1- Introducció:

Aquest treball tracta de les religions de l'Índia, i explica en termes generals, la filosofia de cada religió, els Déus més importants, i la forma de vida dels devots.

He agafat aquest tema perquè m'interessa la qüestió religiosa, tinc coneguts que són de la religió dels Hare Krsna i m'han explicat histories, llegendes, i temes de cultura sobre l'Índia.

L'Índia té un poder místic que va despertar el meu entusiasme per conèixer més coses de les religions de les quals aquest país és el bressol.

Com que jo crec en Déu, i volia obrir el meu camp d'informació respecte les religions. Les meves creences, el meu interès, i la necessitat de conèixer més sobre les filosofies d'altres religions orientals, van fer que tries aquest tema.

En un principi volia explicar en termes generals una mica de la cultura de l'Índia apart de les seves religions, però després me'n vaig adonar que el tema era molt extens i la informació que vaig aconseguir era inabastable.

Vaig decidir acotar-ho només a les religions de l'Índia, relacionades amb el hinduisme, ja que a l'Índia també hi ha una gran influència musulmana i cristiana.

Encara així em va quedar molt general per la meva incultura sobre el tema, però com ja ho havia decidit vaig tenir que tirar cap endavant, he de reconèixer que si pogués rectificar no tornaria a agafar aquest tema, o m'hagués centrat en una única religió, però ja era tard i vaig tenir que continuar. Els motius pels quals m'han costat tant aquest treball són diversos:

Un dels inconvenients més importants és la dificultat del temari, els conceptes tant complicats... Hi ha conceptes que són molt difícils d'entendre i d'explicar, i quan entenia la filosofia i el sistema en general d'una religió, tenia que passar a la següent, i em tenia que tornar a situar en el tema.

El que m'ha dificultat l'aprenentatge i l'exposició d'aquets conceptes ha sigut que els hindús per anomenar un concepte, utilitzen paraules en sànscrit (el idioma antic de l'Índia) per tant, al principi amb tants noms, que cap d'ells entenia, hem vaig embolicar molt, no sabia si seria capaç d'acabar aquest treball, però ho he aconseguit.

M'he trobat moltes dificultats més, com per exemple que el segon idioma de l'Índia és l'anglès, i en tots els llocs on buscava, tant a Internet com en llibres, la majoria de la informació estava en anglès, i en castellà m'ha arribat molt poca cosa, en català es obvi que no hi ha absolutament res, per tant, també m'he tingut que esforçar per fer una raonable traducció del castellà al català.

Les altres dificultats, és que de les fonts d'informació que he buscat (totes les possibles) no trobava la informació que jo necessitava, ja que o trobava textos molt complicats el quals només un Teòleg podria entendre, o era al contrari, aprofundien molt poc i no donaven per fer una investigació com cal. La majoria d'aquets textos fàcils no estaven del tot adequats a la realitat, és a dir que hi havia molts errors, més tard me'n he adonat.

De textos que s'adeqüessin als meus coneixements he trobat molt poc.

Quasi la única cosa que m'ha salvat és la presencia de centres de cultura hindú a Barcelona, en els quals he presenciat classes, he demanat informació i he pogut entrevistar a algun devot. Aquestes entrevistes no les he inclòs ja que m'han servit per fer el treball, i tot el contingut que he aconseguit ja està present en el treball.

També he de dir que només hi ha centres de dos úniques religions hindús que a mi m'interessaven, el centre del Budisme, i els dels Hare Krsna.

M'han servit de gran ajuda, però estic segura que si de totes les religions que he explicat hagués pogut contactar amb un membre de elles no m'hauria costat tant.

Crec que una religió és molt difícil de definir, jo crec que és més fàcil entendre-la, i explicar la seva filosofia amb exemples, etc... Però com podreu observar jo sóc de ciències i hem costen molt expressar-me correctament.

A pesar de les dificultats, i amb molt esforç, he de reconèixer que he entès (en termes molt generals) com pensen els hindús de la religió, i sobretot de la importància que li donen. He après els conceptes bàsics de diferents religions Indies, el meu gran interès.

La metodologia emprada, han sigut entrevistes, Internet, llibres ( obtinguts de Casa Àsia), i inclòs he assistit a conferències de les religions.

El meu objectiu final era investigar sobre el politeisme o monoteisme hindú.

2- Situació geogràfica i històrica de l'Índia

L'Índia està situada al sud de Àsia, en el mapa està ressaltada en color verd fosc.

La seva situació geogràfica és: bordeja el mar de Aràbia i la Baia de Bengala, entre Birmània i Pakistan.

Fa frontera amb els països Bangladesh, Bhutan, Birmània, Xina, Nepal i Pakistan.

Mapa de l'Índia

Escut de la India Bandera de la India

El seu nom prové del riu Indo, que va ser donat per els grecs, van agafar la paraula sindhu, que en sànscrit significa riu.

Abans era una colònia britànica, es va independitzar el 15 d'agost del 1947, gràcies a l'esforç de Mahatma Gandhi, encara que va ser assassinat anteriorment de la independència del país, la seva filla i els seus nets van seguir lluitant per una India lliure. L'agost de 1947 l'Índia es declara una república.

Pakistan encara formava part de l'Índia, després de moltes lluites, seguida de la independència de l'Índia s'independitza Pakistan. Avui en dia encara tenen lluites per repartir el territori de Cachemira, el qual també es reclamat per la Xina.

La seva superfície total és de 3.287.590 km2, té 7.000 km en costes.

Té una població de 1.065.070.607 habitants, és un dels països més poblats del món.

La capital és Nova Delhi, el president o cap d'estat és Abdul Kalam, i el cap de govern és Manmohan Singh.

El idioma oficial és l'Hindú, encara que només el parla un 30% de la població, degut que per afavorir al turisme, i perquè ha sigut una colònia britànica parlen amb majoria l'anglès.

La seva moneda és la rupia india.

Té un clima tropical. És característic del seu clima la periodicitat en que s'alternen els monsons, que regulen el tipus de vida del país (suposen la vida en abundància o la fam), ja que només tenen dos estacions, la seca i la humida.

Per religió s'entén el conjunt de rituals, i creences cap a un Déu. Hi han un sèrie de normes morals per a la conducta individual i social i de pràctiques rituals. Qualsevol religió està basada en unes escriptures sagrades.

3- Vall de l'Indo

Aquesta regió es troba al nord-oest de la India , entre les muntanyes de Beluchistàn i la plana indogangética, i els rius que desemboquen a la plana de Kacchi. El que avui seria Pakistan i part de la India, també agafa part de Afganistan.

Situació geogràfica de la Vall de l'Indo.

Els primers habitants vivien dels productes que els hi donava la terra, i amb aquets, comerciaven. Sobre l'any 6.000a.C construeixen petites cases, després la civilització va anar progressant amb força.

L'Índia és un país vell ocupat per diferents pobles molt antics.

El grup predominant en la India era de cabell rissat i de pell fosca, procedent de la península de Sri Lanka, però aquest poble no era l'aborigen, abans hi havien a tribus primitives de una cultura encara més antiga, algunes d'elles sobreviuen en les jungles i muntanyes del Himalaya, tenien trets mongoloides.

A l'any 2.600a.C la vall va ser envaïda per indoaris, procedents del nord oest de Àsia, venien armats amb arcs, fletxes, carros tirats per cavalls i amb aquesta potència militar els indoaris s'imposaren fàcilment sobre els indígenes.

Travessaren les muntanyes Indies aportant una gran diversitat ètnica i posteriorment conquerint l'Índia actual, constituint la majoria dels components de les poblacions hindús, i amb van ocupar tota la extensió de l'Índia d'aquella època, és a dir, el que avui dia seria part de Pakistan i Afganistan.

Aquesta civilització es va escampar per el Iran, i Tibet, del qual va sorgir el budisme que es va estendre amb rapidesa a la població de la Xina, Nepal...

Un poble d'origen ari va produir una civilització molt avançada en religió, va crear conceptes que encara perduren en l'actualitat i que formen part de la doctrina hindú, com per exemple la reencarnació i la llei del karma.

No tenien cap tipus de ritual funerari, ni arquitectura funerària, tampoc hi havia temples.

Les escriptures sagrades dels quatre Vedas, provenen dels aris nòmades, que van emigrar i van difondre les seves idees religioses i filosòfiques pel món.

En aquestes escriptures podem trobar la base de les religions de l'Índia.

Es pensa que les literatures tradicionals celtes, germàniques, itàliques, armènia, irania i indoària van ser reflectides aquets himnes, ja que els Vedas són un dels primers documents que posseeix la humanitat, previs als més antics aris, i només posteriors a les primeres dinasties egípcies, les dinasties tinites (A partir del 3000a.C)

Sobre el 2500a.C aquesta civilització era comparable amb les civilitzacions da Egipte o Mesopotàmia, degut a la seva expansió i domini del comerç.

La seva economia es basava en l'agricultura, sobretot de cereals, com el blat o l'ordi negre, i també cultivaven arròs prop del Ganges, un dels rius més importants de l'Índia. També es dedicaven al tèxtil, avui dia el cotó provinent de l'Índia segueix sent dels cotons més apreciats del món. La seva indústria i comerç és de les més antigues.

En la ramaderia pasturaven animals com ara el burro, l'ase, l'elefant, el búfal, etc...

També comerciaven amb metalls com l'or, la plata, el plom, l'estany, inclòs algunes joies i pedres semiprecioses.

Dels metalls fabricaven instruments i utensilis que també eren part del comerç.

Eren bons escultors, s'han trobat cents d'estàtues i objectes de decoració.

Les dos grans ciutats Harappa i Mohenjo-Daro, eran àrees residencials i comercials molt extenses. Aquestes ciutats estaven formades entre 20 i 40 mil habitants.

Harappa va ser una de les primeres ciutats en estar governada per reis.

Fotografia de Mohenjo-Daro

Fotografia de Harappa

Aquesta civilització va durar fins 1.650a.C aproximadament

No hi ha molta informació sobre aquest temps, ja que és una civilització molt antiga, però sabem que al 327a.C els representants de l'Índia van exposar les seves creences a Alexandre Magne, per tant, d'aquí deduïm que les religions de l'Índia ja tenien una entitat, un cos de creences definit.

4- Època post-brahmànica

En la època brahmànica van sorgir grans canvis i noves doctrines. Les noves doctrines estan basades en idees humanitàries bàsiques, que s'oposaven amb fermesa a la matança d'animals i la aferració a aquest món material. El lideratge espiritual va passar dels teòlegs sacerdots als ascetas i meditants. Durant aquest període l'Índia va experimentar nous canvis i el sorgiment de mestres errants, refusaven l'autoritat dels Vedas, encara que sí seguien les doctrines védiques del karma, renunciaven al ritual brahmànic i inclòs negaven l'existència d'un Déu personal. Recolzaven la pràctica de la compassió (vers els animals i vers la vida) i ahimsa, la no-violència.

Els mestres errants més importants eren de clans chatrias. Eren Mahavira i Gautama (més tard conegut com Buda).

5- Jainisme

Jainisme: En sànscrit significa “que no té que veure amb guerres ni invasions” degut a que defensa amb importància la no violència.

Va sortir com a reaccions del ritualisme vèdic, de l'època anterior, sense cap Déu individual o personal com a fonament, amb la idea de un Tot Absolut.

Aquesta religió va ser fundada per Mahavira sobre el segle VI a.C també conegut com “jina”, el victoriós. Era fill d'un guerrer, un gran vident i un gran asceta. Es va sotmetre a un ascetisme molt rigorós durant un període de 12 anys.

Al llarg dels 12 anys de penitència va arribar al nivell més elevat de coneixement espiritual ells ho anomenen kevala-jñana. Va passar de ser kevalin (omniscient) i jina (conquistador) a Mahavira (el gran heroi). Els jaines no consideren a Mahavira com el fundador, sinó com l'últim dels 24 fundadors. Però sí que reconeixen que va ser el profeta més important (no el creuen el fundador per tal de no treure importància als demés).

El jainisme aproximadament té uns 2 milions de seguidors en el oest de la India no és massa coneguda. Només representa un 0,2% de les creences de la India.

Les seves escriptures són “els 12 Angles” però també hi ha més obres amb importància per els jaines, com ara : Matsya-Purana, Tattvarthadhigama Sutra, Umasuati Acarya, Syadvada Mañjari, Dravya Sangraha i els Jaina Sutras. Estan escrites en llengua Prakrta i algunes escriptures posteriors en sànscrit.

Les seves creences es basen en dos punts importants: la ascesis i la primacia de la espiritualitat.

La ascesis designa el poder de rebutjar totes les coses terrenals per tal de poder de no aferrar-se. Creuen en la immortalitat de l'ànima per tant, creuen que aquesta vida és passatgera i no tenim que donar importància a les coses materials degut a que no ens les emportarem després de la mort, per més valor econòmic o sentimental que tingui.

Per ells la importància és llaurar i purificar l'ànima entregant-se a la religió.

Si t'entregues a la religió estàs alliberant el teu karma, i per tant més a prop de l'alliberació estàs. (veure punt 10.2)

Els seus ideals morals de la perfecció humana ( ja que és l'ésser més intel·ligent i l'únic capaç de pensar vers un Tot Absolut i alliberar-se del karma) mitjançant pràctiques ascetes i una vida austera. No accepten cap tipus de sacrifici d'éssers vius, adopten la doctrina del vegetarianisme (ni ous ni carn ni peix, inclòs algunes plantes tampoc).

