LA REVOLUCIO FRANCESA (1789-1799)

1.CAUSES DE LA REVOLUCIO

Les causes profundes estructurals van lligades al creixement económic.

No seria possible entendre la presa de Bastilla, el 14 de Juliol de 1789, sense l'exasperació popular motivada per la pobresa i la misèria.

Causes:

-Económiques: sèrie de males collites que comporten el descontent al camp i a la ciutat.

-Socials: actitud egoista dels privilegiats (noblesa i alt clergat), exclusivisme social i polític.

-Polítiques: crisi de l'estat absolutista, dificultats financeres.

-Ideológiques: la revolució va tenir un cos doctrinal elaborat pels teórics de la Il.lustració i difós per l'Enciclopèdia.

La Revolució Francesa fou un canvi profund en les estructures socials, económiques, polítiques i culturals.

1.1 LA BURGUESIA S'ENFRONTA A L'ANTIC RÈGIM

El conflicte més greu que patia França era el desequilibri que hi havia entre el desenvolupament económic i l'estructura social i política de l'Antic Règim.

Van pujar els preus i augmentar la importància de la riquesa mobiliària.

La beneficiària d'aquesta pujança era la burguesia. Aquest grup social s'oposava al privilegi social i fiscal de la noblesa i el clergat, i reclamava un lloc a l'estat i a la jerarquia social acord amb el seu potencial econòmic.

A aquestes aspiracions es van oposar els privilegiats, que veien minvar el seu poder a causa de l'evolució de l'economia.

La monarquia de Lluis XVI era incapaç d'introduir les millores que demanava la burguesia sense vulnerar alhora els interessos de la noblesa.

La revolució va ser el resultat de l'enfrontament entre aquests dos models d'organització social i econòmica. Va ser el centre del conflicte.

1.2 LA CRISI DE LA CONJUNTURA

A aquests problemes d'ordre, s'hi van afegir, a la década de 1780, un seguit de problemes d'ordre conjuntural.

Una forta crisi de subsistències va alterar el sistema econòmic.

A partir de 1788 va haver un seguit de males collites, crisi del vi i del bestiar, fet que va provocar una forta pujada del preu del pa i tots els aliments en general.

En contrapartida, els sous reials van disminuir entre 1785 i 1789 més de la meitat. Aquesta disminució de capacitat de compra comportar una disminució de la demanda de productes manufacturats, que es transformà en una davallada de la producció.

La crisi industrial va generar atur i misèria urbans.

Una crisi financera va acabar d'enfosquir el panorama. Va haver un dèficit d'hisenda provocat pel desfasament que hi havia entre les despeses i els ingressos de la corona. La monarquia només podia evitar el col.lapse econòmic suprimint definitivament els privilegis fiscals de la noblesa i el clergat.

Els ministres de Lluis XVI, (Turgot, Calonne), van ser incapaços de solucionar-ho sense enfrontar-se amb la noblesa.

2. LA REVOLTA ARISTOCRATICA

L'Aristocràcia va ser el primer sector social que va mostrar el seu descontent amb la situació de França.

Va ser la revolta dels aristócrates contra l'intent de la monarquia de rebaixar els seus privilegis, el que va marcar l'esclat de la Revolució Francesa.

La topada inicial es va produir pel projecte del ministre de finances, Calonne, que obligava a tots els propietaris agrícoles i nobles a pagar un impost proporcional a la renda de la terra.

Els nobles van respondre que nomès els Estats Generals podien establir nous impostos i van demanar que fossin convocats. Lluis XVI ho va refusar, però la mobilització de la burguesia i de les classes populars va forçar el monarca a acceptar la reunió per al Maig de 1789.

El tercer estat va organitzar una estratègia per aconseguir de la reunió canvis del sistema polític, però li era imprescindible tenir com a mínim el mateix nombre de representants que la noblesa i el clero junts, per fer sentir la seva veu. Finalment la petició li va ser concedida per la monarquia.

Va començar el procès electoral, consistint en l'elecció dels representants de cadascun dels estaments i l'elaboració dels quaderns de queixes per presentarles als Estats Generals, que reflectien les aspiracions de tots els grups socials, com ara la igualtat social i la disolució del règim senyorial.

3. LA REVOLUCIO BURGUESA (1789-1792)

L'etapa del 1789 al 1792 és la transformació de l'estat i societat francesa sota principis de liberalisme polític i económic.

