La Revolució Industrial:el canvi econòmic

Què és la Revolució Industrial?

El concepte de Revolució Industrial defineix les grans transformacions econòmiques i socials que modifiquen la societat europea entre finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX i indica el gran desenvolupament industrial que va comportar el triomf del capitalisme i de la societat burgesa.

Actualment la majoria dels historiadors coincideixen a assenyalar que la Revolució Industrial va ser més que el naixement de la indústria moderna. Perquè tingués lloc i produís el gran creixement econòmic que se'n va derivar, van caldre una sèrie de canvis, de revolucions paraŀleles, que interconnectades constitueixen el complex fenomen que coneixem com a Revolució Industrial. Els canvis que, aplegats, van aconseguir una transformació tan radical en la vida dels éssers humans van ser: el creixement de la població, una revolució agrícola, una revolució en el transport i en el comerç i, finalment, l'aplicació de la ciència a la indústria i l'ampliació de la utilització de capital . Aquest canvis demogràfics, econòmics i tecnològics generaran transformacions socials de gran abast: la conversió de comunitats rurals en urbanes i el sorgiment de noves classes socials.

En plural, les revolucions industrials designen les diferents onades d'industrialització que es van succeir, ja que la revolució industrial ha estat un fenomen llarg en el temps i l'espai. El primer Estat en industrialitzar-se fou la Gran Bretanya durant la primera meitat del segle XVIII. Durant la primera meitat del segle XIX s'exten per Bèlgica, Catalunya, França, Alemanya i els els Estats Units. Durant la segona meitat del segle XIX, s'exten al nord d'Itàlia, Països Baixos i Rússia. Fora del continent europeu el Japó s'industrialitza a partir de 1868.

Característiques

La Revolució Industrial es va caracteritzar per un seguit de transformacions que no van afectar només la indústria, sinó totes les activitats humanes.

- Les innovacions tècniques es van aplicar a les activitats econòmiques.

Es van inventar màquines que van permetre aprofitar noves fonts d'energia.

- Van aparèixer les fàbriques

- La producció es van orientar a la venda

Les conseqüències de la Revolució Industrial

La mecanització de les tasques, l'aparició de fàbriques i la producció orientada a la venda van tenir conseqüències molt importants:

- La producció va crèixer molt. Les màquines elaboraben més productes, per això els preus van baixar.

- Les ciutats es van multiplicar i en va augmentar la població. Gairebé totes les fàbriques se situaven a les ciutats. Mols pagesos van emigrar a les ciutats del seu país per a treballar.

- Es va passar d'una societat agrària a una societat industrial. A poc a poc, la indústria i els serveis van passar a un primer pla.

La Primera Revolució Industrial va començar vers el 1760; La Segona Revolució Industrial , vers l'any 1870; I la Tercera Revolució Industrial s'està produint en l'actualitat.

-La Gran Bretanya, va ser la primera potència mundial. Les innovacions estaven centrades en dues indústries concretes: la del cotó i la del ferro.

-El desenvolupament industrial va ser possible gràcies a la invenció de la màquina de vapor. James Watt va ser l' inventor de la màquina de vapor moderna en 1784.

Què va ser la Segona Revolució Industrial?

La segona revolució industrial és una nova etapa de creixement econòmic, caracteritzada per un extraordinari progrés científic i tècnic que va facilitar un ràpid desenvolupament de tots els mitjans de producció i de noves formes d'organitzar la producció i el treball. Aquesta nova etapa en el desenvolupament econòmic de les potències industrials es va perllongar fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914.

L'aplicació de noves energies (petroli i electricitat) i noves primeres matèries (acer, alumini...) van afavorir la diversificació dels sectors industrials. La siderúrgia va prendre el relleu de la tèxtil com a sector punta i apareixen noves indústries, molt dinàmiques, com ara l'elèctrica i la química.

L'expansió de l'economia industrial i la concentració empresarial comporten la consolidació del sistema capitalista i l'aparició de noves potències industrials, dins i fora d'Europa, que van superar la Gran Bretanya.

El predomini de la gran indústria i la gran banca es va consolidar, mentre que la tendència a reduir els costos de producció, a fixar els preus i a eliminar la competència va fer néixer l'anomenat capitalisme monopolista o financer.

Noves necessitats i noves possibilitats van permetre al món capitalista continuar la seva expansió i allunyar-se cada vegada més del món subdesenvolupat, a qui explotaren a través d'un colonialisme complet.

Per què Catalunya ca ser Capdavantera en la industrialització d'Espanya?

Catalunya va ser l'àrea més industrialitzada de l'Estat espanyol durant el segle XIX. La capital i els municipis propers, com el de Sants, van concentrar un nombre important d'industries. Cal destacar també l'elevat índex d'industrialització de poblacions com Sabadell, Igualada o Terrassa.

