2.1. LA PRODUCCIÓ I ELS COSTOS.

• 1.ELS FACTORS PRODUCTIUS

Concepte de producció

Quan es parla d'activitats productiva, aquesta es pot considerar des de dos punts de vista:

Producció des d'un punt de vista tècnic: és la combinaicó d'uns elements com ara la maquinària, la força de treball o l'energia, basats en l'aplicació d'uns procediments prèviament establerts i amb la finalitat d'obtenir uns productes aptes per al conusum.

Producció des d'un punt de vista econòmic: defineix ña producció com l'elaboració d'uns béns i serveis a partir d'uns recursos econòmics i per part de les unitats productives (empreses), amb la finalitat que siguin adquirides per les econmies doméstiques (famílies) i satisfer, d'aquesta manera, les seves necessitats.

Producció: Transformació d'uns recursos en béns i serveis aptes per al consum i amb la finalitat de satisfer necessitats.

L'economia és una ciència que administra uns recursos escassos per satisfer necessitats il·limitades.

Els recursos econòmics

Els recursos econòmics són els elements que es combinen per obtenir béns i serveis. Bàsicament, hi ha tres tipus de recursos econòmics:

Terra i recursos naturals: són les productes extrets directament de la naturalesa, com ara l'energia, la terra conreable, el mar, etc.

Treball: comprèn les facultats aportades pels éssers humans, tant intel·lectuals com fisiques, que intervenen en el factor productiu. El treball humà, amb la maquinària, fan possible l'activitat transformadora.

Capital: no s'ha de confondre capital amb diners. El factor capital comprèn tots els mitjans material que intervenen en el procés productiu.

2. LA PRODUCCIÓ

La producció és la combinació dels tres factors productius per obtenir un bé o un servei. Q=f(T,K,L)

Que és el nivell de producció, T és el factor terra, K és el factor capital i L és el factor terra. Els recursos que hi entren s'anomenen inputs, mentre que els béns i servei que en surten reben el nom d'outputs.

La funció de producció és la que combina els factors productius per obtenir béns i serveis aptes per satisfer necessitats.

No hi ha una única funció de producció, poden combinar de motes maneres diferents; l'empresari ha de triar entre diferents alternatives la manera d'assolir els objectius.

La productivitat

La productivitat d'un factor és la quantitat d'output produïda per una unitat de factor. S'expressa per mitjà de la fòrmula.

Moltes vegades la productivitat s'anomena rendiment.

Si es relaciona el cost d'aquests factors, s'obté una altra dada molt important: La productivitat total o el rendiment a escala de la producció. Aquesta dada és molt important quean es duen a terme estudis a llarg termini de l'empresa. Aquests estudis donen lloc a tres situacuins:

Rendiments creixents a escala: es produeixen quan en increment el nivell de producció, els costos ho fan en menor mesura.

Rendiments constants a escala: siruació qie apaereix quean en incremntar el nivell de producció, els costos ho fan en la mateixa proporció.

Rendiments decreixents a escala: s'esdevé quan l'increment de producció és, menor que l'increment del cost; creixen el costos que no pas ña producció.

3. L'EFICIÈNCIA I L'EFICÀCIA

EFICIÈNCIA I EFICÀCIA

Eficàcia: un metode de producció és eficaç, quan és capaç d'aconseguir l'objectiu proposat.

Eficiència: un mètode de producció és eficent si la producció obtinguda és la màxima fent servir el mínim nimbre de recursos.

D'eficiència es pot considerar des de dos punts de vista: el punt de vista tècnic i el punt de vista econòmic.

Eficiència tècnica: un procés productiu és técnicament eficient si la producció obtinguda és la maxima possible amb les quantitats de factor especificades. Dit d'un altra manera, quan no hi ha cap altre procés productiu capaç d'aconseguir més producció utulizant els mateixos recursos.

Eficiència econòmica: un procés serà econòmicament eficent quan sigui el més barat per a un conjunt de preus dels factors.

