Practica-1

REACCIONS QUíMIQUES

INTRODUCCIÓ :

Volem saber quins són els tipus de reaccions que esdevenen al combinar diferents substàncies químiques amb aigua :

-Algunes despendran calor (exotèrmiques)

-Perquè tingui lloc es necessita calor (endotèrmica), (ho farem amb aigua i bicarbonat de sodi i amb midó amb aigua).

MATERIAL :

-Material d'utillatge : vas de precipitats, termòmetre, espàtula, proveta, placa elèctrica, reixeta de amiant, una bereta, i el flascó rentador.

-Material de compostos : aigua, hidròxid de sodi, bicarbonat de sodi i midó.

PROCEDIMENT :

-Reacció exotèrmica : Agafarem 30 cm3 i els posarem en un vas de precipitats, afegirem 10 g. d'hidròxid de sodi que el tenim en forma de llenties i després d'afegir-ho contarem cada 10 segons quina és la temperatura.

-Reacció endotèrmica : agafarem 5 g. de bicarbonat de sodi i 5 g. de midó i 30 Cº d'aigua i ho escalfarem i mirarem quina és la temperatura de disolució.

REACCIÓ ENDOTÈRMICA AMB MIDÓ

Quan la temperatra ha arribat a 59º s'ha comprovat que era una dissolució homogènia, però al principi semblava que era heterogenia.

Té uns grumolls minúsculs al fons transparents.

Té un color grogós quan s'ha dissolt, i té un gust insípid.

El midó a 18º no es dissolt res i a 59º si.

Forma com unes fibres. No aconseguim que es torni a precipitar.

REACCIÓ ENDOTÈRMICA AMB BICARBONAT DE SODI

És una dissolució heterogènia perquè es diferencia el solut del dissolt.

No es dissolt totalment. Té un gust amarg.

La temperatura ambient és de 18º. Una part del bicarbonat es dissolt a temperatura ambient. Quan baixa la temperatura es precipita amb grumolls.

RESULTAT

18º 40º 60º

Midó Suspenció dissolució homogènia

Bicarbonat dissolta precipitat dissolució homogènia

Practica-2

dissolucions exotèrmiques

INTRODUCCIÓ :

Les dissolucions exotèrmiques són les que després de combinar diferents elements desprenen calor.

Farem l'observació del pH (és una escala de l'1 fins al 14 que mesura l'acidesa i l'alcal·linitat o basicitat). El pH de l'aigua és un pH beutre, i el pH de 8 a 14 són els pH alcalins.

MATERIAL :

-Material d'utillatge : Paper de tornasol, Fenolftaleïna, vas de precipitats, termòmetre, espàtula, proveta, placa elèctrica, reixeta de amiant, una bereta, i el flascó rentador.

-Material de compostos : aigua, hidròxid de sodi, bicarbonat de sodi i midó.

PROCEDIMENT :

Agafarem 5 grams d'hidròxid de sodi i hi posarem 20 cm d'aigua (primer posem l'aigua, es posa a un vas de precipitats, mesurem la temperatura, preparar llenties d'hidròxid de sodi i es fica al vas de precipitats.

Temps inicial : 21º C

Temps Temperatura

10 23

30 26

50 29

70 33

90 40

110 45

130 48

150 45

170 44

Ha arribatal pH 14 que és el més fort de tots ( ho em mesurat amb el paper tornasol).

Quan hem tirat la Fenolftaleina s'ha tornat d'un color lila inens. Un alumne ha tocat l'hidròcid de sodi amb la mà, se li ha tirat Fenolftaleina i se li ha tornat lila.

Després s'ha tirat àcid clorhídric i li hem ficat amb l'hidròxid de sodi i fa Na OH + H Cl = Na Cl + H O i s'ha tornat lila.

En el gràfic es pot comprovar que la temperatura va pujant de mica en mica, però quan arriba als 150 segons amb una temperatura de 48º a partir d'allà la temperatura comença a baixar, però molt a poc a poc.

El gràfic d'aquesta pràctica és el seguent :

Practica-3

saponificació

INTRODUCCIÓ :

Volem obtenir sabó a partir de la combinació d'oli i hidròcid de sodi.

MATERIAL :

-Material d'utillatge : Vas de precipitats, espàtula, balança, agitador, termòmetre i placa elèctrica.

-Material de compostos :Aigua oli i hidròxid de sodi.

PROCEDIMENTS :

Agafar 100 cm d'aigua i agefir 10 g d'hidròxid de sodi i comprovem fins a quina temperatura arriba. Un cop fet això posem a dins 25 cm d'oli. Després observem i o fiquem al foc. Comprovem la temperatura i ho agitem per separar els components.

Per fer el sabó es fa tencant la molècula d'oli i s'agafeix sodi.