La regla d'or es “Ahimsa”, la no violència. Això ho aplicant tant en el físic, no s'autoimmolen, com a nivell racional, degut a que apliquen la no violència en el seus pensaments i accions. Són molt compassius i respecten tot tipus d'éssers vius inclòs els més petits i insignificants. Hi ha tipus de plantes que tampoc mengen ja que per l'ambient en que creixen contenen un número elevat d'insectes. També és freqüent veure'ls amb mascares per no empassar-se els bacteris, o escombrant el carrer per no trepitjar insectes.

Ho podem trobar en els textos sagrats del Tattvartha Sutra, diu:

“tota vida es sustenta mútuament”

Creuen en la reencarnació i que per alliberar-te del karma cal fer una meditació molt intensa, la salvació depèn de l'esforç personal. Creuen que tota acció té una reacció, i pensen que és millor evitar accions, deixar la ment en blanc i meditar.

Per tant, són dualistes i accepten la separació del cos respecte l'ànima.

També pensen que no hi ha cap divinitat personal, si no que s'agrupen totes en un Tot Absolut. No creuen en Déus però si en un ésser sobrenatural. Tampoc creuen que el univers s'hagi creat per cap divinitat.

Indaguen a partir de la meditació, per trobar la llum del propi ésser i del jo interior.

Si arribes a conèixer els teus enemics interns (per exemple si ets egoista) i podràs eliminar els teus enemics exteriors ja que provenen dels enemics interns.

Tot ésser té una ànima digne de ser respectada és una de les infraccions més greus faltar a aquesta norma.

Hi ha 24 profetes (arhat) que estan més venerats, estan dividides en sis etapes de llarga duració. Mahavirá va ser l'últim profeta a la Terra.

Mahavira (i per tant els seus seguidors) refusaven els rituals dirigits a una deïtat.

Després de la seva mort van sorgir dues escoles amb diferents doctrines:

• Digambaras: es vesteixen “de l'aire” per no aferrar-se a les coses materials ja que ni tan sols porten roba. Practiquen el nudisme i refusen a la dona.

• Suetambaras: “vestits de blanc” admeten dones en l'ordre. Són menys exigents en les seves doctrines i normes. Tenen el màxim nombre de jainistes a la India.

Per ells la realitat té dues categories: jiva (conscient) i ajiva (no conscient)

“Junts aquest dos components jiva i ajiva constitueixen el univers.

“Si estan separats, res més es necessita i si estan units en el món, el deteniment i la destrucció gradual i després el final de la unió són la única manera de considerar-los”

La jiva és la suma de les incomptables “mónades vitals”, cada una d'elles no ha estat creada i són imperecederes, omniscient per naturalesa , dotada d'energia, vitalitat i consciència.

Les “mónades vitals” són idèntiques, però es taquen i es modifiquen a través del perpetu influx del segon i oposat al element constitutiu del univers: ajiva

Ajiva (tot el que no és jiva): és espai i és un recipient que ho conté tot i empresona el univers i el no-univers: el buit, l'abisme que existeix més enllà dels límits...

Ademés de ser espai, és una manifestació dels quatre elements restants que constitueixen el món. Aquets elements són : dharma, adharma, kala i pugdala.

El dharma (diferent al significat que explicarem més endavant) és el medi que fa possible el moviment (és pot comparar dharma amb l'aigua a través de la qual és possible el moviment dels peixos).

Adharma és el medi que permet el descans de la mobilitat

Kala és el temps, allò que fa possible el canvi, ja que el temps permet reflexionar, per exemple si som egoistes el temps ens farà reflexionar i poc a poc anirem millorant fins arribar el punt en que ja no tindrem aquest defecte, però això no ho podem aconseguir instantàneament, cal temps.

Pugdala és la matèria composada per àtoms minúsculs. Té les propietats d'olor, color sabor i tangibilitat. Els jaines creuen que tot esta en el món, excepte les ànimes i l'espai que es producte de la matèria. Les coses que percebem estan formades per matèria burda , però també existeix una matèria subtil, imperceptible per als nostres sentits, que es transformen en varis graus de karma (dintre d'aquets graus hi ha 148 subclasses de karma). Hi ha vuit graus de karma:

jñana-avarana: Allò que enfosqueix el coneixement verdader, allunyant d'aquesta manera la omnisciència innata de l'ànima i substituint-la per diferents graus d'ignorància que enfosqueixen la veritat.

Darsana-avarana: allò que interfereix en la percepció dels processos del univers, velant la verdadera intuïció

Vendaniya: o el que enfosqueix la benaventurada naturalesa de l'ànima i crea el plaer i el dolor

Mohaniya: o la que pertorba l'actitud recta de l'ànima i causa il·lusions i confusions.

Els altres 4 estats del karma es refereixen als estats de l'ésser individual

Ayus: allò que determina la longitud de l'ànima individual

Nama: allò que estableix les qualitats específiques de el individu.

Gotra: el que determina el “status” familiar i socials dins del que naixerà el individu.

Antaraya: el que produeix obstacles per l'ànima i evita que s'exerciti bé.

Per als jainistes l'esclavitud consisteix en la unió jiva amb ajiva, ja que la unió significa estar en aquest món material i ells el que volen és arribar a la salvació, això implica no pertànyer a aquest món, amb conseqüència que jiva i ajiva estan separades.

L'estat d'alliberació del karma és possible abstenint-se a qualsevol activitat, ja que qualsevol activitat genera karma i el karma et produeix lligadures físiques en aquest món. Lliurar-se del karma i aconseguir el nirvana (camí cap a la alliberació).

Per arribar al nirvana cal la pràctica de les “tres joies”: la recta fe, és la creença en l'existència real, el recte coneixement ( de la verdadera naturalesa sense dubtes ni errors) i la recta conducta (actitud desinteressada, sense desig ni rebuig del món exterior, no volen cap dels dos extrems per tal de no donar-li importància).

La recta conducta consisteix en cinc comportaments:

- Ahimsa no violència (regla d'or)

• Satya veracitat

• Asteya no robar

• Brahmacharya castedat (inclòs paraula, pensaments i obra)

• Aparigraha no aferrar-se a res material

No estan d'acord amb el sistema de castes, però tampoc estan en contra, ja que creuen que el sistema de castes que sorgeix de la retribució kàrmica, per les que l'home comet pecat però pecat cap a ell mateix, no cap al Tot absolut, per tant només es ofensa per ell mateix.

Mahatma Gandhi estava a favor del jainisme com a forma de vida, la pràctica diària de la no violència i va portar aquest missatge al moviment polític.

Va ser considerat el pare de l'Índia.

Els jainistes van construir temples molt famosos, com ara el Khajuraho, Ranakpur, Jaisamel, Mont Abu...

6- Gautama Buda

La paraula Buda no és un nombre propi i únic per a Siddharta Gautama, el nom de Buda significa “aquell que està despert” , aquell que és capaç d'assolir un nivell molt elevat de religiositat.

Va viure durant el segle VI a.C en el mateix temps que altres savis del món antic, com Lao Tse, Heràclit o Pitàgores. Va néixer prop de l`Himalaya, actualment en la frontera de Nepal i la India, es pensa que va ser a Lumbini. Va viure durant uns 60 anys.

Fotografies d'unes estàtues de Buda de Hong Kong

Siddharta va néixer en una família noble de un petit regne indonepalés. Va tenir una infància plena de luxes i comoditats. Durant la seva joventut va experimentar una transformació radical al entendre certs fets bàsics de la vida: malalties, vellesa i mort.

Hi ha una llegenda, els quatre passeigs. El seu pare era rei i volia que desprès governés Siddharta, i perquè Siddharta governés no podia veure el sofriment d'aquest món, ja que aleshores no voldria governar i abandonaria el seu pare. El seu pare volia aïllar-lo d'aquest món, però és una mica difícil aïllar-lo del món i al mateix temps ensenyar-lo a governar. Només en sortir al carrer va donar 4 passeigs, en cada passeig es va trobar una persona amb una situació diferent dels sofriments d'aquest món.

En el primer passeig es va topar amb una jove que tenia la cara plena de cicatrius i amb lepra, va pensar que de les malalties ningú pot escapar ja que són lleis de la vida.

En el següent passeig va veure un ancià caminant pel carrer, va observar que la vellesa és una de les altres lleis de la vida de les quals ningú escaparà.

En el tercer passeig va veure un cadàver que estava al costat del Ganges perquè l'incineressin, i va entendre la última etapa de la vida de la qual tampoc escaparà ningú a pesar de les seves riqueses o béns materials. La mort.

La última topada durant el passeig va veure un home que aparentment mendicava, que no tenia cap tipus de pertinences, però en canvi era feliç, no li calia cap tipus d'objectes materials per ser feliç, ja que no són necessaris. Aquest home era un asceta que havia vençut el dolor i la por a la mort, i s'havia dedicat a buscar el atman (jo individual) i l'havia posat en contacte amb el mar etern del ser que flueix de les aparences il·lusòries. Se'n va adonar que tenia que trencar el vincle de les il·lusions i buscar la certesa absoluta que donin el sentit de la vida. Després d'això va abandonar el seu fill i la seva muller i es va unir als ascetes, que també va abandonar més tard.

La asceta era la persona més pobre i la més feliç, aleshores podem viure igual de feliços sense diners, ja que si no els hi donem importància no els necessitarem.

Va reflexionar sobre aquets conceptes i va arribar a la conclusió que tothom passarà per aquets tres passos sigui ric o pobre, ja que són lleis de la naturalesa les quals tenim que acceptar i no evitar-les o amargar-les, i encara menys tenir-les por.

Va abandonar la seva llar amb 29 anys, una muller i un fill, per seguir el camí del Home Sant, que en aquells tems seguien els homes i les dones desil·lusionats amb la vida i anaven a buscar noves experiències per tal de trobar respostes a l'existència.

Quan era nen, va donar set passos en les quatre direccions dels punts cardinals i després va anunciar : “Aquest és la meva última vida i el meu últim naixement” I sobre les diminutes peixades van brotar flors de lot. (veure punt 10.2)

Va tenir molts mestres espirituals i va practicar severes austeritats en la seva època d'asceta i va fer austeritats que quasi el porten a la mort, per exemple va estar durant un període llarg de temps sense menjar, fins que la panxa quasi li tocava l'esquena. Se'n va adonar que aquestes austeritats tan extremes no el portarien a la espiritualitat ja que un cos maltractat no és el millor vehicle per arribar a la seva meta. Posteriorment va dirigir els seus esforços cap al cor de la seva pròpia existència, i sota un arbre va fer el vot de d'arribar a la il·luminació “ Encara que la carn es panseixi, encara que la sang es sequi, jo no m'aixecaré d'aquest lloc fins que no aconsegueixi la perfecta il·luminació”. Va aconseguir la il·luminació i durant els anys de la seva vida va ensenyar com arribar a la realitat. Anava de poble en poble comunicant i ajudant a altres perquè arribessin al mateix guany que ell, molts d'ells també van assolir la il·luminació, com a conseqüència es va iniciar una cadena d'ensenyances i mètodes que condueixen al desenvolupament espiritual.

Representació gràfica de Buda.

7- Budisme

És una de les corrents religioses de l'Índia, sorgida del Hinduisme. Existeix des de fa uns 2.600 anys i ha sigut una influencia religiosa i social molt forta per a Orient. Es va originar al nord de l'Índia, on va néixer el seu fundador, Siddharta Gautama més tard anomenat com el Buda. Aquest home va aconseguir un estat de visió perfecte sobre la naturalesa de les coses, en un estat d'il·luminació espiritual.

A pesar que adoren a Buda (la novena encarnació de Vishnu) com a fundador de la religió, no hi ha el concepte de un Déu creador, això no significa que siguin ateus si no que no es descriu un Déu o una existència de Primera Causa.

Algunes persones occidentals han opinat que no es una religió, ja que no té unes doctrines o creences sobre la deïtat si no que es una filosofia de vida amb l'objectiu de que cada individu arribi a la il·luminació.

El budisme fa 1.500 anys va desaparèixer en el seu país d'origen,la India, però al llarg dels segles va tornar a renéixer, per el sud de Àsia encara predomina l'escola Theravada. Per el costat nord de Àsia, el budisme es va desenvolupar per Nepal, Butàn, Tíbet i Xina. Va arribar a països com Mongòlia, Japó, Corea i va influenciar les escoles Chan, Shin i Zen.

És una doctrina tolerant que escapa del extremisme, ni la ascesis ni la riquesa exagerada. Buda va fer una ascesis tan estricta durant molts anys, després se'n va adonar que no era necessària per alliberar-se d'aquest món, ja que d'aquesta manera només es maltracta el cos, i un cos maltractat no és el millor vehicle per arribar a Buda.

Adopten una doctrina de meditació i treball personal per arribar a Buda, aquesta religió no creu que Déu t'ajudi a arribar a ell, ni que sigui el teu entorn qui t'ajudi, si no que tot el que avancis espiritualment és fruit del teu esforç, del teu treball constant.

Quan parlem d'arribar a Buda ens referim a arribar a la seva situació d'haver arribat a l'alliberació del karma, no ens referim a arribar a Buda amb un concepte de Déu creador. Seria comparable el que en occident entenem per arribar al cel.

La busca personal de Buda era donar sentit a aquesta vida davant de l'existència de dolor i sofriment, ser capaços de superar la ignorància d'aquest món que desemboca en sofriment, ja que podem tenir una idea errònia sobre conceptes, aquesta mala interpretació pot desencadenar situacions de sofriment.

Refusa el sistema de castes, per a ell tothom és igual, no hi ha diferències entre les persones tothom té els mateixos drets, tant en la vida en un temple com en la vida quotidiana. Tampoc fa diferències entre homes i dones tot el que pugui fer un home ho pot fer una dona sense distincions.

La seva doctrina principal són les quatre nobles veritats, creades per les ensenyances Buda:

Existeix el sofriment, Buda accepta la realitat constant i la insatisfacció com a procés de reencarnació segons els principis de Samsara, però no accepta cap tipus de principi permanent que estigui subjectat a les reencarnacions, és a dir podem sortir d'aquet cicle de reencarnacions i arribar a Buda.

