RENAIXEMENT I REFORMA

L'HUMANISME

Humanisme: una nova concepció del món

L'Humanisme va ser un moviment de renovació cultural que nasqué a Itàlia durant el s.XV i es va estendre arreu d'Europa durant la primera meitat del segle XVI. Es va caracteritzar pel “renéixer” de la cultura clásica grega i llatina i per la gran preocupació per l'ésser humà i la seva relació amb la natura.

Els humanistes exalten l'ésser humà, que segons ells eren els únics éssers dotats de raó i de llibertat.

S'inspiraven en la cultura grecollatina, en la seva literatura i en el seu art. L'interès per la llengua grega i pels autors clàssics (Plató). Pretenien unir l'herència de la cultura clásica amb els valors cristians. L'exponent més important va ser Erasme de Rotterdam.

L'expansió del pensament humanista

L'ideal humanista de viure plenament la condició humana exigia estudi i esforç intel·lectual. Les grans impulsores del pensament humanista van ser les Acadèmies.

Des de mitjan de s.XV, la invenció de la impremta facilità la difusió dels textos antics i juntament amb ells, de les idees humanistes.

També van ser molt importants les Universitats.

LA REFORMA PROTESTANT

Les característiques a l'Església

Els darrers anys de l'edat mitjana, l'Església s'havia anat allunyant de les seves funcions espirituals. El relaxament dels costums i de la moral del clergat i també el desprestigi del papat, van generar un malestar creixent entre els creients.

L'enfrontament i la ruptura definitiva es van produir arran de les predicacions d'un frare augustinià alemany anomenat Martí Luter.

La reforma de Martí Luter

Elaborà una nova doctrina religiosa. La reforma luterana es basava en tres principis:

• La justificació per la fe

• El sacerdoci universal. S'invaliden els sagraments impartits pels sacerdots, la intercessió dels sants...

• L'autoritat de la Bíblia. Lliure interpretació d'aquesta.

La doctrina de Luter, o luteranisme, negava la sobirania del papa i la jerarquia episcopal. Va eliminar els ordes religiosos, va prohibir el culte a les imatges i reduí a dos els sagraments: baptisme i eucaristía.

Aquestes idees es van difondre ràpidament per Alemanya, Suecia, Dinamarca, Noruega, Països Baixos, Anglaterra i Suïssa.

El protestantisme a Europa

• El calvinisme. Es va propagar a Suïssa gràcies a Joan Calví; defensava que totes les persones tenen determinat el destí despres de la mort (doctrina de la predestinació). Es va difondre per França (hugonots) i Anglaterra (puritans).

• L'anglicanisme. Va sorgir a Anglaterra e la mà del monarca Enric VIII, quan el papa es negà a donar-li la nulitat del seu matrimoni amb Caterina d'Aragó. Enric VIII se separà de Roma i es va autoproclamar cap suprem de l'Església anglesa.

LA CONTRAREFORMA CATÓLICA

Lluita contra el protestantisme

L'Església católica va protagonitzar un moviment de renovació conegut amb el nom de Contrarreforma.

A mitjan s.XVI s'inicià la reforma de molts ordes religiosos, com la que va dur a terme santa Teresa de Jesús a l'orde del Carmel. També es van crear nous ordes, els fundadors dels quals els volien dedicar a l'ensanyament, a la predicació, a la pregària i a la caritat.

L'orde creat per sant Ignasi de Loyola, la Companyia de Jesús, fou l'instrument de lluita més important contra el protestantisme.

Les guerres de religió a Europa

Durant un llarg període de 150 anys, tant els catòlics com els protestants imposaren la seva religió als països on ocupaven el poder polític, i així es van originar persecucions i guerres entre catòlics i protestants.

Carles V, rei d'Espanya, fou elegit emperador, es va trobar davant la reforma luterana d'Alemanya. Es va mantenir fidel al catolicisme, però hagué de fer front a una guerra contra els prínceps alemanys de religió protestant.

Concili de Trento

Per posar fi a la crisi del catolicisme, el papa Pau III va convocar un Concili a Trento (Itàlia)

Va reafirmar tots els dogmes de la religió catòlica:

• Proclamà que la fe era importan, però que la salvació també s'havia d'aconseguir per mitjà de les bones obres.

• Reafirmà els 7 sacraments, el caràcter sagrat de la misa i el culte a la Verge i als sants.

• Declarà la Vulgata com l'única interpretació vàlida de la Bíblia, i el seu ensanyament es completava amb la Tradició.

Es crearen seminaris per garantir la formació correcta del clergat; es va obligar als bisbes a residir a la seva diòcesis i als sacerdots a les seves parròquies. S'instà el clergat a portar una vida exemplar i guardar el celibat (no casar-se ni tenir relacions).

EL RENAIXAMENT. EL QUATTROCENTO

De l'Humanisme al Renaixament

El Renaixament és un moviment italià que arribà acompanyat per l'Humanisme racional del s.XV. A les universitats es va estudiar grec i llatí.

