Sant Pere de Rodes :

a) Situeu l'obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el seu context històric.

L'obra presentada a continuació és l'Església de Sant Pere de Rodes, l'autor d'aquesta obra és anònim i no tenim cap informació, ni dades que ens indiquin un possible, d'aquesta obra arquitectònica es coneixen les primeres referències pròpiament històriques A l'any 878.La dependència del monestir i la seva reforma constructiva, senyal que havia adquirit més rellevància, tingueren lloc en temps del noble Tassi, entre els anys 926 i el 944, que va obtenir un precepte del rei Lluís d'Ultramar i nomenà el seu fill Hildesind primer abat del monestir de Sant Pere, però l'església de Sant Pere no fou consagrada fins l'any 1022, per l'arquebisbe Narbona Guifré.

La localització d'aquesta obra és a Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva, i la llegenda aporta la justificació de la seva construcció i del seu nom en aquella zona, i és que s'explica que cap l'any 600, uns clergues que fugien de Roma en vaixell van desembarcar a la costa pensant que havien arribat a França. Els religiosos hi amagaven, entre d'altres, el cap i un braç de Sant Pere per deslliurar-los de la profanació, perquè Roma estava en perill de ser envaïda. I per això està construït en aquest lloc que es on es troben amagades aquestes relíquies, a part d'aquesta explicació llegendària i podem trobar una altra causa més realista com és que el monestir està construït en aquest indret elevat i de difícil accés, ja que es tractava d'una dels primers monestirs importants fundat en una època de gran inseguretat.

Els materials els quals el constitueixen són els carreus de pedra únicament, disposats en forma de paredat, és a dir, la mida i la disposició varia segons el carreu, i es pot contemplar com es tracta d'una argamassa, composta de calç sorra i aigua segurament per el temps en que estava fet, i que és la substància que enganxa els carreus formen la disposició de la paret.

Estem davant d'un cas de sistema constructiu de arquitravat i voltat, ja que està constituït per elements verticals que suporten uns elements horitzontals i també per voltes tan exteriors com interiors.

Les dimensions d'aquest edifici són de llargada 33,04m i d'alçada 15,40m.

L'obra segons el seu estil es localitza en l'època romànica catalana, aquest estil sorgeix al segle X, on va arribar a la seva màxima esplendor al segle XII, i al segle XIII deixà pas al gòtic. Aquesta manifestació artística es caracteritza pel gran nombre d'escoles regionals que generà i que es diferenciaren a l'hora d'aplicar els mateixos principis fonamentals de funció.

El monestir de Sant Pere de Rodes encapçalada el que es coneix com un estil autòcton de Catalunya, una tendència decorativa del romànic, que es caracteritza pel fet de ser la síntesi original d'una sèrie de corrents anteriors com és ara l'escultura decorativa visigòtica, la monumentació carolíngia i l'art mossàrab, això ens revela que el temple suposa la síntesi i la coronació de l'evolució arquitectònica començada al segle X, perquè la seva nau incorpora ja la volta de canó, aportació transcendental de l'arc romànic, però conserva encara, simultàniament, les grans columnes d'arrel clàssica que el romànic posterior va abandonar en suprimir-se els sostres de fusteria que les feien indispensables.

Així que malgrat les influències al·ludides abans l'edificació es va erigir com un estil propi, ben diferenciat de l'art llombard, que tanta importància va tenir en el que s'ha considerat el primer art romànic a Catalunya.

Uns trets característics del monestir que van tenir una forta incidència en l'estil romànic pròpiament català són: la planta de creu llatina amb tres naus -una de central més ampla i dues de laterals -, el transsepte o nau transversal i els absis.

La temàtica d'aquest edifici és clarament religiosa ja que estem parlant d'un monestir, edifici propi de les construccions religioses per a ser dedicat al culte, però que en aquest cas a més a més d'aquesta funció recollia a una comunitat benedictina, és a dir, dels seguidors de la regla de Sant Benet. El monestir i l'església tenien una funció religiosa i de recolliment per als membres de l'ordre benedicti i eren un punt de pelegrinatge per aconseguir indulgències de concessió papal.

El seu arquitecte és desconegut així que no podem saber res d'ell.

b) Digueu a quin estil pertany l'obra que heu triat i descriviu els elements més importants d'aquest estil. Utilitzeu els aspectes visibles de l'obra per basar la vostra descripció.

Dins d'aquest temple religiós podem distingir clarament els elements de suport, dins dels elements de suport continus podem especificar que hi ha un l'aparell o mur format per carreus de diferents mides i la seva disposició és irregular depèn de les zones que observis, és a dir estem davant un aparell irregular, aquest paredat està encolat o es manté gràcies a una argamassa que a jutjar per l'època en que situem el monestir ha d'esta composat per aigua, calç i sorra, i és la substància que manté enganxats els carreus.

El que anomenem com elements discontinus estan presentats dins d'aquest edificis en abundància. Si comencem per els elements de suport bàsics de l'església de Sant Pere de Rodes, haurem de parlar dels murs, contraforts i pilars en forma de T (que tenen aquesta forma gràcies a les columnes adossades en tres de les cares).

Dins els pilars hi ha tres tipus de columnes adossades: sobre un altíssim sòcol, dos registres de columnes que es combinen per sostenir els quatre arcs torals que reforcen la nau central; i als laterals, unes columnes adossades que aguanten els arcs de mig punt que separen les naus.

Aquestes grans columnes adossades als pilars van ser aprofitades d'algun altre edifici en l'antiguitat romana. La base de tipus califal, el fust és llis i els capitells, sempre decorats, són pròpiament medievals. Hi ha dues classes de capitells: els de les columnes inferiors de la nau central, que són derivats del corinti clàssic, però amb la peculiaritat que se'n van substituir les volutes per caps de llop, i els de les columnes del registre superior i les laterals, que tenen forma cúbica amb decoració geomètrica d'entrellaçat.