El sofriment derivat del Samsara (cicle de reencarnacions) s'origina per causes específiques, que són el desig i la ignorància, els dos vinculats al dolor a través del previsible, però no inevitable força de les nostres reaccions. Es previsible ja que un estat de la persona amb sofriment o pena, comporta un estat egoista cap al seu entorn.

Més allà de les penoses fluctuacions del Samsara (cicle de reencarnacions determinades per les lleis kàrmiques, punt 10.2) existeix una condició existencial llibertadora (nirvana), és possible escapar d'aquesta situació.

Existeix finalment una via cap al nirvana i un aspecte crucial d'aquest camí es entendre que totes les coses, incloent el jo humà, no són permanents. Es precisament la creença en una cosa el que provoca el desig i la por que motiven les nostres accions.

El mètode o camí per aconseguir-ho és seguir “El Òctuple Camí” també anomenat com el noble sender de les vuit etapes. Totes les pràctiques del budisme tenen com a finalitat alliberar el sofriment.

És important no confondre termes, tenim que interpretar aquest camí amb una perspectiva de viatgers. El viatger té la intenció d'arribar a cert lloc, i amb l'experiència del viatge es transforma i s'enriqueix, al arribar al objectiu no té cap premi ni recompensa. El lloc cap a on partia era l'excusa, però amb el viatge, canvia, obre el cor, la ment, i la transformació experimentada és la verdadera meta.

O sigui, que no és un camí que recorrem etapa darrera etapa i al arribar a la meta obtenim el fruït de l'esforç, no hem madurat mentalment ni hem extret cap experiència. Aquest camí l'únic que variaria seria el temps, o sigui que seriem més vells, ja que en el viatge no hem aprés res.

El “òctuple camí”

1 - Comprensió correcta, no ofuscada per supersticions o il·lusions

2 - Pensament correcte, propi de la consciència i intel·ligència humana

3 - Manera de parlar sincera i compassiva

4 - Acció correcta, sincera i pacífica

5 - Manera de vida correcte, sense causar mal a éssers vius

6 - Esforç correcte, amb autodisciplina i control

7 - Atenció plena correcta, tenir una ment alerta i contemplativa

8 - Concentració mental i profunda de les realitats de la vida

La comprensió correcta l'obtenim al entendre les quatre nobles veritats, té que veure amb la intuïció espiritual. Sense intuïció espiritual no començaríem el camí de la devoció, ja que no ens interessaria. Al llarg del temps anem adquirint unes experiències, no de un apropament intel·lectual. Les experiències de com són les coses ens fa entendre-les.

El pensament correcte és tenir una actitud pacífica, allunyada de desitjos de plaer o odi, ja que si el nostre pensament és correcte, actuarem correctament i al contrari.

Utilitzar un llenguatge correcte, un llenguatge sincer evitant la mentida i la conversa inútil, és important per viure agust amb el teu entorn i que el teu entorn estigui agust amb tu.

Aquí podem veure un exemple d'un home sense cap noció de parlar amb perfecció, parlant amb el seu mestre:

El deixeble vol explicar-li el que diuen de ell per el carrer, el mestre li preguntà que si el que li vol dir ja ha passat per les tres portes. El deixeble no ho entén, i aleshores el mestre li fa tres preguntes:

• Estàs segur que el que vol dir-me és veritat?

• No, jo només ho he escoltat...

• És bo el que hem vols dir?

• No,no, en realitat és una mica desagradable...

• El que hem vols explicar és útil per algú?

• No, de fet és un comentari, diu una mica ofès.

• Aleshores, si el que hem vols dir no saps si és veritat, ni és bo ni és útil, perquè m'ho vols explicar? No seria més útil oblidar-ho per sempre?

Am aquest exemples hem vist a que és refereix quan diu les tres portes: veracitat, bondat i utilitat.

Quan parlem de accions correctes ens referim a obrar noblement, no matar, no cometre adulteri , per tant, inclou el respecte cap als animals, no menjar-se'ls, això ens porta a una forma de vida correcte. Hem d'evitar, fer mal a éssers amb sentiments, no robar, tenir una pràctica sexual que produeixi dolor (sadomasoquisme), parlar sense sinceritat i amabilitat, i intoxicar la ment (drogues...).

Per contra, hem de fomentar les accions amoroses i bondadoses, ser molt generosos, tenir la consciència clara i lúcida. Ser senzills, tranquils i comunicar-nos positivament.

Segons els budistes, l'acció bona o dolenta és conseqüència del que està pensant la ment, és a dir si tenim una ment plena d'odi o ignorància, els nostres actes seran negatius, com per exemple actuar amb ràbia, enveja amb egoisme...

En canvi, si la nostra ment està en un estat mental positiu, sense odi, els nostres actes seran bondadosos i generosos.

Per tenir la ment correcta i preparada cal cedir davant de desitjos de pensament, sentiments paraules i accions negatius.

Forma de vida correcte, referit a no fer mal al teu entorn.

Accions que poden afectar a éssers vius, són les que calen evitar, com per exemple traficar persones, animals, drogues, armes, o guanyar-se la vida predient el futur. Totes aquests actes afecten negativament a la societat o a part de ella. Però també hi ha actes indirectes que poden afectar a la societat, com per exemple comprar roba que ha estat feta per menors d'edat explotats.

L'esforç correcte és l'esforç diari i constant de cada persona, ser tu mateix conscient dels teus deures i tenir un control en tu mateix. El sistema de castes refusa el compensament d'aquest esforç, ja que la teva situació social és determinada per el teu bressol (abans de néixer ja saps la teva situació social, ja que les castes són hereditàries) i no per el teu esforç o els seus actes durant la vida.

L'atenció plena, correcte i la concentració mental entenem per unes facultats mentals no pertorbades i preparades per rebre informació.

El budisme es un camí que necessita un esforç i vigor espiritual sense dependre de l'edat. És important practicar quatre exercicis:

1- Prevenir el sorgiment d'estats mentals com l'egoisme, l'odi, la ignorància...

2- Procurar eradicar els estats mentals descrits en el punt anterior,intentant esbrinant les causes, ja que si ja sabem la causa del problema i per tant el podem eliminar.

3-Evitar el desenvolupament d'estats mentals negatius, mals pensaments, i substituir-los per estats de consciència amb els quals podem accedir a la pràctica de la meditació, en el context de la pràctica espiritual.

4- Mantenir els estats mentals sorgits, és a dir, seguint aquets tres passos aconseguim una ment cultivada amb pensaments i accions positives, ara només cal mantenir aquests aspectes o virtuts.

Per tenir la ment correcta i preparada cal lluitar contra els desitjos de pensament, de sentiments, de paraules i d'accions.

Amb atenció perfecta, entenem el record o la memòria, potser que per explicar aquesta frase sigui millor formular-la a l'inrevés: la no atenció conscient comporta una falta de memòria, de distracció del record. La concentració implica continuïtat i constància.

Molts cops només som conscient de les coses que ens rodegen molt vagament, projectant-ho cap a un concepte o idea, quan només sabem anomenar-ho ens pensem que ja ho coneixem.

En canvi, si aprenem a veure les coses amb deteniment i som receptius entrarem en comunicació amb una vida més creativa i rica.

També és important posar atenció en nosaltres mateixos, en els nostres actes, pensaments o sentiments; si els analitzem podrem canviar els que per a nosaltres són negatius per un de millors. El instrument més valuós és una atenció conscient en nosaltres per millorar. Podem fer el mateix per comprendre a altres persones i ajudar-les a millorar.

I per últim, per obtenir una concentració recta és portar a terme una meditació que t'alliberi dels desitjos, això ho podem aconseguir mitjançant el ioga. Al final d'aquest camí es troba el nirvana,és un estat de la consciència que la persona pot assolir quan extingeix tot desig, mitjançant la meditació. Aquesta és la última etapa, fins aquí tindríem que haver sofert un canvi en la nostra personalitat, ho comparen amb un arbre, el qual el van regant amb aigua, en aquest cas l'aigua seria l'esforç individual i diari. Així, l'arbre aniria creixent, trauria brots, creixeria de mesura, etc...

Al seguir aquest camí ens anem transformant, en la manera de pensar, de parlar, d'actuar... etc. Aquest arbre aniria creixent en diferents etapes, potser que durant un temps es panseixi una mica, per falta d'atenció nostra, però aquest arbre mai torna endarrere, és a dir que tot el que avancem espiritualment no ho perdrem, per més que estiguem un temps sense dedicar-nos a la vida espiritual. Això no significa que no puguem cometre faltes i se't passin per alt. Simplement significa que tu has avançat espiritualment fins un punt, si per un temps abandones aquesta vida, i passa el temps i tornes, començaràs en el punt on ho has deixat, però potser que durant aquest temps que no t'has dedicat a la vida espiritual hagis acumulat karma negatiu. Fins aquí, l'arbre simbolitza l'experiència espiritual.

Suposant que l'arbre segueix creixent, arribarà una etapa on estarà completament transformat, i començaran a sorgir flors, en aquesta etapa ja haurem assolit la visió perfecta, perquè surtin flors necessàriament hi ha d'haver llum, la llum de la il·luminació. Ja hem arribat a la etapa de la il·luminació.

Dintre del budisme podem trobar diferents tendències, creades després de la mort de Buda. Hi han tres escoles principals:

- Theravada: Està basat en les escriptures sagrades del Canon, en la llengua Pali (idioma antic de la indioxina, i Sri. Lanka, amb origen de Malva i influènciada pel sànscrit, actualment és una llengua morta), va estar escrit per cinc-cents savis il·luminats: els “theras” . Theravada significa la doctrina o ensenyança dels antics, ja que “thera” significa antic, i “vada” doctrina. Aquesta escola o tendència del budisme, està destinada a persones grans, tenen que renunciar al matrimoni.

Són partidaris de la ascesis, l'autodomini i l'esforç personal.

La tradició Theravada, està formada per les “Tres Canastres” (Tipitaka en Pali), representen la psicologia i les ensenyances originals de Buda.

Les “Tres Canastres” són: 1- Vinaya Pitaka, les regles de la disciplina tant per homes com per a dones, 2- Sutta Pitaka, són els discursos de Buda originals, 3- Abhidhamma Pitaka, l'ensenyança superior de la psicologia i filosofia budista.

- Mahayana: Comença entre els segle I a.C i el segle I d.C influït per el Grecobudisme.

Accentua la compassió i la renúncia, la pròpia alliberació amb l'objectiu d'alliberar altres éssers. Inclou la pràctica de bones obres respecte els éssers vius de l'entorn. També són partidaris de l'ascetisme i són molt austers, encara que són menys estrictes i exigents que els devots que practiquen la religió Theravada. Usen alguns rituals i a partir de l'escola de mayana es crea el budisme tàntric (explicat seguidament). Important en el budisme tibetà o lamaísta. Difós per el Nepal, el nord de la India, el Tibet , Mongòlia, Japó, Vietnam i China.

En aquesta escola no rivalitzaven amb les altres escoles del budisme, convivien junts sense necessitat de discòrdia entre ells, sempre i quan seguissin el mateix codi: ser vegetarià, que meditessin... Algunes escriptures seves (i de les més importants) van ser transmeses per tradició oral i més tard escrits, encara que aquets escrits es van amagar durant anys, amb el temps van sortir a la llum. Estaven escrits en llengua Pali, i eren sermons reals de Buda (“la perfecció de la saviesa”).

• Vajrayana (“el budisme tàntric”) aquest tipus de budisme es centre en rituals i el culte cap a divinitats femenines. Utilitzen tècniques de ioga, de meditació i inclòs de màgia. Celebren cerimònies secretes, reciten mantras místics i fan orgies. La seva idea és l'harmonia amb l'entorn amb la finalitat de manipular l'energia interna i a partir d'aquí controlar l'externa.

• Hi ha algunes escoles més , però no tenen tanta importància, algunes d'elles són: Hinayana (petit camí) es freqüent al sud oest de Àsia, Budisme Zen més popular a Estats Units i Japó, Lamaisme és una barreja entre el budisme amb les tradicions tibetanes, Tendai, els devots d'aquesta religió es troben a Japó, Tailàndia i Birmania. La regió del Budisme Zenmui la trobem a Ceilan i altres països, i per últim hi ha la religió d'Asoka, situada en l'Índia, Xina, Ceilan i altres regions.

Els monges d'aquesta religió (budisme general) van vestits amb tres peces, de color ocre o vermell fosc, porten aquests colors ja que recorden el vestuari que Buda portava com a capa. Aquí mostro dues fotografies:

Fotografies de dos Lamas Tibetans.

Les celebracions dels budistes són molt escasses, no arriben a una per mes, a pesar de tot, cada lluna plena fan una cerimònia, equivalent al que seria a la religió catòlica la missa dels diumenges, podeu observar la diferència de dies festius.

Apart d'aquestes festes o cerimònies tenen alguns dies molt importants durant l'any:

Mes: Festiu Dia

Febrer: La mort de Buda 15 / dimecres

(parinirvana)

Abril: Dia del AOBO 2/ diumenge

(Amics del Ordre

Budista Occidental)

Maig: Dia de Buda 13/14 cap de setmana

Juliol: Dia del Dharma 12/ dimecres

Setembre Dia de Padmasambhava 6/dimecres

Novembre Dia de la Shanga 5/diumenge

Els monges de Barcelona, tenen poc repertori de cerimònies, però fan moltes activitats culturals cada setmana, sobretot els dimecres, com ara ioga, meditació, discursos, etc...

Apart de les cerimònies habituals, fan cerimònies quan algú deixa el cos (quan mor), la mort en el Budisme té molta importància ja que s'estan preparant a ella.

