TEMA 5 - LA RESTAURACIÓ

1.- La Restauració

La Restauració Borbònica

Al gener de 1874 els militars van posar fi a la Primera República amb el cop d'Estat del general Pavía. Les classes benestants desitjaven un sistema més segur i durador que el règim presidencialista establert. Aquests van donar suport al restabliment d'una monarquia borbònica conservadora. Durant 1874 Antonio Cánovas del Castillo va agrupar als antics moderats en un partit anomenat alfonsí.

El 31 de desembre del 1874 el general Martínez Campos va comandar un pronunciament prop de Sagunt i l'exèrcit el va acceptar. Cánovas del Castillo va formar el govern, començava llavors La Restauració. Aquest sistema va durar fins l'any 1923 i comprèn: el regnat d'Alfons XII, la regència de Maria Cristina d'Habsburg i la primera part del regnat d'Alfons XIII.

Alfonso XII el pacificador

El nou govern de Cánovas va convocar unes eleccions a Corts Constituents, que redactarien i votarien la nova constitució de l'Estat. També es reactivà l'esforç militar, van sotmesos els carlins a Catalunya i al País Basc. El mateix general Martínez Campos aconseguí signar la Pau de Zanjón. Per tot això, Alfons XII va ser reconegut amb el nom d ' El Pacificador.

2.- El sistema canovista

El pensament de Cánovas

Cánovas del Castillo era un polític d'idees molt conservadores. Defensava els valors tradicionals: família, religió i propietat. Cánovas va mantenir els republicans i els moviments obrers fora de la llei i va estructurar tot un sistema polític, social i cultural conegut amb el nom de sistema canovista. Aquest sistema afavoria els interessos dels terratinents, de la burgesia i de l'Església.

La constitució de 1876

La nova constitució establia el principi del liberalisme doctrinari, amb la divisió de poders en què la sobirania era compartida entre el rei i les Corts. El rei tenia molt poder: cap de l'exercit i cap de govern (podia nomenar i cessar ministres), tenia la potestat de promulgar i sancionar les lleis i podia convocar i dissoldre les Corts.

Les Corts eren bicamerals, és a dir, estaven formades per un Congrés i un Senat. Les lleis havien de ser aprovades per totes dues cameres. La meitat dels senadors eren nomenats pel rei, per tant, el Senat era una cambra submisa a la voluntat reial.

La Constitució també establia l'Estat confessional i declarava el catolicisme religió oficial de l'Estat.

Els partits polítics

Cánovas va proposar el model bipartidista: dos partits en alternança política pacífica, eren els partits dinàstics: Cánovas va formar el partit conservador, format pels antics liberals moderats, La seva base social comprenia l' alta burgesia catalana i basca, els rics terratinents i els alts càrrecs de l'Església i l' exèrcit. Mateo Sagasta, progressista, va organitzar el partit liberal, format pels progressistes, els antics demòcrates i republicans moderats. La seva base social estava formada per comerciants, classes mitjanes, petits industrials, professionals...Tot l' alternança, la majoria del poble quedava fora del sistema.

El sistema electoral: el frau

Al 1878 Cánovas va aprovar un sistema d'eleccions, que establia un sufragi censatari (només podien votar les classes riques).Anys més tard, 1891 es restablia el sufragi universal masculí per majors de 25 anys (va ser publicada per Mateo Sagasta). Malgrat això, les eleccions van ser sempre un frau; es podruïa el caciquisme, els cacics eren persones que compraven els vots dels ciutadans, amenaçaven, falsificaven el cens...fins i tot canviaven les xifres resultants de les votacions, aquest sistema era conegut amb el nom de la tupinada. Era molt efectiu sobre tot al camp.

La darrera conseqüència de l'alternança pacífica és el canvi de funcionaris cada vegada que canviava d'un partit a un altre. Els funcionaris quedaven a l'atur: el cessant.

Cánovas continua la construcció d'un Estat centralitzat

Cánovas i Sagasta seguien la mateixa política que Isabel II: formar un Estat espanyol centralitzat. A l' any 1889 es van iniciar diverses lleis: Codi de comerç, Llei d' Enjudiciament Criminal i el Codi Civil. La lluita contra aquesta lleis antiregionals va ser un dels principals plantejaments del catalanisme de principis de segle XX.

3.-L'oposició: els moviments obrers i republicans

Motius de l'oposició

Fins a l'inici del segle XX no hi va haver una veritable oposició al sistema de partits. Als anys 80 la nova legislació de Sagasta, lleis de llibertat de reunió, d'impremta, d'associació...va permetre el ressorgiment dels partits republicans i obrers. Van ressorgir per qüestions polítiques (contra la construcció d' un Estat centralitzat) i per qüestions socioeconòmiques (moviments obrers, PSOE i anarquistes).

L'oposició: carlina, republicana i obrera

Després de la derrota a la Tercera Guerra Carlina els carlins van desistir i es van dividir en afiliats al partit conservador i integristes partidaris de la monarquia absoluta. En general, el carlisme va derivar en regionalisme, a Catalunya va acostar-se a l'integrisme.

El govern de Cánovas va reprimir els republicans , sobretot els federals, que proposaven un tipus diferent d' Estat. Els Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall va ser l' únic partit que demanava el reconeixement de la personalitat catalana, va tenir gran implantació i va connectar amb el primer moviment catalanista.

L' Estat no es va preocupar de la situació obrera fins el 1900, any en què va publicar la Llei d'Accidents del Treball i la Llei del Treball de les Dones i els Nens. Als primers anys de la Restauració les associacions obreres es van moure en la clandestinitat. Al 1890 la Segona Internacional va demanar la jornada de vuit hores, l'1 de maig. Al 1891 es produí la primera vaga general (provocada per aquesta protesta i les lleves del soldats). En aquests anys es va fundar la UGT i el PSOE, amb una política obrerista.

L' anarquisme es va dividir en sindicalistes i els antisindicalistes, que proposaven la propaganda del fet (atemptats contra l'Estat). Un bon exemple són: l' assassinat de Cánovas del Castillo, l' atemptat contra Martínez Campos, al Liceu o a la processó dels Corpus.

La repressió fou molt dura, van haver moltíssimes morts (processos de Montjuïc). Al començament del segle XX el moviment obrer es reorganitzà i es convertí en una constant de la vida social i política, sobretot a Catalunya.