En canvi si tractem els elements suportats tindrem que parlar de la coberta, que són les voltes de canó que cobreix la nau central i que és reforçada amb els arcs torals que descansen damunt de les columnes; les voltes de quart de canó, que fan aquesta mateixa funció respecte a les dues naus laterals, molt estretes, i la volta de canó que cobreix el transsepte.

Si ens fixem en les parts de l'edifici, centrant-nos en la part més rellevant del conjunt, l'església, i iniciant-nos en la tipologia de la planta es fàcil d'endevinar que es basa en una cruciforme llatina (com podem examinar a la foto posterior).

El monestir de Sant Pere de Rodes és el més important dels que s'han mantingut en un estat relativament acceptable a Catalunya. La distribució exterior dels recintes s'origina entorn al claustre, com es habitual a la majoria dels monestirs benedictins. En una banda hi ha l'església, amb el campanar, mentre que a l'altra hi ha el menjador i altres dependències i annexos posteriors. Tot aquest conjunt es precedit per un gran pati tancat per diverses edificacions. Una torre fortificada, construïda més tard del 1022, assegurava la defensa del monestir pel costat més vulnerable. I les línies que hi predominen són les verticals aparentment ja que s'observen dues torres que destaquen i són elements rellevants i predominants de les línies verticals, i que simbolitzen el sentit espiritual d'ascensió cap al cel on es troba el regne de Déu. Les diverses obertures que es produeixen en aquest edifici són bàsicament finestrals, com podem veure des del punt de l'espectador, en la part esquerra podem veure com els finestrals són totalment rectangulars i molt austers, amb solament una llinda a la part inferior, i a la torre posterior també hi observem finestres però de tamany molt més reduït i això es degut a que en aquella època faria de torre defensiva i era més ampla per poder-hi veure però es feia més estreta per a que les fletxes no hi poguessin penetrar, en canvi si observem les obertures de la part dreta veurem com es tracten d'arcs de ferradura i en el cas del campanar guarnits amb columnes a la part superior. Una altra obertura que es fa de seguida visible és el gran arc toral amb una tímida forma de ferradura que dóna entrada a la nau central, de mida considerable comparada amb les demés obertures que es poden apreciar en aquesta fotografia.

I la relació que i trobem es que des d'un element interior com el claustre s'organitzen tots els altres elements exteriors.

Si ens fixem en l'interior, ens centrarem en la part més important del conjunt monumental que és l'església del segle XI. Es tracta d'un gran edifici de creu llatina; format per tres naus, una de central com podem observar a la fotografia i de dues laterals molt més estretes, que s'encreuen en un transsepte de nau única i que culminen en tres absis orientats cap a llevant.

L'absis de la nau central té un deambulatori que és la continuació natural de les naus laterals; a sota hi ha la cripta, amb corredors de traçat curvilini que s'inicien al peu de l'escala que hi baixa. A l'esquerra de la façana s'aixeca el campanar , del segle XII, de planta quadrada, del qual destaquen les finestres de la part superior, acabades en dos arcs en forma de circumferència separats per una columna.

La funció de l'espai com l'indica el seu nom l'església, lloc de pregària on hi assistien els monges de l'ordre benedictina com els peregrins per aconseguir les indulgències de concessió papal, o senzillament per orar.

És a dir és un conjunt d'edificis d'estil romànic català, amb elements continus de suport i discontinus suportats com columnes, contraforts,...i que té una coberta de volta de canó, i amb l'exterior de l'edifici organitzat a partir del claustre i una part interior on es troba l'església amb una planta de creu llatina. La funció des de que va ser construïda sempre ha estat religiosa, i és un dels monestirs més importants de Catalunya.

c) Identifiqueu i comenteu la iconografia de l'obra que heu triat i resumiu-ne el significat i la funció.

Dins l'apartat de significat i funció, començant per el significat segons el caràcter de l'edifici podríem dir que és totalment religiós ja que es tracta d'un monestir destinat al culte, privat perquè pertany a una comunitat o ordre religiosa com són els benedictins, i domèstic ja que es pot anar a visitar qualsevol persona.

El simbolisme geomètric podia ser el abans comentat de les línies verticals predominants com a sentit espiritual i d'ascensió cap al cel per a la troba amb Déu,, també politico-religiós per el lloc situat estratègic al cap damunt d'un turó i prop del mar i amb accés a ell, i per la dificultat d'accés al monestir, així com el que significava l'ordre religiosa.

És a dir es tracta d'un edifici de caràcter religiós, i a la vegada privat i àulic amb simbolismes geomètrics, i politico religiosos.

No podem saber quin sentit li volia donar el creador d'aquesta obra arquitectònica ja que és anònim i hi ha hagut diverses reformes en d'altres èpoques dels que tampoc coneixem el nom.

En un principi la seva importància era nul·la fins que l'any 878 va sortir el seu nom en un document com a cel·la religiosa llavors se la van disputar i finalment va pertànyer a la Seu de Girona. La comunitat obtindrà la seva independència l'any 926 quan el magnat Tassi i el seu fill Hildesindi -que sería el primer abad del monastir- van convertir en poc temps (926-945) el monestir en gran i prestigiós.

Desde llavors va ser progressiu el seu prestigi i fama i va arribar a ser un gran simbol de poder i riquesa, a més a més atreia nombrosos peregrins d'altres terres el que el feia més ric per l'intercanvi cultural i material.

Després es va enfrontar a èpoques difícils i caigué en decadència i així fins que la Generalitat de Catalunya va decidir restaurar-lo.