1. Fitxa técnica

1.1 Títol ..................... Quin curs el meu tercer!

1.2 Autor ................................. Oriol Vergés

1.3 Editorial .................................. Cruïlla

1.4 Col·lecció ............................ Gran Angular

1.5 Lloc i any d'edició ......... España, Juliol de 1998

1.6 Nombre de pàgines ...................... 133 pàgines

2. Anàlisi de la forma

2.1 Gènere literari .............................. Prosa

2.2 Estructuració del llibre .................. Capítols

2.3 Tipologia textual ......................... Narració i descripció

3. Anàlisi del contingut

3.1 Resum de l'argument

En Pere Molins és un jove que estudia COU als Estats Units. Quan els seus problemes comencen a esvaïr-se, fa arribar a en Foques, el seu antic professor de català, i als seus companys de Barcelona el relat que va viure durant el tercer curs de l'institut.

En aquest curs en Pere dóna prioritat a dos problemes: el que ell creu que serà l'amor de la seva vida, i la separació dels seus pares. Això provoca l'enfonsament de la figura paterna, que només es preoucupava de guanyar calés per tal de complair la seva dona, i es converteix en una persona imprudent i despreocupada. El seu rendiment acàdemic es veu afectat per aquests problemes, fins que en Pere s'adona que no ha de dependre de ningú. A més, els personatges secundàris com en Foques o la Tata el fan arribar a la conclusió que la seva vida es seva, i de ningú més. I és per això que creix i madura, deixant de banda a aquell infant protegit pels seus pares. I amb aquesta idea, marxa als Estats Units i es dedica plenament als seus estudis a Greenville.

3.2 Estructura del text quant al contingut

• Introducció

Comença al capítol 1; i acaba al capítol 2.

Des que en Pere Molins envia el relat a en Foques, i en ell hi explica com va començar el curs; fins que comença a adonar-se que la seva mare n'està molt d'un home que no és el seu pare.

• Desenvolupament

Comença al capítol 2; i acaba al capítol 11 .

Des que les seves sospites es compleixen, quan realment s'adona que la relació entre el seu pare i la seva mare s'ha acabat, “no hi ha amor”, com ells li expliquen; fins que, després d'una llarga trama on la situació entre els seus pares és cada cop més preocupant, i decideix marxar a Greenville.

• Desenllaç

Comença al capítol 11; i acaba al capítol 12 (Juntament amb la carta a la Mònica) .

Des que viu amb els Simposon i comença a adaptar-se a la vida als Estats Units; fins que redacta una carta en la que es dirigeix a la Mònica.

3.3 Estudi dels personatges principals

• Pere Molins: És l'autor del relat en el que explica els seus problemes durant el tercer curs a l'institut, als setze anys. És un adolescent protegit pels seus pares, que fins ara era dels que depenia. No coneixia la vida real, vivia una vida idealitzada, en la qual la manca d'amor entre els seus pares no jugava un paper gaire important, perquè es podria dir que ni tan sols se n'havia adonat, al contrari que la seva germana. Potser pel fet de ser un noi, o per sentir-ne pena, es posa en el lloc del seu pare, al qual no li costa d'entendre. Es troba més distant a sa mare i, tot hi no fer-la responsable del problema, no pot evitar pensar que potser ha estat ella la que ho ha volgut, en anar-se'n amb un altre home. És per això que es distancia d'ella i se'n va a viure amb els avis paterns i la Tata. És un noi treballador que pateix en silenc i davant els seus problemes, en ocasions, el fa explotar davant situacions difícils. Potser el consideraven prou madur per acceptar la separació dels seus pares, però creix realment quan comença a no dependre de ningú. Vol complaure als que tant l'han ajudat, els seus avis paterns i la Tata. És agraït i responsable. Les seves dificultats en els estudis no són impossibles de superar si de debò s'hi esforça, i ho sap. Viu una vida força més tranquil·la a Greenville, on s'ha adaptat a costums americans i s'ha integrat molt bé amb els Simpson, la seva “nova família”.

• Angustias: La seva mare, físicament i a ulls d'en Pere, tenia una figura ben feta i molt bonica, tot i els seus quaranta-cinc anys. La mare passa de ser una figura d'infantesa idealitzada a una dona que es distancia d'aquella imatge i busca que l'estimin com a dona, ara que ja té els fill grans. La seva filla gran, la Mercè, l'entén i s'apropa més a ella que no pas en Pere. Quan la mare busca l'amor en el Jordi Valls, deixa a entendre que el seu marit vol complaure-la amb bèns materials, quan l'únic que ella necestita és una mica d'atenció. És per això que pren la decisió d'acabar amb el seu matrimoni, que desde feia temps, pel que es veu, estava en punt mort. Tot hi la seva nova vida, no deixa de banda a en Pere, pel qual es preocupa i intenta ajudar, tot hi que ell no ho accepti. La seva vida seria completa si en Pere acceptés a la seva nova parella, però potser alló quedarà en un somni, ja que ell deixa ben clar que no en vol saber res.