La influència de l'Humanisme en el Renaixament, va promoure la recuperació de res regles de l'art clàssic. L'individu i la natura van ser tractats com un tot harmònic en el qual es pretenia destacar la seva belleza. L'ésser humà pasa a convertir-se en el centre de l'Univers i els artistes es preocuparen per plasmar a les seves obres un ideal de bellesa.

Itàlia, bressol del Renaixament. El Quattrocento

El Renaixament va sorgir a Florència al s.XV -el Quattrocento 1400-1500-, en un període de prosperitat económica i de grans mecenes (Mèdici). Aviat es va expandir per ciutats italianes:

• Els arquitectes van buscar el domini de l'espai introduint-hi elements simples, proporcionats i ordenats, que van contribuir a crear un espai racional. Aquests elements són semblants als components clàssics grecoromans: arc de mig punt, columns, frontons, cornises i cúpules.

Brunelleschi, va projectar una enorme cúpula a la catedral de Flòrencia. Església de St. Llorenç, Hospital dels Innocents i Capella Pazzi.

• Els escultors van buscar la proporció harmònica del cos humà que és representat nu.

Donatello: David de bronze, El Profeta Habanuc i Gattamelata

• Els pintors van buscar el domini de la tercera dimensió o profunditat.

Masaccio, Piero della Francesca i Botticelli. Boticelli: La Primavera i El Naixament de Venus.

Leonardo da Vinci, va donar pas al Cinquecento.

EXPANSIÓ DEL RENAIXAMENT. EL CINQUECENTO

El Cinquecento. Roma, centre artístic

Al final del s.XV, l'art pasa de Florència a Roma. L'entrada del nou segle -el Cinquecento 1500-1600- es va convertir en el període de maduració del Renaixament i en el de més gran expressió artística.

Al llarg del s.XVI, els papes van exercir un gran mecenatge sobre les arts. El papa va encarregar a Bramante la construcció de la Basílica de St. Pere del Vaticà. Aquest arquitecte va projectar una església de creu grega (braços iguals), amb voltes de mig canó i una cúpula al centre de la creu. Miquel Ángel va continuar les obres de St. Pere amb una cúpula impressionant. Bramante i Miquel Àngel van ser els dos grans arquitectes del Cinquecento.

Miquel Àngel també va ser pintor amb una concepció volumétrica de la pintura gairebé escultural, frescs de la Capella Sixtina.

També va ser un escultor excepcional. No se sent lligat per les proporcions o l'equilibri, sinó que supera la técnica per “expresar sentiments”: David, Pietat, Moisès...

Leonardo da Vinci destaca amb La Gioconda i L'últim Sopar.

Rafael, despunta pel domini absolut de la técnica, pels retrats i l'elegància i harmonia de les seves composicions: Estances del Vaticà (L'Escola d'Atenes) i Madonnes.

L'Escola Veneciana

Altres ciutats italianes van ser importants al Renaixament, sobretot Venècia on es va estendre una escola pictòrica plena de força i color.

A l'escola veneciana del s.XVI destaquen Giorgione i el seu deixeble, Ticià.

Difusió del Renaixement per Europa

La influència del Renaixament no va arribar a Europa fins al s.XVI.

La figura més important del Renaixement europeu va ser l'alemanys Albert Dürer, considerat un dels millors gravadors de tots els temps.

L'ART DEL RENAIXEMENT A ESPANYA I A CATALUNYA

Arquitectura Renaixentista

L'arquitectura del Renaixement espanyol, es va iniciar a començament del s. XVI, es va desenvolupar en tres frases:

• Estil platerest. Prové de la decoració amb delicats relleus que s'ornamentaven les façanes dels edificis. Universitat de Salamanca, és l'edifici més característic d'aquest estil.

• Estil classicista. Inspirat en models arquitectònics clàssics (columnes, llindes i frontons) i els elements arquitectònics I espacials prevalen sobre els decoratius. Palau de Carles V, a l'Alhambra de Granada.

• Estil herrerià. Arquitectura nua, sòbria i geomètrica. Monestir de San Lorenzo de l'Escorial, de Joan Herrera.

Escultura i pintura renaixentistes

Eren orientades cap a la religiositat. Destaquen dos escultors: Alonso Berruguete i Juan de Juni.

Com a pintors destaquen Pedro Berruguete, Luis de Morales i Sánchez Coello.

El Greco

Va ser el gran geni de la pintura espanyola renaixentista. Doménikos Theotokópoulos, El Greco, pel qual les seves obres van destacar per l'allargament dels cossos, utilització de colors freds i complexitat de les composicions. Enterrament del senyor d'Orgaz, El cavaller de la mà al pit, La Trinitat...

El Renaixament a Catalunya

Les construccions eren gòtiques amb algun element renaixentista: portal de la Casa de l'Ardiaca i la façana de la Generalitat, a Barcelona i el pati del Col·legi de St. Lluís, a Tortosa.

El pintor Joan de Borgonya, Retaule de Sant Feliu, a l'Església de Sant Feliu a Girona i Damià Forment, va esculpir el retaule del monestir de poblet.