8. OPINIÓ PERSONAL

La meva opinió sobre aquesta obra literària és del tot positiva. M'ha encantat llegir aquest llibre sobre la obra excel·lent de William Shackespeare. El context del llibre està adequat al nostre llenguatge. És veritat també, que hi ha certes paraules (com a la primera escena, que hi ha les dos famílies en la baralla) o frases que costen molt d'interpretar i tenen un sentit metafòric, és a dir,per entendre la frase, necessites saber de que es parla i sobre de quin tema tracta. Això sé que és a causa de que el llenguatge utilitzat en el llibre, s'aferma bastant al llenguatge que utilitzava Shackespeare en les seves obres en aquell temps.

És un tema d'actualitat, ja que es troba en el món d'avui. No és tan exagerat com es representa en aquest llibre (recordem ja, que Romeu i Julieta era una obra de teatre, però es va passar al món de la literatura) sinó que es troba d'una forma més quotidiana i senzilla, no amb tants entrebancs com es poden veure.

Crec, que pel més sol fet de ser de Sheckespeare i ser una de les obres internacionals més reconeguda arreu del món, sempre se'n parlarà d'ella, només pel sol fet aquest, sempre serà un tema d'actualitat en el nostre temps.

William Shackespeare va saber reflectir perfectament l'amor eternament sentit per els dos protagonistes de la història. Crec, que encara, havent passat els corrents anys, encara es troba una relació amb Romeu i Julieta. Actualment i constantment, es poden trobar fets sense cap desigualtat en el que es demostra en la obra, això em resulta extremadament sorprenent ja que la obra es va descriure fa molt temps, amb un estil d'amor cortès, però fins i tot, avui en dia l'ésser es pot trobar en aquesta situació.

Crec que William Shackespeare va ser un dels promotors en escriure la història sobre l'amor contraposat per un fet totalment inútil i desproporcionat. Era un amor que s'oposava a la situació en que es trobaven els protagonistes de la obra, era un amor, que per sentir-lo, s'havia de lluitar contra situacions que els impedia poder avançar. William Shackespeare va saber relacionar aquests dos fets i fer d'això un llibre conegut universalment en totes les èpoques.

Afermo la opinió sobre aquesta obra, és excel·lent.

5. LLISTAT DELS PERSONATGES

ESCLAUS: Del príncep de Verona

MERCUITO: Parent del príncep i amic de Romeu

PARIS: Jove de la noblesa, parent del príncep

PATGE DE PARIS

MONTAGUT: Família de Verona enemistada amb els Capulet

SENYORA MONTAGUT

ROMEU: Fill de Montagut

BENEVOLIO: NEBOT DE Montagut i amic de Romeu i Mercuito

ABRAHAM: Servent de la família Montagut

BALTASAR: Servent de Romeu

CAPULET: Família de Vernoa enemistada amb la Montagut

SENYORA CAPULET

JULIETA: Filla de Capulet

TYBALD: Nebot de la senyora Capulet

EL COSÍ DE CAPULET: un vell noble

LA DIDA: Serventa de Capulet, mare adoptiva de Julieta

PERE: Servent de Capulet, a les ordres de la dida de Julieta

SAMSÓ, GREGORI, ANTONI i CULDOLLA: Servents de Capulet

FRA LLORENÇ: De l'ordre franciscà

FRA JOAN: Del mateix ordre

UN HIPOTECARI: De la Màntua

TRES MÚSICS: (Jan Clarí, Pau Verra, Roc Tamborí)

MEMBRES DE LA GUÀRDIA: Ciutadants de Verona, disfressats, teiers, patges, servents

2. TEMES PRINCIPALS I SUBTEMES

AMOR

L'amor és el tema central de Romeo i Julieta. Un s'enamora de l'altre, encara que aquest fet sigui quasi impossible per la rivalitat de les famílies. Construeixen un tema principal d'un AMOR IMPOSSIBLE.

L'AMOR CONTRA L'ODI

La impossibilitat de ser correspost, característica de l'amor cortès, s'ha substituït aquí per la greu dificultat que suposa la relació entre dos amants que pertanyen a famílies enfrontades per un odi que s'ha oposat en la seva vida.

L'odi, l'agressivitat, la violència, la gresca, i molts altres detalls de la realitat quotidiana són alguns dels elements que integren l'entorn social dels protagonistes en la nostra vida.

Els pares de Julieta entenen l'amor i el matrimoni com una forma d'ascendir socialment, per la qual cosa no els preocupa què en pugui pensar la seva filla. Per a Fra Llorenç, el matrimoni és un instrument perfecte per reconciliar les dues famílies enemistades. Però al final...