La burguesia volia garantir la seguretat del capital i de la propietat privada.

L'oposició dels privilegiats i el radicalisme dels sectors populars van fer fracassar els projectes moderats i van obrir una nova etapa de la Revolució.

3.1 DELS ESTATS GENERALS A L'ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT

Els Estats Generals van ser inaugurats per Lluis XVI a Versalles el 5 de Maig de 1789 votant per estaments, no per persones.

El nombre de diputats del tercer estat era el doble que el dels altres estaments, però havien d'obtenir el vot per cap perquè fos efectiu.

Davant la resistència del rei a acceptar-ho, es van declarar que representaven el 98% del poble de la nació i es constituiren Assemblea Nacional.

El que realment es debatia era la destrucció de l'Antic Règim, el reconeixement de sobirania nacional.

Una part del clero i una petita part de la noblesa liberal van donar suport al tercer estat, i davant això Lluis XVI va haver d'admetre la deliberació conjunta i el vot per cap.

Al final els Estats Generals es van convertir en Assemblea Nacional.

3.2 LA REVOLUCIO MUNICIPAL I LA REVOLTA PAGESA

Ni la monarquia ni la noblesa no havien acceptat la nova situació. Van destituir Necker i van nomenar un nou ministre que anunciava que la cort havia endurit la seva política.

Els dirigents del tercer estat van incitar el poble de Paris a pendre les armes i enfrontar-se amb les tropes del govern. Els calia armes, el 14 de Juliol la Bastilla, odiada fortalesa on eren els presoners. La presa de Bastilla es convertí en el símbol de la nova llibertat.

La burguesia va organitzar la Comuna de Paris, comité que volia substituir l'antic ajuntament, i la guárdia nacional, una milícia burguesa.

Seguint l'exemple de Paris, moltes ciutats van formar els seus comités i van crear una guàrdia nacional pròpia.

Es van difondre als camps rumors de que bándits contractats per la noblesa els atacarien per evitar més revoltes, i això va desencadenar una revolta pagesa nomenada “la gran Por”, va consistir en cremar castells i monestirs.

Amb la revolució municipal i la revolta pagesa molts aristócrates atemorits van fugir marxar de França, i l'Assemblea Nacional va començar a governar i a transformar França en una monarquia constitucional.

3.3 LA TASCA DE L'ASSEMBLEA NACIONAL: TRANSFORMAR FRANÇA

A partir d'Agost de 1789 l'Assemblea va empendre la tasca de destruir l'Antic Règim.

Per solucionar la violència que hi havia al camp, es va abolir la feudalitat, suprimint tots els drets sobre les persones.

El pagés va quedar en llibertat, però no les terres, cosa que va fer que els pagesos haguessin de pagar indemnitzacions, i molts no ho van poder fer.

L'Assemblea va redactar una Declaració dels drets de l'home i del ciutadá, dret a la llibertat, igualtat i seguretat.

La sobirania residia en la nació, i nomès aquesta podia legislar, crear impostos o declarar la guerra. Tots els homes eren iguals davant la llei i l'impost.

El poder executiu continuava a mans del rei, els drets polítics es reservaven als que tenien propietats i pagaven impostos.

França va quedar dividida en 83 departaments, (districtes, comunes...), admonistrades per càrrecs electes.

Es va fixar un impost sobre terres, negocis i comerç.

Es van abolir les duanes interiors.

La llei Le Chapelier va prohibir l'agrupació d'obrers i amos per tal de fixar preus i salaris. Al Novembre es van declarar béns nacionals les propietats de l'Església per resoldre el dèficit de finances.

3.4 L'ESPERIT DE 1791:

LA CONSOLIDACIO D'UN REGIM DE PROPIETARIS

Qui dominava l'Assemblea Constituent, diputats dels antics Estats Generals, volien oferir un principi d'acord a una part dels antics privilegiats, els agents eren de la burguesia moderada, una unió de les èlits davant les masses populars i l'aristocràcia feudal.

El sufragi censatari i el respecte a la monarquia eren un signe de voluntat del sector moderat de la burguesia de no radicalitzar la revolució.

La nova França es basava en un liberalisme favorable a la iniciativa individual i a la propietat privada, i marginava sectors amplis de la pagesia i de les masses urbanes.

3.5 LA VIDA POLITICA: CLUBS, SECCIONS I PREMSA

A l'Assemblea la majoria dels diputats pertanyien a “clubs” on discutien els temes que es tractaven a l'Assemblea i discutien els projectes.

