SALVADOR DALÍ

4rt A E.S.O

Plàstica

INDEX:

BIOGRAFIA:

Salvador Dalí i Domènech va néixer a Figueres l'11 de maig de 1904 i va morir el 23 de gener de 1989.

Salvador Dalí era fill d'un prestigiós notari i lliurepensador de Figueres, el senyor Salvador Dalí Cusí. No va voler portar al seu fill a una escola cristiana, així que ho va fer quan ell tenia 7 anys a una escola municipal. Allà tenia com a professor a Esteban Traiter, un home d'idees anarquitzants. Quan tenia 13 anys va ser matriculat en la Escola Municial de Dibuix de Figueres, amb el pintor Ramón Pichot. Quan va acabar el batxillerat es va anar a estudiar Belles Arts a Madrid, on va fer amistats amb Lorca, Buñuel, Moreno Villa, etc... Durant la seva estada en la Residència d'Estudiants va mantenir una gran amistat amb el poeta Federico García Lorca i el cineasta Luis Buñuel, amb els que va fer nombrosos projectes artístics vanguardistes. Durant aquesta època, va fer la seva primera exposició sola a Barcelona, en la que hi va estar “Muchacha en la ventana”.

Dalí visitava molt el Museo del Prado, cosa que li va fer tenir molta influències de Picasso, de Gris, del futurisme i del moviment metafísic

El mateix any que marxa a Madrid, 1921, va morir la seva mare Felipa.

Dalí va tenir un germà abans de que ell nasqués que tenia el mateix nom que ell, Salvador. Acusava als seus pares de que havien comès un crim al posar-li el mateix nom que al seu germà mort. Així la seva lluita va ser reconquistar els seus drets cridant l'atenció constantment i va justificar el haver recorregut al narcisisme. Per una altra banda, la seva identificació amb el germà mort el va aproximar al sentiment de lo putrefacte i a la seva obsessió pels cucs.

Dalí va tenir una època anomenada Ana María, que era la seva germana. S'anomenava aquesta època d'aquesta manera perquè va fer una sèrie de dibuixos sobre ella. Més tard va tenir la època lorquiana, amb la que va fer molt amistat amb Federico García Lorca. I més endavant la de Gala.

La vida de Dalí va canviar durant els pròxims anys. Va marxar a París i es va integrar en el grup de pintors i escriptor surrealistes. A París va produir una pel·lícula, amb el seu amic Luis Buñuel, molt curta però de gran impacte: "Un chien andalou". D'aquest període es daten algunes de les seves obres que el converteixen en un dels màxims representants del surrealisme, com: “El gran masturbador”, “El especrto del sex-appeal”, ”El juego lúgubre” i “La persistencia de la memoria”. Va llegir “The Interpretation of Dreams” de Freud en 1922 i des de 1926 va començar a incorporar els somnis i el subconscient en les seves obres. Pintava el que veia perquè deia que les imatges eren somnis despertats que arribaven completament formats a la ment.

L'any 1929 va conèixer a una jove russa Helena Diakonova, coneguda amb el sobrenom de Gala, que des de llavors es convertiria en la seva model, companya i musa. Coincidint amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, Salvador Dalí i Gala van viure durant uns anys als EEUU, on la seva pintura d'estil realista i oníric va tenir molt d'èxit. Va escriure “Vida secreta de Salvador Dalí” i també va treballar per el cinema, teatre, òpera i el ballet. Dels anys quaranta daten obres de Dalí importants com: “Autorretrato blando con beicon frito”, “La cesta de pan”, “Leda atómica” i “La Madonna de Portlligat”. Convertit en uns dels pintors més famosos del moment, l'any 1948 va tornar cap Europa a viure i va realitzar llargues estades en la seva casa i taller de Portlligat.

