La pagesia protesta demanant terres pròpies als privilegiats i també es queixen pels impostos que paguen.
La pagesia entra en crisi de males collites i això fa que no vulguin pagar els impostos feudals i ataquen als castells reials per protestar.
S'obre un focus permanent de lluita social per abolir el feudalisme i obtenir propietats de terra.
L'Estat està en bancarrota i per això intenta recollir nous impostos. S'intenta que paguin els nobles i l'església però s'hi neguen.
El 95% de la població (Tercer Estat), promou l'abolició de la política nobiliària, demanant igualtat davant la llei per a tothom i sobirania popular.
Ruptura revolucionària i procés constituent (1789-1791)
Els Estats Generals es reuneixen el maig de 1789 i hi prenen decisió els del Tercer Estat, ja que són majoria absoluta (Diputats)
Els poders del Tercer Estat constitueixen l'Assemblea Nacional.
Els diputats demanen suport per part del poble per les possibles reaccions en contra dels nobles. Sorgeix la revolta de París.
Tot el poble es armat per poder combatre (14 de juliol)
En altres ciutats diferents a París, els pagesos maten a molta gent senyorial (Gran Por)
El 4 d'agost s'aboleix el feudalisme.
El 26 d'agost, es crea la Declaració dels Drets de l'home i del ciutadà. (Igualtats de lleis per a tothom)
L'Assemblea Nacional crea la Constitució Civil del Clergat, que separa l'Estat de l'Església.
La Constitució de 1791 defineix la monarquia constitucional, fonamentada en la divisió de poders: Executiu, legislatiu i judicial.
Dret a la propietat, sistema universal de contribucions i llibertat econòmica. Unificació del mercat nacional i la desamortització dels bens eclesiàstics.
Lluís XVI intenta fugir a Àustria el juny de 1791, per l'oposició contrarevolucionària intentant fer dirigir les tropes austríaques contra la Revolució.
Degut a l'intent de fugir de Lluís XVI, es confisquen els béns del nobles emigrats i es declara la guerra a Àustria. (abril de 1792)
La població s'identifica amb una República.
El procés contrarevolucionari
La tensió de la revolta de París, aboleix la Monarquia a França assaltant el Palau de les Tulleries
Es convoquen eleccions amb sufragi universal masculí, i es forma la nova assemblea: Convenció Nacional. (setembre de 1792) Això crea un règim de dictadura de la Convenció en el qual hi ha 3 etapes destacades:
El govern dels gerondins, amb Danton com a representant general. Danton guillotina a Lluís XVI convocant eleccions (21 de gener de 1793) Danton es vol estendre territorialment però degut al dolent exercit que té, es derrotat i posa en perill a França. A França esclata una guerra civil provocada per uns pagesos de la Vendée formant moviments absolutistes. Els gerondins finalment son detinguts i executats.
El govern dels jacobins van dirigir l'etapa més radical de la revolució, duta a terme pels sans-culottes. S'aprova la Constitució del juny de 1793, que es fonamentada en la democràcia social. S'estableix un govern revolucionari presidit per Robespierre. Aconsegueixen èxits amb les guerres però la repressió sagnant que van portar a terme els derrota. Robespierre i els jacobins moren. ( 28 de juliol de 1794)
República burgesa i Bonapartista
Significa la derrota dels jacobins.
S'aprova la nova Constitució de 1795 que estableix el sufragi censatari. Defineix un nou poder executiu: el Directori.
L'exercit passa a ser l'element central de la situació política.
Napoleó Bonaparte pren el poder amb el cop d'Estat del 18 Brumari el 9 de novembre de 1799.
Napoleó vol refermar la nació francesa i crear un Estat sòlid i centralitzat.
Reforma l'administració, promulga el Codi Civil el 1804 i desenvolupa el sistema educatiu nacional.
El fracàs de Napoleó a Rússia, les dificultats a Espanya, i la gran coalició europea (1813), provoquen finalment la seva derrota a la batalla de Waterloo el 1815.
La Revolució, Europa i el món.
El final de la Revolució Francesa fa pensar de manera diferent als homes i dones sobre les societats i Estats
La Revolució és una ruptura del passat i un punt de partida nou d'una societat.
S'obren les portes al liberalisme cada cop més.
Molts estats prenen com a referència la Revolució Francesa.