N'hi hagué de moltes tendéncies polítiques.

Els més importants van ser els Jacobins, Cordeliers i Feuillants.

El primer en formar-se va ser elclub dels Jacobins, amb una gran influència a tota França.

En principi només admetia ciutadans actius, però a partir de l'estiu de 1791 el club va quedar en mans dels diputats més extremistes, Brissot i Robespierre.

Es va radicalitzar i el Setembre de 1792 se'n van separar els Girondins.

El club dels Feuillants es formà l'estiu de 1791, un grup de diputats més conservadors es van escindir del club dels Jacobins, de tendència monárquica moderada, es dirigia a la burguesia perquè demanaven una elevada cotització per formar-ne part.

El clu dels Cordeliers (Franciscans), situat políticament a l'esquerra dels Jacobins, demanava el sufragi universal. Les seves sessions eren obertes a tothom i es dirigien básicament a petits burguesos i artesans de barris populars de Paris (sans-culottes).

A més dels clubs cal tenir en compte el paper de les seccions, 48 districtes electorals.

La concessió de la llibertat de premsa va comportar una gran proliferació de premsa política, diaris, fullets i pamflets sortien cada dia al carrer.

3.6 EL FRACAS DE LA POLITICA DE COMPROMIS

L'intent dels grups moderats d'arribar a un acord amb el rei i els sectors nobiliaris va fracassar, per no acabar d'acceptar aquests dos la nova situació.

El rei i la seva família van fugir de Paris la nit del 20 de Juny de 1791 per reunir-se amb les tropes austríaques.

El rebuig del poble davant el retorn del rei, que va ser detingut a Varennes, evidenciava la profunda ruptura que hi havia entre el rei i el seu poble.

La majoria de l'Assemblea demanava només que el rei fos suspés en les seves funcions, però els Jacobins i Cordeliers van començar a reclamar la destitució del rei.

Els aristòcrates i clergat promovien la contrarevolució, i els austríacs i prussians donaven suport a Lluis XVI.

El 20 d'Abril de 1792 l'Assemblea va declarar la guerra a Äustria.

L'alta burguesia creia que el conflicte serviria per expandir els mercats francesos, però la guerra va ser un desastre per França.

Va provocar una gran insatisfacció popular.

L'amenaça de les tropes austríaques a Brunswick i la complicitat del rei amb l'enemic van exasperar els ánims.

El 10 d'Agost de 1792, l'assalt al Palau de les Tulleries, empresonament de la família reial i la proclamació de la República, van marcar el pas definitivament a una nova etapa de la revolució.

El pacte desitjat per la burguesia moderada va fracassar.

El 10 d'Agost entraren a ploítica els Sans-Culottes (artesans i treballadors), dirigits per la burguesia radical, esperaven la llibertat i la igualtat.

4. LA REVOLUCIO DEMOCRATICA (1792-1794)

Es va escollir una nova Assemblea Republicana, anomenada Convenció, el 20 de Setembre de 1792, però aviat es van produir enfrontaments entre els dos grans grups republicans, Girondins i Jacobins.

Al centre, Le Plaine, donava suport als dos.

Els Girondins creien que la revolució s'havia acabat, i que qualsevol altre pas conduia a l'anarquia o al caos.

Els Jacobins (muntanyesos), desitjaven una revolució més profunda i popular i es van enfrontar als Girondins amb el suport dels Sans-Culottes.

4.1 ELS PROBLEMES DE LA CONVENCIO GIRONDINA:

LA PATRIA EN PERILL

La nova Convenció va quedar formada per 160 Girondins, uns 200 muntanyesos (Jacobins i Cordeliers) i una massa de 400 diputats centristes que formaven Le Plaine, i que van optar per donar suport a la política girondina.

La primera mesura va ser l'abolició de la monarquia i la proclamació de la República (22 de Setembre 1792).

Van estrenar calendari, aquell era l'any I d'una nova era.

De seguida es van enfrontar Jacobins i Girondins.

El primer va ser pel judici al rei, els Girondins el volien castigar per traició, però no fins que acabés la guerra.

Els muntanyesos el volien executar.

El van condemnar a mort el 21 de Gener de 1793, i va causar una profunda commoció a tot Europa.

L'hivern de 1793 la República es va veure assetjada per un seguit de problemes, els Jacobins van alertar el poble dels problemes que sotjaven a França.

