1. biografia de Richard Wagner

1.1

Richard Wagner, nascut el 22 de maig de 1813 a Leipzig, va rebre molt aviat les influencies artístiques de la seva família ; el seu pare adoptiu ludwig séller, que era actor i pintor, va ser el seu primer instructor. Per un altre banda , la seva germana gran rosalie era també actriu i la seva altre germana , klara, era cantant. El destí professional de klara va fer que la cada dels Wagner fos visitada per C.M von weber, per qui el jove senti especial predilecció que transcendís per la opera alemanya.

En 1829 Richard va descobrir l'art que dedicaria tota la seva vida: va assistir a una representació de fidelio, quedant aombrat per les seves dots vocals i dramàtiques de la soprano wihelmine schröder-devrient (Leonor). El jove va escriure una carta a la mateixa per felicitar-la i profetitzant la seva pròpia carrera de compositor.

Els estudis musicals de richard comprenen el piano i el violi, alguns elements de teoria de la musica a amagades de la seva família amb G.Mullert, músic de orquestra de Leipzig. Durant sis mesos va estudiar amb theodor weinlig, cantor del sant Tomàs de Leipzig.

Per una altre banda , l'interès de jove per la literatura, sobretot la clàssica, el va conduir a ser escriptor i darrere dels seus primers contactes amb haches gènere a l'escola, descobriria en la opera el seu ideal, ja que en Així es podria dedicar als dos generes en conjunt.

La seva carrera professional va començar als 20 anys quan ou contractat com a director del cor de würzburg. Des e aquell moment wagner va treballar en alguns dels teatres de la província escassos de diners i amb públic de poca categoria. El jove va composar algunes operes desde el lloc de director de orquestra: les fades, a magbeburg (basada en el conte de gozzi) i la prohibició del amar que va ser inspirada en una de les obres de shackspeare.

El 24 de novembre del 1836 es va casar amb la actriu minna planer. Molt aviat va tenir problemes tant econòmic com amorosos. les seves deutes acumulades mentre va treballar en els teatres de königsberg, desde Riga, el van obligar a fugir del seus estat. Portava amb ell una obra pensada per ser estrenada a un gran teatre, rienzi. En ella imita l'estil de meyerbeer, amb grans cors, ballet i una escenografia complicada. Paris seria el seu desti , durant la seva travesia cap a Londres una sèrie de tempestats el van inspirar en una nova opera :l'holandès herrant. La seva estança paris va ser un fracàs absolut. Ames de no poder estrenar cap de les seves operes, va haver de treballar en reduccions per a piano i cant de operes italianes per les que va prendre com a gran aversió. Inclòs va romandre a una presó durant poc temps a causa dels seus debutes, ja que les seves deutes eren elevades i els seus ingressos eren escassos. Finalment fou la ciutat de Dresde la que gràcies a la ajuda de meyerbeer, que va acceptar l'estre de renzi. Wagner va abandonar paris amb amargura però amb les esperances posades en la seva pròpia pàtria. Renzi es va estrenar el 20 d'octubre de 1842 amb gran èxit.

El començament del drama musical wagnerià

El mateix teatre reial de Dresde accepta el holandès herrant en el 1842. wanger donava un pas de gran importància cap al drama musical al utilitzar desde l'obertura , la unió de temes musicals amb els personatges principals, els sentiments i els fets del drama , adquirint gradualment la noció de leitmotiv o tema conductor, que seria essencial en la forma de compondre les seves operes posteriors. Per un altre lloc la influencia de webes augmenta el seu interès per el mon germànic sobre tot per el mític i llegendari, tan important en la tradició cultural alemanya. Així l'holandès es una llegenda germànica sobre el càpita blasfemo que cada set anys desembarca en terra amb l'esperança de que el amor redemptor de una dona fidel l'alliberi de la maledicció que porta acobla. Amb tannhäuser , estrenada a Dresde al 1845, avançava en la utilització del temes conductor ara mes extensos. Reviu el mon llegendari medieval dels cavallers minnesinger alemanys, equivalents als trobadores provençals. Però aquí el drama pren un aspecte religiós enfrontant-se , per una banda al amor que simbolitza la deessa Venus i, per l'altre el amor espiritual de elisabeht.l'obra comença en el venusberg on roman tannhäuser junt a la seva deesa.el cavaller troba a faltar el mon terrenal i aconsegueix que Venus el permeti tornar a ell. Una vedada en la regió de turingia es troba amb els seus companys de cant i cavalleria que al pronunciar el nom d'Elisabet conseguiexen que tannhäusen els acompanyi fins al castell on els esperen per a celebrar un dels concursos. El landgrau de turingia l'obre, tannhäuser, en mig d'una al·lucinació, realitza un exaltat cant sobre els plaers de venusberg. Devent tal fet els cavallers el rodegen per matar-lo però interromp Elisabet per ell i aconsegueix que els cavallers el perdonin i que permetin que ell vagi a la peregrinació a roma per que el papa el perdoni. En l'acte tercer, Elisabet veient que tannhäusen no torna mor encomanant-se a la verge per que el seu amar aconsegueixi el perdo. De tornada a la vall de turingia ,tannhäuser al conèixer el fet de renuncia al venusberg i mor junt a la seva amada mentre el grup de peregrins provinents de roma anuncien que el sant pare l'ha perdonat per fi. El constant entrellaçant dels diferents temes conductors , perfectament adaptats al text aconsegueix que la musica transcorri a traves del propi text. La idea de wagner es utilitzar la musica com mitja per arribar al drama; al contrari de la opera italiana on el drama es el mitja per arribar a la musica.