La temperatura inicial de l'aigua és de 19º.

Quan fiquem l'hidròxid de sodi a l'aigua la temperatura arriba a 35º. Hem de mesurar cada 5 minuts la temperatura. Fiquem el vas de precipitats al foc i es remena tota l'estona. Estem fent una sal sòdica, que és el sabó i fem trencar la molèxula i afegim sodi per trencar-la, hem d'escalfar i agitar. Ens dona : 64º, 74º, 80º, 91º, 100º i finalment 103º.

Quan al cap d'uns dies ja s'ha refredat podem veure com a la capa de dalt hi ha sabó, però a la part de baix és liquid i d'un color grogenc.

Practica-4

els perfums i la seva fabricació

INTRODUCCIÓ :

Per elaborar un perfum, la base fonamental és l'essència que es pot extreure de les flors, de les balenes (una glandula és la part més cara d'un animal).

MATERIAL :

-Material de compostos : aigua destil·lada, fixadors, patchonli, base, l'essència que volguem i alcohol.

-Material de compostos : un recipient.

PROCEDIMENTS :

Posar dintre d'un pot 1 cm d'aigua destil·lada, 1 gota del fixador pachonli, 10 gotes de base, alcohol fins que s'acabi d'omplir i l'essència que tu vulguis.

Com ha resultat ens ha donat com a una molt bona colònia.

Practica-5

REACCIÓ DE FEHLING

INTRODUCCIÓ :

Aquesta reacció serveix per detectar tipus de glúcids (hidrocarburs anomenats també biomolècules perquè formen part de la matèria viva). Els glúcids són essencials per la nostre vida, però no en tenim en el cos, perquè els glúcids que tenim al nostre cos és molt baixa. La seva utilitat és d'obtenir energia.

Hi han tres tipus de glúcids :

-Els monosacàrids : És la base sobre que es constitueixen els glúcids, poden ser de 5 o de 6 carbonis enllaçats. Ex : de 5 carbonis és una pentosa que el troben formant part del sucre moreno i un altre exemple de 6 carbonis és la glucosa que està a tot arreu i s'absorveix rapidament perquè és una molècula molt petita.

-Els disecàrids : Estan constituits per l'unió de 2 monosecàrids. Ex : la secarosa, la lactosa i la maltosa.

-Els polisecàrids : Estan formats per l'unió de molts monosecàrids. Un polisecàrid mostre és el glucogent i després hi ha el polisecàrid vegetal que és el Midó (es troba en el pa, la pasta, les llegums, les fruites, etc.).

La funció dels glúcids és energètica. En la nostre dieta hi ha d'haver un 60% de glúcids.

Farem 4 dissolucions :

-Glucosa (G)

-Sacarosa (S)

-Midó (Mi)

-Maltosa (Ma)

MATERIAL :

4 Vasos de precipitats, 1 proveta, 3 pipetes, 1 gradeta, suport dels tubs d'assaig, 4 tubs d'assaig de plàstic, pinçes de suport, placa elèctrica, flascó rentador, espàtula i balança.

PROCEDIMENT :

Agafarem una pipeta de 2 cm de cadascuna de les dissolucions, posarem cada dissolució en tubs d'assaig diferents i cada tub el marquarem amb una lletra. Després posarem 2 cm al Fehling A i 2 cm de Felhing B i queda blau ben remanat. El posarem al bany Maria. El Fehling B és el medi en que es produeix la reducció. El Fehling A és on hi ha l'element que es redueix.

-La sacarosa : Em estat 3 o 4 minuts i hem pogut comprova que era un disecàrid perquè no cambia de color, segueix sent blau fosc. Per tant és negatiu i no té poder reductor. Els carbonis s'enllacen entre ells.

-Glucosa : Podem comprobar que és un monosecàrid. La glucosa sense foc s'oxida i ha cambiat a un tò verdós. Amb foc agafa un color verd, després taronja i finalment un color vermellós. És capaç de reduir el coure. La dissolució dona positiva i hi ha molta oxidació del carboni. Dona carbonic anumèric.

-Maltosa : És un disecàrid. Quan el fiquem veiem que és de color blau, però amb foc dona resultat positiu perquè és verd i després taronja. Per tant té el carboni lliure i té poder reductor.

-Midó : Podem veure que és un polisecàrid. Amb el foc no cambia de color, només a baix que és blanc i ens dona negatiu. Per tant no té poder reductor i és un polisecàrid de reserva.

Els que cannvien de color són els que tenen el carboni lliure o anumèric. Tenen poder reductor com la glucosa i la maltosa. No canvien la sacarosa (els carboni s'enllaçen entre ells i no té poder reductor) i el midó que és un poliseccàrid de reserva.