La conjuntura revolucionaria

• La pagesia protesta demanant terres pròpies als privilegiats i també es queixen pels impostos que paguen.

• La pagesia entra en crisi de males collites i això fa que no vulguin pagar els impostos feudals i ataquen als castells reials per protestar.

• S'obre un focus permanent de lluita social per abolir el feudalisme i obtenir propietats de terra.

• L'Estat està en bancarrota i per això intenta recollir nous impostos. S'intenta que paguin els nobles i l'església però s'hi neguen.

• El 95% de la població (Tercer Estat), promou l'abolició de la política nobiliària, demanant igualtat davant la llei per a tothom i sobirania popular.

Ruptura revolucionària i procés constituent (1789-1791)

• Els Estats Generals es reuneixen el maig de 1789 i hi prenen decisió els del Tercer Estat, ja que són majoria absoluta (Diputats)

• Els poders del Tercer Estat constitueixen l'Assemblea Nacional.

• Els diputats demanen suport per part del poble per les possibles reaccions en contra dels nobles. Sorgeix la revolta de París.

• Tot el poble es armat per poder combatre (14 de juliol)

• En altres ciutats diferents a París, els pagesos maten a molta gent senyorial (Gran Por)

• El 4 d'agost s'aboleix el feudalisme.

• El 26 d'agost, es crea la Declaració dels Drets de l'home i del ciutadà. (Igualtats de lleis per a tothom)

• L'Assemblea Nacional crea la Constitució Civil del Clergat, que separa l'Estat de l'Església.

• La Constitució de 1791 defineix la monarquia constitucional, fonamentada en la divisió de poders: Executiu, legislatiu i judicial.

• Dret a la propietat, sistema universal de contribucions i llibertat econòmica. Unificació del mercat nacional i la desamortització dels bens eclesiàstics.

• Lluís XVI intenta fugir a Àustria el juny de 1791, per l'oposició contrarevolucionària intentant fer dirigir les tropes austríaques contra la Revolució.

• Degut a l'intent de fugir de Lluís XVI, es confisquen els béns del nobles emigrats i es declara la guerra a Àustria. (abril de 1792)

• La població s'identifica amb una República.

El procés contrarevolucionari

• La tensió de la revolta de París, aboleix la Monarquia a França assaltant el Palau de les Tulleries

• Es convoquen eleccions amb sufragi universal masculí, i es forma la nova assemblea: Convenció Nacional. (setembre de 1792) Això crea un règim de dictadura de la Convenció en el qual hi ha 3 etapes destacades:

República burgesa i Bonapartista

• S'aprova la nova Constitució de 1795 que estableix el sufragi censatari. Defineix un nou poder executiu: el Directori.

• L'exercit passa a ser l'element central de la situació política.

• Napoleó Bonaparte pren el poder amb el cop d'Estat del 18 Brumari el 9 de novembre de 1799.

• Napoleó vol refermar la nació francesa i crear un Estat sòlid i centralitzat.

• Reforma l'administració, promulga el Codi Civil el 1804 i desenvolupa el sistema educatiu nacional.

• El fracàs de Napoleó a Rússia, les dificultats a Espanya, i la gran coalició europea (1813), provoquen finalment la seva derrota a la batalla de Waterloo el 1815.

La Revolució, Europa i el món.

• El final de la Revolució Francesa fa pensar de manera diferent als homes i dones sobre les societats i Estats

• La Revolució és una ruptura del passat i un punt de partida nou d'una societat.

• S'obren les portes al liberalisme cada cop més.

• Molts estats prenen com a referència la Revolució Francesa.

La Revolució Francesa (1789-1799)