En lohengrin utilitza el nou mètode dramàtic musical en forma intensiva. En la obertura per exemple escoltem el tema del misteri i el sant gregorià , aquest últim apareix en la mateixa forma rera casi 4 hores de opera, quan lohengrin , s'identifica com el cavaller del sant gregorià. Tot i que wagner creia en la eficàcia del seu sistema, aquest realment tenia les seves fissures ja que per els seus contemporanis era molt difícil reconèixer els nombrosos temes que configuren la musica i que relacionaven íntimament amb el text; sistema que casi ningú comprenia per la seva complexitat i per que les operes només es representaven en pocs teatres. Richard wagner va començar la composició de lohengrin al 1845 preo la participació activa per part del compositor en els fets revolucionaris de Dresde el van obligar a refugiar-se primer a weiamar junt a listz y al decretar-se l'ordre de busca i captura contra ell va haver de exiliar-se a suïssa.

Lohengrin fou per tant la primera opera que es va estrenar a alemanya mentre richard romania en l'exili. En ella troben encara influencies notablement italianitzades i meyerbianes.

El mecenatge del Rey lluís II de baviera

Quan el compositor s'havia retirat a mariafeld fugint dels seus acredors sels representa com un miracle el secretari del gabinet de lluís II per indicar-li al rei que se sentiria important si acceptes el ser el seu convidat. Ràpidament van ser pagades les seves deutes i el compositor es va instal·lar còmodament en una casa propera a la residència de estiu del rei en berg. Per a ell va composar la marxa del homenatge

L'u de juny del 1865 es va estrenar tristán e insolda a Munic mentir que wagner començava la seva autobiografia. Però es va saber que havia iniciat relacions amb cosmina listz i van ser aprofitades per una intriga cortesana que va obligar a lluís II que s'allunyes un temps de Munic. Es va traslladar a suïssa i rere la mort de la seva esposa a Dresde es va instal·lar amb cosima en la hermosa Villa de treibschen a les orilles del llac de ginebra , amb les seves quatre filles.

Richard va poder treballar en les seves operes sense pensar en els gastos i al 1867 va acabar. Els mestres cantants de nuremberg una obra concebuda en teoria com a opera còmica però en realitat es una aproximació a les costums de la època dels cantores gremials alemanys.

Bayreuth

Va continuar vivint a triebschen on freqüentment el visitava nietzsche. Al llarg del 1869 va acabar sigfrido casi per sencer ; les seves ultimes pagines les acabaria en 1871. El 22 de setembre presenta l'or de rin a munich, mentre iniciava la composició l'ocàs dels deus. El poema va ser llegit per wagner a Dresde Zuric i paris amb notable èxit. Els amics mostraven admiracions davant la epopeia del heroi germànic, si be posaven certs inconvenients de la viabilitat de la seva representació escènica i la il·lació de l'argument. Rere llargs anys de convivència wagner amb cosmina se divorcia de hans von bülow i es casa amb richard , per l'aniversari de la seva recent dona la va composar el idil·li de sigfrido. Per aquesta epoca wagner va viatjar successivament a alemanya per preparar el camino de su fesrspielhaus a bayreuth i per la fundació de la societat de wagner.

