Para cualquier duda enviar un mail a el_hefe@krotal.org

PROTEINES

Son principis inmediats formats per C, H, O i N, pero també poden estar formades per S, P, Fe, Cu... Si hidrolitzem una proteina obtenim peptids que si els tornem a hidrolitzar obtenim aminoacids.

AMINOACIDS

Son mol.lecules organiques que tenen un grup carboxil (-COOH) i un grup amino (-NH2)

Propietats:

Son solids amb un elevat punt de fusió, solubles en aigua, incolors i facils de cristalitzar. Poden presentar isomeria ( D i L ), pero normalment es troben en forma L. Tenen un comportament amfoter.

Clasificació:

Neutres: Tenen = nº de grups amino que de carboxils.

Neutres polars: R te grups polars capaços de formar ponts d'hidrogen.

Neutres Apolars: No poden formar ponts d'hidrogen.

Acids: Tenen + grups carboxils que amino

Basics: Tenen + grups amino que carboxils.

PEPTIDS

Per formar els peptis s'uneixen els aminoacids formant el enllaç peptidic. (Carboxil + Amino, desprenent H2O).

ESTRUCTURA DE LES PROTEINES

Primaria:

Sequencia dels aminoacids en la cadena peptidica.

Secundaria:

Estructura tridimensional de les cadenes d'aminoacids. Es poden trobar en helix o espiral (alfa) o en forma de full plegat (beta).

Terciaria:

Estructura secundaria en medi aquós. Radicals hidrofobs interior i hidrofils exterior. Forma globular.

Quaternaria:

Nivell superior a la terciaria que presenten algunes proteines construides amb cadenes polipeptidiques.

CARACTERISTIQUES DE LES PROTEINES

Especificitat:

Cada especie animal o vegetal te les seves propies proteines.

Desnatiralització:

Cuan una proteina es sotmesa a calor o a canvis del pH s'altera la seva estructura secundaria, terciaria i cuaternaria i perd l'activitat biologica.

Participen en processos osmotics:

Tenen un elevat pes especific i no es difonen be en les membranes semipermeables i poden ocasionar variacions en els processos osmotics.

Capacitat amortidora:

Tenen un comportament de tampó, neutralitzen les variacions del pH.

CLASIFICACIÓ DE LES PROTEINES

Es clasifiquen en fibroses i globulars.

Composició:

• Holoproteines: Només estan formades per cadenes peptidiques, en la seva hidrolisi obtenim aminoacids.

• Heteroproteines: A mes de cadenes peptidiques hi trobem el grup prostetic.

• Cromoproteines: Grup prostetic amb substancia de color.

• Lipoproteines: Grup prostetic de naturalesa lipidica.

• Glicoproteines: Grup prostetic de naturalesa glucidica.

• Fosfoproteines: Grup prostetic = Acid fosforic.

• Nucleoproteines: Grup prostetic = Acids nucleics.

FUNCIONS BIOLOGIQUES DE LES PROTEINES

Funció Estructural:

Formen part juntament amb els lipids de les membranes cel.lulars.

Funció Transportadora:

Algunes proteines transporten molecules a través del medi intern o les membranes cel.lulars.

Funció de reserva:

Reserva d'energia.

Funció catalitica:

Enzims, afavoreixen les reaccions quimiques dins dels organismes.

Funció Contractil:

Son les proteines responsables del moviment.

Funció Hormonal:

Funció reguladora.

Funció defensiva:

Funció de protecció o defensa dels organismes vius.

Funció homeostatica:

Participen en el proces de coagulació de la sang.

Funció toxica:

Regulen les substancies toxiques.

ACIDS NUCLEICS

Estan formats per C, O, Hi N. Tenen un pes molecular molt elevat. Estan formats per nucleotids, i es nucleotids estan formats per un acid fosforic i un nucleosid, un nucleosid es un sucre (pentosa) + bases nitrogenades.

Les bases nitrogenades poden ser de dos tipus:

• Puriques: Si deriven de la purina. Adenina i Guanina.

• Pirimidiques: Si deriven de la pirimidina. Citosina, Timina i Uracil.