4. ELS PROCESSOS PRODUCTIUS I LA QUALITAT

Tipologia dels processos productius

A l'hora de classificar els processos productius, es poden fer servir dicersos criterís; hi ha diferents tipus de processos productius que no són excloents els uns dels altres. La combinació entre el factor treball i el factor capital, cal tenir en compte el procés de producció existent.

La classificació es fa seguint tres criteris:

Tipus de producció segons l'extensió temporal: Aquest criteri considera com inglueix el temps en el procés productiu i dòna lloc a dos tipus de processsos porductius:

Producció contínua: de primeries matèries en productes acabats es fa de menera initerrompuda en el temps. S'acostuma a associar amb les cadenes de producció.

Producció intermitent: no requereixen una cintinuïtat del procés, ja que les interrupcions no plantegen problemes tècnics.

Tipus de producció segons el producte obtingu. Classifica la producció en funció del tipus de producte que s'obté després del procés productiu:

Producció simple: el producte que se n'obté sempre presenta les mateixes caracteristiques.

Producció multiple: obtenen productes diferents que tècnicament poden ser diferents o no.

Tipus de producció segons el procés productiu. Compte la relació que hi ha entre les factors capital i treball:

Producció automàtica: la màquina és pràcticament total i hi ha una petita intervenció del factor treball.

Producció mecanitzada: un equilibri entre el factor capital i el factor treball.

Producció manual o artesana: l'ajuda de màquines, només amb l'esforç humà.

La qualitat com a objectiu a l'empresa

La qualitat és un terme que, pot semblar subjetiu; per a alguns, la qualitat radica en un producte ben fet, i per a uns altres, és una bona atenció al client.

La qualitat no és añtra cosa que la satisfació del client, és donar al client allo que vol i de la manera que ho vol.

Aquest concepte de qualitat n'ha fet aparèixer un altre encara més important, que és le de Totally Quality Management (direcció de la qualitat)

Què és la qualitat total? És el que també es coneixer com l'error zero, zero clients insatisfets.

5. ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ

Aquest factors represemtem un cost per l'empresa que és quantificable en termes monetaris.

El cost és l'equivalent monetri del consum d'un factor.

La despesa és l'equivalent monetari de la compra d'un factor.

El curt és el termini de temps inferior a la durada d'un exercici econòmic. El llarg és el termini superior a un exercit.

El cost total (CT) és el valor total de la producció realitzada per l'empresa o, el que és el mateix, la suma de tots els factors consimits per l'empresa valorats a preu de cost.

El cost total es pot subdividir en dos tipus :

Costos variables (CV): són tots els costos que varien en variar la producció de l'empresa.

Costos fixos (CF): són els que es mantenen invariables davant de canvis en el nivell productiu, són independents de la producció.

Són els costos mitjans:

Costos totals mitjans (CTMi):són els costos totals dividits entre la quantitat produïda.

Costos variables mitjans (CVMi): són els costos variables dividits entre la quantiat produïda.

Costos marginal (CMa): es un altre tipus de costos interessant, l'imcrment del cost total en increment en un la quantita produïda.

6. LA FORMACIÓ I LA IMPUTACIÓ DE COSTOS

La formació del cost

Cost comença amb els consums dels factors més relacionats amb l'activitat productiva: la mà d'obra, la primera matèria i l'energia; s'anomena cost bàsic. Costos generals de l'activitat productiva, els de manteniment, tindrem l'anomenat cost industrial. El cost industrial, incrementat amb els costos d'aministració i comercials, s'anomena cost d'explotació, s'afegeixen els costos financers, inrerssos dels deutes, tiendrem el cost de l'empresa.

L'assegnació dels costos

Hi ha dos tipus de costos:

Costos directes: són els costos que s'associen la producció d'un bé.

Costos indirectes: els costos comuns a tota la producció p a diversos processos productius.

Cost bàsic és el cost directe; la resta de costos són indirectes. La tasca de la direcció de producció és decidir en quin percentatge o proporció és decidir en quin precentatge o proporció ha intervingut cada cost en l'elaboració de cada article.