El dia del seu 59 aniversari va posar la primera pedra al teatre de bayreuth i al any següent va realitzar una gira de concerts per alemanya per recollir fons i gràcies a la generosa ajuda de lluís II es va poder acabar. Aquell mateix any es va construir una casa a wahnfried de bayreuth a la que es va traslladar. Dins la casa va acabar el ocàs dels deus donant fi a la seva tetralogia que fou estrenada formant tres cicles complets a bayreuth. Les pèrdues econòmiques van ser enormes però era l'espectacle que tots volien veure. Desprès del festival , wagner es va traslladar amb la seva família a Londres. On va dirigir nombrosos concerts per recaptar fons que cobrissin les pèrdues de bayreuth. Poc desprès va començar a tenir problemes de cor per tant va haver de traslladar-se a bad ems per una cura de la seva salut

Parsifal, la seva ultima opera

al 1882 wagner va acabar la seva ultima obra a palermor , va prendre com a model parzival de wolfram von echenbach a mes a mes de extreure l'argument de antigues llegendes britanes. La trama es centra en la muntanya on els cavallers del sant grial guarden zelosament el calis sagrat de l'últim sopar. Amfortes, Rey dels cavaller va se seduït per kundry i aprofitant la seva debilitat klingsor un cavaller reprob i ambiciós, li va treure la santa aliança ferint-lo amb ella mateixa. Desde llavors la ferida no havia de deixat de sagnar

hi havia una profecia que havia un jove pur que salvarà les amfortes es la única esperança. Cert deia lleha un jove puro, que no coneix el seu nom ni als seus pares gurnemanz un dels seus cavallers el porta al ágap sagrat, pero al veure que el jove no te cap relacio amb les profecies el fa sortir del castell. Parsifal batra a kundry y a klingsor recuperant la llança sagrada. Al ultim acte ha pasat molt de temps i parsifal retornaal castell de grial. Es divendres sant ; Guernemanz reconeix ara al salvador de la profecia i el proclama nou rei de grial. Es dirigeixen a la sala on romanen les amfortes y els cavallers , parsifal toca la ferida de amfortas, i queda sobtadament curat. Llavors descobreix el grial que recupera la seva llum mentre que desde el cel descen un colom blanc sobre al caballers, moment en que kundry que s'ha convertir mot. L'ultim drama wagneria es de fet un quadre mistic cristia. Parsifal converteix al colom en misatger de la salvacio , kunfry i amfortes representen el simbol de la culpa i la supercio.

Wagner va sufrir un primer atac de cor a berlin i el segon a bayreuth on ya reposat del estre parsifal dondant 16 funcions en les que el tercer acte de cada una de lles va ser dirigida per el propi compositor. Es va traslladar a venecia per recuperar la salut ja molt deteriorada pero al 13 de febre del 1883 mor.

1.2

· Wagner va ser un músic compositor director de orquestra i un escriptor

· va estar sotmès a canvis de economia

· la seva dona va morir i es va casa amb una altre amb la qual va tenir 4 filles

· va treballar per lluís II de baviera

· va patir enfermetats de cor

· haver de inmigrar en numbroses ocasions a causa dels seus fets

· va ser rebutjat en la ciutat i en els teatres

· va establir una relacio d'amistat amb lluis

2

2.2

Richard Wagner pertanyia a un moviement literari anomenat romanticiscme

2.3 i 2.4 ROMANTICISME

Característiques generals

La gran creació de la música del romanticisme, queda palesa en la progressiva dissolució dels esquemes formals clàssics i la seva substitució per una forma que no coneix uns quadres estructurals preconcebuts i que sorgeix de les intuïcions o de la imaginació del compositor.
El nou lema del Romanticisme podria ser:
"Ni un sol compàs de més sobre l'autèntica inspiració"

La música romàntica troba les premisses fonamentals en el radical canvi del sentit poètic que es tradueix en la revolució que s'esdevé en el llenguatge musical.
El Romanticisme, com a tal, neix a Alemanya, inicialment com a moviment literari i podríem dir que abasta tot el s.XIX.
Els antecedents literaris del Romanticisme es troben en autors com Schiller i Goethe i inclús Hölderlin.
No és estrany, doncs, que durant aquest període el "Lied" (cançó), conjunció de poesia i música, aconsegueixi el seu punt culminant i adquireixi la seva màxima expressió.
El compositor de "Lieder" per excel·lència va ser Franz Schubert (1797-1828). Exemple: "Gretchen am Spinnrade" Text de Goethe i Música de Schubert.

L'HARMONIA va ser el terreny on de manera més punyent es va sentir la necessitat de llibertat.
En harmonia hi havia certs acords o successió d'acords "prohibits" i en la composició s'havia de respectar tota una sèrie de fòrmules musicals, fora de les quals era impensable l'harmonia.
El primer compositor que trenca la norma és Ludwig van Beethoven (1770-1827).

La revolució en l'harmonia, aquest desig de trencar motlles, és una de les manifestacions que s'estava desenvolupant en les entranyes del romanticisme musical.
L'any 1832 pren cos l'anomenat romanticisme "temàtic" o "anecdòtic" que neix a França a l'entorn de peces teatrals tan significatives com "Crowmwell" obra atribuïda a Skakespeare i "Hernani" de Victor Hugo.
Els músics cercaven, per a les seves obres, arguments de temàtica històrica on d'alguna manera es reflectís l'aspiració de l'època cap a la llibertat política i es poguessin mostrar aspectes curiosos de l'Edat Mitjana.
Aquesta cerca es va manifestar en la tria dels temes de les ÒPERES com per exemple "Guillem Tell" de Gioacchino Rossini (1792-1868), on el patriotisme es desenvolupa en un ambient medieval en mig de boscs, llacs i muntanyes.