4.-L'oposició: els nacionalismes

L'enfrontament contra l'Estat centralitzat

El nacionalisme era una tendència general a Europa. Considerava com a nació els pobles que tenien la mateixa llengua, història, personalitat... i uns drets i costums comuns. A Espanya es va produir un enfrontament entre el nacionalisme castellà i els nacionalismes perifèrics( català, basc i gallec).

El nacionalisme català es mou en dos fronts: el cultural i jurídic (defensa la llengua i el Codi Civil català) i l'econòmic (defensa una política proteccionista per a la supervivència de la indústria catalana).

El federalisme

Durant la primera etapa de la Restauració el catalanisme rep el nom de regionalisme, ja que es parla de Catalunya com una regió. La teoria republicana-federal de Francesc Pi i Margall concebia Espanya com una federació voluntària de les diverses regions històriques: el somni final seria la Ibèria, amb l' unió de Portugal.

Valentí Almirall va ser la figura més important del catalanisme federal dels anys vuitanta. Se'n va separar per seguir conductes més catalanistes. Dirigí el primer diari en català, escriví Lo catalanisme, on establia les bases ideològiques d' un catalanisme progressista. La seva actuació política es va destacar en la Reunió del Primer Congrés Catalanista, la creació del Centre Català ( que defensa els interessos morals i materials de Catalunya) i el Memorial de Greuges ( un document de protesta contra l' amenaça de la unificació del Codi Civil espanyol i el tractat comercial amb la Gran Bretanya. La burgesia catalana no estava amb Almirall i per tant no va poder dur diputats a Madrid.

El catalanisme catòlic conservador: el vigatanisme

La majoria de la jerarquia eclesiàstica era integrista i espanyolista, és a dir, antiliberal i antidemòcrata, estava oposada al progrés i a l' utilització del català. El vigatanisme era una posició intermitja de l'Església entre l' integrisme i el liberalisme moderat; l' esperit català es fonamenta en la família, la propietat i la religió.

Els darrers deu anys del segle XIX: la Unió Catalanista i les Bases de Manresa

A partir de l'any 1887 comença la decadència del Centre Català d'Almirall. Aleshores La Renaixença i uns altres associacions catalanistes van fundar la Unió Catalanista, que iniciava la defensa de Catalunya com a nació. Aquesta associació va redactar les Bases de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana), el document proposava un Estat federal amb amplis poders per a la regió catalana (Corts, govern, català com a llengua oficial...). Proposava un sistema electoral limitat als pares de família i als gremis. Les Bases de Manresa van representar durant molts anys l'ideal autonomista català. Sagasta va suprimir l' edició dels diaris La Renaixença i Lo Regionalista, el moviment catalanista anava adquirint una gran força política.

El nacionalisme basc i el Gallec

El nacionalisme basc va néixer com a reacció contra l' abolició dels furs tradicionals després de la Tercera Guerra Carlina. Aquest moviment defensava una societat tradicional pagesa davant la nova societat industrial. Proposava la defensa de la llengua , la cultura i la raça basca. El seu líder principal fou Sabino Arana que fundà el PNB

El nacionalisme gallec va anomenar el moviment anomenat Rexurdimento. Va ser principalment un moviment literari, cultural, conservador i apolític (Rosalía de Castro).

5.- La crisi de finals de segle

Els plantejaments econòmics

Després de la febre d'or (expansió econòmica i monopoli tèxtil a Cuba) van haver dos fets que provocaren una crisi econòmica greu: la propagació de la fil·loxera a la vinya i la competència a escala mundial que havia portat la revolució dels transports. El comerç colonial va prendre gran importància, els grans terratinents van demanar al govern l' establiment d'un fort aranzel proteccionista que els donés el monopoli sobre el mercat nacional espanyol i el de les colònies. El govern de Cánovas va establir l' aranzel del 1891.

TEMA 6: SOCIETAT I ECONOMIA AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

1.-La demografia

L'Augment demogràfic.

Catalunya experimentà un creixement demogràfic molt fort, durant els primers trenta anys del segle XX, va tenir un creixement del 40% mentrestant Espanya només incrementava la seva població un 26%. Aquesta població es va aglomerar principalment al voltant de la ciutat de Barcelona i les comarques properes (Baix Llobregat, Vallès, Maresme...), aquesta era la zona més industrialitzada d' Espanya.

Un Creixement Vegetatiu Feble

A Catalunya, com els països industrialitzats, presentava una societat envellida, ja que havien disminuït les taxes de natalitat i de mortalitat. El creixement vegetatiu era feble. El fet de no haver superat les epidèmies catastròfiques, com el tifus,... havia fet augmentar la taxa de mortalitat, que va atacar principalment la població infantil de les classes populars, les quals tenen unes condicions de vida poc higièniques. L'esperança de vida, en el període 1900-1930, va augmentar.

Gran onada migratòria.

Les migracions principalment van produir-se de poble a ciutat, ja que els pagesos anaven a la ciutat per trobar-hi feina perquè al camp sobrava la mà d'obra. També les migracions dels fills no hereus eren importants, fugien cap a centres industrials o cap a noves terres. A Catalunya el percentatge d' immigrants era proper al 20%. La majoria de les migracions venien, de Castelló, Andalusia, Múrcia, Castella i Galícia, també es produïen migracions cap a Europa.

Les noves immigracions van coincidir amb dues etapes de desenvolupament econòmic/industrial que correspon a l' esclat de la Primera Guerra Mundial: Les grans obres públiques de la dictadura de Primo de Rivera (Exposició del 1929 i construcció del metropolità). En aquest moment es va aturar l'emigració catalana, i es va desencadenar un forta immigració espanyola.

Gran concentració de població al voltant de Barcelona.

Al primer terç del segle XX , les ciutats van expandir-se arreu d'Europa. Van atreure a molta gent perquè oferien feina als pagesos desocupats que vivien als pobles gairebé en la misèria. Això és un fenomen típic de la Revolució Industrial.

L'any 1930, a Barcelona i voltants es va aglomerar el 59% de la població de Catalunya. Aquesta concentració provocà uns problemes considerables: insuficiència de serveis públics, construcció del metropolità, dèficit d'habitatges, el qual fomentà l'aparició de barraquisme...

1.-Transformació i evolució de l'economia.

Idees generals.

