LA VELOCITAT

I. Introducció

La física defineix la velocitat (v) com a la capacitat de recòrrer una distància (e) en el menor temps (t) possible.

No tots els esportistes son igualment ràpids, els diferents esports requereixen una o més cualitats físiques, però, dins d'un mateix esport, no tots els jugadors han de ser igual de ràpids que els altres. Parlar de velocitat o capacitat de ser ràpid no és suficient. Un pot ser ràpid perquè reacciona ràpidament, o pot ser ràpid perquè encara que no reaccioni ràpidament es capaç de moure's molt ràpid. Un bon exemple el tenim en les curses de 100 metres llisos, hi ha atletes que nomès iniciar una cursa aventatgen als demès, això es degut a que reaccionen abans a la senyal de sortida, d'aquests s'en diu que tenen una alta velocitat de reacció, però podem veure a altres atletes que haguent no sortit massa ràpid comencen a guanyar llocs aleshores parlem d'atletes amb gran velocitat de moviment. La velocitat de reacció depen dels diferents factors com el tipus d'estímul al qual es reacciona (ja que no és el mateix reaccionar davent d'un estímul visual, que davant un estímul sonor).

Dins tots els esports en els quals es necessita unaa elevada velocitat de reacció es produeix el fenòmen de la anticipació, pel qual el subjecte en si anticipa la reposta abans de rebre el senyal, ja que intueix quina serà el senyal o el moment en el que es produirà, un exemple ben clar es quan en un penalti, el porter ha de parar la pilota i es tira cap a un costat abans de que caigui la pilota dins la porteria.

Dos factors determinen la velocitat del moviment a la cursa, els d'amplitud del pas i la freqüència en que es repeteixen els passos.

L'home és un animal poc veloç si el comparem amb altres animals. Còrrer els 100 metres llisos en 10 segons representa una marca excelent, però no és ni un terç de velocitat de la que utilitza el tigre o el gepard, i nomès la meitad del cavall o de qualsevol altre quadrúped. Encara que Jess Owens al (1936) en les curses de 100, 200, salt de longitud, i relleu de 4 x 100 va competir contra cavalls, als que guanyava, però tot estava en la velocitat de reacció; Jess Owens sortia més

ràpid que el cavall, i al ser la distància curta, el cavall no tenia temps de reaccionar per agafar a Jess.

II. Concepte

Defininim velocitat com una capacitat neuromuscular que ens permet realitzar un moviment en el menor temps possible. La velocitat dins la teoria de l'entrenament defineix la capacitat de moviment d'una extremitato part del sistema del cos, o de tot el cos sencer amb la major velocitat possible. La velocitat es medeix en metres per segon. El temps utilitzat per desarrollar una certa feina pot considerar-se una mesura de la velocitat de l'atleta. El material que s'utilitza per medir la velocitat són els cronòmetres, cèl·lules fotoelèctriques amb dispositius d'impressió, tècniques cinematogràfiques relacionades amb la velocitat de la pel·lícula, plaques…etc.

La velocitat és un factor determinant als esports explosius, com per exemple els esprints, els salts i la majoria dels esports de camp, i tambè en les competicions de resistència on la seva funció es redueix amb l'augment de la distància. La velocitat pot ser un factor determinant directament com a la reacció d'una pistola a la sortida (es busca la velocitat màxima) o, indirectament com al desarrollar l'energia cinètica al saltar (es necesita alguna velocitat per poder fer una força adequada).

III. Tipus

La velocitat es divideix en tres tipus:

· La velocitat de reacció:

La capacitat de respondre tan ràpid com es pugui a un estímul sensorial, els atletes, realitzen accions desde posicions variades i diferents, repentint-les molts cops, utilitzant estímuls diferents (sensitius, auditius…) però més en els auditius, que son els que proporcionen la imatge de l'acte a efectuar. La suma del temps de latència i de reacció. Un exemple clar el tenim quan un jutge dona el tret de sortida fins que comença el moviment, el cos triga un cert temps, que ha de ser el mínim possible per tenir una bona velocitat de reacció.

· La velocitat de desplaçament:

Quan el moviemnt és un desplaçament i implica tot el cos. És la capacitat de recòrrer en el menor temps possible una distància determinada. Exemple:100 metres llisos.

· La velocitat gestual o segmentària:

És la capacitat de realitzar un gest tan ràpid com sigui possible. Exemple: cop de boxe.

·La velocitat del trencament de la inèrcia:

La capacitat que ha d'aconseguir amb un entrenament de força, aleshores aplicarem l'entrenament de força.