DESTÍ O ATZAR, RESPONSABILITAT

En la meva opinió he atribuït a allò que considero la confrontació heroica entre un amor humà pur i un destí alhora sobrehumà, cec i cruel. Aquest destí tràgic, es materialitza en l'encadenament d'uns fets fortuïts que sembla que es conjurin contra els protagonistes: les morts de Mercutio i Tibald. L'atzar només deixa una sortida als protagonistes, la mort.

LA IRONIA TRÀGICA

La invitació a la festa dels Capulet arriba a Romeu.

Romeo va a la festa per veure Rosalina i hi troba Julieta; una vegada promès amb aquesta, els seus amics se'n burlen creient-lo enamorat de l'altra…

Les bones intencions del frare i l'afany pacificador de Romeu acaben en tragèdia; els suïcidis.

L'obra, està plena de frases amb un sentit que els personatges pretenen que sigui metafòric… però que l'espectador pressent que és real. La proliferació d'aquestes premonicions

4. ESTRUCTURA DEL TEXT

La estructura d'aquest text jo crec que es interna perquè els personatges mateixos intervenen en la història i es troben damunt dels fets i circumstancies que passen al llarg del context.

El mateix autor de la obra, ha reflectit la història damunt dels personatges, així resulta mes reflectiva al lector i ens pugui causar un efecte d'imaginació superior. Contràriament de que si ens trobéssim amb el punt de vista extern, en que un altre personatge explica la història que els hi ha passat a altres personatges.

Aquest tipus de estructura, és molt habitual en tots els casos, però aquest conté quelcom important que el destaca. Dintre de l'estructura interna, en la meva opinió, és com si se'n trobessin moltes més. William Shackespeare ha sabut reflectir tan exactament els sentiments de tots els personatges, ha sabut concloure tan bé les accions d'aquests, que et sembla que tu també participis en aquest drama, i t'involucris dins de la vida de cada personatge.

La història transcorre només en un sol fet. Intervenen moltes interrupcions i problemes que eviten que l'amor entre Romeu i Julieta prosperi, és així que, he decidit escollir la línia argumentativa discontínua. Amb un sol tram que és la història, però amb interjeccions en el mig.

7. ESTUDI DEL LLENGUATGE

D'UNA MANERA GENERAL, EN LES OBRES DE Shackespeare, els personatges no parlen de la mateixa manera. Es caracteritzen per uns registres lingüístics que els diferencien, com també, en la manera de parlar. Es pot veure en personatges com:

• MERCUTIO: Llenguatge enginyiós, a voltes obscè i en altres situacions líric.

• DIDA: Llenguatge popular, culte però a la vegada coloquial.

• FRÀ LLORENÇ: Provoca un to sentenciós, clar i concís. Mostran sempre opinió.

Aquest fenomen també es dóna en la resta dels personatges. Amb la particularitat, però, que alguns fins i tot canvien de registre a mesura que passa l'acció.

A partir d'aquesta consideració, es troba un llenguatge en que William Shackespeare referma en la seva època i segueix mantenint-lo, les editorials d'avui en dia. És un llenguatge únic, format en paraules trobades en el principi de la llengua. Com Miquel Desclot, el traductor del llibre, ha seguit mantenint aquest llenguatge avui en dia. Crec que així, es més fàcil que el lector s'introdueixi més en la situació, saber i intentar imaginar-se en l'amor cortès dels protagonistes i sentir d'alguna manera o altre, el que sentien els personatges en el moment concret.

METAFORA:

Al llarg de tot el context, es poden trobar a grans quantitats de metàfores. Quasi sempre que hi ha una alteració en el sentiment del personatge, es produeix un clar exemple de metàfora:

(exemple: quan ROMEU es dirigeix a la tomba de Julieta, pensant-se que ha mort)

HIPERBOLE:

Apareixen nombroses exageracions de paraules, més en la situació quan Romeu i Julieta conversen en la seva circumstància.

(exemple: quan Romeu es dirigeix a Julieta quan es van a separar)

IRONIA :

La ironia s'utilitza molt en els trossos de fragments on hi ha disputes entre les famílies Copulet i Montagut, si més no, el Fra Llorenç en els seus consells.