En el període 1900-1930, l'economia espanyola i la catalana van experimentar un forta transformació. Es poden fer les següents consideracions:

a)Catalunya era un país on ja es feia palesa la preeminència del sector industrial sobre l'agrari.

b)Catalunya es confirmava com el centre industrial i econòmic més important d'Espanya, conjuntament amb el País Basc. La resta d'Espanya, seguia aferrada a l'Economia agrícola.

c)Es va produir un canvi de l'estructura empresarial. Es van crear noves empreses finançades per capitals estrangers (elèctriques, químiques, metal·lúrgiques, mineria).

d)L' utilització de l'electricitat, a Catalunya va fomentar l' implantació de noves tecnologies. Es va superar finalment la supremacia de la indústria tèxtil com la base de l'economia catalana.

Etapes del desenvolupament econòmic.

Hi ha cinc etapes fàcilment separables, tres de crisi i dues de gran progrés:

a) El segle va començar amb un primera etapa de crisi, provocada per la pèrdua de les restes de l'imperi colonial. Tot i que el ingressos es van invertir en noves indústries, les exportacions de productes es van veure reduïdes.

b) L'esclat de la Primera Guerra Mundial va suposar l'inici de 4 anys d'un “boom” econòmic. Es van obrir nous mercats a la indústria catalana i a la basca: l'un als països en guerra que dedicaven les indústries a l'armament, i l'altre als països subdesenvolupats que els països industrialitzats en guerra havien deixat provisionalment. Les exportacions i els beneficis van augmentar molt. Aquests quatre anys van grans beneficis a l'economia catalana i en van accelerar la transformació.

c)Un cop acabada la guerra, es va produir una segona etapa de crisi. Van tornar a baixar les exportacions a causa de que no podien competir amb altres països europeus.

d)Entre l'any 1923 i el 1929 Europa i el món van viure una etapa de gran desenvolupament econòmic, dirigit en bona part pels EEUU, la nova potència econòmica mundial. La política proteccionista i l' impuls d' obres públiques que dugué a terme Primo de Rivera van comportar una nova etapa de desenvolupament.

e)La crisi de la borsa dels EEUU, (crack del 29), es va estendre per Europa i arreu del món i va provocar un forta recessió econòmica, també va arribar a Espanya a partir del anys 31-32. Es van reduir les exportacions i les inversions estrangeres(vagues, atemptats...).

3. L' economia del camp

La producció agrària.

L'agricultura catalana no començà a superar l'estat de crisi fins al 1910 i no arribà a assolir l'estructura d'una agricultura moderna capitalista, ja que predominaven els conreus de secà, que no generaven llocs de treball, l'arribada en gran quantitat de productes estrangers a més bon preu gràcies a la revolució dels transports; la baixada de preus, que impedia obtenir beneficis als pagesos; la difícil comercialització, reduïda a mercats i fires locals... Es superà la crisi en alguns sectors però la baixada de la importància de l'agricultura en l'economia catalana es va fer evident.

La propietat agrària.

La vella distribució de la propietat agrària no canvià a Espanya ni a Catalunya. Fou un dels motius d'endarreriment del país, que provocava conflictes socials, i va acabar sent una de les causes que va propiciar la Guerra Civil.

La situació era:

a)dos terços dels pagesos eren jornalers sense terra, en una estat límit de nivell de vida, amb salaris baixos i llargues jornades d'atur.

b) La situació dels petits propietaris era també difícil, provocada pel minifundisme.

c)Un 1% dels latifundistes acaparaven les rendes del camp, no s'interessaven directament pel conreu de les seves propietats, però lluitaven per actualitzar cada any les rendes que cobraven dels seus arrendataris.

Les cooperatives

Les cooperatives foren creades a principis del segle XX, i eren associacions de pagesos que tenien com a objectiu millorar la comercialització de la producció d' oli o vi.

4.- La indústria

Una nova font d' energia: l' electricitat

L ` anomenada Segona Revolució Industrial va potenciar l' electricitat i el petroli. A partir de 1915 l' electricitat va començar a superar el carbó/vapor. La construcció de llargues línies d' alta tensió va permetre el transport de l' electricitat a bon preu fins les ciutats i va potenciar les fàbriques, l' enllumenat públic i de les cases, sistemes de transport.

Les empreses de Capital estranger

La construcció de central hidràuliques, tèrmiques, era mot costós pel poble espanyol i d'això es van saber aprofitar els empresaris d'altres països. La Canadenca és l' exemple més clar. Els centres productius es trobaven als Pirineus, a boca de mina o a prop de les ciutats (Barcelona, Sant Adrià de Besòs...).

La diversificació indústria.

L'electricitat va permetre una gran diversificació industrial. S'acabà el predomini del tèxtil i les noves indústries permetien pensar que Catalunya s'anava convertint en un país industrial. Les indústries que van assolir un desenvolupament més gran foren:

a) Les químiques que van tenir una gran expansió (medicaments, adobs, explosius...).

b) La siderometal.lúrgica que es va desenvolupar gràcies a l'ús de forns elèctrics, que permetien fondre acers especials...

c) La construcció, ja que les obres públiques i el creixement de la ciutat de Barcelona ban promoure un endossaria important de ciment pòrtland.

La indústria a la resta d'Espanya.

A Espanya va haver-hi un gran centre siderometal.lúrgic , el País Basc, on es crearen els Altos Hornos de Vizcaya. La indústria metal·lúrgica també va ser important (Astilleros del Nervión). Espanya també va ser un gran centre miner, però la majoria d'empreses eren de capital estranger, i dedicaven la producció a l'exportació.

Transports i comerç.

En el camp del transport i de les comunicacions es van aconseguir novetats importants. Fou una revolució el motor d'explosió, ja que això va permetre fer transport en camions..., també el marítim (Transatlántica i Transmediterrànea). En segon lloc, les telecomunicacions van començar a introduir-se en el mercat, la ràdio...Això potencià la xarxa del telègraf, que abraçava la majoria del territori. La Primera Guerra Mundial, va fer que el transport adquirís una gran expansió.

Una banca dominada pels bancs madrilenys i del País Basc

La banca es converteix en l' eix del desenvolupament econòmic. Les fàbriques depenen dels bancs, per aportar gran capital. Es va produir la decadència de la banca catalana. Els grans bancs catalans van

5.- La societat: idees generals

Una societat de classes.

A Catalunya s'estructurà una societat de classes típica d'un país industrialitzat. Era una societat on no hi havia impediments legals per a passar d'una classe a una altra. Cada vegada era major la diferència entre l'alta burgesia i el proletariat. El fet determinant és la consolidació d' una món urbà amb la decadència del món rural Això provocà una lluita de classes desprès de la Primera Guerra Mundial. S'imposa una societat de classes semblant a la dels països industrialitzats d'Europa.