Es poden arribar a fer tres cerimònies diferents en una mateixa mort, quan està apunt de morir, quan s'està morint i quan mor, sempre que sigui possible. No tenen por a la mort, sinó que ho entenen com un procés de la vida per el qual tots passarem. Deixen el cos, però la seva consciència, ment subtil o esperit es seguirà reencarnant. Com observem no utilitzen el terme ànima, si no ment subtil.

També fan cerimònies abans i després de casar-se, o quan un devot passa de novici a monge.

Dintre de la societat eclesiàstica del Budisme, hi han diferents rangs, el primer i el més baix és el de Novici, el segon és el de Monge, el tercer és el de Lama, el quart és el de Rempoche, i el últim esglaó és el de Reconeguts Reencarnats, els més importants.

Els devots novicis poden estar cassats, se'ls aconsella que no mengin carn i no beguin, però a partir de monge fan una cerimònia on el monge pren el vot de no menjar carn i altres restriccions i certes normes. Si volen tornar a menjar carn o casar-se, poden renunciar al vot de monge. La resta de rangs estan molt determinats pels estudis de cada persona. Els Rempoche equivalen al que a la religió catòlica seria un Abat, són els grans mestres. Els Reconegut Encarnats són els Dalai Lama, fins l'època actual hi ha hagut 14 Dalai Lama, el actual està exiliat per la invasió de Xina.

Fotografia del Dalai Lama actual, Tenzin Gyatso

Per ells el Dalai Lama no és només un monge molt elevat espiritualment, si no que el veuen com el responsable del Tibet, dels seus ciutadans i dels seus problemes, ja que ell no pensa en el béns materials com estan estructurats avui en dia les organitzacions polítiques occidentals, si no que pensen en el seu càrrec polític i social. Sempre s'han quedat al marge de les guerres, han preferit perdre territori a enfrontar-se en una guerra, com per exemple els xinesos que sempre intenten envair-los. Es diu que el Tibet sense el Dalai Lama no és res. No només porta la pau al Tibet, també aporta pau al món sencer, ja que es preocupa per que tots els ciudatans es relacionin d'una forma adequada entre ells (“el òctuple camino”), és per això que té el premi Nobel de la pau.

Quan el Dalai Lama deixa el cos és té que escollir un nou, aquest sistema no va per votacions ni res per l'estil. El Dalai Lama anterior acostuma a deixar unes indicacions que serviran per trobar el pròxim, com per exemple algun objecte que el següent Lama ha de reconèixer sense haver-lo vist abans, ja que aquest objecte acostuma a ser de la seva vida passada i l'ha de reconèixer. Aquesta prova és la definitiva, doncs només un Dalai Lama es pot recordar coses de la seva vida passada. També pot ser que el facin reconèixer persones o noms de vides passades.

7.1- Comentari d'una carta budista

Aquesta carta va ser escrita per Petrul Rimpoche, un Lama molt important, va ser la reencarnació de Jig-Me Glind-pa, el mestre més excel·lent del segle XVIII. Aquesta carta era dirigida als seus deixebles per tal d'aconsellar-los.

He pensat que era una bona idea comentar-la ja que és una carta molt important on es resumeixen les idees bàsiques del budisme. A més, crec que és una manera més amena i pràctica d'entendre millor els conceptes.

La podeu trobar en la web següent: www.budismotibetano.net/portal/index.php?option=com_content&task=view&id=180&Itemid=34

El que està escrit en negre és la carta, i en blau, el meu comentari de text, només he comentat el que he cregut més important ja que si no m'ocupava gran part del treball.

Hi ha tres coses que no hauries de oblidar:

El guru ple és de gràcia,

El Buda Il·luminat,

Memòria i consciencia

(Per a ells els estudis són molt importants, amb això es refereix a la memòria, inclòs, molts càrrecs de responsabilitat en els temples se'ls donen a qui té més estudis. La consciència fa referència al esperit i la ment subtil però no fa referència a l'anima com a referència de “jo personal”.

Hi ha tres coses que és millor oblidar

El preceptor que t'ordena

La doctrina del budisme potencien molt que els mestres espirituals no ordenin, ells només aconsellen, però no prohibeixen res, ni fumar, ni beure... Excepte quan prens i acceptes els vots de ser monge.

Les ensenyances que et porten al camí.

I la disciplina

També es refereix a no obligar a la persona. És a dir, la disciplina és marcar-te unes normes que portar a terme durant un temps, també és important fer les coses perquè tu vulguis i no perquè deguis.

Hi ha tres coses que has de tenir:

Una ment que ha de romandre on està el cos

Un cos que estigui en el lloc adequat

És important tenir un entorn adequat per a la pràctica espiritual, no anar amb gent que freqüenta bars, que fuma, etc... No és que refusin a la gent, o que la diferenciïn, és que tenen que adequar al tipus de vida que han de portar)

Una ment que estigui en estat de relaxació

És important no tenir la ment carregada de problemes o plans, deixar-la en blanc i meditar

 Hi ha tres coses que és millor oblidar:

La còlera entre els enemics

Aferrar-se a les persones estimades

Diu persones estimades perquè són les que tenim en el nostre entorn i les tenim afecte, però en realitat es refereix a no aferrar-se a cap tipus de persona, ni tan sols a les estimades, ja que això crea una dependència, i es formen uns llaços kàrmics que al morir et lligaran a la persona i per tant et quedaràs en aquest món rondant, no et podràs reencarnar ja que tens una dependència cap a algú, també es poden crear llaços kàrmics per sentiments de odi intens cap a algú. (veure punt 10.2)

La son mandrosa

 Hi ha coses que millor restringir:

La llengua en públic.

Els pensaments sempre

No tenir preocupacions que et transmeten mal de cap, i sentiments negatius, tenir la ment tranquil·la per meditar, el ioga serveix per relaxar la ment i oblidar-te de tot

Hi ha tres coses en les que hom hauria de guardar silenci

Les pròpies virtuts

No cal demostrar les teves virtuts en públic, ja que algú és pot sentir inferior i es pot ofendre, actuar amb més modèstia.

Les faltes de algú altre

Tothom comet errors, incloent-nos a nosaltres mateixos, no cal recordar-los, això ens pot provocar situacions negatives que es poden evitar, ja que hem de ser compassius i saber oblida. No hauríem de criticar defectes ja que només per això estem faltant al respecte de la persona i encara és una falta més greu que el propi defecte de la persona.

Les nostres intencions en el futur

No hauríem de parlar de coses que no tenim la certesa absoluta que passarà. No coneixem el futur i si fem plans de coses desconegudes és probable que ens fallin. Ningú ens pot assegurar que demà estem vius, o que ens hagi sortit cap imprevist i ens tinguem que mudar de ciutat.

Hi ha tres coses de les que ningú hauria de mostrar

El impuls a rebutjar els afectes mundans

S'aconsella no estar aferrat a les coses d'aquest món ja que aquesta vida es passatgera i no t'emportaràs res després de la mort, per més valor que tingui per a tu. Tampoc cal ser tant extremista de rebutjar-ho tot sempre, ja que com menys importància li donem a les coses terrenals millor, ni per bo ni per dolent)

La trampa de la pròpia hipocresia,

La insistència en exhibir el propi fervor religiós.

No és necessari mostrar el teu interès cap a Buda perquè tothom se'n adoni que ets molt religiós, has de mirar per tu mateix, no per el que els demés puguin pensar de tu, ni per bo ni per dolent.

 Hi ha tres llocs als que no tindríem que anar

Entre gent hostil,

Aconsellen relacionar-te amb gent adequada a la teva forma de vida, ja que del teu entorn aprens moltes coses, i si el teu entorn és molt religiós serà més fàcil per a tu aprendre com arribar a Buda.

A una aglomeració multitudinària,

A un lloc on juga

Referència a no relacionar-se amb gent que no et convé, amb els jocs es refereix a jocs on s'aposten diners, jocs d'atzar, bingos... Al estar jugant amb aquets jocs et pot la avarícia i quan perds tens angoixa pels diners materials que ja no tens. Aquests pensaments et distorsionen la ment per dedicar-la a meditar. No es un tipus de vida recomanat per a qui es dediqui a la vida espiritual.

Hi ha tres coses de les que no hauríem de parlar:

Del Dharma als qui no volen escoltar-lo

És important no parlar de temes religiosos sinó t'ho demanen ja que pots forçar a la persona, i si la vols ajudar el resultat por ser pitjor. Qui tingui interès ja demanarà consells.

Els assumptes privats a qualsevol

Fantasies sense sentit

 Hi ha tres coses que no haurien de fer-se

Comportar-se temperamentalment amb un amic

Parlar inconseqüentment,

Hem de saber a contenir-nos verbalment, de vegades en un estat sufocat de la persona, podem dir barbaritats de les quals ens podem penedir.

Actuar amb dues cares

Tenim que ser sincers amb els demés i amb nosaltres mateixos, si fingim és perquè nosaltres no som així. És important ser una persona honesta i sense falsedat. Evitar la hipocresia.

Hi ha tres coses de les que hom hauria de refrenar-se

Presumir de la pròpia importància,

Assenyalar consecutivament les faltes dels demés.

Si són errors que no venen el cas no hem d'explicar a ningú les faltes que hagi pogut cometre algú, ja que tothom s'equivoca, no per això el deixarem malament davant de tothom, tenim que ajudar a la persona a que no repeteixi les faltes en comptes de publicar-les i riure'ns d'elles.

Menysprear als demés.

 Hi ha tres coses que hom no hauria d' oferir:

Devoció a un xarlatà

No hem de rendir-ho tot a qualsevol, hem de saber a quines persones respectar i confiar, i a quines altres no.

Regals a algú d'un rang superior

Els més íntims pensaments a qualsevol

 Hi ha tres coses en les que hom no hauria de deixar la ment:

El cos de joves precioses

No ens tenim que fixar en el físic ja que és una cosa material i per tant temporal, és més important el interior de la persona i no tenir en compte el físic

La conducta d'un amic,

Les pròpies virtuts

No només tenim que pensar en les nostres virtuts, ja que encara que siguin moltes, encara tindrem molts errors, és important no pensar sempre en les virtuts ja que ens acabarem pensant que no tindrem errors i no ens preocuparem per eliminar-los.

Hi ha tres coses en les que hom hauria de ser flexible

Parlant amb un amic

Portant vestimentes pròpies del país,

Dirigint-se la ment cap al Dharma

 

Hi ha tres coses que no hauríem d' escoltar

Paraules aduladores

Diàlegs de la última bogeria

Consells d'un neci

Tenim que deixar-nos aconsellar per una persona amb coneixements i experiència, com per exemple un savi, que ens donarà bons consells per anar pel bon camí, en canvi si fem cas a qualsevol potser que no ens estigui aconsellant bé.

Hi ha tres coses que hom no hauria d' ambicionar

La fortuna d'un home ric

La riquesa material no té que ser envejada, ja que podem veure un home amb una casa enorme, amb criats, fortunes, etc... i potser com a persona tu vals més que ell i no tingui dona perquè ningú l'aguanta. Per tant, no tenim que mirar ni el físic ni les coses materials, ja que els sentits són enganyosos i podem tenir pensaments erronis. És millot envejar el caràcter dòcil de algú, o la religiositat d'un altre, però no tenim que envejar res material ni físic.

Una posició de categoria

Vestimenta supèrflua e innecessària  

Amb referència el que he explicat abans, no deuríem preocupar-nos per coses materials, ni vestits luxosos que només tenen la funció d'aparentar riquesa, ja que la funció principal tindria que ser abrigar. Per més luxós que sigui el vestit no ens el emportarem després de la mort, per tant no val la pena pensar en coses materials, més important és tenir la ment preparada per meditar.

Hi ha tres coses de les quals hom no hauria de parlar malament

D'una persona respectada

Com per exemple un monge, estem criticant defectes que nosaltres també fem a una persona que té molta reputació i influència social, per tant a aquesta persona comentaris d'aquest tipus li poden afectar molt i tacar la seva fama. Tenim que mirar el millor possible per als demés en comptes de criticar-los.

De la mercaderia d'un altre

D'un bon amic.

Tenim que respectar les persones que ens rodegen i amb gran importància als amics, ja que tenim que aprendre a tractar i pensar bé de la gent. Ser bondadosos i mirar per veure les virtuts i no els defectes.

 Hi ha tres coses que hom no ha d'exalçar:

A un home que és vilipendiat per tots

En la societat actual hi ha gent marginada i en comptes d'ajudar-la apartem la mirada, aquí s'entén que no tenim que fer cas l'opinió dels demés sobre la gent, i tractar a tothom per igual, no perquè sigui marginat el tenim que continuar marginant, si no ajudant.

A un boig presumptuós,

Al teu propi fill davant dels demés.

No tenim que presumir de res, a més estem donant importància a fets que si fossin del fill del veí no tindrien tanta importància. Com hem explicat anteriorment, és millor no fixar-se només en les virtuts ja que si només pensem amb elles ens pensem que només tenim virtuts i aquet és un concepte erroni, ja que tots tenim defectes.

Hi ha tres coses que hom no hauria d'exalçar ni criticar:

Als familiars

A un home que no en saps res

En realitat a ningú

Hem de respectar a les persones, tenen sentiments i no tenim que ferir-los.

 Hi ha moltes altres coses que has de recordar

, però és essencial que t'observis en cada moment.

Per millorar tant espiritualment com personalment (per exemple els defectes) és important donar-nos compte dia a dia que fem malament i intentar-ho millorar, i de les nostres virtuts també ens hem de donar compte quines són i mantenir-les.

