INTRODUCCIÓ

Actualment a Catalunya es generen més de 7 milions de tones de residus a l'any, i cada dia augmenten tan en pes com en volum i toxicitat. D'aquests 7 milions de tones de residus, 3 milions de tones corresponen a residus municipals.

La distribució d'aquests residus no és homogènia, la majoria dels residus es concentren en unes poques comarques, fet que provoca problemes a l'hora d'assimilar grans quantitats de residus.

Les dades de la gestió de residus municipals a Catalunya entre 1991 i 1998 ens diuen que la producció de residus va en augment i la recuperació va a la baixa.

Font: Informe de la Declaració de Cervera.

Més del 70% de les deixalles de l'àmbit metropolità van a parar als abocadors, on són tractades amb controls i mesures d'impermeabilització, però acaben barrejant-se i convertint-se en matèries contaminants que es dispersen pel medi.

Per tal de minimitzar la contaminació produïda pels residus irrecuperables, aquests tipus de residus són portats als dipòsits controlats on són emmagatzemats en basses especialment dissenyades per evitar males olors i altres tipus d'impactes com el visual que és corregit un cop clausurat el dipòsit.

En aquests dipòsits es porta un gran control de la evolució dels residus durant la seva fermentació de manera que es mira de corregir qualsevol tipus de contaminació que es pugui donar durant aquest procés i posteriorment.

FUNCIONAMENT D'UN ABOCADOR

Durant el període de funcionament de l'abocador, es porta un control exhaustiu dels materials que s'hi van dipositant, totes les entrades són anotades en un registre. Un cop a l'any l'entitat explotadora envia un informe a la Junta de Residus, on s'especifica la quantitat de residus dipositats durant l'any, una analítica de les aigües d'infiltració i un llistat de les incidències produïdes al dipòsit.

Els residus són dipositats de la forma més homogènia possible, evitant l'acumulació de materials tous en una mateixa vertical.

Els mecanismes d'evacuació de les aigües d'infiltració i els pous de drenatge s'han de mantenir en perfecte estat de funcionament.

TÈCNIQUES EMPRADES PER A LA CLAUSURA D'UN DIPÒSIT CONTROLAT

Un dipòsit controlat no es pot clausurar sense l'aprovació de la Junta de Residus. El permís de clausura es dóna quan s'ha arribat a la capacitat màxima definida en el projecte. Si el titular vol clausurar el dipòsit abans d'arribar a la capacitat màxima d'aquest, s'ha de sol·licitar a la Junta de Residus l'anul·lació de l'autorització del dipòsit controlat.

Mai es donarà per clausurat un dipòsit fins que la clausura no sigui reconeguda per la Junta de Residus.

Tota instal·lació d'aquestes característiques, un cop finalitzada la seva vida útil haurà de dur a terme un període obligatori de gestió de post-clausura, on es controlaran tot un seguit de paràmetres relacionats amb el control del dipòsit

Un cop clausurat un dipòsit, l'entitat explotadora, ha de lliurar a la junta de residus un plànol topogràfic complert de la zona i està obligada a continuar el manteniment i control del dipòsit entre els 5 i 15 anys posteriors a la seva clausura depenent de la classe de residus que s'hi ha abocat.

Els controls es basen, sobretot, en l'anàlisi dels lixiviats que es van originant, la qualitat dels gasos emesos, el nivell piezomètric i la qualitat de els aigües subterrànies. També és necessari un control del pou de registre per tal d'aconseguir un bon drenatge de la bassa d'emmagatzematge dels lixiviats, si es detectessin líquids seran analitzats per tal de detectar possibles fuites. També s'han de controlar els assentaments del terreny i la capa de segellament.

L'entitat explotadora també té la obligació d'emetre un informe a la Junta de Residus per tal de donar coneixement del manteniment i controls efectuats.

En cas de detectar-se alguna anomalia, l'entitat explotadora, conjuntament amb la Junta de Residus, està obligada a aplicar les mesures correctores que es creguin convenients.

Les fiances pagades pels titulars dels dipòsits controlats en el moment d'adquirir el permís de funcionament del dipòsit, són retornades de la manera següent; el 50% es retorna l'any posterior al segellament de l'abocador i la resta un cop finalitzat el període de postclausura. Aquestes fiances permeten penalitzar els als titulars que no efectuen una bona gestió del dipòsit i permeten a la Junta de Residus disposar-ne per tal de solventar o corregir possibles anomalies del medi produïdes per l'abocador.