El ATP es un nucleotid d'adenina esterificat amb tres grups de fosfat.

Hi ha dos tipus d'acids nucleics, el ADN i el ARN:

ADN

Composició: Desoxiribosa, Adenina, Timina, Citosina, Guanina.

Localització: Nuclis (Cromosomes), mitocondris, cloroplasts.

Funció: Dicta ordres i es el dipositari de la informació genetica.

Estructura: Cadena llarga i bicatenaria.

Tipus: Bicatenari linear(nucli)i circular.

ARN

Composició: Ribosa, Adenina, Uracil, Citosina, Guanina.

Localització: Nucli i citoplasma

Funció: Executa ordres.

Estructura: Cadena curta i monocatenaria.

Tipus: missatger, de transferencia o ribosomal.

MICROSCOPIS

Preparació en el microscopi optic:

• Tinció del material amb colorants organics, utilització de colorants especifics.

• Si els teixits que es vol observar son massa gruixuts cal fer seccions. Les seccions s'obtenen amb el microtom.

• Si el material es massa tou per tallarlo s'haurà d'introduir-li rigidesa.

• El darrer pas es el muntatge de la mostra.

Preparació en el microscopi electronic:

• Primer cal fixar la preparació

• Es treballa en el buit.

• Un cop fixada la mostra es secciona.

• Els talls es col.loquen sobre un portaobjectes especial.

• Cal colocar un metall pesant sobre la mostra per augmentar el contrast.

• Les imatges s'han de visualitzar mitjançant una pantalla.

MICROSCOPIS DE LLUM VISIBLE

Microscopi optic tradicional:

Està format per tres grups de lents, ocular, objectiu i condensador. Utilitza la llum solar com a font d'iluminació. Maxima ressolució = 0.2 micres

Microscopi de contrast de fases:

Es molt util per observar preparacions vives. L'ull humà no pot percebre els canvis de fase. El microscopi de contrast de fase transforma les diferencies de fase en diferencies d'amplitud intercalant una placa de fase en el objectiu.

Microscopi de fluorescencia:

Serveix per observar substancies fluorescents per naturalesa o que els hi hem provocada mitjançant colorants. (fluorocroms). Te una font d'iluminació d'ona curta.

MICROSCOPIA ELECTRONICA

Neix com una aplicació de la teoria quantica on s'anuncia que tota particula en moviment s'associa sempre a una ona. Consisteix en bombardejar la mostra amb electrons.

MICROSCOPIS AMB ALTRES TIPUS D'ONES

Microscopis de radiacions X:

Treballen amb la radiació electromagnetica. Longitud d'ona de 100 a 10 amstrongs.

Microscopi Acustic:

Utilitza els ultrasons com a font d'iluminació. Te una ressolució semblant al microscopi optic.

Microscopi d'efecte tunel:

Es basa en el efecte cuantic, crea una diferencia potencial entre una punta metalica molt fina i la mostra. La sonda es molt a prop de la mostra pero no l'arriba a tocar.

TEORIA CEL.LULAR

Tots els essers vius estan constituits per cel.lules. Una cel.lula només es pot formar a partir d'una altra cel.lula preexistent. La cel.lula es la unitat estructural, funcional i genetica de tot esser viu. Es la part mes petita d'un eser viu, que es capaç de nodrir-se, reproduir-se i relacionar-se. Les cel.lules actuals provenen de les primeres cel.lules que van apareixer a la terra.

ESTRUCTURA DE LA CEL.LULA:

• Te un embolcall que separa o comunica la cel.lula de l'exterior i que regula l'intercanvi amb l'entorn. Membrana.

• Te un contingut cel.lular on es realitzen els processos quimics. Citoplasma.

• Te un material hereditari on hi ha codificada l'informació genetica. ADN.

TIPUS DE CEL.LULES

Hi ha dos tipus basics. Procariota, que no te nucli definit i Eucariota, que si te nucli definit. En la procariota el ADN està repartit en tot el citoplasma i tenen el citoplasma sense complimentar. La Eucariota te un embolcall membranos que separa el material genetic de la resta del citoplasma. Es el nucli cel.lular. Te el citoplasma complimentat en membranes.