7. EL CONTROL DEL COST

Els costos estàndard

Comparen els costos previsitos d'un producte amb els costos reals. El seu objecte és determinar le grau d'eficiència de l'activitat productora.

Cost estàndard: quantitat produïda que s'ha previst per cost unitari que s'ha planificat.

Cost estàndard de la quantitat real: és la quantitat realment produïda pel preu de cost previst.

Cost real: quantitat produïda pel preu de sot que ha suposat.

Un cop calculats els ocstos es poden calcular les desviacions:

Desviació en quantitat o tècnica: la diferencia que hi ha hagut entre la quantitat de produccio real u la quantitat planificada valorades a peru estàndard.

Desviació en preus o economica: investiga quna diferencia entre el preu de cost i el preu que hi ha hagut realment.

Desviació total: és la desviacio de costos totals que hi ha hagut.

8.EL “DIRECT COSTING” I EL “ FULL COSTING”

Hi ha diferents mètodes que porten diversos resultats. Els més utilitzats són dos: el direct costing (costos directes, Cdi) i el full costing (costos complets, Cco).

Els beneficis s'obtenen restant els costos de ingressos; en calcilar els ingressos cal prendre les costos, la quantitats, pel preu de venda en el cas dels ingressos, i pel cost unitari en el cas dels costos. Direct costing i el del full costing, els resultats varien.

Beneficis= Ingressos - costos

Metode “direct costing”

EL mètode del direct costing els costos unitaris del producte només sñon els costos variables de l'activitat productiva; la resta de costos no són assignables al cost unitari del producte i, de ser tractats a part.

Els costos variables de producció per la quantitat produïda.

Estan formats, la primera matèria, la mà d'obra directa i els costos de produccio variable.

Metode “full costing

El metode full costing de tenir en compte quins costso cal imputar al producte. El cost unitari del producte és és la suma de tots els costos que han estat necessaris que per desenvolupar el procés, son fixos com variables, directes o indirectes.

9.LA PRIMERA DECISIÓ: COMPRAR O PRODUIR

L'objectiu de l'empresa

Un dels criteris que utilitza l'empresa a l'hora de prendre les decisions és la minimització de costos. Es fa per complir el criteri d'eficiencia, produir el maxim consumint el minim.

D'aplicar aquest principi és el d'iniciar l'activitat productiva.

Comprar o produir?

L'empresa ha de saber dues dades: els costos totals en el cas que s'inclini per la producció i els costos en el cas que compri.

En el cas de comprar no hi ha cap cost fix.

Costos de producció total

El cost total de compra

Pc és el preu de comprar de cada unitat Q es la quantiat comprada.

Per trobar el nivell de producció en que es igual comprar o produir.

Si aïllem la quantita:

Q és el nivell de producció en què tant és comprar com produir.

-Si el volum de producció que volem assolir és superior a Q , hem de produir.

-Si el volum de producció és inferior a Q , hem de comprar.

2.2. LA PLANIFICACIO DE LA PRODUCCIÓ

Descisions del pla de producció

El pla de producció implica optimitzar la distribució dels recursos disponibles (treball i capital) perque es produeix la maxima possible.

Cal tenir en compte, els objectius de l'empresa.

A llarg termini son els següents:

Seleccio i disseny dels productes: decisió que cal prendre conjuntament amb el departament de marqueting.

Seleccio dels bens: d'equip i procediments tecnics que cal fer servir: per produir els bens sol haver diferents procediments; cal escollir el més adient per a l'empresa.

Disseny del treball que cal realitzar: cal integrar el factor huma amb el factor tecnic criteris d'eficiencia i considerant els costos que comporten.

Localització de la producció: s'ha convertit en un element d'importancia des del moment que pot implicar una reduccio de costos.

Disseny de les instal·lacions: en funció de l'equip humà i del tecnic, quina es la millor manera de dissenyar cada planta productiva.

A curt termini les principals impliquen:

Programació i control de la producció i els estocs: l'empresa compta amb la demanda esperada. Aquesta demanda, juntament amb els estocs, determinen el nivell de producció establert.