·La pròpia velocitat màxima:

És la basada en la tècnica i la coordinació, millorant els paràmetres d'amplitud i frecuència per fer la carrera

IV. La velocitat i el sistema neuromuscular

La velociatat és una qualitat física relacionada directamenrt amb el sistema nerviós i amb el muscular.

El sistema nerviós és l'encarregat de governar les diverses funcions internes del nostre cos i la relació del nostre organisme amb l'exterior (moviment), crea les ordres al cervell i les envia en forma d'impulsos nerviosos per les neurones arribant fins a les fibres musculars que s'activen (es contrauen) produint-se així el moviment.

Podem distinguir dues fases en aquest procès, que corresponen a l'actuació dels dos sistemes en funcionament esmentats:

El sistema nerviós capta i transmet estímuls. El sistema nerviós rep un senmyal a travès dels sentits i l'envia mitjançant les vies sensitives (nervis), als centres superiors (cervell); allí s'analitza el senyal i s'envien ordres o estímuls als músculs perquè iniciïn la contracció muscular. El temps que es triga en fer aquest procès intern no visible s'anomena procès de latència.

El sistema muscular executa el treball mecànic. Quan l'impuls nerviós arriba al múscul aquest reacciona segons el missatge rebut i tot el procès intern comença a manifestar-se de manera externa. En aquest moment el múscul es contrau, les palanques comencen a funcionar i podrem apreciar el moviment. El temps transcorregut entre la percepció de l'estímul als músculs i la manifestació externa del moviment es denomina temps de reacció.

El sistema muscular, com ja hem dit produeix el moviment, hem de dir que els músculs són formats per dos tipus de fibres:

· Fibres vermelles o de contracció lenta: Són més apropiades per esforços de resistència ja que mostren major resistència al cansament i es contrauen més lentament.

Fibres blanques o de contracció ràpida: Són més apropiades per esforços de velocitat o força ja que es contrauen més ràpidament i es fatiguen abans.

· Fibres mixtes: són les fibres ràpides amb capacitat aeròbica

En funció del % de fibres ràpides o lentes a la musculatura estarem més dotats per a la velocitat o la resistència.

V. Principis fisiològics de la velocitat

· La estatura

En un velocist, no existeix limitació en quan a mida, però s'ha de dir que la estatura mitjana dels especialistes de la velocitat en pista medeixen entre els 1,65 i 1,90 metres. S'ha de dir tambè que segons els tècnics que l'excès d'altura és més un impediment que una altra cosa a l'hora de fer una cursa de 100 i 200 metres llisos

· El pes

La persona qui realitza la cursa ha de ser un atleta que ha d'estar al seu pes just. S'ha de remarcar que aquests eliminen molt malament les grases i per això han de prendre precaucions a l'hora de trobar una dieta sana i equilibrada. Els última anàlisis de % de grasa dins els atletes han demostrat que els atletesde 400 i 100 metres llisos tenen menys quantitat de grasa al cos que qualsevol altre.

· La musculació

La musculació s'ha convertit en un factor clau del velocista, fins que han agafat la imatge d'un velocista amb la d'un culturista. No es troben velocistes prim, nomès es troben potents, forts i musculossos, aquests acompanyen al seu treball de musculatura amb peses i fortes sessions de masatge que serveixen per mantindre relaxada la masa muscular.

· La nutrició

La principal causa de cansament d'un corredor es produeix als hidrats de carboni. El glucogeni muscular te un paper important ja que els atletes treballen un aspecte anaeròbic, s'ha de renovar diariament a base d'hidrats de carboni. L'almidó del qual consten la majoria dels vegetals es un exemple clar d'aquest tipus de nutrients.

Els velocistes, com hem dit abans, tenen dificultats per eliminar grases, ja que per les característiques dels seus entrenaments no cremen les reserves. Per això han de tenir molt de compte amb els dolços i la indigestió de grases. Els hi costa molt eliminar aquests tipus de substàncies ja que l'excès de pes és molt dolent per la carrera d'un velocista. Per asimilar adequadament la seva dieta de carbohidrats, els atletes han de beure molt, ja que el glucogeni necesita molta quantitat d'aigua. Si no hi hagués hidratació, aquests atletes podrien patir rampes

· Per a la velocitat de reacció

*El tipus de la intensitat de l'estímul

*La quantitat d'organs estimulats

*La concentració

*El grau d'entrenament

*Les característiques neuromorfològiques de l'individu

*El sexe i l'edat

· Per a la velocitat de moviment

*Tipus de múscul, fibra muscular, la longitud i l'elasticitat

*La longitud dels braços de palanca

*La dificultat tècnica del moviment

*La trajectòria del moviment i el pes de la massa

*La coordinació

VI. Test per medir la velocitat

Tots els test que medeixen la velociata tenen com a característica principal que són curts. Això es degut a que la velocitat màxima solament es pot mantenir durant un interval curt de temps, aproximadament 10 segons i desprès aquesta disminueix. Durant una cursa, la velocitat no es sempre la mateixa, durant els primers metres s'accelera, desprès durant uns quants amb la mateixa velocitat i seguidament la velocitat creix.