La subjectivitat del romanticisme, la necessitat de recrear el "jo" íntim, requereix una elasticitat que pugui expressar diversos estats d'ànim i les incessants fluctuacions de la vida espiritual.
Va ser necessari, doncs, una radical reforma del llenguatge musical.
Es qüestiona l'equilibri de la relació tonal de la sonata clàssica en benefici d'una constant modulació, amb l'ús cada vegada més lliure de la dissonància, element de gran penetració psicològica ja que desvirtua la sensació de repòs.
Aquest camí ens condueix a Richard Wagner (1813-1883).

Així, la conseqüència més profunda del romanticisme en el llenguatge musical, va ser aquesta DISSOLUCIÓ de l'HARMONIA clàssica, entesa com a il·limitada possibilitat de MODULACIÓ.

L'evolució instrumental, pel que fa a la recerca del timbre adequat com a necessitat de trobar aquell so que expressés amb més fidelitat el sentiment, va ser un altre dels aspectes que van tenir una extraordinària importància en el romanticisme musical.
Els efectes timbrats i instrumentals es van explorar amb apassionat interès i l'elecció d'un o altre instrument, constituïa una de les més grans preocupacions del compositor.
Aquest aspecte que comença amb el romanticisme, s'ha convertit actualment en una de les claus fonamentals de la música.
És amb l'orquestra on es pot jugar amb juxtaposicions timbrades i les seves combinacions, buscant sobretot el "color".
Un dels compositors que hi posa especial atenció és Hector Berlioz (1803-1869).

El "color" de la música convergeix en un gènere nou: el POEMA SIMFÒNIC.
És una mena d'òpera instrumental sense escenes i amb personatges concrets encarnats pels instruments o per temes musicals.
És la traducció en música d'objectes i sensacions externes, per una banda la natura i per una altra, la "correlació total entre el text i la música", convertint-se en música DESCRIPTIVA.
Igual que el "Lied", el poema simfònic és una altra manifestació d'aquest lligam del romanticisme musical amb la literatura, però també amb la natura.
D'alguna manera, la música descriptiva troba un camp adobat en l'exaltació del nacionalisme, la descripció del paisatge i la utilització del folklore en la recerca de les pròpies arrels.
Trobem dins del nacionalisme musical, corrent compositiu del Romanticisme, al compositor rus Modest Mussorgsky (1839-1881).

No podem oblidar-nos del VIRTUOSISME representat per Nicòlo Paganini (1782-1840), que ha passat a la història com el "virtuós del violí" i de "sa majestat el PIANO", l'instrument romàntic per excel·lència.
La veritable evolució de la música en el Romanticisme es troba en les obres pianístiques. Pensem en Franz Liszt (1811-1886) i Frédéric Chopin (1810-1849), anomenat el "Poeta del piano".

En paraules de l'escriptor i compositor E.T.A. Hoffmann:
"La música és la més romàntica de totes les arts"

3

3.1

D'entre les seves òperes, cal destacar:
- Rienzi (1842) [audició]
- L'Holandès errant (1843)
- Tannhäuser (1845)
- Lohengrin (1850)
- Tristany i Isolda (1865)
- Els Mestres Cantors de Nüremberg (1868)

- La Tetralogia titulada "L'Anell del Nibelung", estrenada l'any 1876 i formada per:
. L'or del Rin (1869)
· La Valquíria (1870)
· Siegfried (1871)
· El capvespre dels déus (1874)

- Parsifal (1882)

3.2

Die Feen (1833-34, première 1888)
Das Liebesverbot oder Die Novize von Palermo (1834-36, première 1836)
Rienzi, der Letzte der Tribunen (1837-40, première 1842)
Der fliegende Holländer (1840-41, première 1843)
Tannhäuser und der Sängerkrieg auf Wartburg (1842-45, première 1845)
Lohengrin (1845-48, première 1850)
Der Ring des Nibelungen (première 1876)
* Vorabend: Das Rheingold (1851-54, première 1869)
* Erster Tag: Die Walküre (1851-56, première 1870)
* Zweiter Tag: Siegfried (1851-71, première 1876)
* Dritter Tag: Götterdämmerung (1848-1874, première 1876)
Tristan und Isolde (1856-59, première 1865)
Die Meistersinger von Nürnberg (1845-67, première 1868)
Parsifal (1865-82, première 1882

3.

Espanya: 'El holandés errante' de Wagner, Múrcia [14:ABR:05]