(exemple: quan s'enfronten Romeu amb Tribald)

PARADOXA:

No es tan freqüent en el text, però m'ha sobtat trobar una paradoxa. Es presenta en Romeu al referir-se a ell, mostrant qualitats pròpies

(exemple: quan Romeu diu: “pluma de plom o foc gelat” en el inici de la obra)

3. RESUM DE L'ARGUMENT

A la ciutat de Verona hi ha dues famílies enfrontades des de generacions: Els Capulet i els Montagú. Els Capulet donen una festa de disfresses en la qual s'infiltren, coberts amb màscares uns quants joves de la família Montagú, entre ells està l'únic fill de Montagú, Romeu.Aquest anava a conèixer la princesa Rosalina. Al mateix temps, Julieta, la filla de Capulet s'ha promès aquest mateix dia al comte Paris, però en la festa coneix a Romeu i ambdós s'enamoren. Aquella mateixa nit, Romeu acudeix a la finestra de la seva estimada i ambdós es juren amor etern, utilitzant una escena màgica i única:

• O parla altra vegada, àngel brillant, per a tals que vostè apareix, estant sobre el meu cap, com un missatger amb ales del cel sobre el qual els mortals cauen de nou a mirada fixa.(va dir Romeu)

• Ella, inconscient d'ésser va escoltar per casualitat, i ple de la nova passió a la qual l'aventura d'aquesta nit havia donat a llum, convidat el seu amant per nom (qui ella va suposar absent): O Romeu, Romeu! dita ella,

A l'endemà, Romeu acudeix a la capella de Fra Llorenç amb el prec que els casi secretament i després d'alguna reticència, el frare accedeix. Tibald, cosí de Julieta, té sempre l'oposició de Romeu, així que intervé en la situació del ball per impedir que aquell moment en surti beneficiat Romeu. Gairebé s'encamina una gran disputa entre els dos personatges de la obra.:

• Els sants tenen mans, que els pelegrins poden tocar, sinó besar-se no. -Digué Tybalt

• No tingui llavis dels sants, i pelegrins també? -Romeu dita.

• Ai, -va dir a senyora,- llavis que deuen utilitzar en rés.

O llavors, el meu sant benvolgut, -va dir Romeu,- escolta el meu rés, i concedeix-lo, a fi de em desesperi

Tibald sospita l'amor que Romeu sent per la seva cosina i el repta a un duel,  cosa que està severament prohibida pel príncep de Verona que vol evitar el constant vessament de sang capuleta i monteguesca.

Romeu, que ja està secretament casat amb Julieta intenta dissuadir Tibald però aquest insisteix i al final és Mercutio, íntim amic de Romeu qui es bat i mor a les mans de Tibald. Romeu perd la calma i es bat llavors amb Tibald per a venjar la mort de Mercutio, com resultat d'aquesta intensa lluita, Romeu acaba batint a Tibald. El príncep de Verona decreta l'exili per a Romeu que ha de partir a Màntua. L'ultima nit la passa amb la seva jove esposa i després se'n va.

Julieta està desesperada i, per a alleujar els seus mals, Capulet accelera les noces de la seva filla amb el comte Paris, però Julieta es nega en rodó a casar-se i el seu pare l'amenaça amb repudiar-la sinó accedeix a casar-se. Julieta acudeix a demanar consell a Fra Llorenç, aquest li dóna una poció amb la qual romandrà com morta durant dos dies i després tornarà a la vida. Aquest envia notícia a Romeu de la treta que han preparat perquè els dos esposos siguin reconeguts. Julieta pren la poció i és enterrada amb gran pompa en el panteó dels Capulet. Però el patge de Romeu és més ràpid que el missatger de Fra Llorenç i com a conseqüència Romeu creu que Julieta ha mort veritablement:

• Tú, indret ABOMINABLE! Tu ventre mortal, que et vas sadollar amb el mos més bell de la Terra. Així t'obligo a obrir les teves entranyes podrides i a engolir, molt al teu pesar, més aliment... (va dir Romeu dirigin-se al panteó de Julieta)

Romeu finalment, cavalca cap a Verona i s'introdueix en el panteó on jeu la seva estimada i es lleva la vida als peus de la tomba de Julieta. Quan aquesta desperta troba el cos sense vida de Romeo i ella, al seu torn, es lleva la vida. En el solemne enterrament que és procurat als joves esposos les famílies Montagú i Capulet juren que les seves rivalitats cessaran definitivament.

1. RESUM DE LA INTRODUCCIÓ

EL TEATRE ANGLÈS DEL SEGLE XVII

El teatre anglès va sorgir d'un desplaçament cultural respecta la resta d'Europa, principalment varen adoptar els costums litúrgics de França, però al cap d'uns anys, Anglaterra es va anant marginant del resta d'Europa, creant un estil d'obra únic.