No ho oblidis, tant en la pràctica mundana com la espiritual estan aquí contingudes

Quan diu pràctica mundana es refereix a valors que no tenen cap contingut espiritual, com per exemple l'exemple d'abans, els defectes de una persona, o els actes diaris o comportaments d'una persona vers la societat.

Aquestes paraules estan plenes de profund significat, no las ignoris.

8- Déu Shiva

Siva és considerat el preservador de les coses, és el més gran asceta i està considerat com a senyor del ioga (Mahayogin), es presenta cobert amb parracs de pell, el cos untat amb cendres i cabells trenats. És un dels Déus més antics i més adorats.

Els seus atributs són el disc i la maça. Sovint se'l representa amb una mitja lluna al front qui simbolitza el poder del sacrifici.

De vegades se'l representa envoltat de cobres ja que va ingerir el verí que havia en l'oceà per tal de salvar al món, i per tal de que aquest verí no li afectés, Parvati (la seva muller), li va cobrir el coll amb la cobra perquè no s'escampés per el cos.

Shiva és un Déu amb molta ambigüitat, ja que té els dos extrems, la part positiva i bondadosa, i la part negativa i destructora.

Quan pren la seva forma destructora i anihiladora és anomenat Rudra. Rudra se'l representa amb pell morena, el ventre negre, l'esquena vermella i vestit de pells. És feroç i destructiu, dirigeix als Déus de les tempestes, ataca com una bèstia salvatge i ferotge, però també és un sanador d'epidèmies.

A Rudra se'l alava perquè deixi en pau a les comunitats que el invoquen, és a dir, se'l alava perquè marxi a un altre lloc a fer el seu treball destructiu.

El fet que hi hagi himnes vèdics destinats a Rudra significa que forma part del panteó vèdic, a pesar de la seva forma destructiva. Els seus orígens, que s'especula que són indoaris.

Shiva pren també una forma benèfica, la seva muntura és el toro sagrat blanc, Nandi.

També és el Senyor de la dansa, que amb el seu ball expressa una energia sense límits que crea i manté el cosmos. Té quatre braços i balla en un cercle de foc.

Shiva com el Senyor de la dansa

A pesar de la multitud de formes amb les que apareix i se'l representa en forma de linga. Aquesta linga representa el falo, el símbol del penis masculí. És un símbol d'erotisme sexual, sempre erecte ja que sobreïx de creativitat potencial. La linga està sobre la base de un yoni, la vulva femenina. L'origen d'aquesta llegenda sorgeix de un grup de savis asceta que estaven adorant a Shiva sense saber la seva grandesa, per castigar-los va aparèixer com un iogui nu per tal de seduir les seves mullers.

Molt furiosos els ioguis ascetes el van castrar, i quan va caure el falo de Siva, el univers va quedar submís en les tenebres. Els savis es van adonar del seu error i li demanaren perdó, Siva va acceptar les seves disculpes, però amb la condició que a partir d'aleshores l'adoressin en forma de linga.

La seva muller és Parvati, una princesa de l'Índia, tenen dos fills, Ganesha, meitat home meitat elefant, és el Déu dels principis del hinduisme, i elimina els obstacles. El seu fill Ganesha representa el poder intel·lectual dels dos, de Shiva i Parvati.

Família Shiva Fotografia d'una estàtua de Shiva

A dalt a l'esquerra tenim a Shiva,

abaix a l'esquerra tenim el símbol

de la linga, a dalt a la dreta tenim a Parvati,

i a baix a la dreta tenim a Ganesha.

L'altre fill és Skanda, el Déu de la guerra, el anihilador de diables i el eternament jove.

Els seguidors de Shiva (shivaistes) es reconeixen o es distingeixen per tres línies horitzontals que es posen al front per recordar les tres lligadures: anava (jo), karma y maya, que impedeixen a l'home el seu objectiu, arribar a Déu.

Aquestes tres línies normalment estan pintades amb cendres, i molts cops també es pinten en mig d'aquestes línies una rodona que representa el tercer ull de Shiva, ja que Shiva té un tercer ull al centre amb el que va calcinar el desig (Kama).

No hem de confondre aquesta rodona amb les rodones vermelles que es pinten totes les hindús un cop ja casades.

Hi ha especulacions sobre l'origen de Shiva, ja que entre les runes de Mohenjo-Daro (una de les ciutats més colonitzada pels indoaris, també una de les més importants en quant a comerç en la època en que els indoaris envaïen l'Índia, ara és una ciutat en runes, però amb gran importància històrica), hi havia un segell amb els trets bàsics de Shiva, per això s'especula que l'origen del Déu Shiva provingui de la cultura indoària.

8.1 Shivaisme

Els seus orígens estan en la “vall del Indo”.

Cada una de les corrents religioses creu que té més importància un Déu sobre els demés Déus existents. També associat al seu Déu, cada corrent té les seves doctrines i les seves diferencies.

Algunes tradicions del Shivaisme estan formades per el savi Agastya Muni, en la llengua Tamil, amb les ensenyances del Sanatana Dharma, que són una part de les escriptures sagrades dels Vedas, on es basen molts punts de les religions hinduistes.

També estan basats en escriptures sagrades com el Puranas i el Tantra.

El Shivaisme és molt comú al Sud de l'Índia, també a Sri Lanka. Creuen en única realitat suprema, nirguna-Brahman, i la personificació de la Divinitat Suprema, Ishvara. Alguns exemples de personificacions de Brahman són Shiva, Ganesha, Krsna, Parvati... i totes les manifestacions de Déu en aquest món material.

Brahma és la causa de la creació, és el preservador i el destructor del univers, expressat en la forma de Tri-murti (veure 4.2.1), les tres formes de Brahma, Shiva i Visnhu.

Creuen que Shiva és el Déu suprem i que pot prescindir dels demés, que Shiva transcendeix d'una única forma, i el representen com al univers sencer. En canvi hi ha tradicions que creuen en el dualisme, l'existència de més Déus apart de Shiva, però en les dos tendències accepten i reconeixen l'existència de més deïtats.

Creuen que el absolut, nirguna-Brahman (la única realitat suprema) la seva personificació s'anomena Ishvara, la deïtat única de Déu. És anomenat així perquè fa referència al principi suprem, Brahman en forma de Tri-murti, Brahma el creador, Vishnu el conservador i Shiva el destructor.

En la majoria de llocs de cremació Shivaistes trobem estàtues sagrades (murtis) de Ganesha (fill de Shiva i Parvati), ja que creuen en la importància de Shiva però també reconeixen a més deïtats. Per aquets devots la incineració dels cadàvers és molt important i forma part de la seva adoració. Cobreixen la deïtat de Shiva amb les cendres del devot mort.

Aquestes costums són creades per la societat, ja que en cap escriptura sagrada trobem cap culte tant extremista, semblant a la creació de les castes, també per la societat.

Shiva el representen quan transmet les coses belles i bones, en canvi, quan està en la seva forma de destructor, el representen amb una altre forma i amb el nom de Rudra.

Quan se'l anomena Rudra degut a la seva actitud destructora, a la seva muller, Parvati, també se la associa com “la mare destructora” o Kali.

La part negativa dels dos no es mostra en forma de ira, si no com la mateixa naturalesa dels dos, poden crear una cosa, es lògic que també la puguin destruir.

Shiva significa el extremadament benèfic, i purifica totes les impureses de l'ànima.

També és molt venerat en forma de linga en molts territoris de l'Índia (vegeu apart de Shiva)

Un exemple de la representació de una linga

Els Shivaistes es basen en les escriptures dels sis Puranas que alaben a Shiva, el Linga-Purana, i en els Upnishads. Les escoles de les teologies Shivaistes són las kashmirí saiva.

El shivaísme està comprés per una perspectiva molt ample, amb rituals devocionals, llegendes, pràctiques de ioga i amb una importància mística. Hi ha tendències shivaistes que estudien i practiquen el tantra sexual, ja que dins del matrimoni està permès el sexe. A més, quan es cassen una parella, és obligatori que l'home satisfaci la dona sempre que ella ho vulgui. Hi ha temples a l'Índia decorats amb seqüències tàntriques per totes les cares.

Fotografia d'un gravat tàntric i d'una

estàtua

Per trobar la salvació, els shivaistes tenen quatre doctrines principals:

El shivaiste fidel té que tenir un comportament just i actuar de manera justa, lleial i generosa. Té que posar en pràctica els ensenyaments ètics, ser capaços de fer treballs humils, com per exemple escombrar el terra dels temples, fregar plats, etc... Aquest punt és anomenat dasa-marga “ la via del servidor”, el seu objectiu és arribar al mateix món on està Déu.

El segon punt és l'etapa de l'adoració ritualitzada, caracteritzada per els actes prescrits per els textos específics de rituals. Hi ha un sentiment de la presència de Déu en cada una de les divinitats, l'adoració de les deïtats és comparable a l'adoració de Deu ja que creuen firmament que Déu està en la deïtat. Aquesta via és anomenada sat-putra-marga “la via del fill verdader” fen referència al sentiment que hi ha en el devot quan adora la deïtat. Aquest punt ens porta a samipya, “el sentiment de la proximitat a Déu”

La tercera disciplina és la del ioga, aquesta paraula significa “unió”. Aquest mètode posa en funcionament els medis ioguis, que desemboquen en la contemplació i l'adoració interior. En aquesta via la intenció és aproximar-se més a Déu, però com si fossis un amics seu. Per això s'anomena “la via del amic” i el seu objectiu és sarupya, “aconseguir la mateixa naturalesa que Déu”

Algun exemple seria quan ofrenem menjar a una deïtat o quan la vestim.

Aquets tres tipus de pràctica són etapes preparatòries per arribar a la perfecció. Aquestes etapes fan possibles que l'ànima salti cap al Absolut, la última etapa, la del coneixement alliberador o jñana. Aquesta doctrina s'anomena sam-marga, ja que et porta directament al Absolut, a Déu. En aquesta etapa s'unifica l'existència humana amb la divinitat.

A tres generals, la seva filosofia, anomenada Shaiva Siddhanta (molt extensa per la India meridional) és similar al no dualisme qualificat per Ramanuja (explicat en el vishnuisme) ja que no creuen en la identitat absoluta entre Déu i les ànimes d'aquest món, és a dir, nosaltres corresponen a una petita part de Shiva, tenim la seva mateixa naturalesa, però no amb la mateixa intensitat ni quantitat. La seva autoritat emana dels Vedas i dels Agmas , així com de les cultures indoaries.

Els Shivaistes tenen sis escoles principals, cada una té les seves pròpies doctrines, darrerament explicaré les més importants.

Els seus noms són: Saivisme Purànic, Saivisme Pasupata, Saiva Siddhanta, Saivisme Kapilaka, Saivisme de Cachimira, Saivisme Linga.

- Pasupata: La seva filosofia té tendències dualistes i monistes.

Aquest sistema no està relacionat amb les escriptures sagrades dels Puranas, amb la seva declinació cap a la via externa, o sigui que no li donen tanta importància als mantras. Destaquen dues escoles importants, l'ordre pasupata i la subordre lakula. És l'escola saiva més antiga, probablement sobre el segle II d.C

El nom de Pasupata ve donat per un asceta, era un brahma que havia passat per la cerimònia de iniciació en la casta alta. Normalment els seguidors d'aquesta religió són de castes altes, no els està permès parlar amb persones de castes més baixes ni tampoc en dones. A les dones se les descriu com les que inciten als ascetes a portar a terme el sexe, les temptadores dels ascetes , més tard aquests comentaris van ser censurats degut a la seva desaprovació comú. Els pasupatas mai van abandonar els valors vèdics, ja que percebien en la seva tradició no com un refús, si no com la culminació i realització plena de la vida vèdica . La alliberació del karma es fruït del esforç individual, però també de la gràcia de Rudra, en diferència als budistes, que creuen que per l'alliberació del karma només és fruït del teu esforç personal.

El asceta tenia que fer un petit esforç encara que Rudra l'ajudés a l'alliberació, també era necessari que complís un vot, aquest vot tenia tres etapes progressives: durant la primera etapa vivia en el temple Saiva cobert de cendres i evitant rentar-se amb aigua mentre venerava al Déu per mitjà de les danses i els cants. La meditació enfocada cap als cinc mantres sagrats de Siva. Durant la segona etapa l'asceta tenia que abandonar el temple i els signes externs de la seva afiliació religiosa para comportar-se en públic de forma antisocial, com si estigués boig, fent gestos impúdics als joves, roncant sonorament sense estar dormir i fins i tot fingir ferides o cops. Aquest comportament induiria al maltractament per part dels vianants amb el fi de que el seu bon karma es transferís a l'asceta mentre que el seu mal karma repercutís en els que l'haguessin insultat. La tercera i última etapa consistia en retirar-se a un lloc apartat, com una cova, una casa abandonada, o per el bosc, amb la fi de meditar sobre els cinc mantres sagrats i la síl·laba sagrada AUM.

La subordre lakula, eren ascetes que acceptaven les doctrines de Pasupata Sutra, eren més extremistes que els altres ascetes, tant en les seves pràctiques com en el refús a la societat.

Creuen en Shiva com la causa de la suprema existència i el legislador d'ànimes i de l'existència. Cada ànima és individual, però quan arriben a Déu s'unifiquen a ell. L'adoren com el senyor de les ànimes .

En aquest cas alguns ascetes volen imitar a Rudra i assoleixen el gran vot que s'exigeix a aquell que ha matat un brahma, i ,amb la finalitat d'expiar el crim deu realitzar la penitència de viure durant dotze anys fora de la societat vèdica, a una barraca portant la calavera de la persona assassinada com si fos una bandera. Això es necessari perquè la persona se'n penedeixi.