Es va formar una coalició antirevolucionària entre Äustria, Prússia, Espanya, Holanda i Anglaterra, i avençaven contra França els exèrcits, arran de l'execució del rei.

La insurrecció pagesa de La Vendée provocada per la manca d'aliments, posava en perill l'estabilitat interior.

La manca de blat, l'acaparament i l'especulació amb els queviures.

Els Jacobins intentaren, amb l'ajut del poble, un govern social i democràtic.

Amb el suport de Le Plaine a la convenció i la força dels Sans-Culottes van aconseguir el poder.

Van encerclar l'Assemblea i van forçar la Convenció a arrestar els dirigents Girondins.

La Convenció va quedar en mans dels Jacobins.

La Revolució va entrar en la seva etapa més radical.

4.2 ELS JACOBINS AL PODER:

LA REPUBLICA DEMOCRATICA I EL TERROR

Una nova constitució, la de l'any I (Juny 1793), símbol de l'aliança entre muntanyesos, Jacobins, Sans-Culottes, va establir una democràcia més directa.

Es va organitzar un govern revolucionari, que es va estructurar al voltant de dos organismes, el Comitè de Salvació Pública, format per 12 membres, en el cual destacava Robespierre, governava per decret i enviava representants als diversos departaments, i el Comitè de Seguretata Nacional.

La Convenció va proclamar el Terror.

Els seus instruments van ser la llei de sospitosos i el Comitè de Seguretat General.

Després, els tribunals s'encarregaven de jutjar i executar els sospitosos (contrarrevolucionaris).

Per oposar-se a la invasió es va crear un exèrcit nou (Setembre 1793).

Es va fixar una llei de máxims per als preus dels articles de primera necessitat, es va reglamentar els salaris i es va perseguir els especuladors.

Van decretar l'obligatorietat i gratuitat de l'ensenyament primari.

Es va imposar una nova religió, la de la Raó.

4.3 LA CAIGUDA DELS JACOBINS

A la primavera de 1794 els republicans estaven dividits.

Els més radicals (Sans-culottes) demanaven reformes més profundes per a la igualtat.

Els sectors moderats desitjaven que s'acabés la política del terror.

Es començava a conspirar contra Robespierre.

Els principals enragés van ser arrestats i guillotinats el Març de 1794.

La Plaine volia acabar amb el Terror.

La por a la repressió va fer decidir executar el Juliol de 1794 Robespierre.

5. LA REPUBLICA BURGUESA

Termidor va representar el triomf de la burguesia moderada, va posar fi als Sans-Culottes i a cap revolució.

La Convenció va ser dirigida per la burguesia moderada precedent de La Plaine.

5.1 LA CONVENCIO TERMIDORIANA

La tasca del govern va ser l'eliminació de totes les mesures Jacobines.

Les mesures principals van ser:

- Suspensió de la Constitució de 1793 i tota la legislació Jacobina.

- Tancament del club Jacobí i totes les societats polulars, instaurar el “Terror Blanc” (persecució dels Jacobins.

- Reestructuració dels tribunals i Comitès.

- Supressió de la política económica.

- Alliberament dels empresonats.

- Restitució dels bens als condemnats i deportats.

- Les esglésies confiscades van ser tornades als fidels, es va rependre el culte

católic.

- Signatura del tractat de Pau amb Prússia i Holanda (1795).

Va ser l'època de la “Juventut Daurada” (fills d'especuladors, executats, emigrats...)

Hi van haver nous aixecaments populars per les dificultats econòmiques, que van ser reprimides per l'exèrcit.

Els reialistes van intentar un cop de força el Vendimiari de 1795, que va ser sufocat per un jove militar, Napoleó Bonaparte.

La burguesia Termidoriana va elaborar una nova Constitució (1795, any III), i volien allunyar-se del perill Jacobí i reialista.

S'hi va reconèixer la igualtat legal, el poder legislatiu es va dividir en dues cambres; el consell dels ancians i el consell dels cinc-cents.

El poder executiu va quedar en mans de cinc membres.

La convenció es va convertir en el Directori.

5.2 EL DIRECTORI: LA REPUBLICA DE PROPIETARIS

Els preus van pujar i els sous quedaren enrere.

Per l'esquerra, els Sans-culottes i els Jacobins van reclamar mesures socials.

Van intentar un assalt (Conjura dels Iguals) que va fracassar.

