1BC - 30/03/2012

REBELDES DEL SWING

Aquesta pel·lícula és del director Thomas Carter amb la col·laboració en la música de James Horner i en fotografia Jerzy Zielinski. El repartiment dels personatges que interpreten la pel·lícula són: Robert Sean Leonard, Christian Bale, Frank Whaley, Barbara Hershey, Kenneth Branagh,Tushka Bergen, David Tom, Julia Stemberger, Noah Wyle. Aquesta pel·lícula té un gènere de drama degut el sofriment dels ciutadans d'Alemanya per el procés del poder d'en Hitler.

Thomas Carter va néixer el 17 de juliol del 1953 a Texas. Desprès de graduar-se és va inscriure a Texas State University a San Marcos. Va rebre la seva llicenciatura en Belles Arts al Teatre l'any 1974. A més a més, va realitzar una carrera educativa i va ser premiat amb el Premi al “Alumne Distingit” de la Universitat Estatal de Texas. Abans de ser el gran director que és va ser actor. Els seus primers papers en programes de televisió i pel·lícules com per exemple: “Lou Grant” “¡¿Què esta passant?!”, Colonia Street Blues... Ell és mes conegut per la seva aparició en la seria de “The White Shadow” entre els anys 1978 i 1980. Amb el temps, va arribar a escriure onze pel·lícules, la que estem comentant “Swimng Kids”, Eddie Murphy, Paramount, Coach Carter, Divas y Gifted Hands; The Ben Carson Story. Thomar Carter ha arribat a guanyar diferents premis en l'àmbit de televisió, de producció de pel·lícules i de direcció. Ha guanyat el Premi DGA, dos premis per la Millor Direcció i per la Millor Pel·lícula.

Rebeldes del Swing és una pel·lícula ambientada en l'any 1939. Quan Adolf Hitler està apunt de conduir el país cap a la guerra, imponent una disciplina que nega la llibertat individual i els joves entusiasmats en la política i la música swing americana. Els protagonistes, uns joves, imiten la última moda anglesa i americana, porten abrics massa grans, barrets anglesos, paraigües negres i el cabell llarg. La seva passió per el ball es basa en un gran coneixement de la música i el que al principi començava sent uns innocents rebels juvenils es van convertit en una perillosa revelació política contra els nazis. Aquí genera uns problemes entre els joves amants del swing i els problemes sobretot entre en Peter i en Thomas, per culpa de la política la seva amistat comença a desaparèixer.

El protagonista Peter Müller és un adolescent i fill d'un opositor al règim executat per els nazis. Formava el grup de “Chicos Swing” juntament amb en Thomas, l'Arvid l'Otto. En Peter vol mantenir el seu estil de vida en mig de la vida nazi que comença a haver-hi, que mica en mica es torna menys tolerant amb les expressions de “Los chicos swing”. Per evitar problemes amb les autoritats s'instala a les joventuts hitlerianes, intentant conservar els seus principis liberals i la seva afició per el Swing en secret (com deien ells, joventuts hitlerianes pel matí i “chicos swing” per la nit). Peter defensa el que pensa, per molt que tingui de ser un de les joventuts, ell necessita la seva admirable música, perquè era en el que creia i estimava, així que, va ser valent i amb la reacció dels seus amics va voler lluitar per els seus ideals.

Thomas és el gran amic d'en Peter. Formava part dels “chicos swing”, i en veure que obligaven en Peter entrar a les joventuts hitlerianes ell va apuntar-se també per estar el seu costat i no deixar-lo de banda. El problema va ser, que en Thomas va deixar els seus ideals i és va deixar portar per els nazis i el que li deien sobre els jueus. Així, es va convertir en un salvatge nazi, sense tenir la seva personalitat de sempre.

Arvid també amic d'en Peter i en Thomas i membre del grup swing, precisament tots es concentraven on vivia ell per trobar-se i escoltar música i parlar del que els hi interessava. Arvid no podia ballar swing ja que era coix així que sabia perfectament tots els cantants i nom de cançons que sonava sense mirar-ho i tocar instruments. Era jueu, i amb el pensament d'en Thomas al passar la pel·lícula, es veu amb uns sentiments que el fan pensar que no es necessari morir. Gran admirador de la música però al final acaba amb un gran malestar per culpa del nazisme.

Després de la seva derrota en les eleccions de 1932, el NSDAP va promoure una onada de revoltes i violència urbana que va portar al feble i inestable govern al col · lapse. El cap d'Estat, Paul von Hindenburg, va ser pressionat a pactar amb Hitler, qui va ser nomenat canceller alemany el 30 de gener de 1933. Un cop al càrrec, Hitler va decretar noves eleccions enmig d'una intensa propagandanazi. Poc temps després dels comicis, l'edifici del Reichstag va ser incendiat. Llavors Hitler va culpar als comunistes, suggerint que l'incendi era el començament d'una revolució i va sembrar el pànic amb l'objectiu d'obtenir un major cabal electoral.5 Finalment, les eleccions li van atorgar el control del Parlament, el qual poc després aprovava una llei que establia una dictadura a través de mitjans democràtics.