- Shivaisme de Cashimira, les seves ensenyances estan en els Shiva Sutras (“aforismes de Shiva” , “més enllà dels sentits” i “il·luminació”) en la llengua Tamil. La seva filosofia és un sistema Dualista. Estableix que les ànimes, l'existència i Shiva són diferents, les ànimes no formen part de Shiva. Shiva és l'ésser de tots, immanent, transcendent, la única realitat, abstracte poder destructor, generador i preservador.

La seva filosofia és similar al Advaita Vedanta en respecte a Déu i l'anima i tenen dos bifurcacions, les escoles spanda y pratyabhijña.

És a dir que d'aquesta escola en sorgeixen dos més. Aporten el ritual i el sistema bàsic per la via dels mantras. És molt extensa per la zona sud a pesar que el seu origen va ser al nord.

La tradició incorpora una devoció emotiva (bhakti) expressada en els himnes dels homes sants.

Segons la teologia saiva siddhanta existeixen tres categories diferents d'existència, el senyor (pati), ànima (pasu), i el vincle (pasa).

El senyor és la causa eficient del cosmos, realitza les cinc accions de creació, manteniment, reabsorció, ocultació i revelació de la gràcia.

L'ànima individual diferent de Siva vinculada al cosmos degut a la impuresa, l'acció el substrat material, i la voluntat de Siva.

El vincle, és el univers que avarca tot el fenomen mental i material, incloent molts mons diferents, i es manifesta a partir de maya, el seu substrat material. Per tal d'arribar a Siva, el practicant es sotmet a la iniciació imposada per el mestre espiritual (acarya) i té que complir amb els rituals diaris que gradualment netegen les impureses de l'ànima.

Per portar a terme aquest procés és té que sotmetre a dues iniciacions: la iniciació menor en les escriptures i rituals, i la iniciació alliberadora que assegura la llibertat final de l'ànima.

Segons aquesta escola la llibertat de l'ànima només és pot obtenir per mitjà del ritual després de la iniciació, perquè la causa de l'esclavitud de l'ànima són les impureses que no ens deixen arribar a Déu. Aquestes impureses són fruits de les accions, ja que creuen que amb el pensament no pot afectar el món, però l'acció si.

Els rituals més realitzats en l'actualitat, estan fonamentats en les tradicions tàntriques, amb la icona de la linga, el devot resa i li ofereix el seu servei.

És una religió molt tancada i inclòs depreciativa, ja que no és permès a les dones iniciar-se, tampoc als nens, als vells i als minusvàlids, ja que consideren que no són aptes. No obstant, les dones poden participar al culte de Siva, només a través dels seus marits, que són els que realitzen els rituals i esforç diari. La dona pot arriba a Shiva per la força del mèrit dels esforços del seu marit.

- L'escola del Saivismo Linga, adoren a Shiva en forma de linga (explicat en l'apartat de Shiva), la linga representa el falo, l'òrgan reproductor masculí. És un símbol de omnipotència que floreix de l'Índia occidental, hi ha l'altre escola Saiva Siddhanta que també l'adoren en forma de linga. És una de les deïtats més adorades de Shiva.

Afavoreixen la devoció per sobre del ascetisme i refusen el culte centrar en temples i icones, excepte el de linga. Els devots tenen la idea que després de la mort es fusionaran amb Shiva i no regressaran al món. Refusen el sistema de castes (en el matrimoni també es poden cassar entre castes diferents) i a la religió ritualista.

- Shaivisme Kapalika constitueix el ritual bàsic i el sistema de la via dels mantres.

Adoren a Shiva en la seva forma més ferotge. Practiquen l'ascetisme en els camps de cremació, originàriament s'anomenaven “els homes de les calaveres”, portaven un bastó on en la punta hi havia una calavera. Les ofrenes eren de sang, carn, alcohol i secrecions sexuals, contràriament a les activitats de un brahma ortodoxa, que només realitza ofrenes pures i vegetarianes als seus Déus, i l'activitat sexual la tenien restringida en un codi.

- Saiva Siddhanta del Sud: La seva tradició manté les tres categories de Shiva, l'ànima i el vincle (explicat en les escriptures sagrades dels Agames dualistes)

Pensen que no és necessari la restricció de sexe i les restriccions de castes per arribar a la salvació, creuen en la importància del amor i la gràcia del Senyor.

En la seva visió del bhakti, hi ha una relació directe entre el devot i el Senyor, és a dir, la devoció cap a Déu, i el seu tracte, és com seria amb un amic, no fan distàncies.

Els seus comportaments són poc freqüents, en canvi, els seus himnes o versos sagrats en la llengua Tamil, han format part del Canon, explicant el culte en els temples.

Donen una gran importància a la poesia però en comptes de llegir-la, la canten.

9. Déu Vishnu

Està representat amb quatre braços, en dos de les seves mans té els símbols del poder real, la maça i el disc, representant la part destructora, i en les altres dos, que simbolitzen la seva puresa immaculada, en una de les mans porta la valva marina (semblant a al cargol marí), i la flor de lot.

La posició dels atributs és: En la seva part esquerra, la mà més propera als peus té la maça, i la més propera al cap la valva marina. En la seva part dreta, la mà més propera als peus té la flor de lot, i en l'altra el disc. Com podem observar els atributs estan distribuïts d'una manera equilibrada, la finalitat de cadascun sigui bona o dolenta.

Tant la maça com el disc són signes agressius, són per a la protecció dels seus devots. La finalitat és matar, però amb la intenció de protegir als qui l'adoren i l'estimen. Els altres dos atributs és contraria als atributs anteriors, són signes benignes, la valva marina representa a la seva dona Laksmi.

La flor de lot està dedicada als seus devots.

El cap el té adornat amb una gran corona d'or, el seu cos és blau, el color dels seus vestits o dotis (vestits masculins típics de l'Índia) són els següents: ocre, taronja o rosat . Quan apareix reclinat, està sobre la serp del món (fotografia adjunta).

La seva muntura és l'ocell Garuda, i el seu símbol el peix.

La seva muller és Lakmsi, la Deesa de la riquesa, la música i la bellesa.

Aquí podem observar a Visnhu a l'esquerra i Laksmi a la dreta (enmig està brahma)

Vishnu té 10 personificacions en aquest món (Avatars), les anomenaré en l'ordre en que s'han personificat: Avatar Drac, l'home peix, la tortuga, el senglar terrenal, l'home lleó, el nan Vamana, Brahma, Rama, Krshna, Buda, i la última personifiacció encara té que venir, anomenada Maitreya.

En la següent fotografia ho podreu apreciar amb un exemple visual.

Dibuix dels 10 avatars de Vishnu.

Com podeu observar, Krsna està en el centre del dibuix, ja que és el Avatar més adorat , i la següent Krsna és Buda.

9.1 Vishnuismo

Forma part de la triada hindú, o el Tri-murti, com podem observar, els sivaistes consideren que de les tres formes que creen el Tri-murti, Shiva és pot separar d'aquesta triada perquè sigui adorat com a Déu únic, el creador preservador i destructor, imitant les tres funcions del Tri-murti, en el qual Visnu té la funció de preservar.

Els vaisnaves (seguidors de Visnu) exalten a Visnu, qui amb el seu amor i bondat preserva l'home en comptes de destruir-lo. En canvi, Brahma i Visnu també són Visnu, aleshores no ens podem sorprendre perquè adoren a Visnu com la manifestació del Absolut, ja que sosté que la única realitat és el principi del ser (la preservació) i que res és destruït. La destrucció i la creació només són canvis de formes, l'essència de les cosses és indestructible, i, per tant, la deïtat en la seva forma de Preservador és suprema.

En les escriptures sagrades del Bhagavata Purana trobem aquets vers: “ Només jo (Visnu) vaig ser el principi. Després sóc el que és, i aquell qui té que persistir sóc jo”

La intenció d'aquesta divinitat no es aconseguir la unió amb la deïtat, tal i com veiem amb el Sivaisme, si no que la intenció és aconseguir la proximitat eterna.

Algunes de les divisions d'aquest sistema religiós són:

Els seguidors de Ramanuja, qui adoren a Isvara com el ser suprem

Els Madhvas, que consideren que l'únic ésser suprem és Visnu

Els Nimbarkas, que adoren a Krsna i Radha

Els Ramanandas, es dediquen a l'adoració de Rama i Sita

Els seguidors de Vallabha, que també adoren a Krsna i Radha

L'escola de Caitanya, escola bengalí del vaisnavisme, que adoren a Krsna

Com podem observar hi ha un gran culte a Krsna, en la majoria de la India és adorat com el Déu suprem. El 80% de la India segueix la religió del Visnuisme.

Així com les altres religions explicades fins ara, un clar exemple és el Budisme, les diferents escoles de pensament estaven bastant diferenciades en filosofia, tradició i inclòs en alguns punts de les seves doctrines o dharma. En canvi, en el visnuisme les diferències són mínimes, a pesar de la importància sobre les demés religions.

Hi ha dos escoles que tenen major importància: Ramanuja i els Hare Krsna.

9.2 Ramanuja

Ramanuja era un brahma nascut aproximadament al 1017 i va morir sobre l'any 1137, diuen que va viure 120 anys. Les dates no es saben amb exactitud, però respecte la seva vida se sap que va viure a Kanci i Shirangam. Va ser un dels mestres eclesiàstics més grans, que debatia contra el “monisme absolut” de Shankara. Ha sigut una gran influència en la India, sobretot en la zona sud. A partir de Ramanuja molts altres filòsofs van fer servir la seva obra com a model, i a partir d'aquí sorgiren noves escoles.

Provenia d'una família de brahmans visnuistes de la terra Tamil.

Durant la seva vida va ser un seguidor de Shankara fins que les seves diferències de pensament van fer que abandonés aquest camí i va agafar la via del ascetisme.

Va tindre una gran fe en Visnu, va unir el Vedanta dels Upanishads, de les epopeies, del Visnu-purana i dels llibres sagrats del Pancaratra amb la fe dels Avatars, autors de himnes en llengua Tamil. La obra iniciada no era res més que la continuació de les obres iniciades per Nathamuni i Yamunacarya (dos acaryes importants)

La seva doctrina és coneix com el monisme qualificat. Torna a fer referència al nirguna-Brahman, un únic Déu, amb la idea de que totes les expansions de Déu, formen un únic Déu, sense mirar-ho des de un punt de vista propi. És a dir, que a pesar de les diferències entre Krsna, Buda, Alà, Crist, etc... de cultura, o evolucionades de diferent manera, tot és un únic Déu, el que tot ho engloba. Déu està present en cadascun dels sers, ja que de Ell emana tot. Déu no té cap identitat física ni cap atribut.

Totes les ànimes existents tenen la mateixa naturalesa que Déu. No hi ha diferències, les ànimes individuals són una part de Déu, amb les mateixes qualitats però no en quantitats, les ànimes respecte a Déu són una part molt petita.

Per entendre-ho, ho podríem comparar amb un gra de sorra, i una platja sencera.

Estan constituïdes del mateix “material”, però a pesar de que per naturalesa siguin la mateixa, no podem dir que el gra de sorra és la platja, ja que hi ha una diferència en quant a quantitat molt remarcada.

Aquestes ànimes espirituals són comparades amb la idea de la inseparabilitat dels atributs amb la substància. Un exemple seria que el cos no pot viure sense l'anima i està compenetrat i governat per ella.

Per ànimes espirituals entenem el que entendríem a occident per l'ànima, ho denominen així per diferenciar del que serien les ànimes no espirituals, el cos, la matèria inanimada. Les ànimes no espirituals depenent de Déu, però al mateix temps són eternament diferents que Déu.

Dels diferents éssers vius destaquen l'esser humà que és l'únic que posseeix intel·ligència com per entendre l'existència de Déu. L'home és l'únic ésser que pot pensar. El saber és el instrument per arribar a l'alliberació, podem entendre l'existència de Déu i arribar a ell.

Aquesta rama de la religió de Vishnu, recolza als ascetes i els recomana que no abandonin els rituals i els anima a realitzar-los fins la mort, encara que creu que és un medi secundari per arribar a Déu.

A més Ramanuja ensenya un altre camí cap a l'alliberació, l'entrega plena de fe a Déu.

Qui estigui ple de confiança en Déu, es refugi en ell, i li fagi entrega de tot, pot estar segut que serà salvat per la seva gràcia després de la mort.

Després de la mort les ànimes estan sense cos, sense cap tipus de físic ni atribut, també les podem anomenar ànimes subtils.

Amant a Déu i amat per Déu aquestes ànimes sense cos, gosen d'una felicitat eterna. Ja no estan subjectes a la llei del karma.

Ramanuja va restablir les doctrines del Vedanta dintre les tradicions del Vaisnavisme, amb la seva doctrina de “amar a Déu”.

Ramamuja concentra la seva atenció en la relació entre Déu i el món, i afirma tres realitats: Déu, ànima i matèria no són independents, las tres són inseparables i formen un complex que constitueix el Brahman. Sense Brahman ni l'ànima ni la matèria tenen existència. Ramanuja afirma que Déu és real i independent de les ànimes.

Ramanuja va crear una línia discipular anomenada Laksmi-sampradaya, en referència a la seva muller Laksmi, la Deesa de la fortuna. Aquesta línia discipular és molt extensa per el sud de l'Índia.

9.3 Déu Krsna

.

Es la octava encarnació de Visnhu, i també el vuitè fill entre Devaki i Vasudeva.

És adorat per part dels Vishnuistes com el Déu suprem. Es va encarnar a la Terra per aniquilar un dimoni molt poderós, el rei Kamsa.

La germana d'aquest rei, Devaki, és la mare de Krsna.

Un savi va advertir a Kamsa que el vuitè fill el mataria, aleshores Kamsa va matar els 6 primers fills, el setè no el matà perquè també era una encarnació de Visnhu, Rama.