La religió, la història i la ciència van ocupar, cada cop més, la temàtica de bona part de les seves obres durant els anys cinquanta i setanta; moltes d'elles eren de gran format. Durant aquests anys va pintar obres molt conegudes com: “Cristo de San Juan de la Cruz”, “Galatea de las esferas”, “Corpus Hipercubicus”, “El descubrimiento de América por Cristóbal Colón” i “La última cena”.

Durant els anys setanta Dalí va crear i va inaugurar el Teatre-Museu Dalí a Figueres, on és exposada una gran col·lecció de la seva obra, des dels inicis i les seves creacions dins del surrealisme fins les obres dels últims anys de la seva vida. Després de viure durant molts anys a Portlligat, quan va morir la seva esposa Gala es va traslladar uns anys al Castell de Púbol i va passar la seva última època de la seva vida en la Torre de Galatea de Figueres, a prop del Teatre-Museu Dalí, on ell va voler ser enterrat, el 23 gener de 1989.

Fotografia de Salvador Dalí.

QUÈ ÉS EL SURREALISME?

El moviment surrealista és un moviment internacional començat a París als anys trenta, portant a la creació de grups afins a països com Txecoslovàquia, Bèlgica, Anglaterra y Suïssa. L'escriptor francès André Breton va publicar el Primer Manifest del Surrealisme, on descrivia el surrealisme com: “automatisme psíquic pur a través del qual ens proposem expressar, ja sigui verbalment o per escrit, o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament”.

Es distingien dos maneres de fer art surrealista. Per una banda, els pintors que seguien defensant l'automatisme com a mecanisme lliure de la intervenció de la raó (on destaquen Joan Miró i André Masson). I per l'altra banda hi havia qui creia que la figuració naturalista podia ser un recurs igual de vàlid. Sens dubte serà Salvador Dalí que va portar al límit la ruptura de la figuració. A més a més hi ha altres autors importants surrealistes, com René Magritte, Paul Delvaux o Yves Tanguy.

La recepció d'aquest nou pensament a Espanya va ser molt ràpida i va tenir molt d'èxit. Les principals persones que van promocionar el surrealisme a Espanya van ser: Pablo Picasso, Joan Miró, Salvador Dalí, Federico García Lorca i Luís Buñuel.

L'art surrealista va ser més que una manera de pintar, gràcies a aquest es van investigar noves tècniques, com el frottage, la decalcomanía, el grattage... També es va interessar el surrealisme per l'art dels pobles primitius, l'art infantil, de dements o d'aculturitzats.

Es van celebrar moltes exposicions surrealistes a tot el món.

El surrealisme va durar molt de temps: va començar al 1924 i va durar fins al final de la Segona Guerra Mundial.

DALÍ I EL SURREALISME

Dalí i el surrealisme de Breton: La desbordant imaginació de Salvador Dalí en el mapa del surrealisme de final dels anys 20 del segle XX contribueix a donar una cohesió teòrica al grup surrealista i a eixamplar les possibilitats creadores de la ment. Dalí proposa la superació de la passivitat de l'automatisme psíquic proclamat en el Primer Manifest del 1924 -una metodologia molt a prop de l'escriptura i la literatura- mitjançant un nou instrument d'interpretació de la realitat, basat en la irracionalitat, els somnis i l'inconscient, que s'ocupà de demostrar amb les seves pintures i reblar en els escrits. Ja no es parteix d'un gest o una acció com en l'automatisme, sinó del regne de les imatges i de la capacitat paranoica de l'individu, capaç de desdoblar-les a l'infinit. Després del Segon Manifest del Surrealisme del 1929, el moviment es posa al servei de la revolució i el caràcter dialèctic del mètode paranoicocrític contribuirà sens dubte a que els intel·lectuals de l'extrema esquerra política qualifiquin el surrealisme de freudo-marxisme. Amb el seu mètode, Dalí no només reforça la justificació teòrica del surrealisme, sinó que contribueix a impulsar nous camins, com ara el de l'objecte, el que permet recuperar els readymade de Marcel Duchamp, que mai no havien estat exposats, en l'àmbit del surrealisme.