Historia


Restauració democrática # Restauración democrática


LA RESTAURACIÓ

Es proclama la I República l'11 de Febrer de 1873. Aquesta transició entre la monarquia i la república, es produeix d'una manera molt pacífica, mitjançant l'acord pactat entre els principals partits polítics representants al parlament, eren una minoria republicana. Podem dir que la primera repúbilca està caracteritzada per la seua inestabilitat política, en els 11 mesos que durà tingué quatre presidents diferents, entre ells Castelar; a més a més, el partit republica estàva dividit entre unitaris i federalistes. Després de les eleccions a les Corts Constituents, es fa un projecte de constitució de caràcter federalista, ja que tingueren una àmplia majoria. Ara, a més de tots els conflictes interns que puga tenir la I República, aquesta es veu atacada per l'exterior per la guerra cubana, i desde l'interior per la carlista i la cantonalista. El govern de Castelar es derrotat per la força durant un colp d'estat per part de la Guardia Civil( amb el general Pavia el fronti recolçat per alguns sectors conservadors) cosa que suposa la fi de la República i l'inici d'un règim sense definició política. Aquest règim indefinit políticament significa un parèntesi fins la tornada del règim monàrquic, ara en mans d'Alfons XII, i l'assoliment del liberalisme amb la constitució de 1869.

Doncs bé, al 1874, mitjançant el manifest de Sandhurst, Alfons de Borbó declara que vol ser rei de tots els espanyols. D'aquesta manera donem pas al nou sistema polític: La Restauració. Com bé indica el nom, aquest sistema el que es proposa es restaurar la monarquia, i cal dir que amb intenció pacífica, però com que ja és costum d'anys enrere en els espanyols, aquest retorn al sistema monàrquic es produeix mitjançant el pronunciament militar, aquesta vegada per part del general Martínez Campos a Sagunt al decembre d'aquest mateix any; tornant als Borbons i donant pas al llarg periode de la Restauració.

Alfons XII tornà a Espanya al 1875, pel que fa a l'aspecte polític, es promulgà la constitució de 1876, que serà la base legal del nou sistema. Al tractar-se d'una constitució de caràcter moderat, amb un predomini polític del rei( segons la constitució tenia el poder de nomenament de govern i de dissolució de les Corts), és lògic que parlem d'una monarquia constitucional, en què la sobirania està compartida entre les Corts i el rei. Com que aquest nou sistema polític integra el bipartidisme, quan parlem del sufragi , el dret de vot que consta en la secció de lleis i llibertas de les constitucions, caldrà distingir entre sufragi censatari( on hi ha restriccions d'edat i fortuna) quan el patrit conservador siga al poder, i sufragi universal masculí quan hi siga el partit liberal. El bipartidisme s'instaurà junt amb l'oposició política per tal d'aconseguir que els pronunciaments no foren un camí per accedir al poder. Es tractava doncs, que sota l'existència de dos partits oposats( el liberal i el conservador), s'alternara pacíficament la substentació del poder. Així doncs, aquestos dos partits dinàstics que monopolitzaven el poder, tenien idees i propòsits diferents:

  • el partit conservador, dirigit per Antonio Cànovas del Castillo( que es convertirà en el principal artífex del nou règim), com ja he dit, el que pretenia era que es restablira el sufragi censatari, a més de que hi haguera una limitació de llibertats, buscant la repressió, i que l'esglèsia continuara conservant el seu poder.

  • El partit liberal per altra banda, amb Sagasta al front, pretenia liberalitzar el sistema mitjançant l'aprovació de lleis d'associacions ( porta oberta per a què es forman altres grups polítics), implantant el sufragi universal masculí i mantenint respecte cap als moviments que s'oposaven al nou sistema polític de la Restauració, republicans i obrers.

Caldria esmentar, que tot aquest marc de llibertats formals que proposa la Restauració amb la nova constitució, es veu adulterat per l'administració de l'estat i pel sistema caciquil. Així doncs, el caciquisme, la falsa democràcia, estava present en totes les eleccions per assegurar l'accés al poder. El partit interesat en fer aquesta ascenció feia de tot per aconseguir-ho: comprava vots, feia trampes electorals i presionava socialment, les persones influents(els propietaris agraris) servien d'enllaç entre l'oligarquia i el poble ( el camperolat).