Però al néixer Krsna el seu pare el va canviar per una jove filla de uns pastors de vaques veïns. La noia va ser executada i Krsna va créixer amb els pastors, Nanda i Yasoda, i el fill d'ells, Balarama. Durant al llarg de la seva vida va fer vida de pastor, però alhora també era superior a qualsevol ser existent.

Els seus atributs és la flauta, i molts cops va acompanyat per vaques. Aquests atributs poden ser extrets, però un atribut inseparable de Ell, és el seu color característic de la pell, el color blau.

La seva devota més estimada és Radharani, Krsna no pot viure sense ella. Aquí es demostra que no sempre la importància està recolzada en el sexe masculí, ja que per més que Radharani no és cap Deesa, Krsna, el Déu Suprem, té cap a ella, un amor insuperable, és diu que al únic amor que es podria assemblar, és el que té una mare cap al seu fill.

Ells han crescuts junts, i els dos han estat pasturant les vaques, doncs els dos aprecien molt aquest animal.

Dibuix de Krsna i Radharani

9,4 Hare Krsna

La religió de Krsna com a Déu únic i principal, totes els demés Déus són expansions de ell.

La seva filosofia està basada en desenvolupar un amor pur per Déu. Pensen que tothom té per naturalesa una relació amorosa amb la Suprema Personalitat però uns la tenen més o menys coberta de pecats que poden impedir a sentir aquesta devoció cap a Déu.

Per arribar a Déu i trobar el camí adequat, és important tenir un mestre espiritual que et guií i t'ajudi a iniciar el procés per reviure aquest amor pur cap a Déu.

Aquest mestre espiritual està molt avançat espiritualment, farà una cerimònia al seu deixeble, aquesta és la primera iniciació. En aquesta primera iniciació el devot es compromet a resar cada dia 16 cops el seu rosari, anomenat yapa. Aquest yapa té 108 boles de fusta, però a demés aquestes 16 rondes les té que haver resat cada dia durant un any abans de la seva iniciació.

També és indispensable haver fet el curs de Bhaktas, aproximadament dura un any, i tenir contacte amb devots.

El deixeble té que seguir les normes que li indiqui el seu mestre. Es diu que quan un mestre inicia a un deixeble, aquest està obligat a portar el deixeble a Déu, si no és en aquesta vida en la pròxima, però ho aconseguiràs, per això és tant importants per a ells aquesta iniciació (la primera iniciació a monge).

Per arribar a Déu hi ha 7 etapes prèvies:

La fe en Déu, interessar-se per temes espirituals.

Associació amb devots, ja que la relació amb persones que porten una vida santificada i ajudaran a la persona a que la segueixi en la vida espiritual.

Pràctiques devocionals sota la guia d'un guru o mestre espiritual. Aquestes pràctiques s'ensenyen en el curs de Bhaktas, com per exemple entendre les escriptures sagrades del Bhagavad-guita.

Purificació del cor, seguint les pràctiques devocionals tots els pecats o impureses es van eliminant o netejant. Aquest procés costa, ja que aquest procés porta un temps considerable, ja que ens enreda aquest món material.

Estabilitat, quan el devot diariament durant un temps, pràctica els serveis devocionals, arribarà un moment que no li costarà aixecar-se a les 4 del matí.

Gust per escoltar i cantar els versos dedicats a krsna.

Després d'aquestes etapes, no només el devot li agrada fer servei devocinal, adorar a la deïtat, etc hi ha una afecció cap a Déu, una necessitat de servir-lo.

El moviment per a la consciència de krsna nasqué en 1966 quan el seu fundador, Srila Prabhupada arribà a Àmerica.

Fotografies de Srila Prabhupada.

Abans de que Prabhupada sortís de l'Índia escriví tres llibres. En els dotze anys següents escrigué més de 60 llibres. Inicià més de 4.000 deixebles i va obrir més de 100 centres Hare Krsna.

Les ensenyances passen de mestre a deixeble i es basen en les sagrades escriptures de les quals les més importants són Bhagavad-guita i Srimad Bhagavatam. Aquests dos eren originalment escrits en sànscrit i traduïda a l'anglès i a moltes altres llengües.

El moviment per a la consciència de Krsna es basa en quatre principis fonamentals:

• dieta vegetariana

• no intoxicar-se

• no al sexe il·lícit

• no practicar jocs d'atzar (apostant diners)

En aquestes activitats trobem:

Aixecar-se a les 4 del matí per estar apunt per la primera classe del programa diari d'un temple, que és a les 4.30 del matí. Després de la classe tenen temps, aproximadament 2hores, per resar les 16 rondes.

Cada ronda consta de 108 cops el mantra sagrat:

Hare Krsna, Hare Krsna

Krsna Krsna, Hare Hare

Hare Rama, Hare Rama

Rama Rama, Hare Hare.

Aquest mantra alava a Krsna i així el devot ofereix el seu respecte a Déu.

Aproximadament a les 7.30 del hi ha la segona classe del matí, primer canten alguns versos extrets de les escriptures sagrades i també hi afegeixen música i cants.

Més tard tenen que ajudar a fer serveis del temple, com pot ser fregar, cuinar, fer rams de flors per les deïtats (girnaldes), ocupar-se de l'administració etc...

Sobre la 1-2 del migdia mengen, i després se'ls permet fer una migdiada, degut a que s'aixequen molt d'hora i dormen poc.

Durant la tarda tenen temps lliure per fer coses personals, fins la 7.30 que hi ha la tercera classe del dia, però aquesta no es fa a diari, es va amb freqüència però no sempre degut a que ja es tard i estan cansats.

Normalment no sopen, o sopen poc, perquè els recomanen que se'n vaguin a dormir amb la digestió feta per tal de poder dormir bé.

Aquestes classes i normes només s'apliquen als devots que viuen en un temple.

Les deïtats no són ídols estan instal·lades amb cerimònies molt complexes realitzades per sacerdots que conviden a Déu a que baixi i així poder-lo adorar.

El mantra sagrats de Hare Krsna va ser exposat per Caitanya Mahaprabhu aproximadament fa 500 anys.

El moviment per a la consciència de Krsna està basat en la predica. Algunes de les formes de la predica són: la distribució de la literatura conscient de Krsna, el cant públic del Sant Nom, distribució de prashadam (menjar ofert a Déu), conferències públiques, la organització de grups de congregació, festivals públics (com el Ratha Yatra) o parlar de Krsna.

Durant l'any existeixen moltes festes religioses basades en el calendari lunar.

La més important és la de Jamastami, l'adveniment de Sri Krsna.

Una altre es Gaura Purnima, l'adveniment de Sri Caintanya Mahaprabhu.

Les festivitats en aquesta religió són molt nombroses.

Algunes festivitats setmanals que celebren, són per exemple la dels diumenges, on introdueixen una classe del Bahagavad-guita, alguns mantras cantats, oferts a les deïtats, i balls. Després de la classe, reparteixen prashadam (menjar ofert a Déu) i els devots es reuneixen per menjar-lo, i així es relacionen i parlen de Krsna.

Aquesta religió fomenta la relació entre devots, ja que tothom pot aprendre coses d'un altre devot.

Dos cops al més es fa dejú de tots els aliments que provinguin del gra (pa, pastes, llegums, etc...), i durant l'any es fan 2 dejuns totals, no podem menjar ni beure.

Una de les altres cerimònies, les més importants, són les cerimònies de foc.

Aquestes poden ser per motius divers, per exemple en un casament, en la mort d'algun devot, la iniciació d'un devot, o quan un nadó menja per primer cop gra.

Un exemple d'aquesta cerimònia l'explicaré en la exposició oral, amb un vídeo i fotografies adjuntes.

Hi ha diferents rangs de devots, hi ha els bramacharis, que són cèlibes, devots grijastas, que estan cassats, ramaprastis que són renunciants (a la família), i els sanyasis que són de l'ordre que ha abandonat tota possessió (material).

Adoren com a rei principal el Déu Krsna.

10- Valors comuns a l'hinduisme

10.1- Les castes

Les castes és una organització jeràrquica amb una funció social determinada per la naturalesa pròpia de cada individu, aquesta naturalesa és el conjunt de tendències i qualitats que es desenvoluparan al llarg de la seva existència (no només determinada en una vida) i a més són hereditàries. Cada persona neix en la casta que mereix segons les accions de la seva vida passada (determinat per el karma) i si en aquesta vida compleix amb les obligacions de la seva casta, en la pròxima vida naixerà en una casta millor. Les castes són immutables, ja que per poder canviar de casta deuria canvia de naturalesa, la qual cosa es impossible.

Les castes han estat creades per la societat amb el pas del temps, les escriptures sagrades de l'Índia, separen la societat en quatre estats socials, cadascun d'aquets té una funció a la societat. Però això no és res més que si nosaltres dividim la nostre societat en (per exemple) 1- metges i advocats 2-enfermers i funcionaris, etc... La única funció és donar més o menys privilegis depenent el teu estat social. Això també passa avui dia en occident, no tenen els mateixos privilegis els metges que els escombriaires. Però, la religió mai ha determinat que aquets rangs socials siguin hereditaris, simplement ha fet un tipus d'organització social. És a dir, les doctrines religioses mai han defensat que si el teu pare pertany a la casta més baixa, tu també pertanyeràs a la casta més baixa.

Les doctrines religioses recolzen el fet que si els teus pares són intocables, si vols, pots arribar a ser de la casta és alta sense cap problema, només és qüestió d'esforç personal.

Els noms són els mateixos, exceptuant la casta dels intocables que en termes religiosos, no existeix.

Segons els hindús la funció de les castes (no entesa per occident), és promoure la unitat i solidaritat hindú, per tal d'evitar baralles entre persones nascudes amb diferents tendències oposades i desiguals. Repeteixo, aquest pensament no està en cap escriptura sagrada.

Hi ha quatre castes, les tres primeres passen per una iniciació que els permet ser membres de la societat, perpetuar les tradicions hindús i per tant tenen accés a la tradició i cultura védica. La participació en la tradició hindú de l'última casta és pràcticament nul·la o indirecta.

La primera casta és la dels brahmans, és la casta més alta i més respectada. Tenen els coneixements necessaris per conservar les doctrines religioses i respectar-les cada dia rigorosament. També fan la funció de l'ensenyança i en els temps del Rig-Veda era la classe aristocràtica dirigent.

La segona classe és la dels kshatriyas, sobresalta la funció militar, però també té el poder judicial i administratiu.

La tercera classe és la dels vaishyas, tenen funcions diverses dins l'àmbit econòmic, inclou la indústria, les finances...

L'última classe és la classe servil, els shudras, realitzen tot tipus de treballs necessaris per assegurar la subsistència material de la col·lectivitat.

Existeixen amés els intocables, considerats impurs i marginats completament per la societat.

Cadascuna d'aquestes castes està subdividida en moltes subcastes, depenent de la professió, la procedència ètnica...

10.2 La llei del Karma

El karma és una relació de causa efecte, totes les nostres accions tenen les seves conseqüències, pot ser que en aquesta vida o en la pròxima, ja que l'ànima no mor. Per exemple si en la teva vida has sigut generós, en la pròxima vida naixeràs en un entorn de gent generosa, i si per exemple t'alimentes d'animals en aquesta vida, en la pròxima vida naixeràs en forma d'animal i aquest cop tu seràs l'aliment d'algú.

Això crea un cicle d'encarnacions (la mateixa ànima que pot néixer en diferents cossos i diferents vides). Després de la mort l'ànima canvia de cos com si ens canviéssim de roba, però l'ànima no mor, només canvia el seu estat físic.

Qualsevol ànima està subjectada aquest cicle d'encarnacions, i la única manera de lliurar-nos del karma es rendir-se a Déu, ja que al aferrar-nos a Déu, ell assumeix el karma, per tal de poder-te portar a la autolliberació i la salvació.

Quan entrem en aquest cicle d'encarnacions estem evolucionant espiritualment ja que estem sotmesos a un desenvolupament de la consciència.

L'encarnació d'una ànima es pot donar també en animals i plantes, per exemple una persona que exhibeix excessivament el seu cos, probablement en la pròxima vida neixi en forma d'arbre, ja que sempre tenen el cos nu.

Això pot explicar les diferències socials que hi ha actualment (rics, pobres...) ja que no són càstigs de Déu perquè ell ens ha atorgat la llibertat per decidir sense la seva intervenció (lliure albí). Nosaltres som com hem creat el nostre entorn, si no ara, en la pròxima vida. No és atzar que una ànima neixi desgraciada, o que sempre tingui sort treball i salut. Si nosaltres hem sigut uns egoistes tota la nostra vida i mai hem pensat en els demés, probablement la nostra vida naixerem al Àfrica sense que ningú pensi en nosaltres ni ens alimenti. Si nosaltres ajudem a una persona a sortir d'una situació negativa (per ajudar-la, no per beneficiar-nos) en la que es trobi, també estem ajudant a néixer en la pròxima vida en una situació millor que la actual, ja que ningú no està predisposat a patir eternament, no és cap procés mecànic ni etern.

No sempre l'ànima té cos, de vegades queda immòbil, com per exemple quan algú és suïcida, ja que està desafiant al procés habitual i les lleis de Déu. Està condemnant a la seva ànima per milers d'anys, començant des de l'esglaó més baix, potser que durant uns anys es quedi transitant per l'espai en forma de fantasma, tal i com afirma el Mahabarata.

Inclòs els pensaments compten, ja que (seguint l'exemple d'abans) si volem “ajudar” a un nen que no té pares donant-li de menjar perquè quan sigui gran porti el negoci explotant-lo i sense pagar-lo, podem tenir conseqüències dolentes, encara que mai arribi el moment en que l'explotem (posem per cas que el nen mor abans), però el fet d'haver volgut aprofitar-se d'algú podrem tenir conseqüències dolentes, com per exemple que en la pròxima vida s'aprofitaran de nosaltres.

