccions de grups republicans federals

País Valencià, Múrcia i Andalusia

autoritats substituïdes x juntes revolucionàries

dirigides x: - burgesia

- classe obrera

mesures contra l'Església anticlericalisme II

poca fermesa en la repressió Pi i Maragall dimissió Nicolàs Salmerón

establiment de l'ordre x la força

insurrecció quasi controlada

València Martínez Campos // Andalusia Pavía

més resistent Cartagena

Castelar 4t president República elaborar pla de govern basat en el restabliment de l'ordre

General Pavía oferir-li prorrogar la suspensió de les Corts Castelar no acceptà

perdé el vot de confiança

!

Pavía cop d'Estat

1873 2 cops d'Estat militars FI República

s'havia neutralitzat/bloquejat a si mateixa

resistència mínima base social que sustentava la República durament repimida

idea central del cop d'Estat enfortir el poder polític i executiu Serrano

! esdevení dictadura personal

perfil: assemblar-se al mariscal MacMahon

responsable repressió de la Comuna de París (1871) & president 3ª República francesa (1873 - 1879)

Sexenni Democràtic sense projecte polític clar

Constitució 1869 en suspens // Constitució 1873 no promulgada

moviment cantonalista reprimit // Internacional dissolta

guerra carlina & guerra cubana continuaven focus d'inestabilitat

partidaris del restabliment monarquia borbònica conspiraven a imposar solució alfonsina

com a sortida de la profunda crisi de l'Estat