TIPUS DE RESIDUS

Existeixen diferents tipus de dipòsits per als diferents tipus de residus, que es classifiquen de la següent manera:

Dipòsit controlat de classe I per a residus inerts.

Dipòsit controlat de classe II per a residus no especials.

Dipòsit controlat de classe III per a residus especials.

Qualsevol d'aquests tipus de dipòsit controlat podrà rebre residus que els correspongui un dipòsit controlat de classe inferior, sempre i quan aquest residu sigui compatible amb els residus d'aquell dipòsit on es pretén dipositar.

Al dipòsit no s'hi podran abocar residus líquids.

Es controlarà l'origen, tipus, característiques i quantitat de tots els residus. Només és permesa l'entrada de residus municipals, o de residus autoritzats.

Es rebutgen els residus pels que no està autoritzat el dipòsit i els residus que no són identificables són sotmesos a una anàlisi ràpida.

CONDICIONS QUE HA DE COMPLIR EL TERRENY ON ES VOL UBICAR UN DIPÒSIT

Els dipòsits s'hauran de situar en terrenys que assegurin un confinament convenient per als residus i els seus lixiviats.

S'haurà de realitzar un estudi geològic que permeti garantir que l'emplaçament del dipòsit s'ubiqui en una zona constituïda per importants gruixos de materials consolidats amb elevada permeabilitat per carstificació o per intensa fissuració, materials porosos no consolidats com dipòsits al·luvials, terrasses i dipòsits al·luvials antics poc cimentats, capes d'alteració superficial de materials originalment poc permeables (margues, roques ígnies, etc..).

El fons del dipòsit s'haurà de situar sempre a una cota superior a la del màxim nivell freàtic assolit durant un període de temps significatiu.

S'hauran de dur a terme treballs de sanejament , anivellament i condicionament de la superfície del vas del dipòsit. En cap punt el pendent pot ser inferior al 2% i el conjunt de la superfície ha de drenar en la seva totalitat cap a un punt concret preestablert.

ELEMENTS DELS QUE HA DE DISPOSAR UN DIPÒSIT CONTROLAT

Ha de disposar de sistemes de bombament que permetin extreure els lixiviats de la bassa per tal de que els lixiviats que es vagin produint puguin ser encabits dins de la bassa.

Es construiran unes rases que recullin les aigües pluvials i les desviïn cap a l'exterior de la instal·lació per tal de que no es barregin amb els lixiviats.

Una basa de decantació per recollir les aigües pluvials que hagin caigut sobre una part del dipòsit no segellada. Aquestes aigües seran tractades i després podran ser retornades al medi natural.

La bassa d'emmagatzematge de lixiviats estarà totalment impermeabilitzada i tindrà un volum suficient com per a poder contenir els lixiviats produïts durant una setmana. Si la bassa no fos coberta s'ha de tenir en compte l'espai que pot ocupar l'aigua que hi pot caure en cas de pluja. El pou de registre permet controlar i evacuar, en cas de necessitat, els lixiviats acumulats entre la massa de residus.

Es construirà un fossa perimetral de drenatge per tal d'evitar l'entrada lateral d'aigües subterrànies i murs de contenció dels residus a base de materials argilosos per tal de mantenir-los al seu lloc i evitar que algunes substàncies s'escolin lateralment.

El dipòsit s'haurà de dotar d'una xarxa de piezòmetres per al control del nivell piezomètric, haurà de comptar amb un mínim de quatre piezòmetres repartits al voltant del dipòsit controlat.

També s'haurà de preveure una xarxa de xemeneies per a la captació i evacuació dels gasos de fermentació ( en el cas dels dipòsits de residus orgànics fermentables ).En alguns casos, aquests gasos són aprofitats com a font d'energia.

Qualsevol dipòsit controlat haurà d'ésser accessibles, estar connectats amb camins transitables i hauran de disposar d'una zona d'espera per als vehicles de transport de residus.

També hauran de comptar amb un laboratori per identificar residus i analitzar lixiviats, aigües pluvials, etc.. Una sala de registre, un equip de prevenció d'incendis, etc..