6.- El món rural

El món rural mantenia l' estructura social catalana, això sí, va passar de representar el 53% de la població a un 27% en els primers trenta anys del segle XX. Hi havia dos grups ben diferenciats : els grans proletariats i els arrendataris:

a)Els grans propietaris eren nobles de títol i vells propietaris d' estirp, a més de burgesos rics. Els nobles vivien a la ciutat i la seva ideologia era força conservadora.

b) Els arrendataris eren la majoria dels pagesos catalans els quals tenien algun sistema de contracte (excepte els petits propietaris) . Intentaven arribar a adquirir la propietat de les terres que conreaven, van formar la Unió de Rabassaires i Altres Conreadors del Camp de Catalunya. Es podien distingir entre pagesos de l' interior (arrelats a les velles tradicions) i del litoral (més oberts a les noves costums i a la mentalitat burgesa). Eren majoritàriament analfabets i mantenien un alt grau de religiositat.

7.- La burgesia

L' alta burgesia

Són les famílies dels grans industrials, banquers o comerciants. Van adquirir una gran força política i riquesa econòmica gràcies als grans negocis que propicià la Primera Guerra Mundial. Les famílies s' emparentaven per tal de mantenir o augmentar la seva força. Aquesta burgesia tenien un nivell molt alt de vida (Güell, Muntadas, López...)

La Patronal

Els amos formaven entitats per defensar els seus interessos davant el govern (proteccionisme, aranzels...) i per enfrontar-se al moviment obrer. Les dues grans entitats van ser la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i el Foment del Treball Nacional. Més tard fundarien la Federació Patronal de Barcelona. Van establir com a arma el locout (tancament de fàbriques) i van col·laborar amb la monarquia de Primo de Rivera.

8.- L' Església

La influència de l' Església Catòlica va ser molt gran entre dues classes socials: la pagesia i la burgesia. Representava una gran força: en l' aspecte econòmic, intervenia en el món financer; dominava l' ensenyament de les classes burgeses i patrocinava la part més conservadora del calanisme polític.

9.- El Proletariat

El desenvolupament industrial provocà un augment de la massa obrera: les noves indústries i la realització d' obres públiques demanaven cada vegada més mà d' obra barata. Els immigrants, la majoria pagesos analfabets que es concentraven a Barcelona i als voltants vivien en condicions molt dures, aquestes són les bàsiques:

a)Les llargues jornades de treball (entre 11 i 12 hores), els accidents laborals sense assegurança.

b) La dieta deficient i cara.

c) Habitatges petits i amb condicions higièniques ínfimes (cases barates)

d) El treball abusiu, amb sous inferiors en les dones (60%) i en els nens(20%).

e) La manca d' escolarització, el que provocava alts índexs d' analfabetisme.

A partir del 1900 es van establir les primeres lleis laborals: accidents de treball, jornada màxima de les de 11 hores, prohibició de treballar nens més petits de 11 anys, jornada dominical de festa..., també s' ha de dir que els industrials no sempre les complien

Els moviments sindicals

El primer terç de segle va ser una etapa molt conflictiva perquè la Primera Guerra Mundial va encarir molt els mitjans de subsistència i al final va deixar molts obrers a l' atur. El moviment obrer es va radicalitzar. A Catalunya va presentar les característiques següents: la supremacia de la tendència anarcosindicalista sobre la socialista de la UGT; l' augment de l' apoliticisme inconformista i el predomini de l' anticatalanisme. El sindicat més poderòs va ser la Confederació Nacional del treball (CNT) creat al 1910. CNT i UGT van intertan-se unir (Aliança Obrera) però a Catalunya mai no va funcionar. La CNt va assolir gran importància a partir del Congrés de Sants (1918) on tiomfà la tendència sindicalista de Salvador Seguí. Va passar per una etapa de lluites internes entre anarquistes i sindicalistes ( intentaven col·laborar amb partits polítics d' esquerra. A Catalunya també va adquirir molta importància el CADCI que aplegava obrers qualificats.

L' ensenyament popular

Hi havia una manca d' ensenyament públic i un fort domini de les escoles religioses que va causar l' aparició de l' anomenada escola racionalista, tenia com a model la reforma laïcista francesa. L' exemple més important fou l' Escola Moderna fundada per Ferrer i Guàrdia.

TEMA 7 - LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ

1.-El regeneracionisme

Idea general

El regeneracionisme és un moviment per refer Espanya dels desastres que va sofrir i que provocà frustració en la societat com la pèrdua de colònies. Calia fomentar la riquesa del país, s'havia de solucionar el problema agrari ( que tothom pogués menjar ), desenvolupar l'ensenyament públic ( cultura ) i oblidar les glòries passades a les quals tan aferrats estaven els que tenien poder. Això volia dir modernitzar Espanya: potenciar l'economia industrial, democratitzar el sistema de l' Estat i moralitzar l'administració.

Valentí Almirall era un defensor nacionalista progressista. Joaquim Costa era un regeneracionista significatiu. S'havia d'oblidar l'Espanya gloriosa.

Els intents regeneracionistes

El govern de Silvela

El primer govern va anar de mà de Francisco Silvela, conservador. Intentà governar amb honradesa. Va ser ben rebut a Barcelona i va atraure a la burgesia catalana, que exigien proteccionisme. Va acceptar el programa reformista i descentralitzador.

Va començar una enorme pressió fiscal amb el que s'augmentà els impostos per estabilitzar l'economia del país i pagar deutes. No es veien resultats i els gremis industrials i els comerciants es van negar a pagar . Va haver resistència i una gran tensió. Finalment això cedí però influí negativament.

La ”revolució des de dalt” de Maura (1907-1909)

Van haver dues noves possibilitats regeneracionistes: la del conservador Antonio Maura i la del liberal José Canalejas.

Antonio Maura predicava la teoria de reformar des del poder per evitar que haguessin revolucions del poble.: llei electoral, una nova flota de guerra, legalització de la vaga, creació de l'Institut Nacional de Previsió (organisme preocupat pels obrers). Volia un Estat fort i l' integració del catalanisme dins de l'Estat.

Encara hi havia caciquisme ja que la seva llei de Reforma era antidemocràtica, no hi havia sufragi universal.

Maura dimití per la seva duresa en la repressió de la Setmana Tràgica.