Aquesta època, va coincidir amb el despreniment de un nou moviment cultural, el renaixement. Aquest moviment es va crear al reconegut Segle d'Or, anomenat així perquè varen aparèixer molts autors importants, amb grans obres conegudes actualment com a obres úniques i molt valuoses universalment. Un exemple en la situació d'Anglaterra, va ser Erasme, que no es va molestar a aprendre una llengua poc reconeguda a Europa, com podia ser l'Angles.

Més tard, es va assolir el Regnat d'Elisabet I (1557-1603) inaugura, un període de pau estable i d'unitat nacional. Anglaterra era un dels països menys poblats de tot Europa, i Londres la ciutat més gran d'Europa assoleix un valor molt important en tots els àmbits socials com culturals.

WILLIAM SHACKESPEARE: Dramaturg cabdal.

A Anglaterra, era molt popular el teatre. Entre aquest, destacava per sobre dels altres el teatre religiós que reflectia moments de la vida religiosa de la persona, en l'època medieval és clar. Hi havia moltes ciutats que tenien els seus temes que explicaven la història de la humanitat des d'Adam i Eva fins al Judici Final. Les representacions els feien els gremis, que recorrien els carrers en dies assenyalats actuant dalt de carruatges.

Més tard, cap a mitjans d'aquest segle, va aparèixer el dramaturg cabdal de la història del teatre, William Schackespeare. Era un dramaturg que no va tenir cap interès a deixar constància de si mateix, volai reconèixer les seves obres en aquella època, encara que no es podien fer públiques de cap manera, sinó que el propi autor les havia de publicar en la societat. Per això Schackespeare es va involucrar en el món del teatre, perqué es fos més fàcil la seva divulgació.

Va néixer el 1564 a Stratford on Avon.

Pertanyia a una família catòlica, així doncs, Schackespeare va ser educat en una religió no oficialment prohibida però si mal vista i severament perseguida justament a Anglaterra. Assisteix a l'escola secundària.

Va deixar l'escola al cap d'un temps, la seva família acabava d'iniciar un declivi econòmic que acabaria carregant el seu pare de deutes, així doncs no cursa estudis universitaris.

És obligat a casar-se amb Anne Hathaway, vuit anys més gran que ell.Amb ella te tres fills. Al 1583 neix la Susanna, filla seva. 2 anys més tard neixen Hamnet i Judith, els bessons, un terrible malson per Shackespeare.

UN ESTIL TEATRAL NOU

Shakespeare, s'associa a la companyia de Lord Chamberlain, que era cosí de la reina.

Amb poc més de dos anys, Shakespeare escriu: Romeo i Julieta, El somni d'una nit d'estiu, Ricard II, El mercader de Venècia i l'Amansiment de la fúria.

Al llarg de la història teatral a Anglaterra es troben diferents verisons que s'associen d'una manera o altra amb la que va originar William Shackespeare.

• 1576: Masuccio Salernitano: Cinquante Novelle: història de Mariotto, el qual soborna un frare per poder-se casar en secret amb Giannozza. Poc temps després del matrimoni s'embolica en un baralla i mata un ciutadà important, per la qual cos és desterrat a Alexandria. Giannozza, torna a subornar el mateix frare, que li dóna un beuratge que la farà passar per morta; després que l'hagin enterrada. Mariotto l'anirà a treure de la tomba i l'embarcarà cap al port egipci. Però el missatger que havia de fer saber aquest pla a Mariotto acaba en mans d'uns pirates, i l'única nova que li arriba és que Giannozza ha mort. Torna a Siena disfressat de pelegrí, i és decapitat. Giannozza torna a Siena i mor de dolor en un convent.

- Luigi de Porto 1530 Historia Novellamente ritrovata di dui nobili amanti: Verona, durant el govern de Bartolomeo della Scala. Romeo, disfressat de nimfa, es presenta al ball de carnaval dels seus enemics a al recerca d'una noia que li agrada. En veure'l, Giuletta se n'enamora. A partir d'aquell dia Romeo la visitarà sovint al balcó, fins que una nit li prega que el deixi entrar. Ella no li ho permet, però afegeix que quan estiguin casats el seguirà a tot arreu. Amb la intenció de reconciliar les dues famílies, el frare els casa secretament. Però es produeix una nova baralla i Romeo mata un Cappelletti. És desterrat a Màntua, i les mostres de dolor consegüents de Giuletta, que té 18 anys, són interpretades pels seus pares com a desigs de casar-se. Per evitar aquest matrimoni, el frare li dóna un somnífer que la fa passar per morta. Quan la falsa noticia arriba a orella de Romeo, aquest pren un verí i aconsegueix arribar fins a la tomba de Giuletta per acomiadar-se. Ella es nega a seguir el frare marit: una mort doble probablement.

1554 Matteo Bandello: és una nova versió de Romeo e Giuletta, amb nous detalls.

Romeo és desterrat, Giulietta vol seguir-lo disfressada de patge, però Romeo no li ho permet; la pesta és la responsable que el missatger del frare no arribi; Romeo torna disfressat d'estranger i espanta Giuletta, que, com que s'acaba de despertar, pensa que el frare l'ha enganyada; Romeo mor i aconsella Giulietta que continuï vivint.

Arthur Brooke (1562) servirà a Shakespeare com a base per a la seva obra. Brooke hi introdueix el poder voluble i tràgic de la deessa Fortuna.

Shackespeare concentra l'acció en el moment precís i la dissenya segons un conjunt de formes més complexes, per tal que el seu impacte sigui major i tinguem l'aspecte de diferents maneres. Introdueix també tots els personatges importants des del començament, i així pot concretar més els contrastos que mantenen al llarg de la història, provocant molts matisos diferents.

L'obra avança mecànicament com damunt d'un eix, a part de que altres autors van fer una obre semblant a aquesta, es troben diferències amb la que va fer William Shackespeare: la distància que al començament separa els protagonistes deia pas a una trobada, un enamorament i un casament sobtats i acaba amb una separació definitiva (molt ràpida) prèvia al retrobament final en la mort.

Shakespeare la concentra en quatre dies. La reducció espacial i temporal és habitual en el gènere dramàtic.

La precipitació empeny els amants de forma irremissible, com un instrument del destí.

La brevetat de l'acció s'accentua a través del contrast amb la immobilitat de la vida a Verona, on els fets sembla que tenen una llarga història: l'enemistat entre les famílies.

El 23 d'abril de 1616, mor William Shakespeare, en què mor, en una coincidència prodigiosa, de Miguel de Cervantes.

6. DESCRIPCIÓ DE DOS PERSONATGES

Romeu: Fill de la família Montagú. Noi jove i amb molt d'afany. Havia de contraure matrimoni amb Rosalina, però al ball, coneix a Julieta.

És un noi molt educat, en la persona de sí mateix, també es troba un noi valent i amb coratge per aconseguir el que ell creu que és millor i el millor per la seva estimada (exemple: quan lluita amb Paris).

Julieta: Filla de la família Capulet. Era més jove que Romeu. Bella, desperta, i molt afable. Estava compromesa amb París, un princep molt ric; però renuncià a aquest procés en quan va conèixer a Romeu, el seu amor veritable.

Tenia coratge, en rebutjar la opinió i el remordiment de la seva família i només fixar-se amb Romeu, i fer tot el que calgués per estar junts. Darrere de Julieta, també s'amaga un personatge molt sincer, i intrigat, ja que no sap quin món li espera.

9. BIBLIOGRAFIA

• AUDEN, W.H.: Treballs sobre amor disperos: conferències sobre Shackespeare. Barcelona, Crítica 2003.

• BATE, JONATHAN: El geni de Shackespeare. Madrid, Espasa Calpe, 2000

• BLOOM, HAROLD: Shackespeare: la invenció del humà. Barcelona, Anagrama, 2002

• BREGAZZI, JOSEPHINE: Shackespeare i el teatre renaixentista Anglès. Madrid, 1999

• BROOK, PETER: Points de suspensió. París, Seuil, 1992

• GIL-DELGADO, FERNANDO: Introducció a Shackespeare a través del cine.Edicions Internacionals Universitàries, 2001

• JOPECK, SYLVIE i NOTTE, PIERRE: Edició i estudi de William Shackespeare: Romeo et Juliette. París, Gallimard, 2001

• SHMITT, CARL: Hamlet o hécuba. La irrupció del temps en el drama. València, Pre-Textos, 1993

• VALVERDE, JOSÉ: Shackespeare. Dins editorial Jordi Llovet. Ensenyaments de literatura universal. Madrid, Càtedra, 1996. ç

10. ÍNDEX

Apartats Pàg.

Resum de d'introducció.........................................................1-2-3

Tema principal i temes secundaris........................................... 4

Resum de l'argument.............................................................. 5-6

Estructura del text.................................................................... 7

Llistat i identificació dels personatges..................................... 8

Descripció dels personatges..................................................... 9

Estudi del llenguatge................................................................ 10

Opinió personal........................................................................ 11

Bibliografia.............................................................................. 12

Índex......................................................................................... 13