La industrialització catalana va seguir el model britànic, amb la indústria textil cotonera com a ram principal. El vapor era la font d'energia i el cotó la primera matèria. El carbó d'hulla per a les màquines de vapor procedia majoritàriament de la Gran Bretanya, mentre que el cotó en floca era fonamentalment nord-americà. Aquest fet va encarar els costos, i va influir en l'escassa competitivitat dels productes catalans en el mercat internacional.

• Els vapors i les colònies tèxtils

La fàbrica tèxtil Bonaplata, de Barcelona, va ser la primera en utilitzar la màquina de vapor (1832). Les fàbriques que utilitzaven energia hidràulica estaven situades en zones rurals de l'interior del país al llarg dels rius Ter i Llobregat. Aquests establiments industrials van donar orrigen a les colònies industrials, que funcionaven de manera autònoma.

• La indústria siderúrgica

La indústria siderúrgica es dedica a l'extracció del ferro i a l'elaboració dels seus derivats. A Barcelona es va desemvolupar una indústria de construccions mecàniques que va cobrir part de la demanda de la indústria textil i del ferrocarril. La maquinista Terrestre i Marítima va construir la primera locomotora fabricada a Espanya el 1884.

• El ferrocarril

El 1848 es va inaugurar la primera línia de la Península, la de Barcelona a Mataró. La xarxa ferroviària espanyola no es va desenvolupar fins després de 1855, amb l'aprovació de la Llei general de ferrocarrils.

La Revolució Industrial: el canvi social

Una població en creixement

La població europea havia començat a créixer en la segona meitat del segle XIX, a un ritme que no tenia precedents: Europa va passar de 190 milions d'habitants el 1800 a més de 400 milions el 1900. Aquest procés va ser degut a que la natalitat va baixar poc i la forta caiguda de la mortalitat, que estava motivada per la millora de l'alimentació a causa de la revolució agrícola; per una higiene més gran; i pels avenços mèdics, especialment les vacunes.

Una població en moviment i el creixement de les ciutats

La Revolució industrial va concentrar gran part de la producció a les ciutats i va accelerar la mecanització de les tasques agrícoles. Molts pagesos es van quedar sense feina i van anar a les ciutats a la recerca de treball, és a dir, es va intensificar l'èxode rural, que és un moviment massiu d'emigració dels pagesos a les ciutats.

En el segle XIX es va produir un intens procés d'urbanització a Europa (Procés de creixement intens i ràpid de les ciutats). Si el 1800 només el 10% dels europeus vivia en ciutats, el 1900 ja ho feia el 40% de la població. En acabar el segle, ja hi havia dotze ciutats <<milionàries>>, és a dir, superaven el milió d'habitants.

La societat en el segle XIX

La nova societat industrial es va basar en la igualtat jurídica: els homes havien de ser jutjats per les mateixes lleis i tribunals, i podríen accedir als llocs públics segons els seus mèrits. Malgrat tot, la societat va continuar sent desigual, ja que hi havia desigualtats de sexe, és a dir que, ñes dones van continuar subordinades als homes (pares o marits) i no se'ls van reconèixer drets. Hi havia una gran diferència econòmica entre els que tenien propietats i els que no en tenien. La societat es va dividir en classes socials (Classe alta, mitjana, i baixa).

• L'auge de la burgesia

Els burgesos vivien a les ciutats, als nous barris de l'èixample; donaven molta importància a les aparences; sovintejaven els clubs, els salons i els balls; i es casaven entre ells. Els seus valors van arribar a ser predominants: el culte al treball, l'estalvi, la sobrietat com a mitjans per assolir la prosperitat, i l'extaltació de la familia i la llar.

• Els nous grups socials

Una de les novetats del segle XIX va ser l'aparició de les classes mitjanes i dels obrers i obreres.

- Les classes mitjanes. Era un grup heterogeni format per artesans que treballaven en tallers, petits comerciants i propietaris rurals, treballadors públics, professors, etc.

- Els obrers i les obreres. Treballaven en fàbriques, en tasques que demanaven poca qualificació. Cobraven salaris reduïts, sobretot injustament, les dones i els infants, les jornades laborals superaven les dotze hores en ambients insans i no tenien seguretat social.

• La pagesia

Al nord i a l'oest d'Europa la majoria de pagesos eren propietaris i van anar incorporant màquines i noves tècniques de conreu. Al sud d'Europa, a les regions latifundistes (Andalusia, sud d'Itàlia), eren molt nombrosos els jornalers (pagesos a sou que cobraven poc i tenien una vida miserable). Al centre i l'est d'Europa els pagesos patien la pitjor situació i molts van continuar sent serfs fins a la segona meitat del segle XIX.

Per què va sorgir el moviment obrer?

El moviment obrer sorgeix de la Revolució industrial com a conseqüència de la falta de drets que els treballadors tenien en les fàbriques. Quan va sorgir la revolució industrial una de les primeres conseqüències va ser la creació de fàbriques en les quals es buscava rendibilitzar al màxim la producció. Al no existir encara cap tipus de legislació que regulés l'activitat industrial, els treballadors es veien exposats a jornades de treball de més de dotze hores, els nens treballaven (sent un dels objectius més atractius per als empresaris perquè els seus salaris eren substancialment inferiors).

