RESUM DEL LLIBRE:

El ultim dia, per començar les vacances de nadal, els hi tocava socials a tota la classe de la Bet. La classe de socials la donava la senyoreta Carme, que per cert ella tenia ganes de perdre aquells alumnes de vista, ja que a la seva classe només feien que cridar. Cuant es va acabar la paciéncia de la senyoreta va dir que s'acabava la classe i s'en anaven al museu. Mentre els altres es divertien jugant, la Bet va anar a un altre pis. Dins d'ell hi havia escultures i objectes del pirineu. Hi havia un canut que ella nai havia vist, mentre el mirava s'en adonà compte de que es valluga, va llegir de que era i tambe que dins d'ell hi havia minairons, que eren com una especie de treballadors minúsculs. La Bet li va demanar informació al vigilant del museu, ell no li va voler dir-li res, ella va anar a demanar informació a la seva avia, i li va deixar llegir una rondalla amb una mica d'informació. Va anar a casa del seu padrí, però no s'enracordava massa. La Bet va decidir de robar el canut dels minairons, per fer-ho necessitava un complice. Ella va demanar ajuda al seu millor amic, l'Iu. Ella li va dir si li podia fer un favor, ell li va dir que sí. La Bet ja ho tenia tot planificat, cuant a les vuit el vigilant tanques el museu ella ja estaria dins del museu per que no la veiés estaria dins d'una caixa, després sortiria i agafaria el canut dels minairons, i tot seguit s'en aniria a la festa d'acomiat de l'Iu que s'en anava a Barcelona. La Bet estava entusiasmada per saber quins eren els treballs, els noms, les lleis, etc., dels minairons, per sapiguer-ho va obrir el canut dels minairons i els ho va praguntar, i al moment li van contestar.Cuant la Bet estava dormint, la guardia civil es va emportar el Sayk, un home de color que va fer de rei negre a la cavalcada. Cuant la Bet s'enterà de la mala notícia es va discotir amb sa mare i tot seguit es va tancar a la seva habitació a perdre una mica el temps amb els minairons. Era el primer dia de col·legi després de les vacances de nadal. Mentre la Bet estava a la classe la directora va entrar e l'aula i li va dir a la Bet si podia anar a parlar amb ella i en Quim, el vigilant del museu. Ell estava molt nerviós, ja que no tenia el seu canut dels minairons. La directora li va fer unes preguntes a la Bet sobre els minairons, com la Bet es va fer la tonta la van deixar tornar a classe. La directora va decidir convocar una reunió sobre els paràsits. Mentre feien aquesta reunió la Bet va anar al lavabo obrir el canut dels minairons i tot seguit els va manar que li piquessin el cap a les persones que feien la reunió durant una estona i que després tornessin al seu lloc com si res hagués passat. la Bet va provar de ficar els minairons dins l'ordinador, ella ho va aconseguir-ho, després, quant va arribar sa mare els va treure, perquè no sospites que l'havia tocat sense permís, quant ja els tenia a fora, va apagar l'ordinador. La seva mare quant el va obrir es va espantar i era perque s'hi havia quedat un minairó, però la Bet el va treure. El dia següent, sa mare va rentar els pantalons, allí dins estaven tots els minairons i a causa d'aixo van haver de comprar una rentadora nova, ja que va començar a donar bots i finalment es va trencar. La Bet va tornar a parlar amb els minairons, i els hi va preguntar que perquè estaven a la vitrina, ells li van explicar tranquil·lament. Qui ho llegeixi es tonto o tonta. Ella va decidir de fer arribar un canut igual que el dels minairons al museu, ja que el senyor Quim li havien passat masses desgràcies, el dia següent en Quim estava molt content i es va disculpar de la Bet. l'Iu va tornar perquè ell volia que la Ver li ensenyes a esquiar i ella li va dir que sí, i tots dos plegats s'en varen anar. Quant van sortir, que per cert, s'ho havien passat molt bé, l'Iu ja n'havia prés. La Bet un dia va agafar els minairons i els va manar que netejessin la ciutat, ja que estava plena brotícia i deixalles.La Bet va anar a veure un partit de bàsquet, on jugava l'Iu. Era la final i qui guanyés era el campió. Quant faltava molt poc perquè s'acabès el partit, anaven perdent i llavors els minairons varen actuar segons les ordres de la Bet. Després van anar a pendre una copa i mentres tant li varen robar el bolso, on la Bet portava el transitor, el canut dels minairons, etc. L'Iu va intentar d'atrapar-los, però no va poguer. De tornada cap a Esterri, la Bet va anar amb els seus tiets i la veritat és que no varen tindre molt bona sort, ja que és varen trobar amb una caravana de cal ample, i cuant ja anavem a bon pas, van tindre que parar-se perquè una vaca els va impedir el pas, encara que al cap d'una molt bona estonava passar per allà el seu amo i la vaca és va retirar d'on estava. Per fi, el dia menys esperat la Bet va rebre la seva bossa, però sense el canut dels minairons. Ella el primer que va fer, va ser mirar el remitent, i va agafar el numero de telèfon i va trucar, va contestaruna senyora que ella era qui ho tenia i llavors li va enviar al saber-ho. La Bet estava molt neguitosa per rebre-ho i quant va rebre un paquet resulta que era de l'Iu. Al final, la Bet no ho va rebre-ho i llavors va decidir d'explicar-ho a la policia, ja que va llegir en una revista una mort molt estranya. Quan ho va llegir la policia no s'ho va creure-ho i llavors li varen tornar els papers i li varen dir: “una molt bona novel·la”.

PERSONATJES PRINCIPALS:

Bet:era una nena de tretze anys i mig, prima i escardalenca, amb el cabell curt com un bordegàs. Tot l'any anava amb taxans i vambes. Ella estava condemnada a anar a estidu matí i tarda. En totes les signatures l'endinyaven un bé. Anava a vuitè B.

Quim:El senyor Quim l'amo del museu, si enraonaves et cridava l'atencio. És un home de mitjana edat, ni vell ni jove, que cobra les entrades i et fa callar si parles fort. Es va passar els millors anys de la seva joventut recollint fotografies descolorides i instruments del camp més vells que l'anar a peu. El vigilant és manc, li falta el braç dret, a causa d'una biga que li va caure al damunt

Iu:, que és alt com un sant Pau. Té setze anys i fa segon de BUP. Fa exactament un metre i vuitanta-set centímetres d'alçada. Calça un quaranta-vuit. Li encanta el bàsquet. Caminava sempre de forma desmanegada amb els braços penjim-penjam.

PERSONATJES SECONDARIS:

Pare de la Bet:) és un home d'uns 40 anys, i treballa a la central electrica. Sempre va amb la cinta mètrica a la mà.

Mare de la Bet: fa les feines de la casa, és regidora de l'ajuntament.

Sayk: era un noi genial, va fer de rei negre a la cavalcada. Mai havia vist la televisió.

Rut: té 8 anys, i és morena com una gitaneta.

VOCAVULARI:

Recensió : verificació d'un text sobre els manuscrits.

Calleu!! La professora està fent una recenció sobre els manuscirts.

Guerxar): deformar torçant.

La fulla s'esta guerxant.

Inri :inicials que estan a la creu de Jesús.

Vaig veure l'inri a la creu de l'església.

Assossegat: pausat, calmat, tranquil.

El gos està assossegat .

Atansava :estirar

La corda s'atansava cada vegada més.