L'Intent de Canalejas (1910-1912)

José Canalejas era un dels primers que tenia ganes de complir el seu programa de reforma. Les seves mesures van ser: reducció d'impostos de consum, llei de reclutament, regulació de les condicions de treball i reestructuració del finançament de ajuntaments. Favorable al projecte de la Mancomunitat Catalana, va dur una política religiosa prohibint nous ordres religiosos a Espanya (llei del Cadenat).

La crisi del sistema dels partits alternants

Els partits dinàstics no podien trencar amb els sistema canovista i els seus defectes, a més, van tenir greus problemes de governs de poca durada i crisis internes. Era difícil crear un govern de majoria absoluta. La Primera Guerra Mundial complicà les coses: els moviments obrers van adquirir força en les seves reivindicacions. L'Exercit cada vegada actuava més en la vida política i intervingué contra aquests moviments obrers.

2.-La lluita política a Catalunya fins a la Setmana Tràgica

El regionalisme-catalanisme burgès: La Lliga

A començament de segle XX es produí un fet molt important : la burgesia industrial decidí intervenir en política per adquirir poder. Els fabricants van fundar la Unió Regionalista. Al cap de poc temps es van aliar amb la Unió Catalanista per dur una política catalanista i crear la Lliga Regionalista (1901). La Lliga Regionalista tenia una mentalitat conservadora, va ser la força catalanista, fins 1903, formada per la burgesia industrial, per classes mitjanes i professionals i per terratinents. El seu ideari era de consciència nacional catalana i defensa de la política econòmica proteccionista per als interessos d'Espanya. Eren partidaris de la monarquia.

El Republicanisme

Els partits republicans representaven les classes populars i defensaven els drets de petits pagesos i obrers. A Espanya tenia importància la Unió Republicana de Salmerón. A Catalunya tenia més força aquest tipus de partit republicà: hi havia federals, catalanistes i radicals. Els republicans catalanistes pensaven que la Lliga era massa monàrquica i conservadora i, per això, es van ajuntar amb els federals per formar la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) per representar el catalanisme d'esquerres. El Partido Radical el va fundar Alejandro Lerroux, un orador molt demagògic amb una ideologia que es basava en l'anticlericalisme i l'anticatalanisme. Deia que el catalanisme era dels burgesos i defensava els obrers immigrants per sobre dels catalans. A Catalunya hi havia molts andalusos i, per això, tingué molts seguidors. Arribà a ser ministre i cap de govern. El 1917 es va crear el Partit Republicà Català desprès de que molts catalanistes d'esquerres abandonessin UNFR per causa del Pacte de Sant Gervasi, on s'anava contra la Lliga i es tenia que votar amb els lerrouxistes. Els obrers s'inclinaven pels sindicats ( UGT i CNT).

Solidaritat Catalana

La Lliga obtingué molt èxits el mateix any de la seva fundació. Es va iniciar la superació del caciquisme.El ministre de guerra imposà la llei de Jurisdiccions amb la que serien jutjats tots aquells acusats d'atacar l' unitat de la pàtria, l'honra de l'Exèrcit i els símbols de l'Estat. La Solidaritat catalana és un partit que sorgeix després de diferents intents, ca ser una aliança de diferents partits (1907) en unes eleccions. Es va desfer aviat ja que els partits que la formaven no tenien la mateixa ideologia. Es desfé en la Setmana Tràgica.

3.- L'enfrontament social. La Setmana Tràgica

La Setmana Tràgica

El problema social es transformà en el principal problema de la burgesia i de la Lliga. El moviment obrer es va organitzar i, seguint el model de la Solidaritat Catalana, van formar la Solidaritat Obrera (1909).

El 1909 esclatà la revolta popular de la Setmana Tràgica provocada per la política colonialista al Marroc en el govern de Maura. Volien que Espanya recuperés el seu poder colonial. El govern de Maura envià reforços a Melilla quan es produí la resistència i les primeres derrotes. L'enviament d'aquests reforços va produir escenes dramàtiques de comiat i creà una forta tensió contra una guerra impopular. Es recordava el desastre de Cuba, la injustícia de reclutament on es lliuraven els fills dels rics, i era una guerra de banquers interessats en enriquir-se. Esclatà una vaga general que es convertí en insurrecció popular per culpa de la duresa del govern. La repressió de Maura va ser molt dura i indiscriminada. La Lliga recolzava a Maura. Va haver conseqüències serioses

El lerrouxisme s'havia desentès de la vaga i, per això, va començar a perdre afiliats, que es van passar a sindicats sindicalistes i anàrquics. La lluita entre burgesos i obrers donava por.

La CNT recuperà el moviment obrer en la clandestinitat i va dirigir vagues importants com la dels ferroviaris (1912) i la general (1913) juntament amb la UGT.

4.- La Mancomunitat

Establiment i Característiques.

Entre 1908 i 1911 un equip dirigit per Prat de la Riba preparà una demanda per crear una organització comú per les quatre Diputacions de Catalunya i la van presentar al president del govern de Canalejas, que no en va veure l'aprovació.

El seu successor, Dato, publicà un reial decret segons el qual totes les regions espanyoles podien unificar recursos de les seves Diputacions en un organisme comú. El 6 d'abril de 1914 comença la Mancomunitat, un organisme que recollia les atribucions i els recursos de les quatre Diputacions provincials de Catalunya. Conferia un grau d'autonomia petit i un cert poder administratiu. El seu president fou Enric Prat de la Riba i, després de la seva mort, Josep Puig i Cadafalch, fins a la dictadura.

L'obra

Disposava només de 20 milions de pessetes però Prat de la Riba va fer una labor considerable. Volien modernització econòmica , millora de serveis públics i un nou projecte cultural educatiu:

a)Invertí en obres públiques per crear una infrastructura sòlida de serveis públics: xarxa telefònica, carreteres... i una extensió de la xarxa elèctrica del país.

b)Es van crear escoles i universitats especialitzades per facilitar un cos de funcionaris eficients i per preparar quadres d'obrers qualificats o tècnics

c)Des del punt de vista cultural, es va potenciar la llengua i la cultura catalana. Es va normalitzar la ortografia i el lèxic i es van crear escoles, cursos de formació de mestres.