Manteniment: les decisions pel que fa a reparar o subsituir la maquinaria depene de les averies i afecten molt directament el pla de producció establert.

Manteniment dels parametres de qualitat: cal establir una planificació per anar comprovant la producció obtinguda s'ajusta als objectius de qualitat determinats per la direcció de l'empresa.

Control del factor treball: la ma d'obra es la peça clau del proces productiu; cal establir-ne un control acurat per evitar errors.

Control de costos: de producció es regiran per conceptes de cost relacionats amb els nivells de qualitat exigits.

-La capacitat de producció

Amb tres situacions a l'hora d'establir la capacitat de producció.

Capacitat de producció normal: L'empresa té en comte la demanda prevista i produeix la qunatitat que falti a partir dels estocs acumulats.

Capacitat de producció ampliada: hi ha etapes en que la producció de l'empresa s'ha d'incrementar, l'empresa ha de reforçar el seu equip humà. Aconsegueix incrementar la producció a curt termini.

Capacitat de producció subcontractada: a causa d'una gran demanda o d'una demanda no prevista, ha de subcontractar un altre fabricant perque produeixi la quantitat que falta.

-La planificació temporal

Realització de diferents activitats encadenades entre si i que han de complir unes regles de propietat.

Cal controlar l'estat del projecte d'avançament; aixo implica controlar-ne la temporalitat, quan de temps cal per dur a terme la feina.

-La taula de precedencies

Activitats que cal dur a terme, la durada de cadascuna i les precedencies entre cadascuna.

-Els grafics de Gantt

Consisteix a representar en un grafic la taula de precedencies. A l'eix d'ordenades s'indiquen les activitats que cal dur a terme i el d'abscisses, el temps o les dares de realització.

Per mitja d'una linia vertical s'indica el moment de temps en el qual hauria d'estar enllestida.

-Tecnica PERT-CPM

PERT Program Evaluation and Review Technique i altra tecnica utilizada per a la gestio temporal de porjectes. CPM (Critical Path Method) tots dos feien la tecnica PERT-CPM.

La representació d'un graf a traves del qual:

Són els nusos que indiquen un inici o final d'una activitat.

Són les activitats mesurades en unitats de temps.

-Metode del cami critc (CPM)

Aquest metode consisteix a indicar les activitats qie es consideren critiques i que afecten la durada total del projecte.

Una activitat critica es l'activitat en que qualsevol retard afecta la durada total del projecte.

El camí critic tambe indica la durada minima del projecte, i es la duma de totes les activitats que es consideren critiques.

4.LA PROBLEMÁTICA DEL MEDI AMBIENT

-El cost social de l'empresa i les extenalitats.

Un dels gran problemes a les empreses es el medi ambient. L'empresa fins fa gairebe pocs anys viva d'esquena a la contaminació. Pero ara el recuros alternatius ni tampoc es coneixeria el terme reciclatge.

Tothom es responsable de lacontaminacio: un nou cost per a les empreses: cost social.

El cost social compren tot el conjunt d'actuancions que duu a terme l'empresa i que afecten indicrement la societat.El cost social es positiu per a la societat. Es negatiu quan perjudica a la societat.

Externalita negativa la seva actuació es negativa per a la societat i per al planeta. Causa una externalitat positiva la seva actuació es positiva i beneficia a la societat.

-La gestio mediambiental

Avui dia hi ha certificats que garanteixen metodes de gestio d'empresa que actuen d'acord amb la proteccio mediambiental. UNE-EN-ISO 14000. Aquesta certificació garanteix que les activitats que duu a terme no afecten el medi ambient. Assegura un control mes gran dels procediments per l'empresa. Garanteix una disminució de csotos: un major control del consum d'aigua.

-Els nous negocis en relacio amb el medi ambient.

Reciclatge: ha adquirit molta importancia el reciclatge de paper i de carto.

L'etiqueta ecologica: molts productes apareixen mab l'etiqueta que destaca que aquell producte es ecologic.