Hitler va imposar des de llavors un govern centrat al voltant de la seva figura, basat en el principi del líder o Führerprinzip. Segons aquest principi polític, el Führer quedava identificat amb el poble («era» el poble), i només ell coneixia i representava l'interès nacional. Aquesta representació del poble pel líder era essencial: no suposava cap procediment de consulta i delegació del poder. ElFührerprinzip, sostenien els seus ideòlegs, reemplaçava a un govern irresponsable i impotent (el parlamentari), per un altre poderós i en el qual la responsabilitat requeia en una sola figura. Així, la voluntat del Führer es transformava en la llei. L'aplicació d'aquest principi va resultar en formes totalitàries de control i repressió, ja que qualsevol oposició als designis del Führer era, per definició, antinacional.

L'antisemitisme va jugar un paper important dins de la doctrina nazi. A la raça ària com a símbol perfecte de tot el pur a Alemanya se li contraposava la perversió de la raça jueva, enemiga del gènere humà. Els jueus van ser presentats per Hitler com cap de turc per la derrota alemanya en la Primera Guerra mundial. La propaganda nazi es va encarregar de difondre tot un seguit de pel · lícules de cinema (com El jueu Süss i El jueu etern), pamflets i altres publicacions que van aconseguir reverdir el latent antisemitisme de la població. A mesura que els nazis van ser guanyant poder, els jueus es van veure cada vegada més perseguits fins a culminar en el genocidi conegut com Holocaust o Shoá.L'economia ja es va haver de recuperar bastant del desastre econòmic per el Tractat de Versalles però continuaven sofrint en part els efectes de la Gran depressió. Entre el 1934 i 1937 l'Alemanya nazi va tenir uns excel·lents estàndards de vida per la classe obrera i mitjana, i van crear importants treballs de comunicació i edificis. Van permetre que el capitalisme continuarà sent aplicat en Alemanya i el seu règim impulsa una enorme intervenció del Estat en l'economia. Però, gran part de l'economia del Tercer Reich es va orientar cap l'armament i en especial per preparar una eventual guerra amb les nacions eslaves.

Los “chicos swing” eren uns nois alemanys en la dècada dels 30 anys imitaven la última moda ingles i estadounidense. Portaven abrics masses grans, uns barrets dits “hongo”, el cabell ben llarg i anaven sempre amb uns paraigües negres. Estaven emocionats per la música i el ball.

Les joventuts hitlerianes van ser creades pel NSDAP per crear un nou sistema d'ensinistrament per als joves alemanys amb la finalitat de proporcionar-los un entreteniment militar i arribar a desenvolupar la seva obediència i enteniment nazi. La motivació bàsica era entrenar a futurs superhomes aris i soldats que servissin fidelment a l'Alemanya nazi quan fossin adults. Aquest entreteniment militar i físic van ser considerat més important que l'educació que podrien tenir. Els joves que estaven en els campaments van aprendre a fer servir armes, van aprendre unes seria d'estratègies de guerra i desenvolupar una força física i van ser educats en l'antisemitisme. Portaven un uniforme en especial, una camisa marró clar i uns pantalons curts marró.

Peter no va fer igual que en Thomas i anar amb les joventuts hitlerianes i creua el que li deien, va veure com el seu pare va deixar una carta on deia que al veure en ell dia a dia podia veure que feia bé en lluitar per els seus ideals, no estar en un lloc de mentides i fer com si s'ho cregués tot, i ho acceptes. Ell va voler fer el que li agradava i deixar que l'agafin però fent el que ell volia i creient amb la seva música.

Aquesta pel·lícula m'ha arribat a impactar molt, com a més d'una persona els hi ha pogut passar que per culpa les noves implantacions del nazisme dominant. Com un àmbit pot canviar tant ràpidament, la separació d'una amistat per culpa dels nous pensaments que hi ha a Alemanya. Això pot significar que aquest nou moviment nazi va implicar molt en la vida dels ciutadans.

És normal que en Peter no entengui com en Thomas hagi canviat tant ràpidament de pensament desprès de tot el que els unia, ara de cop i volta, les seves vides han fet un gran gir. Ha arribat a ofendre uns dels seus amics tan sols per agradar-li el swing i ser jueu. L'Arvid, al sentir tot el que li deia i en veure en el que s'havia convertit, pensava que tot el que podia arribar a viure havia canviat completament perquè ja no tindria el seus amics el costat podent escoltar el swing ni anar a ballar sense que ningú cregui que aquesta música no està permesa a Alemanya.

Però l'actitud d'en Peter davant tot això, m'ha semblat fantàstica. Com ha pogut arribar a deixar les pors enrere i lluitar per el que en realitat li fa sentir bé, en que no podria viure dient dia a dia “Hi Hitler” o passant les cendres d'un mort que han matat els nazis en els seus familiar amb una nota de “traïdor”. Jo sincerament, no sabria si tindria el poder d'agafar i deixar que m'emportin en un lloc trist, com un camp de treball on no acabes gaire bé, separat dels teus estimats, per lluitar per els meus ideals sabent que no canviaré res.