5.-Els temps difícils (1914-1917)

L'Impacte de la Primera Guerra Mundial

El 1914 esclata la Primera Guerra Mundial a Europa, que afronta els aliats contra les potències centrals. Espanya es mantingué neutral però es van formar dos bàndols:

- Els germanòfils, format per conservadors ( La Lliga ), una bona part de l'exèrcit i de l'aristocràcia, partidaris de defensar l'autoritarisme i la defensa de l'ordre social. - Els aliadòfils, format per liberals, progressistes, d'esquerra, partidaris de la democràcia i de la defensa de les llibertats.

La guerra provocà un boom econòmic ja que es produí una forta demanda de productes industrials i agraris per part del països en guerra ja que tenien les seves indústries centrades en la fabricació d'armes. Això provocà grans beneficis. Es creà un procés inflacionista on els preus dels productes de primera necessitat es van duplicar. El treball dels obrers augmentà però el seu salari no. Es produí un malestar social. A més, el 1917 triomfà la Revolució Bolxevic: l'Estat es va apropiar de fàbriques, terres... La burgesia s'espantà i els obrers van veure esperances i la van prendre com a model.

La Crisi del 1917

Crisi social i econòmica a finals de la Restauració. Ocasionada per crisis econòmiques: pugen els preus. Hi ha malestar contra el govern.

Els elements-personatges

- Moviment obrer i camperol dirigits per la UGT i la CNT. Demanen millores salarials i democràtiques.

- La burgesia, catalana sobretot, que volia ser la classe més important.

- Els partits monàrquics, que estaven en decadència.

- L'Exèrcit. Que tenia problemes econòmics (sous baixos ) i professionals. A més, estaven mal equipats. Es formen les Juntas de Unión y Defensa, una espècie de sindicat. Es pensa que l'Exèrcit ha d'intervenir en la vida política.

Els esdeveniments

Dato (conservador) es veu obligat a tancar les Corts per la crisis dels governs dinàstics. La Lliga era el cap de la reforma política en els moments. Es va crear l'Assemblea de Parlamentaris per pressionar el govern a declarar una nova Constitució que acceptés la reestructuració d'una Espanya plurinacional amb un estatut d'autonomia per Catalunya. La UGT i la CNT van declarar una vaga general però l'Exèrcit va intervenir durament va salvar el govern i la monarquia.

Les conseqüències

La burgesia catalana s'espantà i abandonà els seus aliats. Els anarquistes van començar a tenir més força dins la CNT. No es va acceptar el programa de l'Assemblea de Parlamentaris.

6.- Els temps difícils (1918-1923)

La Radicalització

Hi havia tres grans problemes: social, nacionalista i politicomolitar.

Hi havia una crisi econòmica ja que la Primera Guerra Mundial s'havia acabat. Els països bel·ligerants van reprendre la seva economia i van finalitzar els negocis d'Espanya. Els industrials no van invertir els seus beneficis en millorar tecnologies i no van poder competir en el mercat europeu. Es van tancar fàbriques, va haver augment d'atur i malestar social.

El Problema social

L'enfrontament entre burgesia i classe obrera empitjorà. A Catalunya, el moviment obrer es va reorganitzar ràpidament després de 1917. Es va reestructurar la CNT en Sindicats Únics, sindicats que agrupaven treballadors d'un mateix ram de producció per donar més cohesió als obrers. Va ser obra del Noi del Sucre, sindicalista moderat. Es volia aconseguir millores concretes per obrers. Els anarquistes volien una revolució social immediata. Mitjançant vagues i atemptats: Eduardo Dato fou assassinat el 1921.

Els sindicalistes van preparar la vaga de La Canadenca, que paralitzà un 70% de la indústria catalana. Els industrials van formar una Federació Patronal per enfrontar-se a la CNT: ho van intentar deixant obrers sense feina, amb pistolers assalariats o per repressions governamentals.

El Problema nacionalista

Desprès de la Primera Guerra Mundial van aparèixer nous Estats i noves teories nacionalistes. Això impactà molt a Catalunya. La Mancomunitat va redactar unes Bases per a l'Autonomia de Catalunya. Les Corts van redactar un altre document incompatible amb el de la Mancomunitat, només accedia una petita descentralització. Van haver manifestacions catalanistes i anticatalanistes.

Es va declarar estat d'emergència quan esclatà la vaga de la Canadenca. Els nacionalistes més radicals es van separar i van formar Acció Catalana. Francesc Macià creà un partit amb ideologia independentista, Estat Català.

El problema politicomilitar

Les crisis de govern eren continues. Es produí la derrota d'Anual al Marroc que provocà una commoció nacional. La responsabilitat es repartia entre els militars, Alfons XIII i el govern. Es va recórrer a un govern de Concentració. A molts espanyols els va semblar millor una República per solucionar els problemes de l'Estat.

El 13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera va establir una dictadura militar mitjançant un cop d'Estat amb el consentiment del rei.

7.- La Dictadura (1923-1930)

El directori militar (1923-1925)

Primo de Rivera presentava el seu govern com a solució als problemes d'Espanya i restablir l'ordre social i la situació militar del Marroc.

Contava amb el suport del rei , de l'Exèrcit, la burgesia industrial i els conservadors.

La dictadura comportà la suspensió del la Constitució del 76: es van dissoldre les Corts, no van actuar partits polítics ni sindicats, hi havia censura de premsa, es va vigilar l'ensenyament i tot es va militaritzar. Va actuar en tres fonts:

Va perseguir la CNT, que passà a la clandestinitat, i clausurà sindicats nacionalistes.

Es va mostrar intransigent amb els moviments nacionalistes. Va suprimir la Mancomunitat el 1925., va prohibir l'ús del català en públic, a l'escola, església...Va desacreditar la Lliga.

El van obligar a continuar la guerra al Marroc.

El directori civil (1925-1930)

Va intentar crear un nou sistema polític. Imitant al feixista de Mussolini: un Estat corporatiu de partit únic, la Unión Patriótica, d'unitat nacional i cert hispanoamericanisme ( per recordar l'època colonial ). Fracassà la seva idea de crear una nova Constitució.

El dirigisme econòmic

Va obtenir èxits espectaculars l'etapa d'economia dirigida (vigilada per l'Estat).

Es van invertir grans sumes de diners el 1926 en obres públiques.: carreteres, ferrocarrils, obres hidrològiques. Tot es basava sota una política proteccionista.. L'Estat creà uns monopolis: va crear la Companyia Telefónica Nacional d'España, Iberia i Campsa.

Van haver Exposicions Internacionals a Barcelona. L'Estat estava endeutat i, quan es notaren els efectes del crac de la borsa, Rivera va perdre part de la confiança de la burgesia.