Hi ha dos tipus de cel.lules eucariotes, la animal i la vegetal. La vegetal a mes de la membrana te un altre embolcall, la paret cel.lular. També te els plasts, que es on fan la fotosintesi. Les reserves glucidiques d'aquestes cel.lules son el midó. La cel.lula animal no presenta paret cel.lular ni plast i les seves reserves de glucids son el glicogen. Els fongs presenten caracteristiques de les cel.lules animals i de les vegetals. Presenten paret cel.lular pero no es de cel.lulosa sinó de quitina i no tenen plasts i la seva principal reserva es el glicogen.

Especialitzacions de membrana.

Modificacions morfologiques superficials de la cel.lula:

- Microvellositats: Prolongacons de la membrana amb la finalitat d'augmentar l'area d'intercanvi. Multipliquen la capacitat d'absorció.

- Invaginacions: Profunds entrants que es formen. Ex: Cel.lules epitelials que entapissen el tub contornejat dels nefrons.

- Interdigitacions: Replecs membranosos entre les cel.lules veines que s'imbrinquen reforçant la unió entre cel.lules.

- Beines de mielina: Replecs de la membrana de les cel.lules de Schwann que recobreixen els axons d'algunes neurones.

Unions cel.lulars.

- Unions d'adherencia: desmosoma, cel.lules adherides mecanicament.

- Unions impermeables o estretes: Unions hermetiques que impedeixen el pas de mol.lecules a través de la membrana.

- Unions comunicants: Permeten el pas de petites mol.lecules. (gap junction)

Desmosoma.- 3 tipus:

- Desmosomes en banda: Filaments d'actina que es comuniquen amb la cel.lula veina a través de l'espai entre cel.lules.

- Desmosoma puntual: Estructura complexa construida per les membranes de les cel.lules en contacte. Consta de membranes plasmatiques, plaques desmosomiques i tonofilaments de queratina. Els filaments de les 2 cel.lules estàn interconectats per mitjà de fibres proteiniques.

- Hemidesmosoma: Son els desmosomes que uneixen les cel.lules del teixit epitelial amb els del conjuntiu.

Unions impermeables o estretes.-

- Unió hermetica que no deixa espais intercel.lulars

Unions comunicants (gap junctions).-

- PErmeten el pas de mol.lecules petites i hidrosolubles entre les cel.lules. La gap junction està formada per proteines que surten de la membrana plasmatica (connexons) conectan els citoplasmes de les cel.lules formant un canal aquós.

MEMBRANES DE SECRECIÓ

Glicocalix

Es la membrana de secreció de la cel.lula animal. Està constituït per glicolipids i polisacarids.

Funcions:

- Protegeix la membrana plasmatica: Es resistent a diferents substancies.

- Intervé en fenomes d'adhesivitat cel.lular: En fer creixer cultius de diferents teixits només s'adhereixen les cel.lules del mateix teixit. El glicocalix s'encarrega de reconeixer les cel.lules del mateix teixit.

- Intervé en els fenomens de reconeixement cel.lular: Son els antigens de superficie.

Paret Cel.lular

Es una estructura rigida, gruixuda i resistent exclusiva dels fongs i els vegetals que envolta la membrana cel.lular. Està formada per cel.lulosa o quitina. Configura la forma geometrica de la cel.lula. PErmet el intercanvi. LA paret cel.lular no existeix en els gametes de les plantes superiors. Exoesquelet de les plantes superiors.

Composició i estructura:

Es forma mitjançant la intervenció de l'aparell de golgui. Al meteix temps que es fabrica la paret cel.lular també es fabrica la lamina medial, la paret cel.lular primaria i la secundaria.

- Lamina medial: Constituida per pectina. Es el ciment d'unió entre les cel.lules veines.