IMPERMEABILITZACIÓ

Els criteris d'impermeabilització del vas i drenatge de lixivitats són per evitar la fuita de lixivitats. A mesura que la superfície del vas es va ocupant definitivament es va realitzant una clausura parcial del dipòsit.

Si les condicions naturals del sòl on es pensa situar un dipòsit controlat no són les òptimes, en referència a la permeabilitat dels materials, s'han de prendre mesures complementàries d'impermeabilització artificial, col·locant una capa d'argila a sobre del vas del dipòsit.

A sobre d'aquesta capa d'argiles, o sobre el sòl, en cas de que no fos necessària la impermeabilització artificial, es diposita una capa de grava de 20cm de gruix que actua de drenatge de seguretat. Sobre aquest drenatge de seguretat i els laterals del dipòsit s'hi col·loca una làmina sintètica d'impermeabilització que sigui compatible químicament amb els lixiviats dels residus emmagatzemats. A sobre d'aquesta làmina, s'hi instal·la un nivell drenat continu d'uns 50cm. de gruix a base de graves, protegit, per la part superior, per un geotextil filtrant, sempre i quan el dipòsit no sigui dissenyat per rebre grans quantitats de residus orgànics fermentables.

Al fons del vas es construeix una xarxa de tubs, de materials resistents i d'un diàmetre mínim de 20 cm., per tal de facilitar l'evacuació dels lixiviats.

El gràfic següent mostra la disposició i el gruix de les diferents capes d'un dipòsit segons el tipus de residu que s'hi diposita.

Font: pàgina web de la Junta de Residus.

SEGELLAMENT D'UN DIPÒSIT CONTROLAT

Amb el segellament del dipòsit s'ha d'assegurar l'aïllament definitiu de la infiltració de les aigües de pluja, la integració de la instal·lació en el medi i garantir que la presencia de residus no afectarà a l'ús posterior que se li vulgui donar a aquell terreny.

El segellament s'anirà fent a mida que es vagi ocupant el dipòsit, recobrint l'última capa de residus dipositats amb una capa d'assentament i un nivell drenat si fos necessari, una capa d'impermeabilització mineral natural (argila), un nivell drenat a base de graves i un geotextil filtrant. A sobre es col·locarà una capa de terra suficientment gruixuda com per a poder suportar la vegetació i se sembraran vegetals que ofereixin protecció contra l'erosió de l'aigua i del vent i minimitzin la infiltració d'aigües de pluja.

IMPACTES

El fet de que els residus que es van dipositant durant el dia quedin totalment tapats per capes de sorra, fa que no es desprenguin males olors, evitant també la aparició de animals de tot tipus que puguin acudir a la zona, ja siguin rates, gossos, ocells, insectes, etc.. i que partícules de residus siguin escampades pel vent.

Pel que fa a l'impacte visual, també queda reduït ja que els residus no queden a la vista, però, un cop clausurat el dipòsit, es mira d'integrar-lo de la millor forma possible en el seu entorn i es mira de donar una continuïtat al paisatge que l'envolta, plantant-hi arbres, etc..

CONCLUSIONS

La figura del dipòsit controlat és una peça clau dins del PGRM, tot i que és la menys desitjable. Podríem dir que és un dels forats negres. És l'element menys ben definit del programa ja que, mentre la deixalleria s'encarrega de gestionar els residus especials, els voluminosos i els residus assimilables, la planta de compostatge converteix els residus orgànics en adob, la planta de triatge classifica els envasos lleugers i tot se centra en la recuperació, reciclatge i reutilització, els dipòsits controlats es limiten a soterrar els residus no valoritzables.

Si a això afegim que la major part dels nostres residus van a parar a un dipòsit controlat, ens adonem de que el problema ve de més a dalt, ve des del principi de la cadena i ens adonem que el PGRM és molt costós i dóna uns resultats molt minsos. Per aquest motiu és molt important intentar reduir els residus abans de generar-los, utilitzant envasos reciclables o millor encara reutilitzables i facilitar la recollida selectiva.

FONTS CONSULTADES

Llei 6/1993, de 15 de juliol de 1993, reguladora dels residus.

Decret 1/1997, de 7 de gener de 1997, sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats.

www.junres.es

www.gencat.es/mediamb

www.ccbages.org/agenda21