L'Oposició

a) Dels intel·lectuals. Es van dirigir manifestos contra la Dictadura i en defensa del català. L'oposició fou forta a l'Universitat.

b) Dels partits republicans. Es van refer i van crear una sèrie d'aliances. La Lliga va perdre l'hegemonia. La CNT i la UGT es van mostrar partidaris de la República.

La Caiguda de la Dictadura

El rei Alfons XIII va considerar que Primo de Rivera era un obstacle per tornar a la legalitat constitucional. El rei li acceptà la dimissió el 1930, que l'Exèrcit deixà de donar-li suport.

TEMA 8 - LA SEGONA REPÚBLICA I LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Durant l'any 1930 i començament del 1931 es produeix una dictadura menys rigorosa. Del 1931 al 1939 es produeix la Segona República, englobant la Guerra Civil, aquesta desembocarà al començament de la dictadura del General Franco.

Dates importants:

- Pacte de Sant Sebastià (1930): Intenta instaurar l`autonomia catalana i eliminar la dictadura.

- Eleccions municipals (1931): Sortiran guanyadors els republicans i acabarà la dictadura.

- Eleccions generals (1931): On la majoria dels representants surten de partits republicans.

- Reforma agrària (1932): Millora la situació dels pagesos.

- Eleccions generals (1933): Guanyen els partits conservadors.

- Eleccions (1936): Guanyen els partits més progressistes, recolzats pel sindicat, que esdevingué en el govern del Front Popular.

- Cop d'Estat (1936): Que va esdevenir en la Guerra Civil, on va guanyar Franco.

- Inici de la Segona Guerra Mundial (1939): Espanya amb el règim de Franco es manté neutre.

1.- De la Monarquia a la República

Transició dels últims moments de la monarquia a la República. Al 1930 es produeix el Pacte de Sant Sebastià per establir una política antimonàrquica i un Comitè Revolucionari. Les figures més importants van ser: Lerroux, Azaña, Prieto, Quiroga, Carrasco i Formiguera. Aquest pacte, per tant, es produeix entre tots els partits antidictatorials.

El 14 d'abril la República espanyola apareix a Barcelona i Madrid. Els primers personatges catalans que són responsables de diferents àrees de Catalunya són: Lluís Companys, Jaume Aiguader, Oriol Anguera... ells van ser escollits per Francesc Macià. A Madrid s'organitza un govern provisional anomenat La Generalitat. Aquesta prometia la elaboració d'un estatut d'autonomia.

2.- Els partits i les personalitats

Al 1939 es fan eleccions amb sufragi universal masculí per escollir unes Corts Constituents que elaboressin una constitució per estructurar el nou Estat. Van triomfar sobretot els partits d'esquerres. Desapareixen els partits monàrquics tradicionals.

Els partits de centre

Són gent moderada que no afavoreixen grans canvis el partit de centre més importat va ser el Partido Republicano Radical creat per Alejandro Lerroux, més madur i moderat.

Els partits d'esquerra

Aquests prefereixen la República com a sistema polític. Aquesta hauria d'acceptar les autonomies regionals. Són partidaris de fer canvis socioeconòmics per millorar la situació del poble, rebutgen velles institucions i l'exèrcit. Els principals partits són:

- Izquierda Republicana: era un partit de petits burgesos, amb intel·lectuals i professionals. Volien la reforma del país, el seu líder va ser Manuel Azaña.

- PSOE : era un partit obrer de mentalitat marxista que tenia el suport de la UGT

.Format per moderats que volien ordre i mesura.

- Més a l'esquerra, tenim els comunistes que sorgeixen de l'escissió de l'ala més revolucionària del PSOE. La seva líder era Dolores Ibárruri, la Pasionaria.

-Anarquistes: un altre partit d'esquerra derivat de la CNT.

Els partits de dreta

Aquests partits eren monàrquics. Eren partidaris de mantenir l' estructura socioeconòmica de la Restauració. És centralista i no acceptava les autonomies. Alguns partits de dreta més importants van ser:

- Feixistes: partidaris de governs autoritaris, amb un únic partit i sense eleccions.

- Partits monàrquics: enemics fortíssims de la República. Un exemple és la Renovación Espanyola.

- CEDA: és una fusió d'Acción Popular amb uns altres grups de mentalitat conservadora.

Els partits i sindicats autonòmics

Durant la República tres partits van dominar Catalunya:

a) A la dreta, la Lliga Regionalista de Francesc Cambó.

b) El Partido Republicano Federal.

c) Esquerra Republicana de Catalunya, a l' esquerra (1931). Aquesta era una unió del Partit Republicà Català, l'Estat Català i la Unió Socialista de Catalunya. A l´ any 1935 es va crear el Partir Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Al País Basc, neix el Partit Nacionalista Basc (PNB).

3.- La Constitució del 1931 i l'Estatut de Catalunya.

Al juny del 1931 el Govern de Madrid estava format sobretot per grups socialistes. El seu president Niceto Alcalá Zamora i el seu cap Manuel Azaña.

El primer problema de la República era l'exèrcit, que era monàrquic.

El segon problema és el religiós, l'Església, tenia molta influència al país, per això s'intentà separar l'Església de l'Estat.

El tercer problema va ser les realitat d'alguns territoris d'Espanya. Es volia el reconeixement de la identitat política de Catalunya, País Basc i Galícia.

El quart problema era l'agrari. Es volia la seva racionalització, eliminant els latifundis.

Es volia fer una Constitució Republicana, que es promulgarà al desembre del 1931. Els punts fonamentals van ser:

- L'establiment d' un règim republicà de tipus integral, no federal, al país. (el president s' escollia cada sis anys)

- L' establiment del sufragi universal on deixen, per primer cop, votar i ser votades a les dones a partir dels 20 anys (el seu vot és bastant conservador).

- El dret d' associació, de inviolabilitat de la correspondència i del domicili.

- El reconeixement dels drets individuals com la llibertat religiosa, la llibertat d' expressió. La única limitació és el respecte a la llibertat dels altres.

- L' anul·lació de tots els títols nobiliaris i els seus privilegis.

- Restabliment d' una sola cambra, el Congrés dels Diputats.

Aquesta constitució és molt moderna. La bandera republicana és vermella, groga i morada.