- PAret cel.lular primaria: Es la paret cel.lular d'una cel.lula que no ha acabat de creixer. Està formada per cel.lulosa i una matriu amorfa (hemicel.lulosa, pectina i proteines)

- Paret cel.lular secundaria: Es dona a les cel.lules adultes, es col.loca entre la paret cel.lular primaria i la membrana plasmatica de la cel.lula. Dona la forma i funció definitiva a la cel.lula. En la paret cel.lular secundaria hi ha mes cel.lulosa que en la primaria i es mes griuxuda.

Propietats:

- Escassa porositat: Restringeix el pas de les macromol.lecules.

- Resistencia de la tensió intercel.lular: ???

Funcions:

- PErmet l'intercanvi de substancies.

- Dona forma a la cel.lula vegetal.

- Protegeix la cel.lula del medi extern.

- Proporciona la funció definitiva a la cel.lula adulta.

Modificacions de la paret cel.lular secundaria:

La paret cel.lular es pot impregnar de diferents substancies causant especialitzacions el la cel.lula.

Impregnacions:

- Lignificació: Impregnació de lignina. Dona resistencia a la presió. La lignificació provoca la mort de la cel.lula.

- Suberització: Impregnació de suberina. La suberina es impermeable a l'aigua, i l'acumulació de teixit suberificat dona suro.

- Cutinització: Consisteix en el diposit de cutina. Es dona en teixits de recobriment exterior. Es una substancia hidrofoba i no comporta la mort de la cel.lula.

- Mineralització: Impregnació de substancies inorganiques a les parets cel.lulosiques.

Parets cel.lulars especials: Els fongs i l'exoesquelet dels artropodes tenen la paret cel.lular constituida per quitina. Els fongs heterotrofs tenen parets de quitina els autotrofs tenen parets cel.lulosiques.

Matriu Extracel.lular:

Complexa xarxa macromolecular que ocupa els espais intercel.lulars en els animals.

Composició:

Està composta per proteines organitzades en fibres (col.lagens i elastina), substancia fonamental gelatinosa i proteines d'adhesió.

- Els colagens donen resistencia a la matriu i la elastia elasticitat.

- La substancia fonamental gelatinosa permet lqa difusió de moltes mol.lecules a través de la matriu.

- Les proteines d'adhesió son elements de conexió o adhesió. (laminina o fibronectina)

Funcions:

- Omple espais intercel.lulars. Dona resistencia als teixits i als organs.

- Influeix en la forma i la polaritat de la cel.lula.

- Facilita el transport de substancies i influeix en el metabolisme.

- Dirigeix el creixement cel.lular.

- Fa de magatzem de substancies. Com ara d'hormones.

CITOPLASMA

Components interns de la cel.lula. El citoplasma de la cel.lula està format per un 70% d'aigua i un 15-20% de proteines. Al citoplasma es pot distinguir:

- Hialoplasma o citosol: Es la part liquida de la cel.lula, està travessat per un entramat de proteines que formen el citoesquelet de la cel.lula.

- Morfoplasma: Son el conjunt d'organuls cel.lulars.

Citosol:

Es una dissolució coloidal. Constitueix la matriu cel.lular o el medi intern de la cel.lula, ocupa el 55% del volum cel.lular total.

Funcions:

- Magatzem de mol.lecules energetiques i estructurals. Pot enmagatzemar triglicerids o glucosa per exemple.

- Es la seu de processos metabolics (glicolisi, activació d'aminoacids, etc...)

- Responsable dels moviments cel.lulars ameboides i intracel.lulars.

- Responsable de les proopietats col.loidals de la cel.lula.

Citoesquelet:

Es una cmplexa xarxa d'estructures filamentoses de naturalesa proteica que s'estén per tot el citoplasma. Es el responsable de la forma cel.lular i de qualsevol moviment tant si es intracel.lular o com si es per substrat.

Components:

- Microtubuls: Estructures cilindriques formades per tubulina. Un microtubul està format per 13 protofilaments, cuan hi ha dos microtubuls units comparteixen 2 protofilaments. Els microtubuls donen lloc als centriols, a l'axon dels cilis i flagels i al fus mitòtic.