Doncs bé, aquest sistema adulterat, a part de ser com era, aconseguí mantenir l'exercit apartat del poder durant una bona temporada( de tal manera que la constitució de 1876 és la més duradora de la història contempània espanyola). I no fou tot roí, durant els primers anys de la Restauració, podem parlar d'una època de bonança econòmica, que coincidí amb les inversions en les companyies mineres…, amb la influència també de l'activitat d'exportació que es feia dels productes agràris, com el vi, les taronges… ,que pel clima, era impossible conrear en països extrangers. Així doncs podem parlar d'una agricultura d'especialització, però açò fou possible en gran mesura a les innovacions tècniques que es produiren en el sector agrícola com la introducció d'adobs orgànics i químics, l'expansió del regadiu i la utilització de bombes de vapor per poder extreure l'aigua dels pous. A més, caldria lligar el creiximent de l'agricultura amb el creiximent de la indústria, ja que no era necessari viure de la primera per alimentar-se. La gent es podia dedicar a les indústries existents ( tèxtil, ceràmica…). També, molts dels avanços de l'agricultura, necessitaven de l'ajuda de les indústries com la química per a la fabricació dels adobs… , a més, el poder adquisitiu dels llauradors era major, per tant, aumenta la demanda… . Les indústries aumenten perquè el mercat aumenta. Malgrat açò, cal dir que Espanya, amb comparació amb els altres països, queda enrere respecte als avanços industrials. Durant la Restauració, la societat espanyola continua treballant i vivint de la terra, encara que la situació no era la mateixa per a tots els espanyols. Pel que fa a la població agrícola d'Andalusia, Castella- La Manxa i Extremadura, era o eren jornalers,pel que treballaven sota unes condicions no massa favorables per a ells. Per altra banda, la població agrícola al País Valencià, gaudia de millors condicions, ja que la petita i la mitjana propietat camperola tingué cada vegada major presència, produint així, que molts camperols sense terres, la majoria arrendataris, es convertiren en propietaris.

Així doncs, després d'aquesta fase expansiva i de relativa pau social de la Restauració, arriba la crisi de 1898, quan comencen a aguditzar-se els problemes de la classe treballadora, i junt amb açò, la guerra de Cuba i la de Filipines amb la intervenció dels Estats Units que desembocà en la pèrdua de les últimes colónies d'ultramar. Succesos que provoquen protestes i denúncies al sistema per part dels partits de l'oposició: els regeneracionistes, els republicans, els nacionalistes i el moviment obrer. Els republicans mantenien un aspecte de crítica contra la República. Els Regeneracionistes la criticaven perquè malgrat tota la instauració formal del liberalisme, es seguia igual, les reformes promeses no arribaven; un règim formal no arribava a la realitat social. Joaquim Costa, regeneracioniste, tenia una visió d'Espanya tan allunyada a la resta d'Europa, que, segons ell, ni amb totes les reformes liberals el poble espanyol podia apropar- se a ella. Els nacionalistes per altra banda rebutjaven l'exagerat centralisme que hi havia durant la Restauració. I finalment el moviment obrer; els principals factors que contribuiren a la seua manifestació en Espanya foren els següents:

  • La implantació de la indústria moderna a Catalunya, al País Basc, Astúries i a algunes zones del País Valencià, feu que es creara l'ambient idoni per que sortís un proletariat amb consciència de classe.

  • Les males condicions socials de la població on s'havia implantat la indústria, tals com salaris baixos, jornada laboral excesiva, manca de seguretat en cas d'accident…

  • La influència propagandística dels elements obreristes extrangers, que feu que s'escampara la ideologia de l'Associació Internacional de Treballadors, una ideologia que recolçaven les societats obreres espanyoles per la seua lluita contra l'explotació a la que estaven sotmesos.

Les dues tendències principals del moviment obrer eren el socialisme i l'anarquisme.

  • El socialisme tenia com objectius l'abolició del capitalisme, arribar a una societat sense classes; però a curt termini, es pretenia una millora de les condicions dels treballadors així com reformes.

  • L'anarquisme, que s'oposava a tota forma de govern o poder, ja que reclamava la màxima llibertat per al ser humà, pretenia l'abolició del poder polític, a més d'aspirar també a una societat sense classes.

Posteriorment, al 1909, es produeix una segona crisi. Aquesta crisi naix a conseqüència del problema social i per la guerra amb el Marroc, degut a la intervenció colonial d'Espanya a aquest país. Cal destacar la Setmana Tràgica, en què Barcelona pateix una gran ocupació de les classes obreres, el dia 25 de Juliol de 1909, com a protesta per l'embarcament de noves tropes al Marroc. Però prompte, aquestes protestes desemboquen en vagues generals, que acaben en lluites anticlericals i socials, fins i tot aquestes masses obreres realitzaren accions violentes contra esglèsies, convents… . A més a més, els intents reformistes de Maura i Canalejas fracassen: les seues vies reformistes es veuen quebrantades. També es produí una divisió dels partits dinàstics, cosa que provocà crisis constants de govern, que a la vegada produia dificultats d'obtenir majories parlamentàries. Hi influiren els freqüents canvis de govern, ja que no ajudava a establir una estabilitat política, el que suposava la dissolució de corts i per tant eleccions anticipades… .