Per prendre decisions sobre en temps de la velocitat hi ha uns punts que ens hauriem de mirar:

· Las tècniques es poden repetir per asegurar la més alta velocitat d'execució i de recuperació, per consolidar l'atleta els models de memòria neuromuscular.

· L'entrenament abans d'esprintar, tenir una distància mínima per desarrollar l'acceleració que permet arribar a la velocitat màxima.

· La coordinació i la concentració són claus per mantindre la velocitat màxima.

· A l'esprintar, la majoria d'atletes necessiten uns 5 segons per aconseguir la seva velocitat màxima, per tent, necessiten distàncies entre 50 i 60 metres per còrrer.

VII. Com entrenar la velocitat

El dessarotllament de la velocitat per a competicions de pista ha sigut extremandament i extensament documentat i proporciona uns útils coneixements generals de la pràctica del desarrotllamnet de la velocitat en altres esports.

· Intensitat:

Per desarrollar la velocitat la intensitat de la càrrega de l'entrenament ha de ser de 75%, aleshores l'atleta va avançant cap al 100%

· Volum

Si l'atleta s'està exercitant a intensitat màxima, el volum de càrrega no pot ser màxim, l'altleta ha d'assajar una tècnica amb freqüència i amb alta intensitat.

Densitat:

El periòdee de recuperació entre curses de velocitat màxima ha de suficientment llarg per reestablir la capacitat de l'esforç, però tmabè han de ser curts per mantindre l'exitació del sistema nerviós i una temperatura bona pel cos

· Unitats :

El nombre total de curses per unitat, ha de ser entre 6 i 12, encara que existeixen variacions individuals.

Als esports de resistència els exercicis de velocitat varien en intensitat des de el màxim fins a un ritme lent, i al distribució de les unitats varia segons la distància de la cursa, l'època de l'any i l'atleta en concret.

El sistema més utilitzat per medir la velocitat és el sistema fraccional, en concret el de repeticions

Normes i pautes:

Mètodes d'entrenament per a:

· Velocitat de reacció

*Mètode d'acció repetida i variació d'estímuls

*Atenció i concentració

*Flexibilitat

*Mètode sensorial: cronometrar el temps que es triga davant d'un estímul, realitzant un petit moviment o distància petita

*Carreres costa avall

*Multisalts

*Satls de cangur

*Skipping amb elevació de genolls

· Velocitat de desplaçament:

*Superar la barrera de la velocitat: aconseguir amb una petita ajuda, una velocitat superior a la que es pot aconseguir normalment.

*Millorar la força muscular: Millorar la froça explosiva que ajuda a millorar la velocitat: còrrer més o amb més resistència.

*Millorar la coordinació dels moviment: ho fem aprenent la tècnica esportiva

· Velocitat gestual:

*Mètode de repetició del gest: Utilitzar el sistema de repeticions per entrenar un moviment esportiu concret.

*Mètode de disminució o augment del pes de l'objecte, si disminuim el pes aconseguim un augment de la velocitat d'execució, si l'augmentem millorarem la força i tambè la velocitat.

·Velocitat per trencar la inèrcia:

*Carrera sobre cinta rodant

*Progressions

*Córrer llargues distàncies

· Velocitat màxima

*Realitzar curses de distàncies prèvies de 20 o 25 metres i arribar als 40metres.

VIII. Evolució de la velocitat

La velocitat és una qualitat que augmenta al mateix temps que es desenvolupa el sistema nerviós i l'aparell locomotor. El seu creixement s'experimenta als 12 anys (inici de la pubertat) coincidint amb un augment important de la força, el seu màxim nivell es cap als 20 anys, amb sessions d'entrenament pot durar fins als 30,35 anys.

Les diferencies entre persones entrenades i sedentàries ja es fan evidents abans dels 10 anys, però aquestes diferències s'incrementen més a partir de la pubertat.