• Jaume Molins: És el pare d'en Pere. Físicament no en sabem gaire. Quan el coneixem al relat se'l veu mol cansat, pansit i aborrit. Els cabells blancs li queien a la cara i cada dia es llevava amb unes grans bosses als ulls. Pel que en Pere explica, no sempre havia estat així. Ara gairabé sempre duia ulleres i absent, com si no s'adonés del que passava al seu entorn. Ell passa de ser un home sacrificat per la família, preocupat per complaure la seva dona, i interessat per l'educació dels seus fills, a ser una persona desesperada per haver perdut l'estimació de la seva dona, que actua imprudentment, que demana al seu fill que visqui la vida que ell no ha pogut viure i que acaba sent un fugitiu de la justícia. Continua en contacte amb la família per mitjà d'algú de confiança, però les escases cartes que es capaç nd'enviar no omplen el buit que deixa en la família. Els seus pares se'n preocupen perquè, segons el que expliquen a en Pere, el seu pare sempre ha buscat l'amor de la seva dona per mitjà de regals, i no s'adona que el que realment vol ella és una mica d'atenció. Aquest és el factor principal que enfonsa el seu matrimoni. Tot hi que potser ja durava massa aquella situació. En Pere sent de la Tata que, fa ja uns anys, la mare va fugir perquè el seu marit no se'n preocupaba i perquè ella es sabia bonica i amb ganes de fer-se asmb algun home que no fós el seu marit. Pel que es veu, la mateixa situació que, anys després, fa que es separin. Es veritat que va allargar-se per no ferir a en Pere, però potser anys abans hauria estat diferent.

• Tata: La Tata és una dona d'avançada edat que viu amb la família Molins desde fa molts anys. Es per això que se sent molt lligada a en Jaume, més que no pas a la seva dona. La dona, de cabells blancs i baixeta en conseqüència de l'edat, considera als Molins com a la seva pròpia família, i per ells se'n preocupa com si de debó o fossin. És senzilla i molt sensible. Durant l'època en la el matrimoni Molins comença a tenir problemes, la dona, plora pels racons, es veu molt pensida i murmura: “Pobre Jaume”. En Pere n'hi dóna tot el seu efecte, però les preocupacions de l'envellida dona augmenten fins que comença a viure amb el avis Molins. Amb ells sent que acabarà tots els seus anys de serveis a la família. La Tata és també molt comprensiva i atenta, sempre preocupada pels altres més que no pas per ella mateixa. És molt bona cuinera i massa tradicional, que es veu com una minyona que no té dret a dinar o sopar amb els senyors. Respecta tots els membres amb els quals viu, però no pot evitar comentaris de caràcter crític.

3.4 Opinió personal

El llibre m'ha agradat.

En un principi, quan el comences i t'adones dels problemes que planteja, no t'imagines el final. És un d'aquests llibres que gira sobtadament el final que el lector imaginava. La desesperació del pare comporta molts problemes, com haver de fugir de la justícia i no tornar mai a Barcelona. Aquesta idea era impensable al nus de la història. És per això que l'he trobat molt interesant. Ha arribat a sorprendre'm tant que no he deixat el llibre fins a acabar-lo.

No és un llibre gens llarg, que aprofunditza només en els aspectes necessaris. Per tant no es fa pesat i això és un gran avantatge per al lector, que quan es dóna el cas en el que el llibre és avorrit, no s'entén realment el seu sentit.

Té molts punts de vista, segons el personatge, i el que el llegeix es capaç de trobar entre tots els personatges un amb el qual s'identifiqui realment. Cada persontage és un món diferent. M'ha passat que durant la situació crítica entre els pares d'en Pere, no he sabut posar-me a una banda o a una altra. És pràcticament impossible, ja que tots dos tenen els seus motius per actuar com actuen i tots dos són responsables dels seus actes. Aquest fragment va ser difícil d'interpretar per a mi, ja que el pare transmet un sentiment compassiu quan apareix a escena. Vaig entendre la idea principal en arribar a la conclusió de que cap dels dos ha de ser jutjat, si qui el jutja no es capaç de posar-se en la seva situació. Aquest és un dels fragments que més m'han fet pensar. És un dels que més m'han agradat, després de la cita entre la Mònica i en Pere, perquè és necessària una mica de romantisime després de tants problemes amorosos.