L'Estatut de Catalunya

Macià tenia un prestigi molt elevat dins de Catalunya. Lluís Companys, també d' Esquerra Republicana, era un líder carismàtic i jove. Macià, primerament es va integrar a l'exèrcit i després es va dedicar a la política, en el moment en que pren consciència de la situació de Catalunya. Morirà al 1933 i serà substituït per Lluís Companys, que morirà al 1940.

Primerament es va fer un esborrany anomenat Estatut de Núria, finalment al 1932 s'estableix l'Estatut de Catalunya al ser aprovat pels diputats a Madrid.

L'opinió pública catalana es va dividir: per uns, més moderats, era un triomf perquè l'Estatut representava l'inici d'una autonomia que lentament podia augmentar; per altres més radicals, era una tradició al poble català que havia votat l'Estatut de Núria.

L'Organització de la Generalitat

Es van fer eleccions i ERC presidida per Francesc Macià va guanyar. El parlament tenia el poder legislatiu, aquest escollia el president (poder executiu). La Generalitat s'encarregava de l'ordre públic i el Tribunal Cassació era el màxim òrgan jurídic. Per primera vegada es reconeixia l'existència d'un poder polític real per a Catalunya.

Estatut del País Basc i Galícia

A Euskadi , i a Galícia també, es va intentar crear un Estatut però això va fracassar a causa de la Guerra Civil.

.

4.- Els problemes de la Segona República. Bienni Reformista

Idea general

La Segona República es divideix en les etapes següents:

a)Domini de l' esquerra o Bienni Reformista. Primer hi ha govern provisional (d' abril a desembre del 1931, després governs d' Azaña fins finals de 1933 amb domini de republicans i socialistes.

b) Domini de la dreta o Bienni Negre. Fins febrer de 1936 amb governs de CEDA i radicals.

c) Domini de l' esquerra fins el pronunciament que originà la Guerra Civil.

La República va estar acceptada amb gran il·lusió, aquest esperava reformes per millorar la situació de pagesos, obrers i petita burgesia. Les reformes fetes al principi de la República van ser poc importants. Es van crear llavors dos bàndols irreconciliables.

Els problemes econòmics

La República va néixer en un mal moment, després del crack del 29. Això va comportar la baixada d' inversions de capital estranger, davallada de les exportacions i la interrupció de l' emigració capo Amèrica. La República es va trobar amb un deute molt gran causat per les obres de la Dictadura i un atur crònic al camp andalús i extremeny.

La reforma de l' Exèrcit

La República va trobar un exèrcit monàrquic. Tenia un armament antiquat, molts oficials per cada soldat. Manuel Azaña va oferir a tots els oficials retirar-se amb el sou íntegre i va crear un nou cos militar, la Guàrdia d' Assalt, fidel a la República; i va tancar l' Acadèmia militar de Saragossa (General Franco).

Les Relacions amb l' Església

Els partits del govern eren anticlericals i volien establir una separació entre Estat i Església, i volien disminuir la influència de l' Església sobre la societat. La Constitució va declarar l' Estat no confessional i va establir la llibertat de cultes; promulgà una llei que prohibí l' Església practicar la indústria, el comerç i l' ensenyament; va establir el matrimoni civil i el divorci; va suprimir el pressupost del clergat. Com a reacció a aquestes mesures va aparèixer Acción Popular i el CEDA.

L' enfrontament obrer

Hi havia molt atur. El govern d' esquerres va aprovar lleis favorables als obrers i als pagesos (jornada laboral de 8 hores, dret de vaga, llei d' accidents laborals, llei de contracció laboral...). Ni el govern central ni la Generalitat van dur a terme obres públiques, ni van pal·liar l' atur. El Bienni Reformista va ser una etapa de vagues i revoltes dirigides per la CNT. La situació durant aquest període va ser molt tensa.

La Reforma Agrària

Dels 3'8 milions de pagesos d' Espanya més de 2 milions eren jornalers. La misèria era molt gran entre els pagesos (jornalers) que reclamaven la propietat d' una parcel·la de terra per treballar-la. Hi havia també arrendataris i parcers, que treballaven terres de grans propietaris. Gairebé un milió de pagesos eren petits propietaris i un 1% de grans latifundistes posseïen més del 50% de les terres d' Espanya que no treballaven directament (absentisme). La República va protegir els arrendataris o els jornalers. El govern d' Azaña sabia que havia de fer una reforma agrària però tenia por de provocar una revolució agrària com a l' URSS. Mentre es debatia la Reforma Agrària, que era moderada, es van espantar els grans terratinents, que donaren suport al pronunciament del General Sanjurjo (10 d ` Agost del 1932). Poc després la llei va ser aprovada i volia expropiar les terres de tots aquells que havien intervingut en la Sanjurjada.

La Llei de la Reforma Agrària va provocar dues tendències adverses: l' oposició als terratinents i el desencís dels pagesos, que van perdre confiança en la República.

Llei de Contractes de Conreu

A Catalunya el problema es va presentar entre els propietaris i els arrendataris. Existia el contracte de la rabassa morta, que es mantenia mentre visqués el cep. Després de la fil·loxera, els propietaris van acomiadar els pagesos i van establir condicions més dures. Aquests fundaren la Unió de Rabassaires per defensar els seus drets, rebia suport de ERC.

A l' Abril de 1934 ERC (Companys) va aprovar una Llei de Contractes de Conreu que limitava l' import de l' arrendament. Els terratinents afiliats a la Lliga van portar la llei davant el Tribunal de Garanties Constitucionals de l' Estat Espanyol, a Madrid governava la dreta i va declarar la llei anticonstitucional.

L' obra educativa i cultural

Es va fer un esforç per millorar l' educació i estendre la cultura entre el poble. Es va prohibir a l' Església impartir l' ensenyament. També es van dur a terme les “missions pedagògiques” per portar la cultura a tota Espanya. A Catalunya va destacar la inversió en l' ensenyament : noves escoles, formació de professorat i l' Institut Escola. La llengua catalana era cooficial i adquirí nous espais a la premsa, la ràdio, els serveis públics i les escoles de la Generalitat i dels ajuntaments.

La crisi de la República d' Esquerra

Va arribar un moment en què l' oposició de la dreta va ser molt forta i el desencís dels obrers i dels pagesos molt gran. Al camp es van produir enfrontaments durs entre alguns pagesos i les forces d' ordre públic. Les fortes mesures preses per les Guàrdies d' Assalt va desacreditar molt el govern d' Azaña, que es veié obligat a dimitir.

El president de la República, Alcalá Zamora, convocà noves eleccions.