- Centriols: Estructures cilindriques formades per nou triplets de microtubuls. Els centriols originen:

- El centrosoma o citocentre: Està format per dos entriols disposats ortogonalment. Es el centre tzador dels micotubuls durant la interfase.

- El corpuscle basal: Es un centriol que es troba a la base t cili o flagel.

- Cilis i flagels: Estructures ondulants envoltades de una membrana plasmatica. Els cilis son mes curts que els flagels.

- Microfilaments: Son cilindrics, de menys diametre que els mitcrotubuls, segons la proteina que el formi. Normalment estàn formats per actina. Aquests filaments d'actina sota de la membrana plasmatica formen una xarxa molt espessa que dona resistencia a la cel.lula i la capacita per moure's i canviar de forma. Els filament d'actina i els de miosina formen els microfilaments de les microfibriles de les cel.lules musculars. La disposició dels dos tipus de filaments dona lloc a la musculatura estriada. La contracció de la cel.lula muscular consisteix en un lliscament dels microfilaments d'actina amb els de miosina.

- Filaments intermedis: Entramat de fibres proteiques present en el citoplasma de gairebe totes les cel.lules eucariotes superiors. Mirar LLibre. 244

Membranes Internes:

Reticle endoplasmatic:

Estructura membranosa de totes les cel.lules eucariotes. Es distribueix per tot el citoplasma. Es un sac tancat molt ramificat format per membrana.

Funcions:

- Assegurar el transport de substancies.

- Intervenir en la sintesi de diferents substancies.

- Magatzem de substancies de la cel.lula.

- Sintesi de membranes cel.lulars.

Hi ha dos tipus de reticle endoplasmatic, el rugos RER que te ribosomes enganxats a la cara citoplasmatica de la membrana i el llis REL que no te els ribosomes a la membrana.

RER:

Es present a totes les cel.lules eucariotes menys en els espermatozoides. Està constituït per saquets aplanats anomenats saculs.

Funcions:

- Sintesi i enmagatzemament de proteines. Els ribosomes que intervenen en la sintesi proteica estàn units al reticle end. mitjançant roboforines.

- La glicosilació: Procés en que s'uneix un oligosacarid i una proteina sintetitzada al RER, facilita el transport de la proteina a altres organuls.

REL:

Es present a totes les cel.lules eucariotes peró + abundant en les cel.lules del metabolisme lipidic. Està constituit per una xarxa de tubs molt fins. En les cel.lules musculars està molt desenvolupat i s'anomena reticle sarcoplasmatic. No intervé en la sintesi preoteica.

Funcions:

- Sintesi dels components lipidics de les lipoproteines.

- Sintesi d'hormones lipidiques a través del colesterol.

- Destoxificació de drogues o substancies toxiques.

- Formació de vesicules transportadores de lipoproteines.

- Contracció muscular, reserva de Ca.

Els ribosomes:

Son estructures que es troben en totes les cel.lules procariotes i eucariotes. No tenen membrana citoplasmatica. Estàn formats per ARN i proteines. La seva funció es la de sintetitzar proteines. Es troben lliurement en el citoplasma o adherits a les parets del reticle endoplasmatic. També els trobem en el interior dels plasts o els mitocondris. Cuan s'agrupen formen polisomes. Els ribosomes que trobem a l'interior dels plasts o dels mitocondris son semblants als de les cel.lules procariotes amb una velocitat de sedimentació de 70 S mentre que els ribosomes citoplasmatics tenen 80 S.

Aparell de Golgi:

Es un organul cel.lular membranós. Es present a totes les cel.lules eucariotes, pero la seva forma pot variar de una cel.lula a una altra. Està format per un conjunt de saculs aplanats. Cada conjunt de saculs es diu dictiosoma. L'aparell de golgui es un organul polaritzat, te dues cares, cis i trans. La cara cis es la part de L'A d G que està associada al RER la cara trans es la mes propera a la membrana citoplasmatica.

Funcions:

- Intervé en els processos de secreció de substancies. exocitosi.

- Procés de glicosilació que comença al RER i acaba a L'A d G.

- Formació del arcosoma en els espermatozoides.

- Producció de l'envà telofasic.