El que menys m'ha agradat ha estat la part en la que el pare comunica a en Pere que definitivament estàn separats. Que la seva tornada a Barcelona és molt llunyana encara, i potser fins i tot impossible. La idea que el pare d'en Pere refassi la seva vida tant lluny de casa m'ha fet pensar molt. He intentat imaginar-me com devia sentir-se en Pere, i la seva mare. En aquest sentiment no hi he trobat gaires detalls. M'hauria agradat saber com es sentiria la dona, i com reaccionaria. M'esperava una actitud una mica més impulsiva per part d'ella. Vull dir que no m'hauria sorprés que anés a trobar-se amb el seu marit, si més no, per fer-li saber que tenia el seu suport, i que de nou refessin el seu matrimoni, o simplement que quedessin com a més que amics, i menys que una parella. Allò hauria tranquilitazat les coses a en Pere, als avis paterns i a la Tata. De la Mercè no en dic res perquè en aquest tros es com inexistent, perquè fa la seva i sembla que se'n oblidi de la seva família, de que un dia van viure tots sota el mateix sostre.

En resum, penso que el llibre està prou bé, m'ha agradat molt, i si hagués de qualificar-lo amb una nota n'hi poaria un nou.

3.5 Cerca un nou títol i un final diferent per a la història.

Títol original: Quin curs el meu tercer!

Altres títols: Sempre plou sobre mullat / Dificultats a superar / Quan comencen els problemes a la vida real / Etc.

Nou final: En la meva opinió, el final hauria d'acabar de la manera següent:

En Pere viu a casa dels avis Molins desde fa dues setmanes. Encara no ha assimilat prou bé la fugida del seu pare i el comportament de la seva mare. Es troba perdut i comença a donar voltes al cap i a fer tot tipus d'especulacions. Però llavors arriba una carta d'en Jaume. Aquesta carta, però, no n'hi aclara prou les idees, tot hi que se sent menys frustrat. Al cap d'uns dies en parla amb l'Angus. Per a la seva sorpresa, ella també n'ha rebut una, de carta, i el més estrany és la seva resposta. “Aniré a buscar al pare”, li diu amb llàgrimes als ulls. En Pere, sorprès per la idea, l'abraça i li demana perdó per haver estat tan fred amb ella. L'angus marxa al dia següent en busca d'en Jaume. En Pere en rep cartes sovint, ja que passa unes tres setmanes allà. En la seva tornada, en Pere la troba molt canviada. Ja s'havia figurat ell, que la seva mare no devia estar-ne tant d'en Valls s'hi havia fugit amb el pare. S'adona, però, que no tot ha canviat. Sent de sa mare, que el seu pare i ella no havien refet el seu matrimoni, tal com ell havia suposat. “Els nostres sentiments no han canviat”, li diu. “Què hi has fet, doncs, tres setmanes amb el pare a lloc desconegut?”, s'indiga ell. La situació era la següent: L'angus i en Jaume han tingut temps de parlar com a persones adultes i en intimitat. En aquell temps s'han adonat, tots dos, que el seu matrimoni estava acabat. És ben cert que en Jaume encara sent amor per ella, però no com abans. Els seus pares es comprenen i s'avenen d'allò més quan no s'han de complaure ni viure com a parella. En Jaume ho entén llavors, que potser havia estat equivocat tot aquest temps. Després d'això, l'Angus torna deixant a un bon amic (més que un amic i menys que una parella) i retrobant-se amb en Jordi, amb el qual diu que ha trobat el vertader amor. Quan els veu, després de tres setames, junts, a l'aeroport, s'adona que la seva mare ha trobat a algú que l'estima de debò. Potser no havia jutjat justament a en Valls.

I pel que fa a la seva vida amorosa, entén que la Mònica no és dona per ell i es fa a la idea que va ser una ximpleria pensar que arribarien a res. D'altre banda, s'uneix més que mai a en Bufa quan coneix la seva cosina segona, la Júlia, que ha vingut a viure a Barcelona amb la seva mare (els seus pares també estan divorciats) i que s'instal·la al seu institut. Però arriba quan tot justa acaba el curs i en Pere, que ho ha aprovat tot, decideix donar-li un cop de mà amb els estudis per adaptar-la millor al nou curs. Durant tot l'estiu es veuen sovint i en Pere s'adona que ella és la mena de noia que l'interessa. Té un anys menys que ell, és dolça i tímida, però molt alegre i divertida quan agafa confiança. Gairabé a finals d'estiu, en Pere, li confessa que n'està enamorat de debò. Ella, vermella fins a les orelles, se'l mira, abaixa el cap i li diu a cau d'orella: “Fa temps que jo també m'havia fixat en tú”. Llavors bufa un vent molt fort, les fulles dels arbres es belluguen, els papers volen pels aires. Ells asseguts a un banc del parc solitari, es miren, sense res a dir. La Júlia es col·loca el cabell que li ha empès el vent, i en Pere li fa un petó.