Finalment, al 1917, axclata la tercera i última crisi de la Restauració, causada pels problemes econòmics produits per la I Guerra Mundial, però també estigué influenciada pel descontent general. Per una banda estava el descontent militar produit pels incidents de la guerra contra el Marroc i per l'escàs salari que rebien els soldats; com a signe de protesta es crearen unes juntes de defensa, però que en últim terme no arribaren a res. Després estava el problema polític, ja que s'havien dissolt les Corts, i en un sistema democràtic, no es lògic que es dissolen les Corts. I com no, s'havia de contar amb el problema social. Malgrat l'època de bonança econòmica, l'enorme pujada del preus provocada per la I Guerra Mundial, fa que surten problemes econòmics al país, cosa que afavorí la consolidació de sindicats, socialista ( UGT) i l'anarquista( CNT), asunt que planteja greus conflictes , ja que convocaren una vaga general per intentar paralitzar totes les activitats econòmiques del país. Aquesta vaga també suposà la primera ocasió en què aquestos dos sindicats s'unien i es posaven d'acord, a més de suposar posteriorment una forta repressió contra els mateixos.

La CNT fou fundada al 1911 i tingué un paper molt destacat fins el 1939. La UGT fou fundada al 1888 i estava controlada pel partit socialista. Els sindicats tenien una finalitat pedagògica, unes organitzacions on ja s'havia de posar en pràctica les seues idees. Eren l'instrument pel que s'havia d'assolir una nova societat amb millores incloses. Tenia el paper de conscienciar, sols arribaria al canvi de societat quan aquesta fos una una societat sense classes, i no conformant-se amb reformes concretes.

Posteriorment, aquesta crisi es superà provisionalment amb la intervenció de l'exercit, encara que continuà la inestabilitat política i social. Però fou una altra vegada la intervenció colonial de les tropes espanyoles al Marroc el que provocà un altre conflicte, el desastre d'Annual al 1921. Després d'açò la societat espanyola demana conters a l'exercit sobre el que pasà al Marroc, “ l'exercit s'enfada un poc” i es produeix un colp d'estat amb la fijura de Primo de Rivera. Així doncs estem davant l'últim periode de la Restauració: la dictadura de Primo de Rivera.

Miguel Primo de Rivera cregué necessària la instauració d'una dictadura per tal d'acabar, o solucionar els problemes existents al país: el desordre públic, la guerra del Marroc, i els defectes de la Restauració. Aquesta instauració, es recolçada pel rei i per altres sectors socials; per tant no trobà massa resistància , clar està , exceptuant la dels moviments obrers, però com que la gana de defensar la Restauració era poca… . En un principi Primo de Rivera acabà amb les principals institucions del sistema constitucional( suprimint les llibertats polítiques existents i reprimint les opinions contràries a la seua actuació - nacionalisme i regionalisme-) mitjançant l'establiment d'un Directori Militar. Amb açò, aconsegueix resoldre el conflicte amb el Marroc. Posteriorment, al 1925 substitueix aquest Directori Militar per un govern civil. Aquesta substitució es entesa com un intent de tornar a donar caràcter d'institució a la Restauració. En aquesta època es produeix una prosperitat econòmica que el govern aprofita per crear infraestructures. Davant el fet de seguir amb la Restauració i la supresió de les llibertats polítiques, tant els partits dinàstics com els sectors més progressistes s'oposen a la dictadura. Amb aquesta oposició i la desfavorable situació econòmica, el règim existent cau i Miguel Primo de Rivera dimiteix al 1930. Després d'açò, hi ha intents durant un any de tronar a la Restauració, però finalment la monarquia cau, el partits polítics comencen a menejar-se ja que se n'adonen de què tornan a la Restauració no té ningún sentit. Ho feren mitjançant el pacte de San Sebastià, unint-se socialistes, republicans i nacionalistes, oposant-se així contra la dictadura i contra la monarquia, en Jaca, mitjançant una sublevació, ho feren mal i dos dies després als “cabecilles” foren fusellats.

Un final violent per a un sistema inestable…

1




Descargar
Enviado por:Pepa Mestre Boluda
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar