EL ROMÀNIC

El romànic es desenvolupa durant l'època feudal, en el marc ideològic del teocentrisme. Europa comença a estar dividida en regnes i el llatí es descompon per donar lloc a les futures llengües romàniques (encara que continua sent la llengua oficial de l'església). El papat assoleix gran poder.

L'estil es transmet gràcies a les noves rutes de peregrinació. Naixement del cant gregorià.

L'art presenta un gran empobriment a causa de la crisi a partir del s.V, que es manté durant tota l'època i en què l'única cosa de valor és la terra.

El romànic té un precedent en el pre-romànic (s.VIII-X) on trobem l'art carolingi, asturià i teutó:

Influència bizantina i de Carolingi (França)

Cluny (cora et labora) Asturià (Espanya) ROMÀNIC

Teutó (Alemanya)

·ARQUITECTURA:

És continuadora de la romana.

Presenta la volta de canó (la qual ha estat originada per l'arc de mig punt). Cada tram de la volta té un reforçament o contrafort (els arcs que uneixen els contraforts entre sí són els formers). Cadascun dels arcs que formen aquesta estructura en el sostre s'anomena art faixó. El romànic sols presenta l'estructura de la volta (mai l'arquitravada).

La paret és un mur e càrrega, per això les finestres són menudes, quant menys llum i menys espai per a la il·luminació, més segur. Finestres abocinades que ofereixen el mínim buit possible.

2 elements molt significatius: campanars i portades.

Les portades tenen forma de bocina i uns elements concèntrics anomenats arquivoltes. Els laterals són les jambes. El timpà (normalment decorat) es veu reforçat amb una columna o partellum.

El campanar té la funció d'avís, no tan sols de forma cerimoniosa sinó d'avisar de fets importants. Les campanes tenen un llenguatge d'avís. Açò és a causa del desenvolupament rural de l'estil. Funció de vigilància també de la torre.

Eliminació de les cúpules d'influència bizantina.

Les esglésies de planta centralitzada tornen a Espanya de mà dels templaris que tornen a occident des de Terra Santa.

CASTELLS:

Morada del senyor territorial i judicial.

Lloc de defensa que permet guarnir la gent del voltant en cas de perill (guerres constants en l'època del romànic)

Construcció envoltada per una fossa d'acabat almenat. L'interior dona a un pati distribuidor de totes des dependències. El senyor viu en la torre de l'homenatge on oneja el pendó o bandera (escut nobiliari). La família viu en la part de dalt per tal de no mesclar-se amb els treballadors i els animals, que estaven en la part baixa.

Moltes dependències per albergar gent en cas de guerra.

Construccions de pedra per evitar incendis (triomfa la volta romànica feta en aquest material).

MONESTIRS:

Context religiós de por a la fi del mil·leni.

Naix en el monestir dels monjos de Cluny en França.

Es popularitzen i estenen a arrel del naixement de les rutes de peregrinació.

El monestir és una cèl·lula econòmica que, junt amb l'església, té cambres, hospitals, farmàcia (farmacopea), orfandat per als xiquets...

Els serfs paguen el delme a l'abad.

El claustre és el distribuïdor de totes les dependències dels monestirs (metàfora del paradís terrenal). Al mig té una jardí amb una font i al voltant del claustre els monjos fan les probessons per anar a les diferents dependències del monestir.

Hores de res dels monjos: maitines, laudes, vespres, completes.

Exemples: Cluny (focus difusor), Hildesheim (Alemanya), Montecasino (Itàlia), Sant Pere de Roda, Sant Pere de Roda, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll (Girona) i Silos i Huelgas (Burgos)

ESGLÉSIES:

Petites esglésies d'una o tres naus amb campanar adossat.

S'abandona el medi feudal per edificar-les una volta que les peregrinacions han unificat rutes i camins. S'edifica a la vora dels camins. En el punt culminant de les rutes es comencen a edificar catedrals (màxim auge al gòtic)

Especialització, aparició de professionals constructors.

Les esglésies italianes mantenen l'antiga planta basilical paleocristiana.

Amb les rutes de peregrinació les esglésies, poc a poc, deixen de ser rurals i guanyen en proporció. Apareix el creuer (planta de creu llatina) per tal que el poble es pugui apropar més a l'altar major. L'altar es pot girar (girola) i es creen els absidiols (petits absis) que alberguen relíquies unificades, s'arriba a la glorificació màxima. + relíquies + importància.

Reinvenció del trifori bizantí, que passa a ser dormitori per aquells que peregrinen, invenció del Botafumeiro.

Esglésies de planta centralitzada: tornen a la retorna dels croats i són esglésies de templaris, amb acusat simbolisme i màgia (relacionat amb les cerimònies d'iniciació de societats secretes com la masoneria). Els arquitectes comencen a ser considerats especials.

Principals exemples: Sta. Maria i St. Climent de Tahull, Sta. Maria d'Andorra, Evil la Vall. Esglésies del camí de Sant Jaume: Jaca, St. Domènech d'Àvila, St. Isidor de Lleó, Palència i Compostel·la.

·ESCULTURA:

És d'altra. Representa Crist i la Mare de Déu, així com els sants.

Relleu molt simplificat, mirada frontal, hieratisme, sense moviment, gest, sense dinàmica, profunditat, acció ni perspectiva. Cúbiques.

Pedra o fusta molt dura.

Crist no pateix, apareix vestit en roba regia i corona al cap (però no d'espines). Crist maiestas: està en un lloc de glorificació, no de patiment.

La mare de Déu apareix asseguda, braços pegats al cos i a les cames. El xiquet apareix a la seva falda, NO TÉ COMUNICACIÓ AMB LA MARE. Porta el nimbus (corona reial) pintat d'or que marca la reialesa i la santitat.

Marededéus negres de caoba (fusta negra que no es corca)

·PINTURA:

Decora els frontals dels altars (pedra de l'altar d'on el capellà diu missa).

Pintura en vinyetes, predomina la línia sobre el volum, no hi ha clarobscur, moviment...

Visió frontal. Si és de perfil, aquest és molt definit.

Per fer el nimbus s'utilitza el pa d'or.

En les taules abunden els desenvolupaments biogràfics de les vides dels sants, que és la imatge visual de els predicacions que fan els capellans. Són solemnes. Pretenen aterrir.

Imatges arquetípiques o icones (representacions que no coincideixen amb la realitat, però són identificats clarament). Sant Pere porta unes claus, Sant Pau una espasa, Sant Joan Baptista porta un corder, Sant Llorenç porta una parrilla, Sant Bertomeu porta un ganivet...

Es du adequar a l'espai.

Als absis es repeteix el que hi ha al timpà. La referència apocalíptica del timpà, es converteix en palatal a l'absis.

Representació dels signes del zodiac als arca. És una representació celestial, del cosmos. Vinculació de l'home en el temps en un número màgic, com és l'home.

Pintura al fresc.