Quan parlem de progres ens hem de plantejar si estem disposats a asumir tant les avantatges com les desaventatges qu això comporta.La ciutat,paradigma de la modernitat,es cada cop més l'habitat escollit per l'home, i el creixement accelerat d'aquesta comporta que l'especulació urbanistica sigui un negoci molt rentable, sobretot en aquells llocs considerats d'interés turistic i s'eb faci un ús abusiu.

Convertir una zona rural en un referent del turisme, per una banda, produeix en un millores en un municipi, com beneficis economics o mes llocs de treball, però, per una altre una ocupació massiva del sól provoca el deteriorament dels ecosistemes i la perdua del paisatje tradicional de la regió.

Un clar exemple de confrontació entre expansió urbana i conservació paisatjística, es la Costa Brava, i dins d'ella Pineda de Mar, que com altres localitats veines pateix l'efecte del ràpid creixement d'una població. Antigament nucli rural, Pineda, s'ha anant convertint en un dels centres turístcs mes importants del Maresme per la seva situació i característiques. La seva població pràcticament es duplica a l'estiu i la proliferació d'infraestructures i serveis per donar cabuda a aquest fenòmen ocasiona una clara degradació de l'espai, igual que passa a la resta de la costa catalana.

Com a resultat Pineda ha perdut les seves formes de vida tradicionals: l'agricultura i la pesca, i ara es dedica de ple al sector serveis, i progressivament s'ha convertit en una petita ciutat.

Ara, la questió és: estem front un símbol de avanç, o realment Pineda, a través de la desaparició del seu paisatje natural, ha perdut la seva identitat tradicional? La resposta, equiparable a la que ens podriem fer davant la problemàtica d'altres municipis en semblant situació, només tindrà resposta si abans fem una tria de prioritats i decidim si acceptem o no el progrés amb totes les seves consequències.