Per la dreta, el moviment reialista va iniciar una política agressiva contra el Directori Republicá.

El Directori volia acabar la guerra i abatre els austríacs, l'exèrcit de Napoleó Bonaparte va vèncer.

Es va donar més importància a l'exèrcit dins la vida de la nació.

La burguesia va començar a pensar que l'exèrcit era la única possibilitat de mantenir l'ordre social.

El 9 de Novembre de 1799 Napoleó Bonaparte va dur a terme un cop d'estat.

Es va dissoldre el Directori i Napoleó es va nomenar cónsol i tenia el poder.

Va significar la fi de la república burguesa i el pas al poder a un dictador militar.

Va presentar a l'Assemblea una nova constitució i la revolució va acabar.

I GUERRA MUNDIAL (1914-1918) LA GRAN GUERRA

SITUACIÓ GEOPOLITICA D'EUROPA ABANS DE LA GUERRA

L'Europa occidental tenia un a situació geopolítica similar a l'actual, exepte que Irlanda seguia sota domini britànic, i Itàlia no posseïa la regió dels Alps Trentino ni trieste (prop de Vernice i Eslovenia).

L'Europa central i oriental estaba dominada per quatre grans imperis:

Alemanya, Austria-Hongria, Otonià o Turc, Rússia.

Aquí hi havia grans tensions polítiques entre els diferents imperis per diferències étiniques, nacionals i religioses.

Alemanys + Austria Hongria = germánics

Rússia = Eslaus

Turcs = Otorians

CAUSES DE LA I GUERRA MUNDIAL

La tensió creixent entre els diferents païssos europeus obeïa a diversos motius.

-econòmics: el capitalisme industrial creixia gràcies als beneficis de les inversions industrials i d'altres sectors, per a poder expandir-se i seguir el ritme creixent, era necessari assegurar els suministrament de les primeres matèries barates i en exclusiva. També era imprescindible assegurar-se mercants on estats europeus poguessin monopolitzar l'abastiment de productes industrials, afavorir venda dels productes de la metrópoli (el propi imperi).

Egipte (cotó) el pacifisme comença amb la 1ª.

-polítics: àuge del pensament nacionalista que havia servit de principal cohesionador dels estats europeus durant la implantació del liberalisme parlamentari i democràtic en el segle XIX.

França, GB, Holanda, Belgica, Espanya, a començament del segle en tots el s països d'Europa el nacionalisme esdevé xenófos i racista.

A l'Europa dels imperis aquest nacionalisme de caire religios i defensor de l'estructura feudal com a única legitima.

L'escola i la premsa (eren els llocs de propaganda)

-culturals: divulgació d'estudis que justifiquessin la superioritat moral de cada esta-nació.

(història, literatura, art, filosofia, etc...)

Utilització de la religió com a eina de lluita política i desviació de teories cientifiques que argumentessin l'us de la força per conquerir altres pobles.

(social darwinisme, sense permís de Darwin).

CARACTERISTIQUES DE LA GRAN GUERRA

La guerra va dividir Europa en dos grans bándols:

Triple aliança: Alemanya, Austria-Hongria, Itàlia, que canvia de posició l'any 1915 (per influència del partit socialista), més tard s'hi afegirà Turquia que pretenia veneficiar-se de la feblesa russa.

Triple entesa: França, GB, Rússia i després Itàlia i EUA (a partir 1917) per l'enfonsament de Lusitània. Enric Granados morí dins el lusitània que tornava d'una gira (gran compositor).

No fou una guerra fulminant, de curta durada, com s'esperava, ja que la potència militar estava molt equilibrada entre els països industrialitzats, es van establir dos fronts:

Front Occidental, en territori francés i Belga va derivar en una guerra de posicions o trinxeres amb poc moviments significatius, molta utilitazació de material de guerrra (artilleria pesant i lleugera).

La disponibilitat de material de guerra va ser decisòria en aquest front.

L'ajuda d'EUA decantà la balança cap els països d'Entesa.

Alemanya va patir una greu crisi econòmica en la quantitat de recursos que havia que dedicar a la fabricació de materials.

Front Oriental: les tropes alimanyes i austriaques van trenar aviat l'equilebri inicial i l'excèrcit del Tsar van tenir enormes pérdues humanes i de material.

La inferioritat tècinica va supossar retirades massives dels russos. A partir de 1916 la situació era molt greu tant als fronts com a les ciutats per la falta d'aliments .

10