Un pas important va ser la creació de la I Associació Internacional de Treballadors (AIT) el 1864, que va intentar unir totes les organitzacions obreres del món, tot i que va fracassar. Per totes aquestes causes, van sorgir vagues i manifestacións.

El marxisme

El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Karl Marx aplica aquesta teoria al camp social, i l'adapta al materialisme, de forma que en comptes que les idees formin les condicions materials, això sigui a la inversa: els marxistes opinen que és el món material el que crea les idees, i que les contradiccions d'aquestes són reflex de les contradiccions materials.

Així, sorgeix un mètode d'interpretació de la història, l'anomenat materialisme històric, segons el qual el desenvolupament de les forces productives és el motor de les diferents fases històriques per les quals ha passat la humanitat. Aquestes formen diferents classes socials, i una relació de domini d'unes sobre unes altres, la qual cosa desencadena una lluita de classes.

L'anàlisi de les classes socials, els seus interessos materials i les relacions d'explotació permeten no solament una anàlisi de la història, sinó la creació de tota una sociologia que permet interpretar el present i predir el futur. Les tesis econòmiques de Marx es troben a la seva forma més perfeccionada dins la inacabada obra El Capital, obra magna del marxisme, on s'analitzen els mecanismes econòmics i socials de capitalisme, les seves contradiccions i el seu futur. La seva petició principal va ser el sufragi universal, ja que els obrers no tenien dret al bot.

L'anarquisme

El denominador comú de totes les doctrines anarquistes és el rebuig de tota forma d'organització que sigui imposada a les persones. En conseqüència, els anarquistes s'oposen a l'estat i aspiren a substituir-lo per algun tipus d'organització voluntària. Rebutjen la política. Entre els anarquistes de mitjan segle XIX destaquen Proudhon, Bakunin i Kropykin.

-El moviment obrer va ser un èxit.

El moviment obrer a Catalunya

Les primeres formes de protesta van ser violentes, amb incendis i destrucció de màquines (ludisme). Així, durant les bullangues ( seguit de revoltes de caràcter social i polític produïdes a Barcelona entre 1835 i 1843),va ser incendiada la fàbrica Bonaplata. La primera vaga general va ser a conseqüencia de que, els filadors es van immobilitzar per que s'anaven a introduïr màquines de filar (selfactines) i estaven en contra.

Per fer front als accidents, les malalties i a l'atur, els obrers es van organitzar en societats de socors mutu. Darrere d'aquestes societats s'amagaven formes clandestines d'organització sindical. Les primeres associacions es van fundar l'any 1840. Una de les més importants va ser la Sociedad de Mutua Protección de los tejedores de algodón de la ciudad de Barcelona, i altres. Els treballadors es reunien i s'organitzaven per tenir més força a l'hora de reivindicar millores laborals.

Com era l'art de la segona meitat del segle XIX?

Durant aquesta època, es va desenvolupar un nou corrent cultural, el realisme, que va ser un estil artístic i intel·lectual dominant tant en literatura com en pintura. Les característiques més comunes son la capacitat de l'observació, ser objectiu i expressar una visió distanciada i freda de les coses, i la dedicació a temes de la seva època i la vida quotidiana.

- Escriptors destacats: Balzac, Flaubert, Galdós, Emilia Pardo, Dickens, Tolstoi, Víctor Català ... - Pintors destacats: Els francesos Courbert i Millet.

L'impressionisme, les avantguardes i la nova arquitectura

La invenció de la fotografia el 1839 va posar en crisi la funció de la pintura, per això a partir de 1870, els corrents pictòrics van buscar nous camins basats en l'estudi de la llum i el color. En els primers anys del segle XX van aparèixer tres corrents que van marcar el pas a l'art contemporani: L'expressionisme, el fauvisme i el cubisme.

En quant a l'arquitectura, van aparèixer edificis nous, es va començar a utilitzar materials nous com el vidre o el formigó, es van aixecar gratacels i va aparèixer un nou estil, el modernisme.

Els modernistes catalans van adoptar aquest nom perquè volien modernitzar la cultura del seu país, fer-la més oberta i cosmopolita. Destaquen Antoni Gaudí i Lluís Domenech i Montaner.

L'Àngelus, de Jean- François Millet.

Com va camviar la societat catalana durant la Revolució Industrial?

Les revolucions liberal i industrial van comportar el canvi de les estructures socioeconòmiques, que van afavorir nous consums i hàbits en la població, com els viatges turístics o l'estiueig.

El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals en llengua catalana. Es van crear també Ateneus per a la formació cultural en el medi obrer, el món de la premsa va experimentar canvis com la fundació del diari nou, el telégrafo.

En quant a les formes de diversió, el món urbà sovintejava els espectacles de braus, les baralles de galls, el teatre, l'opera, el ball, i altres. A Barcelona i destaquen dos teatres importants: El Liceu i la Santa Creu.

8