En la nostra vida podem crear llaços kàrmics, és a dir, si nosaltres en aquesta vida apreciem molt al nostre marit i estem molt aferrat a ell, i amés odiem molt al nostre sogre, aquest sentiment tant poderós fa que en la següent vida naixem amb aquestes dues persones en el nostre entorn, al nostre marit el seguirem estimant, i al nostre sogre el seguirem odiant. Els llaços kàrmics es creant tant per les persones que estimem com per les que odiem, encara que això no és bo, ja que qualsevol cosa que ens apegui en aquest món, ens fa no sortir mai d'aquest cicle d'encarnacions i no arribar mai a la alliberació de l'anima, per això els savis recomanant que no ens apeguem a les coses terrenals.

La llei del karma és acceptada per totes les religions hindús i per exemple la Biblia també ho subjecta.

Algunes proves científiques que s'han fet és mitjançant la hipnosis regressiva, una persona pot recordar coses de la seva vida anterior, quina professió tenia i quina qualitat de vida tenia.

10.3 El vegetarianisme

Totes les religions hindús tenen com a doctrina el vegetarianisme, degut per alimentar-se d'animals és necessari moltes matances, i aquestes desemboquen en sofriment.

Com hem vist en la llei del karma, no podem ser tant egoistes i pensar només en nosaltres mateixos, al cap i a la fi, sortirem perdent nosaltres.

Si nosaltres matem un animal, tindrem que néixer en una altre vida perquè aquest animal ens mati a nosaltres, si contínuament ens alimentem d'ells, les vides necessàries per esgotar el nostre karma són infinites.

En aquestes religions, les sagrades escriptures diuen que ens alimentem de plantes, ja que les plantes tenen menys sofriment, i al oferir el menjar a Déu, aquest sofriment l'accepta ell. És a dir, que si matem una planta i la oferim a Déu, el karma negatiu generat per aquella mort l'admet ell, per tant, si ens alimentem a partir de plantes i les oferim a Déu, no generem karma.

Hi ha algunes escoles budistes que permeten menjar ou, i de quan en quan menjar carn, sempre i quan no siguin d'animals petits, ja que pensen que no t'alimentes res, i en canvi mates moltes vides, com per exemple gambes, marisc...

11-Conclusions:

M'he adonat que dintre de l'hinduisme, podem trobar religions monoteistes i politeistes.

En realitat totes les religions hindús es podrien entendre com a politeistes, ja que hi ha la presència de molts Déus. Inclòs dintre d'una mateixa religió podem trobar els dos casos, de politeisme i monoteisme, com pot ser el shivaisme.

Els seguidors d'aquesta religió poden veure a Shiva com el Tot Absolut amb una filosofia monoteista, o poden veure a Shiva com un Déu més de Tots els existents.

A l'Índia hi ha molts Déus, però la majoria d'aquets són expansions de un mateix Déu, únic i Absolut, si ens fixem, en la majoria de religions tenen un Déu diferent com a l'Absolut, però aquest Absolut no es compartit. Hem d'entendre els demés Déus com l'expansió del Déu Absolut. Si ho comparem amb la religió catòlica ho entendrem millor: En la religió catòlica hi ha moltes verges i mots Sants, però són expansions de la Verge Maria, i de Jesucrist. En aquesta religió passaria el mateix, quan parlem de Déus, ens referim en realitat a Semidéus, i el Déu Absolut faria referència al

nirguna-Brahman.

Algunes religiones monoteistes serien el Vishnuisme amb molta claredat, Vishnu com la font de tota matèria o substància.

Sóc conscient que costa relacionar el concepte del monoteisme a la religió hindú (no totes, només en aquest cas), seguidament he trobat alguns versos de la Bhagavad-guita (una de les escriptures sagrades del Vishnuisme) on es veu clarament aquest monoteisme:

“Oh, conquistador de riqueses! No hi ha veritat superior a Mi, Tot descansa en Mi tal com les perles subjectades per un fil”

Bhagavad-guita 7-7

“Jo estic en el cor de tots en forma de Superalma. En quant a algú que vulgui adorar a cap semidéu, Jo faig que la seva fe es torni ferma perquè pugui consagrar-se en aquella deïtat en particular. Dotat de aquella fe, ell s'esforça per adorar a un determinat semidéu, i obté el que desitja. Però, en realitat, aquets beneficis únicament els atorgo jo”

Bhagavad-guita 7-21

“Ni les legions de semidéus ni els grans savis coneixen el Meu origen ni les Meves opulències, ja que, en tots els aspectes, Jo sóc la font del semidéus i dels savis.”

Bhagavad-guita 10-12

Com podeu observar en aquests versos, Vishnu es defineix com el controlador Suprem, la font de tota energia i el creador Suprem.

També podem veure com dintre d'una mateixa religió, com per exemple el budisme, hi ha seguidors que poden veure a Buda com un profeta, i d'altres com la novena reencarnació de Vishnu, és a dir, com a un Déu.

Per tant estem parlant d'un país amb moltes especulacions religioses, podem trobar cassos de famílies que tinguin els seus propis Déus creats per ells.

Depenent de les creences de cada persona.

A mi el principi també m'ha xocat el pensar que podia haver religions de l'Índia que siguin monoteistes, però de fet si ho analitzem bé, hi ha religions que al parlar de nirguna-Brahman s'estan referint clarament a un monoteisme.

Tinc que apuntar, que aquest treball està corregit i supervisat per un brahma que està llicenciat en filosofia oriental, és professor del institut Vedanta de la universitat de Buenos Aires (Argentina), també he demanat referències a un altre brahma, Shadya Shestra, que durant molts anys ha viscut a l'Índia (aquestes han sigut les entrevistes que m'han ajudat a fer el treball).

Crec que són fonts fiables degut a que porten tota la vida estudiant les religions de l'Índia, en concret, el Vishnuisme.

M'han fet veure que si jo enfoqués el Shivaisme com un politeisme no passaria res, degut a que hi ha seguidors que creuen en l'existència de molts Déus, en canvi, si jo enfoqués el Vishnuisme com un politeisme, m'estaria equivocant, i per tant el fonament bàsic del treball estaria malament, i per tant aquest treball no m'hagués servit de res.

Annexos

Terminologia

Acarya: Mestre religiós ideal, es comporta correctament abans d'ensenyar, i ensenya amb els seus propis exemples i inclòs de experiències. Aquest nom pot ser utilitzar per formar part de noms, com per exemple: Yamunacarya, Shankacarya...

Asceta: són persones que practiquen una vida austera, no tenen cap tipus de luxes, es poden estar dies sense menjar i només orant i meditant. Fan una renuncia molt severa de les coses terrenals per tal d'arribar a la il·luminació i la perfecció espiritual.

Atman: Alma individual, ànima. És una de les substàncies que està composta el univers.

És un complex amb el Brahman o l'Absolut, fa referència que les ànimes espirituals tenen la mateixa naturalesa que el Brahman.

AUM: Monosíl·lab sagrat, nom místic de la divinitat. Es considerada com la síl·laba que va precedir el univers, i de la que estan fetes els Déus. És la vibració cósmica que manté unit el cel i la terra.

Avatara: En sànscrit significa “descens”. Són les encarnacions del Déus a la terra, amb el propòsit de corregir algun mal.

Bhakti: En sànscrit significa “participació”. El fidel o devot arriba a Déu per amor, per devoció.

Brahma: Sacerdot que s'encarrega de mantenir el ritual completament pur. No intervé en el sacrifici, mentre tot ell s'ajusti a la ortodòxia.

Canon: llibres sagrats en que es basen els shivaistes.

Darshana: En sànscrit significa “visió”, la opinió sobre l'actualitat. Fa referència a les escoles filosòfiques, inclou sistemes hindús ortodoxes de coneixement.

Devot: aficionat a una persona o cosa (en aquest cas, un interès cap a Déu)

Dharma: En sànscrit significa “deure”, la responsabilitat que té cada devot per avançar espiritualment

Dualisme: creença en l'existència de més d'un Déu.

Falo: Penis masculí.

Ganges: En sànscrit significa purificar. És un riu sagrat de l'Índia, els hindús es banyen per purificar-se. Està situat al sud est de l'Índia.

Ioga: serveix per concentrar la ment i absorbir-se en la meditació.

Ishvara: Personificació del Déu suprem.

Karma: conjunt d'accions i reaccions que van condicionant el teu cicle de naixements, si t'alliberes del Karma estaràs en la il·luminaciò.

Linga: És la representació del penis masculí.

Mantra: És una oració curta, el seu significat està en relació a Déu. L'objectiu es repetir-lo molts cops, ja que els mantres purifiquen l'ànima. Un exemple seria El pare nostre (en la religió occidental), i un altre seria el mantra Hare Krsna (en l'hinduisme)

Maya: Significa “il·lusió o engany”. Aquesta perspectiva condueix a la ignorància, perquè oculta la realitat divina.

Monisme: Redueixen tots els Déus, en un Tot Absolut, acceptant un únic Déu.

Nirguna-Brahman: És la única veritat Suprema, el Tot Absolut. Tot emana de Ell.

Està representat en la forma de Tri-murti (Brahma, Vishnu i Shiva en forma de un únic Déu).

Nirvana: camí cap a l'alliberació (llenguatge utilitzat pels budistes)

Politeisme: religió que accepta la presència de més d'un Déu.

Puranas: escriptures sagrades de l'Índia, contenen la teogonia i cosmologia de l'antiga Índia.

Ritual: Conjunts de cerimònies o regles establertes per el culte a Déu. En un context religiós.

Samsara: En sànscrit significa “flux”, referint-se al flux de reencarnacions. Per causa de l'acumulació d'accions que provoca el cicle de naixements i morts.

Sànscrit: És el idioma més antic de la humanitat, originari de l'Índia. Avui en dia és una llengua morta.

Tamil: Individu d'un dels pobles no aris de la ram dravidiana, habiten en el sud est de l'Índia i part de Sri Lanka.

També es pot referir al idioma parlat pels tamils, el principal de les llengües dravidiana.

Tri-murti: El Tri-murti seria la representació del nirguna-Brahman, el Tot Absolut.

Està composat per Brahma, Vishnu, i Shiva. Aquests Déus no es poden adorar per separat, ja que formen part de un complex. Brahma és el creador, Vishnu el conservador, i Shiva el destructor. Entre els tres formen un, aquest, crea, manté i destrueix el univers (si fos necessari)

Vedas: Són les escriptures sagrades revelades per Brahma. En sànscrit significa “la ciència”. Aquestes escriptures són la base de les religions de l'Índia, expliquen les doctrines i filosofies del hinduisme. Ho podríem comparar a les escriptures sagrades de La Bíblia per a Occident.

Yoni: parte íntima femenina, la vulva.

B) Bibliografia

Títol:“La fascinación de Oriente”

Autor: Vicente Merlo

Editorial: Kairos

Any de publicació: Maig 202

Títol:“Mitos hindúes”

Autor: Wendy Donigner O'Flaherty

Editorial: Darshana

Any de publicació: 1998

Títol: “El hinduismo y su actualidad”

Autor: Javier Ruiz Calderón

Editorial: The Bhaktivedanta Book Trust

Any de publicació: 2000

Títol: “ Introducción general al estudio de las doctrins hindúes”

Autor: René Guénon

Editorial: Losada

Any de publicació: 2004

Títol: “El hinduismo”

Autor: Gavin Flood

Editorial: Cambridge

Any de publicació: 1996

Títol: “La filosofia de los Hindues”

Autor: Helmuth Von Glasenapp

Editorial: Barral

Any de publicació: 1977

Títol: El Hinduismo

Autor: Enrique Gallud Jardiel

Editorial: El orto

Any de publicació: 2000

Títol: “El shivaisme”

Autor: Rosa Fernandez Gomez

Editorial: El orto

Any de publicació: 2000

Títol: “Hinduismo para todos”

Autor: Borin Van Loon

Editorial: Paidós

Any de publicació: 2005

Títol: “el hinduismo”

Autor: William Stoddart

Editorial: José de Olañeta

Any de publicació 2002

Títol: “Los dioses de la India”

Autor: Edgard Shleberger

Editorial: Abada editores

Any: 2004

Títol: El hinduismo

Autor: Madeleine Biardeau

Editorial: Kairos

Any de publicació: 2005

Títol: Vida y filosofia de la India

Autor: Dra.S. Mohanambre

Editorial: Obelisco

Any de publicació: 2001

Títol: Diccionario enciclopèdico ESPASA

Autor: Espasa editores

Editorial: Espasa

Any de publicació: 1984

Títol: Curso de Introducción al Bhakti Yoga

Autor: Bhaktivedanta Swami Prabhupada

Editorial: Vaishnava training & Education

Any de publicació: 1980

Títol: Introducción a la filosofia de la India

Autor: Ruth Reyna

Editorial: El ateneo

Any de publicació: 1977

Internet:

Malauradament he utilitzat moltes direccions d'Internet de les quals no m'he apuntat, ja sé que és informació no vàlida, però no sé com recuperar-les

Fonts d'informació:

Casa Àsia: Conferència sobre les filosofies orientals

Mestre: Radhacarya Mahaprabhu

Entrevista amb: Thubten Wangchen (Budisme)

Conferències en el centre cultural Hare Krsna

“Introducción a la Bhagavad-guita” per Gundica Prabhu

“Pasatiempos de Krsna” Per Nimai Prabhu

“Introducción al Vishuismo” Per Govina Radha

Conferències a Casa del Tibet:

“Teoría i pràctica en la vida cotidiana” per Thuben Wangchen

“Introducció a la meditació” Per Choying Rinpoché

62